Entrades amb l'etiqueta ‘diari’

  • Suficiència 2 (7a i 8a sessió)

    Hola,

    En primer lloc, vull agrair a la nostra professora, la Lourdes, la seva dedicació, no només per ensenyar sinó també per la manera que té de motivar-nos, de mantenir-nos interessats, i per donar-nos caramelets en els moments precisos, abans de baixar la concentració.

     

     

    La gran notícia va ser que ja s’havia donat d’alta el nostre diari  “Hola Català”, on podem trobar  diferents seccions com:

     

    • Fent civisme

     

    • Fem memòria  (per resoldre dubtes lingüístics)

     

    Hi podem trobar ja:

    • Els numerals
    • La perífrasis d’obligació
    • Adjectius que acaben amb vocal neutra
    • L’apostrofació

     

    I així, setmana rere setmana, s’incrementaran amb el temes que  anem estudiant a classe.

    Aquesta darrera setmana, hem practicat amb exercicis  de  pronoms relatius.

    Recordeu:

     

    • Sempre van junts

     

    preposició + què / qui 

     

     

    preposició +  el qual/la qual /els quals/les quals

     

    • De lloc

     

    on

    en què

    en el qual / enla qual / en els quals/ en les les quals

     

    • Antecedent d’una frase

    cosa que / fet que / la qual cosa

     

    • quan hi ha un substantiu al mig

     el que /la que / els que / les que

     

    • Paraules que en castellà son “cuyo, cuya, cuyos i cuyas” equivaldrien a “del qual, de la qual, dels quals, de les quals”

     

    Hem començat a tractar l’article d’opinió, que és un gènere textual amb una estructura formal determinada.

     

    L’estructura consta de  5 parts perquè el text quedi més complet:

     

    TÍTOL -> per encapçalar l’article. Pot sintetitzar el contingut del text o captar l’atenció del  lector.

     

    INTRODUCCIÓ -> en un paràgraf diferenciat. Hi ha d’haver una introducció, en la qual s’ha de presentar el tema.

     

    TESI -> ha de reflectir de forma clara i precisa l’opinió de l’autor o autora. Pot aparèixer a la introducció.

     

    ARGUMENTACIÓ -> Cal exposar, en els paràgrafs necessaris, almenys dos o tres arguments que justifiquin la tesi. També es pot admetre un contraargument o la presentació de l’antítesi per tal de rebatre-la.

     

    CONCLUSIÓ -> ha de permetre reforçar la tesi i convèncer els destinataris o almenys incitar a la reflexió. Pot consistir en una síntesi i/o una proposta.

     

    Es va dur a terme  una pluja d’idees sobre temes que es podien tractar i , com a treball per  a casa, cada persona  haurà d’escriure un article d’opinió.

     

    Per acabar,  només falta recordar el  tan promès berenar preparat pels postres companys. Va ser molt variat i molt bo i vam aprofitar l’estona parlant de coses que ens van ajudar a apropar-nos una mica més.

     

    Salutacions,

     

    Àngela

    Informació article d’opinió (Itineraris d’aprenentatge)

    Hola, català

    Share

    Article complet

  • Suficiència 2 (5a i 6a sessió)

    Hola, companys!!!!

    Aquesta setmana em toca a mi fer el resum del que hem fet a classe.

    Abans de tot us vull dir que estic molt content d’ haver pres la decisió d’ apuntar-me a aprendre català, i sobretot per la “profe” ja que fa que les classes siguin molt dinàmiques i divertides.

    Aquesta setmana hem treballat de valent.

    Ja tenim nom del nostre diari digital, el nom és “HOLA CATALÀ”. A més, hem realitzat el text de presentació i les càpsules de la secció “HO SABIES”.

    Per altra banda, hem pensat que seria bo tenir en el diari una secció de queixes, i s’anomena “FENT CIVISME”. En aquesta secció tothom pot dir-hi la seva i intentarem que la gent agafi consciència de fer les coses correctament.

     

    GRAMÀTICA PRONOM RELATIUS (PR)

    Aquesta setmana hem après a utilitzar els PRONOMS RELATIUS. Els pronoms relatius s’ utilitzen per enllaçar dues oracions amb un element en comú. Aquest PR el podem trobar en oracions tant especificatives (sense comes), com en explicatives (entre comes).

    Si la frase és especificativa i va sense comes, només pot ser QUE.

    Exemple : El meu veí viu al 3r 2a. El meu veí és alt

    =

    El meu veí que viu al 3r 2a és alt.

     

    Si la frase és explicativa i va entre comes, tenim diverses opcions

    • QUE
    • EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

           Exemple : Els informes, els quals són molt llargs, són a la taula.

    Els informes, que són molt llargs, són a la taula.

     

    RECORDA!!!

    Tenim més opcions per posar un PRONOM RELATIU (PR)

     

    • preposició + QUÈ quan ens referim a coses / preposició + QUI quan ens referim a persones.

    Això es el mateix que posar

    • preposició + EL QUAL / LA QUAL / ELS QUALS / LES QUALS

     

    Exemple: M’agrada la feina a què estic acostumada.

    M’agrada la feina a la qual estic acostumada.

     

    • EL QUE / LA QUE / ELS QUE / LES QUE (quan entre l’ article i que pot anar un substantiu)

    Exemple: El llibre que em vaig comprar i el que em vas regalar són molt                                      bons. (el llibre).

     

    Quan parlem d’ un lloc tenim tres possibilitats:

     

    • ON /
    • EN QUÈ
    • EL QUAL / EN LA QUAL / EN ELS QUALS / EN LES QUALS.

    Exemple:        El pis on vaig créixer era molt petit.

    El pis en què vaig créixer era molt petit

    El pis en el qual vaig créixer era molt petit

     

    Quan en castellà parlem de CUYO, CUYA, CUYOS i CUYAS, en català hem de dir

    • DEL QUAL / DE LA QUAL / DELS QUALS i DE LES QUALS.

    Exemple: Vaig llegir un llibre l’autor del qual és molt bo.

     

    Quan el PR substitueix tota la frase anterior, hem d’utilitzar

    • LA QUAL COSA, COSA QUE o FET QUE.                       

      Exemple:   Vaig aprovar l’examen, la qual cosa em va fer molt feliç.

     Vaig aprovar l’examen, cosa que em va fer molt feliç.

     Vaig aprovar l’examen, fet que em va fer molt feliç.

     

    enllaç teoria i exercicis pronoms relatius (Itineraris d’aprenentatge)

    Per fi he acabat. Crec que hi és tot. Si m’he deixat alguna cosa, perdoneu, però l’edat no perdona. Ha, ha, ha…

     Per cert, faig memòria als veterans: ens toca berenar de primera.

     Salutacions,

     Miquel

     

    Share

    Article complet

  • Suficiència 2 (4a sessió)

    Bona tarda,

    Soc la  Mª José i aquesta setmana faré jo el diari…

    Recordeu que soc novella…

     

    La setmana passada vam treballar molt a classe.

    Vam corregir els textos que encara ens quedaven, el de “Charlie Hebdo” i “El papa Francesc”, posant-hi les comes i citacions literals.

    També per grups vam fer un joc amb cartes on havíem de posar les comes on tocava. Va ser molt divertit.

    Ens quedava pendent posar-li nom al diari i a la secció.

    El del diari encara no està decidit, queden per triar tres propostes encara:

    • Hola, català!
    • La veu del  català
    • T’ho explico

     

    Quina guanyarà?

     

    En canvi el nom de la secció està ja decidit:

    Ho sabies?

    Va ser el guanyador.

    Dilluns cada grup presentarà el seu treball del tema que hagin triat dels textos de presentació que cadascú va fer el primer dia. Havíem de triar un error ortogràfic i donar l’explicació correcta.

    Doncs amb això i un “bizcocho” fins dilluns a les 18.30 h.

    Bon cap de setmana!

    M. José

     

    Aquí teniu l’explicació que la M. José ha fet dels usos de la coma. Gràcies, M. José!

     

    ENUMERACIONS:

    La coma s’utilitza per separar diverses parts d’una oració que tenen el mateix rang: diversos substantius, adjectius i verbs. Els dos últims elements se solen separar amb una conjunció, “i” , “o”  o bé “ni”, i aleshores no es posa la coma.

     

    1-Has de triar entre el groc, el blanc i el vermell.

    2-El preu gros, mitjà o petit?

    3-No en calen tisores, retoladors ni bolígrafs.

    4-Treballa amb interès, amb passió, sense neguit.

    5-Necessiten grapes, clips, gomes d’esborrar.

     

    INCISOS:

     

    El vocatiu es marca amb una coma. N’escrivim una davant i una darrere quan ocupa una posició interior dins l’oració, com en l’últim exemple.

     

    1-Marta, deixa’m la calculadora, si us plau.

    2-Creu-me, Enric, fes allò que et vaig aconsellar.

     

     

    MOTS I LOCUCIONS DE RELACIÓ:

     

    1. a) En posició inicial.

    És aconsellable escriure una coma darrere els mots i les locucions de relació quan encapçalem la frase.

    1-En efecte, aquestes qüestions són importantíssimes.

     

    1. b) En posició interior.

    Els mots i les locucions de relació s’escriuen entre comes quan  ocupen una posició interior dins l’oració, quan s’usen, doncs, com a incisos.

    1-Es tracta, doncs, que les coses canviïn.

    2-Accepteu-me, si us plau, aquest oferiment.

     

    ORDRE DELS ELEMENTS DE LA ORACIÓ:

     

    En català, l’oració té un ordre neutre, que per a la majoria dels casos és aquest:

     

    Alguns circumstancials-subjecte-verb-complements exigits pel verb (directe, indirecte, regit o preposicional, atribut i predicatiu)-circumstancials.

     

    1-El president de la comissió va demanar un recés a la Mesa.

    2-L’Església d’Agramunt va ser construïda al segle XII.

     

    No s’ha de usar la coma per separar el subjecte del verb ni el verb dels complements. Només si el subjecte és molt llarg s’hi pot posar la coma.

     

    OMISSIÓ DEL VERB:

     

    Quan s’omet el verb se sol escriure una coma darrere el subjecte. Normalment el segon element se separa amb una coma o amb un punt i coma.

     

    1-En Josep es queda la camisa de ratlles, i la seva germana, la llisa.

    2-La Maria em va escriure fa dos mesos; en Pau, no fa gaire.

     

     

    Share

    Article complet

  • Suficiència 2 (2a i 3a sessions)

    ,

    Bon dia,

    Aquesta setmana faré jo el resum, perquè dimecres ens vam oblidar de dir a qui li tocava. Així, doncs, què hem fet aquesta setmana?

    Bé, hem decidit que farem una revista digital. És per això que hem començat a treballar els usos de la puntuació a partir d’unes notícies que us vaig repartir. Dilluns, en grups, vam fer una pluja d’idees dels usos de la coma i després en vam veure la teoria.

    Us deixo aquest enllaç per si hi voleu fer una ullada: Els signes de puntuació

    Dimecres vam fer una partida de cartes per repassar els usos de les comes. A continuació, vam revisar el text dedicat a Ciutat morta. La resta de textos els revisarem la setmana vinent.

    Finalment, vam fer grups i cada grup va triar 3 textos d’entre els que vau escriure el primer dia. Vam acabar la classe triant un error comès en un d’aquests textos per encetar la primera secció del diari.

    Si no vau venir, vam dir que dimecres portaríeu teoria del tema que heu escollit per tal de poder preparar la vostra primera intervenció en el diari. Per cert, encara no té nom. 😉 Si no vau venir, no patiu. Dimecres ja triareu tema.

    Bon cap de setmana!

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • 21a sessió Suficiència 1

    En Fran ha llegit el resum de l’última sessió i la Lourdes el penjarà al blog. El resum tractava sobre l’escriptura de la vocal neutre “e” en els noms masculins i femenins ( en masculí escriurem -e- i en femení escriurem normalment igual que la traducció al castellà. Hi ha excepcions, però, a aquesta norma. Per exemple: pobre noi, pobra noia ( ja que en castellà diuen “pobre chica”). Es donen casos de mots que s’escriuen igual en masculí i en femení, com -jove- en masculí escriurem amb -e- i en femení també, ja que en castellà diuen -chica joven-.

    Hem fet cinc cèntims sobre la formació del masculí i del femení (Regla general: el femení es forma afegint -a- al terme masculí: nen->nena).

    En alguns mots:

    • sufix femení -essa: metge->metgessa (Excepció: príncep->princesa)

    També hem recordat l’ús de -perquè-,-per què-,-per a què,-què-:

    • Per què? preposició -per- + pronom interrogatiu -què-. Expressa interrogació. Expressa motiu.
    • Ho fa perquè li agrada. Conjunció causal o final -perquè-. Expressa causalitat o finalitat.
    • Per a què? preposició -per- + preposició -a- + pronom interrogatiu -què-. Expressa destinació, finalitat.
    • Què vols? pronom interrogatiu -què-. Expressa interrogació.

    Recordatori de l’ús de -etc- i -…-:
    • Usarem -etc- precedit de la coma i seguit de punt. He fet servir: ous, aigua, farina, etc.
    • Usarem -…- de la manera següent: He fet servir: ous, aigua, farina…

    Hem practicat el canvi de preposicions. Els verbs preposicionals que utilitzen en o amb han de canviar per a o de si el complement preposicional comença per un verb en infinitiu. Exemples:
    • Pensa en la feina que has de fer->Pensa a fer la feina.
    • Vés amb compte amb la brutícia->Vés amb compte de no embrutar.

    Exercicis:
    1. Malgrat tots els obstacles, confio a arribar d’hora.
    2. S’exercitava molt a tocar el violí.
    3. Es dedica a la música.
    4. No t’oblidis de regar les plantes cada matí.
    5. Somio a fer un viatge a la Xina.
    6. L’amenaçaven de retirar-li l’ajut.
    7. El pintor tenia molt interès a fer l’exposició dels seus quadres.
    8. Pensa a arronsar les cames quan hagis saltat!.
    9. Jo crec que en Raúl es penedirà d’haver optat per això.
    10. L’Eva s’ha entossudit a comprar-se un vestit nou.
    11. Fa un mes que la Roser només parla de les seves vacances.
    12. Fa temps que la Roser només pensa a fer vacances.
    13. La solució consisteix a aconseguir un pacte favorable per a tots.
    14. Sempre tarda molt a fer qualsevol cosa que li manen.

    Hem practicat la caiguda de preposicions. La conjunció -que- farà caure qualsevol preposició feble (amb, en, a, de) que la precedeixi. Exemple:
    • El pare pensa en la seva cadira.->El pare pensa que la cadira és seva.
    • En Joan sap tot del viatge a Rússia.->En Joan sap que el viatge serà a Rússia.
    • Anirem fins al final.->Anirem fins que arribem al final.

    Exercicis:
    1. Confiem que tot anirà bé.
    2. Aquests beneits creuen que tot és veritat.
    3. M’adono que tot ha canviat. Res no és ja com abans.
    4. Fa un mes que la Roser només parla que el dia 30 comença les vacances.
    5. L’alcalde va renunciar que els regidors es posessin d’acord.
    6. El condemnat va dir que tenia dret que el veiés un metge.
    7. No l’he vist des que va marxar del poble.
    8. Abans que continuïs la prova, repassa el que ja has fet.
    9. La Sara no estava gaire segura que els seus pares li compressin la moto.
    10. El jurat va quedar convençut que era innocent.

    Després de repassar la gramàtica, hem treballat en grups, per tal de gravar una falca publicitària per al nostre diari Lliure. Ha estat molt divertit. Cada grup ha gravat la seva falca i l’ha enviat a la Lourdes.

    Això és tot.

    Jordi

    Share

    Article complet

  • 17a i 18a sessió Suficiència 1

    Benvolguts companys,

    Per primera vegada faig aquest resum de les activitats desenvolupades a classe la passada setmana, tant dimarts com dijous, 25 i 27 de novembre.

    El dimarts vàrem començar amb un exercici de majúscules i minúscules. La Lourdes ens va dictar grups de paraules per formar oracions/frases i s’havia de modificar les paraules i/o afegir-ne de noves en cas necessari:

    1.- doctora martí visitar hospital barcelona

    La Dra. Martí visita a l’Hospital de Barcelona.

    Les majúscules corresponen a: professió abreviada, cognom i nom propi d’una institució.

    2.- president generalitat inaugurar ahir teatre àngel guimerà

    El president de la Generalitat va inaugurar ahir el Teatre Àngel Guimerà.

    Les majúscules corresponen a: nom de l’institució/organització de govern i nom propi d’una institució. Cal recordar que el càrrec sempre s’escriu amb minúscula excepte quan és va acompanyat del tractament protocol•lari.

    3.- novel•la preferida meva filla ser jardí vora mar

    La novel•la preferida de la meva filla és Jardí vora el mar.

    Les majúscules corresponen a: la inicial de la primera paraula del títol de la novel•la.

    4.- lluís homar fer interpretació excel•lent terra baixa teatre borràs

    Lluís Homar fa una interpretació excel•lent de Terra baixa al Teatre Borràs.

    Les majúscules corresponen a: nom i cognom d’una persona, nom de l’obra de teatre (inicial de la primera paraula del títol de l’obra) i nom propi d’una institució.

    5.- sant jordi cap departament cultura ajuntament Barcelona regalar rosa treballadora

    Per Sant Jordi el cap del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona regala roses a les treballadores.

    Les majúscules corresponen a: festivitat, nom d’organització concreta i nom propi d’una institució.

    6.- nadal ajuntaments baix Llobregat posar punt informació plaça església

    Per Nadal els ajuntaments del Baix Llobregat posaran un punt d’informació a la plaça de l’Església.

    Les majúscules corresponen a: festivitat, nom de la comarca i nom del lloc urbà. En aquest cas ajuntments és un genèric i per això la minúscula.

    Fins aquí l’exercici.

    Com que hem de fer un diari, mes aviat periòdic ja que no surt cada dia, ens vàrem posar a treballar per donar passos definitius i començar amb la publicació.

    1.- Encara teníem pendent decidir quin seria el nom del nostre diari. Així, doncs, vàrem fer una votació per escollir una de les quatre opcions que hi havia:

    – lliure, c-notícies, la veritat, demà

    Després de la votació per un estret marge i a causa d’un misteriós vot que ha servit per desempatar ;)… tenim nom!!!

    Som el periòdic Lliure

    2.- Reunits en grups havíem de fer les següents tasques:

    a. Escollir el text de presentació. La Lourdes ens va donar còpies de les quatre presentacions redactades pels grups en jornades anteriors. Havíem de llegir-les i modificar-les si ho consideràvem necessari. Doncs en aquest cas per votació a mà alçada decidírem que el text redactat i modificat pel grup de la Sybille, la Paloma, en Fran, en Josue i en Carles (no estic segura dels noms) és l’escollit perquè és clar, concís i curt, ja que l’objectiu és que es llegeixi.

    b. Triar els textos de les notícies ideals. Partim de feina feta en dies anteriors en què treballant en grups vam escollir quina era la noticia ideal que voldríem publicar. D’aquestes notícies ja redactades i corregides, vam escollir la que ens semblés millor per començar a escriure el periòdic. Aquesta és feina grupal i el resultat es veurà al blog del periòdic Lliure.

    c. Difusió. Pluja d’idees. Aquesta tasca vas ésser un a més a més pels grups que acabessin abans, però em sembla que la classe s’acabà abans…

    El dijous vàrem començar amb la consulta del Joan sobre el passat.

    Passat llunyà
    Jo vaig + infinitiu
    Tu vas(vàres) + infinitiu
    El/Ella va + infinitiu
    Nosaltres vam(vàrem) + infinitiu
    Vosaltres vau(vàreu) + infinitiu
    Ells/Elles van(varen) + infinitiu

    Forma literària
    aní
    anares
    anà
    anàrem
    anàreu
    anaren

    Després, seguint amb la tasca del periòdic Lluire, la Lourdes ens va portar uns capítols del llibre La cuina de l’escriptura de Daniel Cassany, que dóna eines per escriure un text des de l’inici quan cerces quin tema vols tractar i les primeres idees, passant per aprofundir-les i desenvolupar-les, també per definir la forma en què vols transmetre-les. A ixí, doncs, és un llibre de consulta per qualsevol que vulgui escriure una notícia, un treball d’investigació, un treball escolar…

    Els capítols del llibre amb els quals treballàrem en grups són:

    1.- El creixement de les idees.
    Diana, Anna, Patricia Linares i Patricia Marchán

    2.- Paràgrafs.
    Juan, Paloma, Fran i Carlos

    3.- Deu regles per triar mots.
    Andrea, Sybille, Tadeusz i Javier

    Primer havíem de fer una lectura individual del capítol corresponent subratllant allò important i el que no enteníem, paraules noves. Després amb el grup vam fer una posada en comú i el resum del capítol. Començàrem la feina: la lectura individual és feta, la posada en comú també i vàrem organitzar com farem el resum. Al nostre grup vàrem fer un sorteig per repartir les parts del capítol. El proper dia acabarem el resum.

    Això es tot amics!

    Patricia Marchán

    Share

    Article complet

  • 13a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la lectura de l’altre dia feta pel Carlos.Després en grups de dues persones hem fet el següent exercici per practicar l’ús de la preposició en els casos de complement directe.

    Per això hem hagut de completar els buits de les frases següents amb la preposició a, acompanyada o no d’article, o bé amb un article i sense la preposició:

    • La desconfiança d’uns es pot encomanar als altres (oració reciproca).
    • És evident que el conflicte preocupa a tothom; (a + tots, tothom, ningú).
    • El conflicte va començar quan van enviar el país; (El país va ser envaït.)
    • Las inundacions han afectat la vida de 240 milions xinesos; (La vida de 240 milions xinesos ha estat efectuada per les inundacions).
    • Van detenir el màxim responsable dels actes; (El màxim responsable va ser detingut).
    • Aquest metge passa tot el matí atent els assegurats; (Aquest metge atén els assegurats. Els assegurats són atesos per aquest metge.)
    • Un grup de persones demanava menjar als soldats; (als = CI).
    • Les tràgiques inundacions han afectat la Xina des de l’inici de l’estiu; (La Xina ha estat afectada per les tràgiques inundacions).

    Llavors la Patrícia ha presentat el tema relacionat amb l’ús del guionet. A continuació exposaré el resumen i la meva interpretació d’aquesta exposició.

    ÚS DEL GUIONET

    El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per a unir mots originàriament diferents. S’utilitza en els casos següents.
    Per escriure correctament el guionet (-) cal distingir-ne els usos següents:

    A. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats. Ex.: dóna-me-la, comprem-nos-el, escriu-la, dóna-li’n; pensa-t’ho, posa-n’hi, demana’ls-la…

    B. Els números duen guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i les centenes (U-C). [DUC]. Ex.: tres-cents, tres-centes mil dues-centes cinquanta-tres…

    Compte: del vint-i-u al vint-i-nou!

    C. Les paraules compostes duen guionet:

    1. Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest, nord-est, sud-oest, sud-africà, nord-atlàntic, sud-coreà…
    2. Quan el primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: busca-raons, penya-segat, cara-xuclat, canya-xiula, para-xocs, costa-riqueny, barba-roig, cama-roja, cara-rugat, poca-roba, guarda-roba, penja-robes, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, aigua-sal, cara-sol, gira-sol, cul-de-sac, entra-i-surt…
    3. Quan l’aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig, cinc-en-rama, plats-i-olles…
    4. Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, més-dient…
    5. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència…
    En canvi el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: Ex.: els grups no violents, les nacions no violentes, els estudis no reglats, els països no alineats…

    6. En els mots repetitius i expressius. Ex.: corre-cuita, xino-xano. baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, gara-gara, leri-leri, non-non, nyigo-nyigo, pengim-penjam, poti-poti, rau-rau, tic- tac, xiu-xiu, xim-xim, poti-poti, xup-xup, zig-zag…

    7. En un petit grup de mots o expressions singulars. Ex.: abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo (qui-sap-la), cul-de-sac…

    Finalment hem consultat a Internet el diari Críti.cat, per fer nosaltres la presentació del nostre diari:

    – pluja de idees (individualment)
    – grup (selecció informació que volem transmetre)
    – distribució informació per paràgrafs
    – redactar
    I així ha acabat la classe.

    Tadeusz

    Share

    Article complet

  • 12a sessió Suficiència 1

    Avui hem començat la classe amb la funció del Complement Directe i Preposició.

    El complement directe va unit al verb sense preposició.
    Ex. He conegut els teus pares.

    Per identificar el CD, haurem de posar la frase en veu passiva i detectar el subjecte de l’oració, que serà el CD.

    Ex. El jutge va citar el testimoni = El testimoni va ser citat pel jutge.

    El CD no necessàriament té concordança amb el verb, a diferència del subjecte que sí que en té.

    Els verbs transitius necessiten un complement directe per tenir significat complet.

    Ex. Jo frego el terra.
    L’ós blanc habita les regions polars.

    Els verbs que no necessiten complement directe s’anomenen intransitius.

    El CD és aquella part de l’oració en què recau l’acció del verb.

    Ex. En Pere s’està menjant una fruita
    .
    El complement directe es reconeix perquè no pot ser suprimit. Ha de ser substituït pel pronom corresponent.

    Excepcions (casos en què el CD porta preposició):
    1. Quan el CD és representat per un pronom personal fort. Ex. Mira’ns a nosaltres.
    2. Quan el CD és representat pels pronoms tots, ningú i tothom. Ex. No trobareu ningú.
    3. En cas d’ambigüitat o confusió. Ex. He vist l’Alex, al qual acompanyava la Maria.
    4. En oracions del tipus. Ex. Al pare no l’escolta ningú.
    5. En oracions recíproques. Ex. Es miren l’un a l’altre.
    6.Representat pel pronom interrogatiu QUI. Ex. A qui va sentir la secretària judicial?
    7. A principi d’oració. Ex. A la Llúcia va escoltar plorar la professora.

    Després hem vist a internet el diari Críti.cat. És un mitjà de comunicació, per fer nosaltres un diari per grups amb propostes: Nom, Què es, Objectius, Tipus de periodisme, Què hi trobaran, etc.

    diari

    Això és tot.

    Fins demà,

    Carlos

    carpeta diari del dia que vas néixer

    Share

    Article complet

  • 3a sessió Suficiència 1

    A primera hora, hem fet una mica de repàs dels dubtes del dia anterior. La Lourdes ha fet alguns exemples d’utilització de l’Optimot i del Termcat, encara que no funcionen mai a classe. La Lourdes ha indicat que tenim un llibre de gramàtica i ortografia de nivell C, de la web de la Generalitat de Catalunya, al marge dret del bloc de suficiència 1 de la pàgina web a la secció Recursos per a l’aprenentatge : Curs de llengua catalana. Nivell C

    Hem fet grups de quatre persones per decidir com volem fer les classes. La Lourdes ens ha ofert la possibilitat d’escollir entre el “Llibre d’Aula” o”treballar amb un projecte”.

    La Lourdes ha repartit diferents jocs entre els grups i hem estat jugant una estona i apuntant els dubtes que anaven sortint. Després hem comentat entre tots els més importants, que han estat:

    provar/tastar: tastar és per als menjars i provar per a la resta.

    capsa/caixa: capsa, de petita dimensió i caixa, de grans dimensions.

    per/per a: per, quan es tradueix al castellà per “por” i per a, quan es tradueix al castellà per “para”.
    Com que no hi havia unanimitat, hem hagut de fer una votació (8 vots per a projecte, 5 vots per al llibre i 2 abstencions).

    Un cop hem decidit fer la classe amb un projecte, La Lourdes ens ha demanat idees per a projectes i al final hem escollit el projecte de “Fer un diari”.

    Això és tot.

    Jordi

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share