Entrades amb l'etiqueta ‘Xavier’

  • C2 31a sessió

    obra de Xavier

     

    5 de febrer de  2019

    Benvolguts companys,

    Cada dia a primera hora el Jaume ens pregunta què vam fer a la sessió anterior i amb què ens vam quedar. Sempre ens costa recordar el que vam fer, però després de trencar-nos el cap ho aconseguim.

    Seguidament, vam corregir l’acta del Jordi Gris en grups petits, mentre sonava la banda sonora d’Els pirates del Carib.  Això ens ajuda a amenitzar la classe, fins i tot la Lola va començar a ballar a la cadira. Ens vam sentir com  si fóssim pirates. Teníem la sensació d’estar al vaixell de la Perla Negra amb el nostre capità Jack Sparrow, que podria ser el Jaume, intentant trobar el tresor del nivell C2.

    Després, vam fer un exercici de recurs gramatical, d’aquests que ens agraden tant.  Vam treballar les preposicions. Ens vam trobar amb dificultats, influenciats pel castellà. Tot i així, s’han acceptat algunes modalitats, havent-hi dues possibilitats, com per exemple: afanya’t a venir o afanya’t en venir. Després de molt mal de cap, vam aconseguir corregir-lo i vam arribar a la conclusió que el complement directe no pot portar preposició.

    A continuació, va arribar l’esperada i petita pausa amb  el joc del marro.  El joc consistia en fer el que el capità Jack Sparrow feia. Si ell donava una puntada de peu al cul d’algú, nosaltres havíem de fer-ho a la persona que teníem al costat. Sorprenentment quan va acabar el joc no hi va haver cap baixa i tots en vam sortir il·lesos.

    Més tard, ens vam dividir en grups, un per cada part de la novel·la Incerta glòria: la primera part del Lluís, la segona part de la Trini i tercera part del Cruells. Havíem de decidir quines fotografies portaríem a la sessió següent i de quins objectes es tractarien. La nostra és la tercera part. Llavors, vam decidir buscar fotografies sobre la guerra. Algunes buscaríem fotografies de la trinxera, altres dels pobles derruïts del front d’Aragó, cascos de guerra, metralladores, etc.  Mentre ho debatíem sonava de fons la banda sonora de Harry Potter. El Jaume seria Albus Dumbeldore donant classes de màgia i jo una muggle. Després, estarien els dementors que serien les preposicions i els exercicis de gramàtica. Les pauses semblen partits de quidditch. Només ens falta la Nimbus 2000.

    Finalment, per acabar la classe, Albus Dumbeldore ens va demanar que féssim una piulada amb la fotografia que havíem escollit i amb les etiquetes del curs i la nostra part del llibre.

    Salutacions,

    Noelia

    Share

    Article complet

  • C2 27a sessió

    Obra d’Alberto

    Castelldefels, 22 de gener de 2019

    Com ja era habitual en aquells dies, la jornada va començar amb el repàs de la sessió anterior i cadascú va dir-hi la seva. Seguint amb la nostra rutina, entre tots vam corregir l’acta que va escriure anteriorment un camarada de l’escamot. Espero però, comandant Jaume, que si algun dia la tropa descobreix aquesta carta que t’envio a tu personalment sigui benèvola i no me la destrossi com si res a base de nous punts i comes. En aquests temps de guerra, ja se sap, que surten noves faccions del no-res.

    Com anava dient, la jornada va seguir tocant un tema que ja ens sonava de dies anteriors: l’apostrofació. Vam realitzar els exercicis com bonament vam poder, aplicant tot el coneixement que teníem assimilat de la nostra instrucció militar. No va estar del tot malament, i la moral de l’escamot va pujar de valent. Ara que ja comencem a divisar el dia del judici final, el dia D i l’hora H, la batalla de les nostres vides, ens sembla que ja estem preparats!

    No tot va ser instrucció pura i —segurament, influenciat pel teu vell capità Picó— vas voler donar un toc de cultura a l’escamot. Vam opinar sobre l’obra de Joan Fontcuberta, un artista transgressor, que en temps de guerra és agradable d’apreciar.

    Seguidament, vam desconnectar durant uns moments d’aquesta maleïda guerra amb un joc que, a força de tocar

    —que no se’m mal interpreti—, ens va dur fins i tot fora del campament base. Quines ganes tenen alguns de tocar el dos d’una vegada!

    Per finalitzar la sessió, i donant exemple dels ideals que estem defensant amb la nostra pròpia vida, vam sotmetre a votació com havia de ser un dels atacs que ens donaria la gran victòria final en aquesta guerra. Em refereixo, és clar, al projecte d’Incerta glòria. Serà aquí on demostrarem al món -o potser no tant- com hem treballat de valent durant aquests dies al front.

    E questo è il fiore del partigiano

    morto per la libertà!

     

    Una forta abraçada,

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share