Reflexions sobre les visites que vam fer a les botigues històriques del centre de Cerdanyola:
Merceria Can Joanic
Perruqueria Artadó
Autorservei Padró-Solanet
Papereria Puig
Celler de Can Costa
Farmàcia Rivera
Hola a tots i a totes!
Sóc la Lídia, la professora de català del curs Bàsic 1, i ara us parlaré de la meva família.
El meu pare es diu Joan i té 67 anys, i la meva mare es diu Lídia i té 63 anys. El meu pare és alt, té el cabell castany fosc i és una mica calb. La meva mare és baixa, no està ni grassa ni prima i té el cabell castany clar i arrissat. Ara té alguns cabells blancs.
Els meus pares viuen a Begur, un poble de la Costa Brava, a prop de Girona. Ells tenen tres fills: dels tres germans, jo sóc la germana petita. El germà gran es diu Carles, té 42 anys i viu a Pals, i la germana mitjana es diu Elena, té 38 anys i viu a La Bisbal d’Empordà.
Tinc dos cunyats: la Paula, la xicota del meu germà, i en David, el marit de la meva germana. La meva germana i el meu cunyat es van casar l’any 2007. Ara tenen un fill, l’Aleix, és el meu nebot i té 1 anys i 6 mesos! Té els ulls grossos i una mirada molt maca, el cabell castany clar i ara comença a parlar.
Jo sóc soltera. Visc a Barcelona en un pis a prop de la Sagrada Família. Sóc professora de català i m’agrada molt la música i sortir amb els amics a prendre alguna cosa, anar a concerts i passejar per Barcelona. Al meu barri hi ha moltes coses: una oficina de correus, l’estació de metro i una avinguda molt bonica plena d’arbres i de terrasses per poder prendre un cafè.
Ara m’expliqueu com és la vostra família?
(Recordeu totes les estructures i el vocabulari que hem treballat aquests dies a classe, és important que feu una bona descripció)
Ahir a la classe del B3 vam parlar de programes de televisió i ràdio. A partir de les vostres exposicions vam aprendre molt vocabulari: enrenou, borinot, sonat, coi!, rusc, ruquet… A continuació us deixo els dos programes que ens van presentar la Sally i la Puri.
Tot un món. Capítol: Llibres amb ritme
30 minuts. Capítol: Tu, vacunes
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, els alumnes del Bàsic 2 del matí van aprofitar per parlar de les seves respectives llengües (castellà, anglès i suec) i d’altres temes com l’entrada de noves paraules, les variants dialectals, l’argot o la pronúncia de marques estrangeres.
Van començar recordant paraules inventades que deien de petits a casa i que eren d’ús estrictament familiar. A casa de la família Pilafis, per exemple, s’havien inventat l’adjectiu pilafeado per dir que algú estava enfadat.
Ja sabem que els mots són viatgers i que les llengües reben préstecs contínuament però pot passar que una llengua com el castellà no rebi els mateixos préstecs en els diferents territoris on es parla. A l’Argentina, per exemple, reben molts més préstecs de l’anglès que el castellà de la península. Un congelador és un freezzer i els productes estan freezzados. Els alumnes argentins del grup se sorprenen que en castellà peninsular del mouse, el desktop i el pendrive se’n digui ratón, escritorio i lápiz de memoria.
Però no sempre és l’anglès la llengua que presta paraules a la resta. L’anglès té moltes paraules d’origen llatí incorporades a través del francès, com ara parasol, amb el mateix significat que el català para-sol. També tenen préstecs de l’alemany: per parlar del doble d’una persona, utilitzen el mot doppleganger. Curiosament, l’alemany també va exportar aquesta paraula al suec, tot i que l’han adaptat i diuen dubbelgångare. En suec, malgrat la forta presència d’anglicismes, també tenen paraules que vénen del francès, com parapluie per referir-se a un paraigua.
En definitiva, la classe va servir per adonar-nos de com evolucionen les llengües, de com s’adapten als canvis i, sobretot, de com ens adaptem les persones a les diferents maneres de parlar quan anem a viure a un altre país.
Hola!
A l’entrada d’avui us proposo que m’expliqueu una anècdota.
Començo jo!
Sabeu què em va passar un dia?
Vaig
quedar amb uns amics per anar a un concert al Palau Sant Jordi. Era un divendres a la nit. Vam quedar a les 20 h allà davant. Quan ja hi vam ser tots, vam entrar al recinte. Un cop a dins vam avançar cap a l’escenari, però una noia i jo volíem anar al lavabo. Vam fer molta cua i per fi vam poder entrar. I de cop: XOF! Em va caure el mòbil al wàter! Al principi em vaig enrabiar moltíssim. El mòbil tot xop no funcionava. Després vaig acceptar que m’havia quedat sense mòbil i que ja pensaria què faria l’endemà. Algú em va dir que si el posava dins d’un pot amb arròs potser el podria salvar. L’endemà ho vaig provar, vaig agafar un pot de vidre, hi vaig posar arròs i després el mòbil. No hi confiava gaire, però al cap d’unes hores vaig provar d’encendre’l i sí! El mòbil tornava a funcionar!
Com ja sabeu, dijous que ve (3 de març) ens visitarà la Núria Martí, autora del llibre Les mateixes estrelles.
En aquest enllaç podreu veure una entrevista que li van fer fa un temps i així sabreu alguna cosa més del llibre que estem llegint!
A més a més, us vull plantejar un seguit de preguntes:
Espero que Les mateixes estrelles us hagi agradat i que gaudiu de la visita de la Núria Martí.
Que tingueu molt bon cap de setmana!
Us deixo una cançó!
Aquesta setmana aprendrem a fer servir l’imperfet.
És un temps passat i ens serveix per explicar coses que fèiem abans.
Per començar-lo a practicar, podeu escriure al bloc els vostres records d’infantesa.
On vivies?
Amb qui vivies?
Què t’agradava fer quan eres petit?
Quins dibuixos miraves?
“Quan era petita vivia amb els meus pares i les meves germanes a Barcelona.
Vivíem en un pis de l’Eixample.
Recordo que tenia una terrassa molt gran i que, sovint, hi sortíem a jugar. Jugàvem a pilota, patinàvem, anàvem en bici…
Quan tornàvem de l’escola sempre berenàvem a casa. A mi m’agradava fer-me el Cola cao (me’n posava moltes cullerades!), a les meves germanes els agradava més el Nesquik.
A vegades miràvem una estona els dibuixos. Els que més m’agradaven eren Els Bobobobs! Eren les aventures d’uns personatges que es deien Bobobobs i que viatjaven en una nau especial. Volien arribar a la Terra i salvar els humans.”
I vosaltres? Què recordeu?
Aprofitant que avui és “Dijous Gras”, a classe hem fet parlat del carnaval i hem conegut com celebren el carnaval a Sitges, a Solsona i a Vilanova i la Geltrú.
I vosaltres, quina experiència teniu del carnaval? Escriviu un text breu on hi hagi:
Recordeu que podeu explicar el que vulgueu, però tingueu en compte de quina manera ho expliqueu i quines formes verbals utilitzeu.
Aquí teniu la versió en català de la famosa cançó I will survive que aquests dies hem escoltat a classe. També hi ha la lletra:-)
Us ha agradat?
