Entrades amb l'etiqueta ‘alhora / a l’hora’

  • 4a sessió Intermedi 3

    Castelldefels, 13/4/2014

    Apreciats companys,

    Sóc el Fran. Aquesta vegada m’ha tocat ser l’encarregat de fer el resum de la classe del dijous 10 de abril.

    A l’inici de classe van començar llegint al resum del Tadeo, on van sortir les conjuncions. A partir d’això van aparèixer els dubtes següents, que van ocupar la primera part de la classe: la conjunció sinó (que), i l’ús de degut a, que, en general,jo crec que és més difícil d’utilitzar.

    – La conjunció adversativa “sinó (que)” s’utilitza per negar una idea i substituir-la per una altra. I en cas d’expressar una negació, tenim el “si no” separat (condició+no).

    Exemples: No anirem a sopar a Can Joan, sinó a Can Moya.(Conjunció adversativa).
    Si no hi ha feina, sortiré aviat. (Condició+no).

    – L’ús de “degut a” és incorrecte per expressar causa. Se substitueix per les conjuncions causals:
    a causa de, gràcies a, per culpa de, perquè o ja que

    Exemple: El meu fill Antoni no va assistir a classe degut a una infecció gàstrica aguda.(Incorrecte).

    En aquet cas les conjuncions correctes serien: a causa, per culpa d’una.

    – Degut a és correcte quan “degut” és participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en què pot ser femení i plural: degut, deguda, deguts i degudes. Són participis que concorden amb el nom al qual acompanyen.

    Exemple: Aquesta olor és deguda al perfum que van posar ahir el nois. (Correcte).

    – Quan es refereix a deute, també es correcte.

    Exemple: Et faig arribar tots el diners que t’havia degut fins ara. (Correcte).

    La Lourdes va agafar una expressió per utilitzar-la com exemple i ens va aclarir la diferència entre les expressions següents:

    Arribar d’hora = arribar abans de l’hora pactada.

    Arribar a l’hora = arribar puntual.

    A la segona part de la classe van fer la revisió de l’esquema que havíem de fer a casa, dels dies passats del textanomenat “Riscos Laborals dels Manipuladors de Fruita”. Simplement havíem d’omplir els espais buits, basant-nos en el contingut del text. Mes o menys fàcil, ja que el mateix text et donava la informació.
    La Lourdes ens va explicar que quan es tracta d‘enumerar, els elements de l’enumeració se separen amb comes i l’últim amb una i i sense coma. Per exemple:

    Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col•lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió.

    Si els elements de l’enumeració són molt llargs, els poden separar amb punts i comes i l’últim amb una coma i una i. Per exemple,

    La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l’institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l’editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l’entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l’estudiant, Rafael Anton.

    A la darrera part de la classe, vam tornar a recordar la norma general a/e vocal neutra i alguna excepció. La idea era treballar a partir d’un exercici que Lourdes ens va donar. Eren unes paraules més complicades perquè moltes vegades traduïm literalment del castellà i la gran majoria d’aquestes s’escriuen al contrari.

    Ex.: avaluació, emparar, meravella, etc.

    La vocal neutra és un so vocàlic en posició àtona que de vegades s’escriu amb la lletra e i de vegades amb la lletra a.

    Masculins acaben en e i femenins acaben en a. Ex.: El mestre (masculí), la mestra (femení).

    Tots els noms encara que en singular acabin en a, fan el plural en “es”.

    Ex.: Els Mestres (masculí), les mestres (femení).

    La vocal neutre en els verbs:

    – L’última lletra és una a: canta, estudia…

    – La penúltima lletra es una e: canten, estudien…

    Excepcions: Les formes verbals corre, vine, omple i obre.

    I per últim vam tornar a repassar algunes paraules que en fer-ne el plural canvien molt la terminació.

    Exemple: vaca / vaques, mantega / mantegues, Pasqua / Pasqües…

    També es va comentar a classe que quan tenim dubtes en alguna paraula amb a / e vocal neutra, podem recórrer a una altra paraula de la mateixa família en posició tònica.

    Com veieu la classe va donar per a molt. M’ha sortit fum del cap però ho faig amb molt de gust. Desitjo que tingueu molt bones vacances de Pasqua.

    Fran

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share