Paraules d’Opòton el Vell, de Tísner, a la 2a sessió del club de lectura
Paraules d’Opòton el Vell és el llibre de què es parlarà en la segona sessió del club de lectura el dia 15 de novembre, a les 12 h, a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia.
És una crònica que elabora a Mèxic que ha estat considerada per la crítica la seva obra mestra. Narra la “descoberta” a la inversa, és a dir, són els asteques els que per motius religiosos, l’any 1489, arriben a Galícia. Ara bé, no es tracta només d’una excel·lent paròdia temàtica i estilística de les cròniques, sinó que construeix de manera enginyosa un text humorístic i irònic que li serveix per parlar de la situació catalana a través del poble mexicà.
Avel·lí Artís i Gener, Tísner, (Barcelona, 1912-2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català. S’inicia en el món del periodisme el 1928 i el 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre, referent satíric de l’època. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorístic L’Esquella de la Torratxa. En acabar la guerra, s’exilia a Mèxic, on passarà 25 anys. És en aquesta època en què s’enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d’Opòton el vell. El 1965 torna a Catalunya i comença a entrar en contacte amb les noves generacions d’escriptors catalans. El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, els premis Ciutat de Barcelona de Narrativa Catalana i Crítica Serra d’Or de biografies i memòries pel primer volum de “Viure i veure”. Participa en la fundació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i n’és el president entre 1990 i 1994. El 1997 és distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
