Quin llibre recomanaries als teus companys? Recomana’ns un llibre que ja hagis llegit, si és un llibre en català millor, pots recomanar un dels que t’estàs llegint per a classe, o algun altre que hagis llegit aquest estiu passat, o durant les vacances de Setmana Santa. Digue’ns perquè t’ha agradat, de què tracta i perquè ens el vols recomanar.
Aquesta setmana han passat una colla de successos a Sant Cugat i els nostres alumnes de B3 han fet de reporters per explicar-nos-els, vet aquí què ha passat!
Aquesta setmana hem començat a parlar dels accidents que ens poden passar estant a casa o anant pel carrer, tot per practicar i reforçar el passat recent (haver + participi). A classe heu explicat en grup petits accidents que us han passat i heu triat d’entre tots el més divertit. Ara l’heu de compartir amb la resta de companys. Si voleu, començo jo!
Aquesta Setmana Santa, he estat a casa del meu germà. Al menjador tenen un finestral que dona a la terrassa. A l’hora de dinar i he anat a cridar a les meves nebodes que eren fora jugant. Tota decidida he anat cap al finestral i m’he donat un cop que m’ha fet veure les estrelles!!! M’ha sortit un bony al cap com quan era petita, i m’hi 
gel i una moneda per baixar la inflamació!!
Aquest Sant Jordi, els alumnes dels nivells B2 i B3 ens van regalar una lectura de contes del llibre Estima’t, t’he de deixar, de l’Hermínia Mas, escriptora i professora de català de l’EOI Drassanes. Els contes tracten sobre l’enamorament, el desencís de l’amor, sobre la seducció, tot temes relacionats amb la diada dels enamorats catalans. Felicitem aquests alumnes que ho van fer d’allò més bé i que ens van fer gaudir amb la seva lectura!
Els voleu escoltar?
Aquesta setmana hem començat a treballar com expliquem què fem cada dia, hem aprés a utilitzar les partícules temporals i hem repassat l’imperfet d’indicatiu, el passat recent i el passat llunyà. A classe vau explicar als vostres companys de grup que feu un dia de cada dia, que fèieu fa un any i que vau fer fa deu anys? Ara és hora que tots els companys de classe ho sàpiguen i per començar us explico jo què faig i què feia jo!
Un dia de cada dia em llevo cap a quarts de vuit, primer esmorzo i reviso els meus correus electrònics, llegeixo el diari i després recullo la cuina. Un cop esmorzada, em dutxo i em vesteixo i me’n vaig a treballar. A mig matí faig una pausa i em menjo una peça de fruita. Al migdia plego i vaig cap a casa, dino i si puc, faig una mica de migdiada. Sovint aprofito per treballar una mica fins a mitja tarda. Al vespre acostumo a quedar amb amics o a fer alguna activitat. Cada dia sopo a quarts de deu i miro una mica la tele. Sempre me’n vaig a dormir cap a les dotze.
Fa un any feia més o menys el mateix, la diferència és que treballava a les tardes i plegava molt tard! Arribava sempre a casa cap a les deu, de tant en tant sopava una pizza perquè estava massa cansada per cuinar i havent sopat em quedava al sofà dormida. Als matins aprofitava per anar de tant en tant al gimnàs, també estudiava anglès un cop per setmana.
Fa deu anys la meva vida era molt diferent. No era professora de català, treballava fent mapes. Treballava als matins i per això tenia tota la tarda lliure. Anava molt sovint de viatge sola o amb els amics, també anava molt al cine i al teatre. Tampoc vivia on visc ara i la meva rutina diària era diferent perquè em llevava d’hora, dinava molt tard, però també feia una estona de migdiada. A la tarda hi havia dies que també treballava i no tenia gaire temps per fer activitats.
I vosaltres, què fèieu??
El meu restaurant preferit no és ben bé un restaurant, és un cafè on es pot sopar, fer una cervesa i fer unes tapes o també, fer una bona copa de vi. És diu Puku i és a Gràcia. És una antiga cooperativa de treballadors que han condicionat i arreglat perquè sigui un cafè, bar, restaurant.
M’agrada perquè tenen bons vins, el menjar és bo i original i els preus assequibles. S’hi poden menjar coques de recapte, carxofes confitades, tomàquets secs, embotits i formatges catalans i espanyols. Però la seva especialitat són les coques! També tenen un coulant de xocolata boníssim!! El preu està bé perquè no passa mai de 20€, això sí, si no demanes un vi excessivament car, que també en tenen!
Els cambrers són molt simpàtics i el servei és ràpid i eficient. Us recomano que hi aneu si no el coneixeu! L’adreça és carrer Guilleries, 10, de Barcelona i per anar-hi heu d’agafar el metro, línia 3 i baixar a Fontana. Un cop sou al carrer, heu de tombar a l’esquerra i agafar el carrer Astúries, seguir tot recte fins al carrer Torrent de l’Olla, travessar-lo, seguir fins a la Plaça del Diamant i allà girar a l’esquerra, a sota de la plaça trobareu el carrer Guilleries, heu de baixar una mica i el restaurant és a mà esquerra!
I vosaltres? Quin és el vostre restaurant preferit??
Aquesta setmana hem fet a classe la Fira de les feines en què uns de vosaltres heu fet d’entrevistadors/es i els altres heu fet de sol·licitants de feina. Ara és hora de compartir amb els companys les preguntes que heu fet als sol·licitants de feina i també a quina feina heu donat a cadascun dels vostres companys i companyes. A més els que heu aconseguit feina també podeu explicar quina feina us han donat i si creieu que s’adequa al vostre perfil!
Pengeu en un comentari les preguntes que heu fet en el vostre grup, les feines que heu ofert i a qui les heu donat. I els que heu aconseguit feina, quina és i si penseu que és adequada per a vosaltres!
Aquesta setmana hem estat practicant els verbs incoatius i hem vist que alguns sons ens costen… Us penjo aquesta cançó amb la lletra, escolteu-la i a classe mirarem de practicar-la, us sembla? La setmana vinent la llegirem i mirarem de millorar la pronunciació. No patiu pel vocabulari, el treballarem també a classe.
Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
“Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.
A Les taules de l’Olívia, ens parlen d’una cafè molt particular, l’Olívia. Segur que tots i totes teniu un cafè on aneu a prendre algun beure o a picar alguna cosa amb els amics o la parella. Expliqueu als vostres companys com és aquest cafè. El meu es diu Puku i es troba a Barcelona, al barri de Gràcia. Es troba en un local antic molt ben decorat, amb taules de fusta i un ambient molt càlid. En aquest bar s’hi pot prendre des de una cervesa fins a un tallat, passant per una extensa carta de vins catalans i espanyols. A més es pot picar alguna cosa de menjar, o sopar. Tenen unes coques de recapte boníssimes!!!
Quin és el vostre?
