Sovint em venen al cap records de la meva tieta Blanca. Ella era la germana del meu avi, no es va casar mai i vivia en una casa enfront de la meva. Era una dona alta, portava el cabell curt i jo ja la recordo amb el cabell blanc perquè era gran. Tenia la boca petita i els llavis prims, els ulls de color blau i la pell molt blanca. Li agradava molt llegir i cantar i acostumava a sortir un cop a la setmana a passejar al bosc.
Un dia vam anar-hi juntes. Vam sortir de casa, vam passar per la plaça del poble i vam enfilar un carrer que fa pujada i que porta directament a un mirador. Allà vam descansar una estona i després vam continuar pujant… I caminant caminant… vam acabar pujant al castell del poble! Va ser una experiència molt gratificant per mi i em va agradar molt poder-la fer amb ella.
La meva tieta Blanca va morir als 67 anys. Jo sempre la recordaré amb aquell somriure que feia quan jugàvem a cartes i es deixava guanyar.
Hola! 
Descriviu algun personatge famós i la resta de companys endevinem de qui es tracta. Començo jo:
l, llet amb cereals. Després em rento les dents. A un quart de nou (8.15h) l’acompanyo a l’escola i vaig a treballar. Agafo el cotxe fins a Ripollet i pel camí menjo un entrepà. Després faig classes i preparo altres activitats. A les dues (14h) plego de treballar i dino. Després de dinar faig 10 minuts de migdiada i recullo el meu fill.