Castelldefels, 13/4/2014
Apreciats companys,
Sóc el Fran. Aquesta vegada m’ha tocat ser l’encarregat de fer el resum de la classe del dijous 10 de abril.
A l’inici de classe van començar llegint al resum del Tadeo, on van sortir les conjuncions. A partir d’això van aparèixer els dubtes següents, que van ocupar la primera part de la classe: la conjunció sinó (que), i l’ús de degut a, que, en general,jo crec que és més difícil d’utilitzar.
– La conjunció adversativa “sinó (que)” s’utilitza per negar una idea i substituir-la per una altra. I en cas d’expressar una negació, tenim el “si no” separat (condició+no).
Exemples: No anirem a sopar a Can Joan, sinó a Can Moya.(Conjunció adversativa).
Si no hi ha feina, sortiré aviat. (Condició+no).
– L’ús de “degut a” és incorrecte per expressar causa. Se substitueix per les conjuncions causals:
a causa de, gràcies a, per culpa de, perquè o ja que
Exemple: El meu fill Antoni no va assistir a classe degut a una infecció gàstrica aguda.(Incorrecte).
En aquet cas les conjuncions correctes serien: a causa, per culpa d’una.
– Degut a és correcte quan “degut” és participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en què pot ser femení i plural: degut, deguda, deguts i degudes. Són participis que concorden amb el nom al qual acompanyen.
Exemple: Aquesta olor és deguda al perfum que van posar ahir el nois. (Correcte).
– Quan es refereix a deute, també es correcte.
Exemple: Et faig arribar tots el diners que t’havia degut fins ara. (Correcte).
La Lourdes va agafar una expressió per utilitzar-la com exemple i ens va aclarir la diferència entre les expressions següents:
Arribar d’hora = arribar abans de l’hora pactada.
Arribar a l’hora = arribar puntual.
A la segona part de la classe van fer la revisió de l’esquema que havíem de fer a casa, dels dies passats del textanomenat “Riscos Laborals dels Manipuladors de Fruita”. Simplement havíem d’omplir els espais buits, basant-nos en el contingut del text. Mes o menys fàcil, ja que el mateix text et donava la informació.
La Lourdes ens va explicar que quan es tracta d‘enumerar, els elements de l’enumeració se separen amb comes i l’últim amb una i i sense coma. Per exemple:
Aquest apartat afavoreix la comunicació entre tots els col•lectius que formen la comunitat universitària: estudiantat, professorat i personal de gestió.
Si els elements de l’enumeració són molt llargs, els poden separar amb punts i comes i l’últim amb una coma i una i. Per exemple,
La professora Granyer va tenir una reunió amb el director de l’institut, Antoni Pla; la consellera delegada de l’editorial, Josefina Clarà; la vicepresidenta de l’entitat, Concepció Gratacòs, i el tutor de l’estudiant, Rafael Anton.
A la darrera part de la classe, vam tornar a recordar la norma general a/e vocal neutra i alguna excepció. La idea era treballar a partir d’un exercici que Lourdes ens va donar. Eren unes paraules més complicades perquè moltes vegades traduïm literalment del castellà i la gran majoria d’aquestes s’escriuen al contrari.
Ex.: avaluació, emparar, meravella, etc.
La vocal neutra és un so vocàlic en posició àtona que de vegades s’escriu amb la lletra e i de vegades amb la lletra a.
Masculins acaben en e i femenins acaben en a. Ex.: El mestre (masculí), la mestra (femení).
Tots els noms encara que en singular acabin en a, fan el plural en “es”.
Ex.: Els Mestres (masculí), les mestres (femení).
La vocal neutre en els verbs:
– L’última lletra és una a: canta, estudia…
– La penúltima lletra es una e: canten, estudien…
Excepcions: Les formes verbals corre, vine, omple i obre.
I per últim vam tornar a repassar algunes paraules que en fer-ne el plural canvien molt la terminació.
Exemple: vaca / vaques, mantega / mantegues, Pasqua / Pasqües…
També es va comentar a classe que quan tenim dubtes en alguna paraula amb a / e vocal neutra, podem recórrer a una altra paraula de la mateixa família en posició tònica.
Com veieu la classe va donar per a molt. M’ha sortit fum del cap però ho faig amb molt de gust. Desitjo que tingueu molt bones vacances de Pasqua.
Fran
Article complet
