Què hem fet aquesta setmana a classe? Aquesta setmana hem practicat el PASSAT NO ACABAT, en què consisteix? Algú s’anima a explicar per a què el fem servir? Ànims així els servirà a aquelles persones que no han pogut venir a classe. També aprofito per deixar-vos el vídeo de la cançó “al mar”! Us ha agradat?
Hola!
A mi m’agrada molt el Japó i els japonesos. Per tant, us escric com són els hàbits d’una família tradicional japonesa (de la majoria i des del meu punt de vista, és clar!).
Els homes japonesos es lleven d’hora, entre les cinc i les set del matí. Es lleven aviat i, sovint, van a dormir tard, és a dir, dormen molt poc! Per això, moltes vegades els trobem que dormen al tren quan van cap a la feina. Normalment, el seu lloc de feina és lluny de casa seva, per això es lleven tan d’hora. Esmorzen a casa o en alguna cafeteria. Els homes treballen tot el dia, comencen a les vuit del matí i, gairebé cada dia, tornen a casa cap a la una o les dues de la matinada. Gairebé sempre dinen i sopen fora de casa. Llegeixen bastant al metro o al tren perquè sovint la feina és lluny de casa.
Algunes dones treballen però la majoria s’estan a casa amb els fills. Preparen l’esmorzar, el dinar i el sopar de la família; ajuden els fills a fer els deures, netegen la casa, van a comprar. També queden amb les seves amigues i fan un cafè o dinen juntes.
Els caps de setmana, els homes queden amb companys de feina i juguen a golf. Però això està canviant, les famílies més modernes passen el cap de setmana junts i fan activitats amb els fills com anar a passejar o al cinema.
Ara us toca a vosaltres!
Expliqueu-nos els hàbits dels habitants del vostre lloc d’origen, d’un país que us agrada o d’un planeta inventat =).
Ànims! És una bona pràctica per assimilar tota la feina que anem fent a classe.
Avui hem escoltat la cançó de l’home que treballa fent de gos. Hem vist què fa un dia de feina, i vosaltres, què feu cada dia? Com és el vostre dia?
Hola!
Avui a classe hem après les parts del cos i hem llegit el poema “Una notícia dels marcians” de Miquel Desclot. Perquè aneu repassant l’entonació i la pronúncia, aquí us deixo un vídeo amb l’autor recitant.
(el poema comença a partir del minut 1, 12, cap al final es talla però el teniu gairebé tot)
Bon Nadal per a tots!!Gaudiu de les Festes i fins l’any que ve!!
Us deixo la Nadala que vam cantar a classe per si us animeu a cantar-la a casa amb els vostres.
I una altra de molt divertida!
Aquest espai és perquè hi aneu deixant els vostres anuncis per llogar el vostre pis. Podeu deixar els anuncis i llegir els dels vostres companys per després decidir quin us agrada més i quin voleu llogar.
Per cert, què us sembla el plànol del pis que us proposo? Us agrada? Com és?
Us proposo que feu una descripció d’una persona coneguda (del món de l’espectale, dels esports, de la cultura…) i després la resta ha d’endevinar qui és.
La persona que us descric jo és un home d’uns vint-i-sis anys. És ros i té els ulls blaus, és molt maco. Porta els cabells curts i els té llisos. Normalment portabarba i bigoti. És alt i fort.
És català i juga a futbol i, de vegades, fa de model. La seva xicota és molt famosa en tot el món.
Qui és?
Jo visc amb el meu xicot, el Ricard. Tinc dos germans. El meu germà gran es diu Xavi i viu amb la Sílvia, la seva dona. El meu germà mitjà, l’Ignasi, també viu amb la seva dona, la Maria. Ells viuen a Londres. La Sílvia i la Maria són les meves cunyades. La Sílvia és molt enèrgica i la Maria és molt treballadora. Totes dues estan embaraçades, així que aviat tindré nebots!!
El Xavi i l’Ignasi tenen 35 i 32 anys. Els meus pares viuen a Barcelona i tenen 65 i 60 anys.
El meu pare és alt i gros, però no està gras. Li agrada fer esport. Té els cabells blancs i porta ulleres. Té el nas i les mans molt grosses.
Apa, ara us toca a vosaltres!
A més, aquí teniu un parell d’enllaços per practicar el vocabulari de la família!
http://blogs.cpnl.cat/parlemcatalalh/2012/10/04/sabeu-qui-era-tisner/
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/nomcosa1/02_1.html
Us animo a entrar-hi i practicar una miqueta.
Dimarts llegirem alguns poemes de Joan Margarit (1938 – Arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya), que serà a Cerdanyola divendres 29 de novembre. Us deixo aquest vídeo per anar fent boca.
S’hi reciten tres poemes: “Després de somniar amb tu”, “L’amor que no m’espanta” i “Final de dia”
A classe llegirem:
DESPRES DE SOMIAR AMB TU
Quan era un nen, em deien que les flors
no moren mai, i que quan es panseixen,
de nit, mentre els infants estan dormint,
es revifen i ballen, somrients,
en habitacions sense ningú
que s’il•luminen amb les seves festes.
No oblidaré la teva última cara
dessota el gel primíssim de l’oblit.
No em queda més consol que aquest silenci
de les històries de la infantesa.
Pensar que el teu somriure és a prop meu.
Que està plena de flors l’obscuritat.
Que no et veuré en la llum, sinó només
en les parpelles negres d’algun somni.
Bon cap de setmana per a tothom!!
Hola a tots!
Benvinguts al bloc del curs!
Ja fa una setmana que hem començat el curs, per tant, ja sabeu dir alguna cosa en català. Us proposo que comencem presentant-nos. Podeu dir el vostre nom, d’on sou, on viviu, quant temps fa que viviu a Catalunya i què us agrada fer.
Començo jo, així en teniu un exemple:
Em dic Maria i el meu cognom és Badia. Sóc catalana i visc a Barcelona. Tinc 30 anys. Sóc professora de català des de fa 5 anys. La meva llengua materna és el català. M’agrada molt estudiar idiomes.
També m’agrada molt viatjar i anar al teatre, ho faig sovint. De tant en tant també m’agrada cuinar.
I tu:
-Qui ets?
-D’on ets?
-On vius?
-Quants anys tens?
– Quines llengües parles?
– Què t’agrada fer?
A veure qui s’anima a continuar! Ànims!
Maria
