Bona tarda,
Aquests dies ens estem explicant com són les nostres rutines diàries. Des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir. Establim les hores i la freqüència de les activitats.
Deixem-ho per escrit, perquè quedi constància de la nostra dolça rutina.
Bon cap de setmana!
Aquesta setmana hem après a dir què hi ha al nostre carrer i al nostre barri. També hem après a dir què hi ha a prop de casa. Ara us explicaré què hi ha a prop de casa meva.
“El meu barri és al nord de la ciutat. Hi ha un parc per anar-hi a passejar o a llegir. També hi ha moltes botigues. El meu carrer és molt tranquil. A prop de casa meva hi ha una llar d’infants, una farmàcia i dos bars. Al costat de casa meva hi ha una perruqueria i a davant hi ha un taller mecànic. Casa meva és a prop de l’estació del tren, a 100 metres, però és lluny del mercat.”
I a prop de casa teva, què hi ha? Vius a de Badia? Vius a Barberà?
Hola!
Com sabeu, aquests dies comencem a llegir alguns contes d’en Pere Calders.
Per començar, us proposo que mirem aquest video per tal de fer-nos una idea de qui era aquest personatge.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pere-Calders-lhome-dibuixant/video/3450151/
Us animo a comentar en aquest espai tot allò que us hagi sorprès del video o alguna cursiositat. A classe el comentarem més a fons.
A més a qui teniu alguna informació sobre aquest personatge!
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). És un dels escriptors més llegits de la literatura catalana. Ha destacat com a contista. Es dóna a conèixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l’escriptor Avel·lí Artís Gener “Tísner”, escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica, com els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de l’alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962. Fa feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L’ombra de l’atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada dels vuitanta li arriba la popularitat arran de l’èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d’aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se’n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Hola!
La setmana passada vam parlar de celebracions i de regals. Com que s’apropa el Nadal us proposo que llegiu aquest fragment d’un article del diari ARA i que ens en doneu l’opinió.
A més podem aprofitar aquest espai per proposar idees per fer regals sostenibles i econòmics! Us hi animeu?
Un altre Nadal és possible
ALBERT PUNSOLA
Ningú no ha mesurat l’impacte ambiental del Nadal, però és evident que, en els últims anys, la cultura de l’excés ha envaït aquest temps tan especial. Cadascú de nosaltres pot contribuir a unes festes més sostenibles. La fórmula per aconseguir-ho es basa a combinar tradició, innovació i sentit comú.
(…)
Regals decisius
Els regals constitueixen el terreny en què es juga la partida decisiva per un Nadal més o menys sostenible. Un aspecte molt important és obtenir informació sobre el producte que es regala. Per exemple, cal conèixer les condicions de treball del país on s’ha fabricat o els materials que s’han emprat. Els productes ecològics ja no són cap raresa. Han entrat en el mainstream i comprenen des de la roba o els cosmètics fins als mobles o la tecnologia.
Hi ha diverses maneres d’identificar-los: per les etiquetes, pels certificats o per la recerca que alguna organització ecologista o de consumidors hagi portat a terme. Així, per exemple, Greenpeace ha penjat a la xarxa un rànquing verd de productes electrònics -un dels béns més sol•licitats en aquestes festes-, en què compara el grau de compromís ecològic de les primeres marques. El comerç just, d’altra banda, permet tenir en compte criteris ètics i ambientals a l’hora de comprar, i al mateix temps beneficia els països més desafavorits. Per Nadal es venen el 75% de les joguines de tot l’any i, per tant, és el moment d’oferir joguines fabricades amb materials reciclables i no contaminants, i, si pot ser, sense bateries. Són bones per al medi i serveixen per educar la sensibilitat dels infants.
Desmaterialitzar el món dels regals és una consigna que s’obre pas. En lloc d’objectes, es poden obsequiar entrades per a espectacles, activitats esportives o experiències a la natura, opcions que no necessiten embalatges. Els embolcalls dels regals tenen un gran impacte ambiental.
(…)
Hola!
A l’enllaç següent trobareu el video de l’entrevista que vam veure ahir!
A veure si us hi trobeu!! Qui surt??
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4346870
Recordeu que si us feu amics de facebook podreu veure les fotos que vam fer!! En aquest enllaç podeu trobar-les!
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.201746209961547.49173.100003785090903&type=1
Ahir vam acabar la unitat 6 sobre la feina, i vam acabar fent una entrevista a un dels companys de classe sobre si treballa o no, si està buscant feina, de què la busca; o bé si treballa, què fa a la feina. Us convido a penjar les vostres entrevistes al blog, podeu redactar-les així:
La Montse treballa de professora de català, treballa a la Casa de Cultura de Sant Cugat i a la feina fa classes, prepara classes, llegeix, corregeix els deures, va a reunions amb els companys i fa cursos per fer millor la seva feina.
O bé
La Montse és a l’atur i busca feina de professora de català, també és mestressa de casa perquè a casa seva és qui fa la feina, a més està estudiant anglès.
Aquests dies a classe estem parlant de la feina i hem vist que entre els alumnes hi ha molta varietat de feines. Us animeu a explicar de què treballeu? Vinga, començo jo!
Jo treballo de professora de català. Les meves companyes de feina es diuen Marta i Maika. La Marta és la responsable del Servei de Català i la Maika fa de coordinadora. A més a més, totes dues també fan classes de català. Tenim molts alumnes de molts països del món, i fem classes al matí, a la tarda i al vespre.
Començo a treballar a dos quarts de deu del matí, dino a dos quarts de tres de la tarda i dos dies a la setmana continuo fent classes fins al vespre. La resta de dies plego a dos quarts de tres de la tarda. Mentre no faig classe, cada dia preparo les sessions, sovint atenc el públic que ve a demanar informació i de tant en tant envio e-mails i faig trucades.
Ara tu: de què treballes i què fas a la feina? I els teus companys de feina?
El meu veí es diu Jordi i té un bar que es diu ‘La Crepe’. Ell és cambrer. Fa cafès, còctels, gofres i també prepara amanides, creps, sushi i pizzes. A l’estiu fa uns gelats boníssims.
També organitza festes per la Castanyada, la Nit de Cap d’Any, el Carnestoltes… Treballa tot el dia. El cap de setmana treballa molt. Li agrada molt la seva feina perquè tracta amb el públic.
I si vols, també et porta el menjar a casa!
I els teus amics, de què treballen? Explica què fan, quin és el seu horari, si els agrada la feina…
