Consorci per a la Normalització Lingüística
De totes les paraules proposades, un jurat en seleccionarà 10 i l’audiència haurà de votar la guanyadora entre les seleccionades.
Felícia Fuster, pintora y escriptora catalana MARCEL·LÍ SÀENZ
El dissabte 8 de maig vaig prendre el bus per a acostar-me a la Biblioteca Mercè Rodoreda. Tal com l’homenatjat pòstum del dia, Joan Margarit, que caminava per l’Eixample fins a perdre’s, vaig intentar trobar aquesta biblioteca però no vaig aconseguir trobar-la, en ple Guinardó. Impossible. Volia sentir els testimoniatges de Sebastià Alzamora, Àngels Març i Susanna Rafart.
El diumenge 9, en vaig informar als meus amics i vam quedar als Jardins de la Casa de la Misericòrdia, en el Raval. Vaig anar confiat cap enllà i els vaig trobar, per a sentir les lectures de les poetes Dolors Miquel, Sònia Moll, Tònia Passola i Mireia Vidal-Conte i el cant de Sílvia Comes, en un homenatge a la centenària i recentment morta poeta catalana Felícia Fuster. Aquesta lectura va ser una sorpresa major, perquè l’artista -també era pintora- vivia en Paris però pensava i escrivia a la manera de la Barceloneta.
Per a un aprenent de català com jo, algunes paraules o frases se m’escapen. Per a això hi ha el mòbil, amb el qual podia acompanyar la veu de les poetes. Quant a la cantant, em va impressionar en gran manera els seus dots com a guitarrista. Un gran espectacle amb veus femenines, per a nodrir l’esperit. Gràcies, Dolors, Sònia, Tònia, Mireia i Sílvia, pels vostres versos.
Escrit per: Luiz Carlos Neves
Aquesta és un antologia sobre Barcelona, de poemes publicats en cinc dels seus llibres. Com que visc i estudiocatalà en aquesta ciutat, vaig decidir llegir-los per a conèixer-la a partir de la visió d’un habitant, arquitecte, professor d’arquitectura i poeta. No esperava trobar una guia turística, en vers, de la ciutat. Jo sabia que l’autor m’anava a sorprendre. I així va ser. I de nou vaig haver de fer diverses relectures. En una de les solapes, Isidor Cònsul, el seu editor, diu: «llegir Margarit és rellegir-lo». Així, doncs a gaudir de les successives visites als seus versos, recordant-me l’aforisme d’Horaci: Les coses, dues vegades repetides, agraden.
En el cas d’aquest llibre la repetició és trilingüe, perquè els poemes estan en català, castellà i anglès. Per a mi, un dels tants estudiants de català de mig-món, aquest és un llibre imprescindible, en mostrar vint maneres diferents de mirar una ciutat, o si es vol, vint aspectes diferents de la seva ciutat des dels seus records.
Així, sobre l’Eixample, ens diu Margarit… «També va ser un lloc on anava a passejar amb la Joana: hi arribaven en cotxe i trèiem els crosses o la cadira de rodes per començar les nostres rutes. Al capdavall, uns carrers per on m’agrada perdre’ m, molt sovint sol, recordant tots és Eixamples que la vida m’ha sobreposat en la memòria.» (p.66)
Llegir un llibre trilingüe és una oportunitat per a degustar els poemes i sentir com s’escriuen i com sonen en altres idiomes. Les rimes, al·literacions, metàfores, la musicalitat de cada idioma, entre altres recursos poètics, brinden sorpreses en les lectures interlingüístiques. Si un no maneja cap dels idiomes, pot demanar a la companya de classe ens llegeixi el poema en la seva llengua i si la curiositat està a sentir-lo en català, n’hi ha prou amb demanar a la professora del CPNL que ens digui com és el so del poema. Igual que en la música la poesia també sona. L’idioma que estem aprenent passa a tenir un element líric ben important per a acostar-nos a ell. La poesia ens porta no sols a comprendre un idioma, sinó a gaudir d’ell. L’idioma no és només un instrument de comunicació, sinó també de plaer. En el cas de Joan Margarit, de comprendre que, darrere del dolor que pugui haver, és present l’amor.
Luiz Carlos Neves,
alumne de bàsic 3 de la delegació de Nou Barris i traductor
Moltes gràcies, Luiz!
Amb l’eslògan “Som digitals i ho som en català”, la Direcció General de Política Lingüística ha publicat un decàleg d’accions per afavorir l’ús de la llengua catalana en l’entorn digital. El vídeo ‘Guia per fer créixer el català a Internet’ proposa deu bones pràctiques, senzilles i concretes, que la ciutadania pot adoptar per estendre l’ús d’aquesta llengua. L’objectiu és normalitzar la presència del català a la xarxa, que els seus parlants la considerin també útil per fer-la servir en un entorn molt dominat per les llengües majoritàries i alhora contribuir a preservar la riquesa i el plurilingüisme lingüístic.
Sessió del club de lectura de llengua catalana de nivell mitjà de la Biblioteca Nou Barris, en què es comentarà l’obra La muntanya del cardenal, de Xavier Soler.
Aquest club es fa en format virtual.
Per participar-hi cal fer la inscripció al web de la biblioteca.
La Direcció General de Política Lingüística ha publicat en línia la Guia de llenguatge inclusiu en el tractament de persones amb discapacitat amb l’objectiu de contribuir a consolidar la inclusió plena d’aquest col·lectiu. Les administracions públiques, els centres educatius, els mitjans de comunicació i tots els agents socials que treballen amb persones amb discapacitat o que s’hi refereixen tenen un paper essencial en l’erradicació d’estereotips i en la difusió d’una concepció de la discapacitat ajustada a la realitat. El català, amb aquesta guia, disposa d’una eina clau per a la inclusió social.
La Direcció General de Política Lingüística organitza l’acte de presentació en línia del nou recurs didàctic Fils de conversa, una eina interactiva per practicar el català, que tindrà lloc el divendres 30 d’abril a les 12 hores. Fils de conversa és un material virtual adreçat als participants del Voluntariat per la llengua, als professors de català per a adults, als alumnes i a tothom qui vulgui aprendre i practicar català. Cal destacar que aquest recurs es pot utilitzar des de qualsevol dispositiu: mòbil, ordinador, tauleta…
Fils de conversa està estructurat en 10 unitats temàtiques i, quan estigui complet, contindrà més de 300 activitats per fomentar la interacció i la conversa i reforçar les estructures lingüístiques i comunicatives. Es tracta d’un dels recursos audiovisuals per a l’aprenentatge i la pràctica del català desenvolupats a partir de les necessitats detectades en el projecte Èlia (Estratègies de Llengua i Aprenentatge), l’objectiu final del qual és introduir elements d’innovació i millora en l’oferta formativa de català per a adults i adaptar-la, així, a les necessitats de la ciutadania actual.
L’acte de presentació anirà a càrrec de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i hi intervindran la cap del Servei de Recursos Lingüístics, Àngels Guerrero; la responsable de recursos per a l’aprenentatge i l’acolliment lingüístic, Rosa Maria Fernández, i les tècniques del Servei de Recursos Lingüístics, Sílvia Sanz i Elena Blaya.
Per poder accedir a l’emissió en directe, caldrà emplenar abans la inscripció: llengua.gencat.cat/inscripcio-filsconversa.
Com cada any, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) se suma a les celebracions de la diada de Sant Jordi per tot el territori, ara amb més presència que mai a les xarxes socials.
Amb l’etiqueta general #SantJordiCPNL -i altres etiquetes específiques-, el Consorci impulsa diferents iniciatives vinculades a la diada que posen el focus en l’ús de la llengua catalana. Així, llegir, escriure, conversar o escoltar música en català esdevenen eixos centrals de la celebració enguany marcada, també, per les restriccions provocades per la pandèmia.
Recomanacions literàries
Les recomanacions literàries del CPNL en aquest Sant Jordi venen de la mà d’alumnes dels cursos de català i de participants del Voluntariat per la llengua (VxL) que, en alguns casos, comparteixen traduccions d’obres referents dels seus països d’origen. Mostren la riquesa literària d’arreu del món alhora que fan visible la gran aportació dels professionals de la traducció, que permeten al públic català la descoberta de nous referents literaris.
La difusió a les xarxes compta, també, amb recomanacions literàries de personal del CPNL, centrades, sobretot, en la situació del català i en la importància d’usar-lo en tots els àmbits de la societat. I en la línia habitual de les accions del Consorci, sempre en xarxa amb les organitzacions i les persones especialitzades del territori, els 22 centres de normalització lingüística (CNL) donen veu a personalitats locals perquè comparteixin les seves lectures d’aquest Sant Jordi.
Música per a la diada
El compte del Consorci a Spotify és present també en aquesta diada. Una de les 17 llistes temàtiques, la que du per títol “Històries i costums”, conté cançons que tracten específicament Sant Jordi i que el Consorci difondrà per les xarxes, per fer-la al màxim d’accessible.
El compte, creat el mes de febrer, compta amb gairebé 1.500 seguidors; disposa de 17 llistes de temàtiques diverses, i en total, pot reproduir unes 900 cançons.
Concursos, lectures, relats, exposicions i gimcanes
La creativitat del Consorci, habitual en totes les actuacions d’aquesta organització, aflora encara més en commemoracions com la diada de Sant Jordi, a través d’iniciatives pròpies o compartides amb les administracions locals o altres organitzacions del territori.
Alguns exemples els trobem en el concurs #enamoram2021, del CNL de Barcelona; el concurs de relats ESCRIU-MÓ de Montmeló, a càrrec del CNL Vallès Oriental; el concurs de Microrelats “T’estimo, no t’estimo…”, del CNL de Tarragona, o el concurs fotogràfic “És quan llegeixo que els dracs s’espanten”, també del CNL Vallès Oriental.
Destaquen altres iniciatives populars com el dictat virtual d’Olot del CNL de Girona; el taller virtual de creació literària de Polinyà; les recomanacions literàries #encomanaunllibre del CNL de Barcelona i les maratons de lectura d’Amposta, del CNL de les Terres de l’Ebre; de Berga, del CNL Montserrat, o de Cerdanyola, del CNL Vallès Occidental 3, en les quals participen alumnes dels cursos de català i membres del VxL del municipi. En el cas de la marató de Cerdanyola, enguany se’n celebra el 20è aniversari.
Els participants del programa VxL de Vic reescriuran un conte d’origen francès, anomenat Perlette, la gota d’aigua, amb il·lustracions, edició i muntatge audiovisual a càrrec de diferents organitzacions del territori. La presentació d’enguany es durà a terme de forma virtual el dia 22 d’abril a través d’un vídeo que es publicarà a les xarxes del CNL d’Osona.
El format virtual es combina amb algunes accions presencials en espais que preveuen la corresponent distància de seguretat per la Covid. Així, a Sant Feliu de Llobregat i a Reus, trobem l’exposició “Quan parles fas màgia”, del VxL, el lliurament de premis del XXXIII Concurs de Prosa i Poesia en Català per a no Professionals del CNL Roses, o activitats diverses relacionades amb els aparadors de les botigues i els establiments comercials, com la campanya “A l’abril cada paraula val per mil”, de les poblacions d’Osona o l’empaperada de poemes del CNL L’Heura; els aparadors literaris de Cerdanyola del Vallès, la gimcana lingüística “Ai, quin embolic!”, amb reptes d’anagrames a les botigues de Mollerussa, del CNL de Lleida, o els poemes del barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac, del CNL Vallès Occidental 3.
Aquestes i moltes altres iniciatives es poden trobar a l’agenda d’actes de Sant Jordi del Consorci per a la Normalització Lingüística.