Entrades amb l'etiqueta ‘mots encreuats’

  • 2a sessió Elemental 3

    Bon dia,

    Ahir vam començar la sessió exercitant la memòria. A veure si el proper dia encara recordem els noms de tots els companys… Segur que sí. 🙂 A continuació, us vau descriure amb 5 o 6 adjectius. Per ampliar-ne la llista vam resoldre uns mots encreuats. Aquí els teniu:

    mots encreuats x completar

    pistes mots encreuats

    Per comprovar si els havíem fet bé vam consultar el requadre de la pàg. 137. I amb això vam encetar la 1a unitat.

    mots encreuats solucionari

    Vam parlar d’allò que havíem après a casa quan érem petits (humilitat, companyonia, honradesa…) i dels nostres avis (pàg. 134 i 136). A més, també vam comentar què feien les persones de la pàg. 136. L’última fotografia (la del senyor omplint l’ampolla d’aigua) va generar força dubtes, oi Diana? 🙂

    Finalment, vaig dir que us penjaria un model de prova per si la podíeu anar fent a casa. Aquí la teniu:
    prova elemental 3 i àudios

    Bon cap de setmana!

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • 12a sessió Suficiència 1

     

    Bona tarda apreciats companys,

    Avui, el Joseba i jo, la Pilar, som els encarregats de redactar el dietari de la sessió del passat dijous 21 de febrer. La classe la va impartir en Jaume, amb la seva simpatia i eficàcia habituals. D’una banda, hem treballat els errors apadrinats i, d’una altra banda, hem acabat i omplert els mots encreuats que havíem començat el dimarts passat.

    En primer lloc, la Mª José i la Gloria van fer la lectura del dietari de la sessió anterior.

    ERRORS APADRINATS

    La Noelia ens va explicar que tenir que és una perífrasi verbal que s’utilitza en castellà (on és correcte tant he de ordenar com tengo que ordenar), però en català el seu ús és incorrecte; hem d’utilitzar haver de + infinitiu.

    Exemple: no és correcta la traducció literal teniu que endreçar sinó heu d’endreçar.

    A continuació, l’Ana va explicar el Complement Directe, CD, que és una paraula o oracions subordinades que rep/reben l’acció del verb a través del subjecte. Per saber-lo li hem de fer la pregunta què al verb.

    Ex: En Joan menja una poma.

    Què menja en Joan?  Una poma. = CD

    També podem passar la frase a passiva i el CD es converteix en subjecte pacient i el subjecte de la frase original es torna complement agent:

    una poma és menjada per en Joan.
    Una poma = subjecte pacient
    En Joan = complement agent

    El CD pot ser substituït pels següents pronoms o paraules:

    – Quan és indeterminat (no duu cap determinant): EN

    Ella menja pomes = Ella en menja

    – Quan és determinat per un quantificador o un indefinit: EN

    Ella menja moltes pomes = Ella en menja moltes

    – Quan és neutre (equival a això i allò): HO

    No sap què s’ha decidit a la reunió. No ho sap

    – Quan es refereix a la 1a persona gramatical: EM, ENS

    Toni pare no ens va veure.

    – Quan es refereix a la 2a persona gramatical: ET, US

    – Quan és reflexiu: ES

    – Quan és determinant (per un article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES

    (els llibres)…els he agafats.

    – Preposició davant l’adjectiu sense substantiu (partitiu).
    El Miquel venia llibres antics. El Miquel en venia d’antics.

    – CD en persones; a diferència del castellà, l’acusatiu no porta la preposició a. Cal recordar-ho especialment quan es tracta de persones, ja que es pot confondre amb el CI (a qui?).
    El Joan mira el Pere
    La Maria saluda la Núria

     

    – Però sí es posa a en complements indirectes/circumstancials:

    Anem a Cadaqués.
    Hem de donar la notícia a la premsa.
    Ens trobem a les deu.
    No té res a dir.

    Després d’ això, els grup ens hem intercanviat els mots encreuats i les seves definicions, per tal de resoldre’ls, tot i que amb certes dificultats.

     

    Per últim hem omplert els buits de :

    Pàg. 108, en aquest ordre: Sol•licitud, especialització, convenciment, seguiment, inquietuds i selecció.

    Pàg. 109: motivació, esperança, creença, inquietud, sol•licitud, motivació, especialització, selecció, creença, esperança, convenciment i seguiment.

    Hem estudiat el trencaclosques de la pàg. 110 i hem fet un esquema de la vida d’en Marc per escriure-la més endavant en el currículum de la pàg. 111.

    DEURES: Unitat 4: act. 1 i 2

     

    Opinió de la Pilar: Ànims, nois i noies! Això s’acaba, i la prova evident és que ja hem començat la segona volta per fer el dietari. També he de dir-vos que estic molt orgullosa per haver aconseguit fer el dietari amb 281 paraules, però després no sé mol bé el que ha passat , que ens hem allargat una miqueta.

     

    Opinió del Joseba. El tema del CD sense “a” costa molt als que venim de cultura castellana; però constato que el català segueix les mateixes pautes que el francès, anglès, italià i euskera entre d’altres. Igualment, l’ús dels pronoms personals és gairebé idèntic als del francès i això m’ha ajudat molt.

    Share

    Article complet

  • 11a sessió Suficiència 1

     
    http://www.youtube.com/watch?v=NWTtAH5ReSU
     

    Bona tarda a tothom!

    Avui la Mª José i la Gloria som les encarregades d’escriure el dietari  del dimarts passat.

    Com és habitual, vam començar llegint el dietari del dijous anterior, que van fer el Nanno i la Bea i després el Toni ens va explicar l’ús de l’apòstrof.

    Sí s’apostrofen:

    • tots els articles “el” o “la” seguits de vocal/h, també “de” + vocal/h.

     

    Però hi ha algunes excepcions:

     

    • no s’apostrofa l’article “la” que va seguit de “i, u/hi, hu” àtones, ni tampoc els noms de les vocals, així com les paraules que es podem confondre.  Per exemple:

    -la asimetria (es pot confondre amb “la simetria “),

    -la a, e, i, o, u,

    -la una (quan parlem de l’hora)

    -la universitat,

    -la humanitat.

     

    A continuació, la Marisol ens va explicar l’ús incorrecte de “al + infinitiu”. S’ha de posar “en  + infinitiu”. Exemples:

    -al adjuntar-les (no és correcte),

    -en adjuntar-les (sí és correcte).

     

    Tot seguit, vam corregir els exercicis de les pàgines 105-106, en els quals s’explica la utilització de:

    • j , tj, o g, tg. Normalment escrivim j o tj davant de les vocals a, o, u, i escrivim g o tg  davant de les vocals e, i. Exceptuant  els mots que continguin –jecc i –ject: infecció, projector…
    • x o ix. Per saber-ho hem de tenir en compte que, escrivim ix darrere de les vocals a, e, o, u, com: faixa, peix, coixí, cuixa, i escrivim x darrere del diftong au, per exemple: rauxa, disbauxa.

    L a Lourdes ens va explicar el significat de:

    -rauxa = impuls,

    -disbauxa = molta festa.

    • ig o –tx. Per saber-ho hem de fixar-nos en altres paraules de la mateixa família:

    -cartutx – cartutxera,

    -roig – rogenc,

    -empatx- empatxar.

    • x o tx. No hi ha paraules que comencin per tx, només alguns noms d’altres llocs com: txacolí, txeca, txa-txa-txa, etc.

     

    Per últim, la Lourdes ens va proposar un joc que consistia a triar deu paraules amb sufixos o prefixos. Amb aquestes paraules hem de fer un encreuat, que acabarem el proper dijous.

    L’opinió de la Mª José: m’agrada anar a les classes perquè poc a poc vaig aprenent aquesta llengua, malgrat que em sembla, a vegades, una mica complicada parlar-la i encara més escriure-la. Però estic contenta,vaig avançant.

    L’opinió de la Gloria: he de comentar que al principi anava una miqueta perduda, però ara les classes em semblen molt entretingudes i crec que estic aprenent  força.

    Bona tarda!

     

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share