La Ivania i l’Esther són d’Hondures i això és el que ens van explicar.
Hondures és un país d’Amèrica, situat en l’extrem nord d’Amèrica Central. El seu nom oficial és República d’Hondures i la capital és el Districte Central, constituït conjuntament per les ciutats de Tegucigalpa i Comayagüela.
Hondures és un estat unitari i s’autodefineix com a lliure, sobirà i independent, unitari i indivisible, i part integrant de la gran nació Centreamericana. Està limitat al nord i l’est pel mar Carib; al sud-est per la República de Nicaragua; al sud pel Golf de Fonseca i la República d’El Salvador i a l’oest, per la República de Guatemala. L’extensió territorial d’Hondures, comprenent totes les seves illes, és d’aproximadament 112.492 km ².
Hondures es divideix en 18 departaments. La forma de govern és republicana, democràtica i representativa. S’exerceix per tres poders: Legislatiu, Executiu i Judicial, complementaris i independents i sense relacions de subordinació.
El país és multiètnic, consta de quatre grans famílies ètniques: els blancs o mestissos, que són la majoria, els pobles indígenes (lencas, misquitos, tolupanes, Chortis, pech, tawahkas), garífunes i criolls de parla anglesa.
A la secció nord-occidental d’Hondures, predominaven els pobles dels Chortis, grup Mayance localitzat a Copán i Ocotepeque, i els lencas, que s’estenien pels departaments de Santa Bárbara, Lempira, Intibucá, La Paz, Comayagua, Francisco Morazán i Vall i part del que avui comprèn el territori d’El Salvador.
Símbols nacionals
Bandera d’Hondures
Consta de tres franges horitzontals de la mateixa grandària, de color blau turquesa les exteriors i blanca la central. Al centre, dins de la franja blanca, figuren cinc estrelles blaves que simbolitzen als cinc països que van formar l’antiga federació centreamericana i l’ideal de la unió de Centreamèrica. Les franges blaves simbolitzen el cel hondureny, els generosos ideals i l’amor fraternal que els uneix, de la mateixa manera que la justícia, la lleialtat, la fraternitat, la fortalesa, la dolçor, el valor, l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic, que banyen les costes est i oest del país, respectivament, igual que les de Centreamèrica. La franja blanca simbolitza la meta a on s’han d’adreçar les bones accions del patriotisme nacional, la puresa, la integritat, la fe, l’obediència, la pau, la fermesa, la vigilància, la bondat i la nació.
Escut d’Hondures
Hi trobem:
Ara macao, que és un guacamai
Pinus oocarpa, l’arbre nacional
Odocoileus virginianus, cérvol de cua blanca
Rhyncholaelia digbyana, una orquídia
Hondures es troba localitzada en una posició tropical de 15 a 16 graus al nord de l’equador i únicament compta amb dues estacions, les quals estan ben definides: l’estació seca i l’estació plujosa. L’estació plujosa comença al maig i s’estén fins al mes de juliol, amb una pausa durant el mes d’agost. Es reprèn al setembre fins al mes de novembre, quan comença l’estació seca. Aquesta estació, s’estén fins al mes d’abril o maig.
Menjars típics
Olla de tamalitos, atol d’elote (de blat de moro tendre), atol chuco (beguda que se serveix usualment en “Guacal” de morro), baleada, carn rostida, samfaina o chandinga, casament (arròs i fesols)
Elotes cuits banyats amb mantega o margarina, montucas i tamalitos d’elote, nacatamales, pastissos de picada (empanada de blat de moro amb farcit de verdures o de carn).
Platillo típic (ous remenats acompanyats amb fesols refregits amb alvocat, formatge i arròs acompanyat amb truites de blat de moro)
Pollastre fregit amb talls de guinea verd, amanida de col, chimol, adobat i salses.
Peix fregit amb talls de plàtan i adobat
Truites amb quesillo, iuca amb chicharrón, tapat de carn de res, salada seca, totoposte
Sopes
Sopa de cranc (i també sopa de jaiba), sopa de gambeta gegant, sopa de cargol, sopa de gallina pati, sopa marinera, sopa de mondongo (estómac de vaca i pota de porc), sopa de garrobo, sopa de fesols amb costella de porc, sopa tapat, tapat olanchano.
Begudes
Orxata, suc de canya de sucre, posole, ponx de llet, pinol
Begudes alcohòliques
Guifiti (beguda a base d’herbes, canyella i anís, plantes que creixen a la costa nord).
Guaro (tipus d’aiguardent)
Chicha, cusuza, timochenco,vi de Coyol
Entrepans
Catrachitas (truites fregides amb fesols fregits i formatge ratllat).
Tamalitos de Cambray
Enchiladas (truitetes de blat de moro fregides, amb carn mòlta chimol, formatge ratllat i una gota de salsa de tomàquet)
Tamalitos de Pisque
Postres
Alcitrones (Fruites endolcides)
Ayote en mel
Pa: Rosquilles, tustacas, rosquetes, coques, pa de coco, pa de mínim, rosquilles en mel
Torrejas, zapotios, alfiñiques, batuts, rajoles de llet i de coco, quesadillas, punillas, prunes en mel
Torrejas en mel, tostones de plàtan madur en mel, coyoles en mel, ojuelas, macheteadas (prové de la zona nord), arròs amb llet i panses.
Alguns destins turístics d’Hondures
Amapala Valle
Cuevas de Talgua, Catacamas, Olancho
Basílica Virgen de Suyapa, Tegucigalpa
Puerto Cortés, Cortés
Article complet
Molt a prop d’on fem les classes (a l’edifici de L’Olivera) hi ha la mal anomenada plaça de les Piràmides i diem mal anomenada perquè, en realitat, el nom oficial és plaça de Teresa Valls i Diví. És una llàstima que el nom amb què comunament se la coneix, que té l’origen en una sèrie d’elevacions que fa la mateixa plaça en forma de piràmide, hagi arraconat la denominació real.
