Servei Local de Català de Castelldefels

S’aprèn desaprenent?

Sembla una paradoxa, però, no ho és. Si desaprendre vol dir, canviar “males costums” per intentar trobar un camí més idoni per adquirir coneixements, benaurat sia.

Poso com a exemple el meu cas, l’escola a la meva infantesa va ser en un col•legit on els nens i les nenes estudiàvem en classes separades, inclòs en el pati estàvem separats. Llavors s’anomenaven “Estudis primaris”, un cop acabats es feia “Comerç” o “Batxillerat”, jo vaig triar “Comerç” que no vaig acabar; la idea d’estudiar a la Universitat no era una sortida tan habitual com ara. Per necessitats familiars vaig començar a treballar molt jove, i va ésser després que vaig fer primer el “Graduat Escolar” i l’accés a la Universitat per majors de 25 anys. Vaig començar la carrera de Dret però aviat per diverses qüestions ho vaig deixar.

La dinàmica que s’està desenvolupant a classe de català aquest any per a mi representa un canvi de 180o, la pràctica del treball de forma col•lectiva representa un repte acostumada como estava fins ara a treballar sola, per acabar pel que fa a la meva experiència, ho admeto, m’espanta.

Si desaprendre vol dir, avançar en la pròpia metodologia a l’hora d’estudiar utilitzant per exemple les noves tecnologies que tenim avui dia a l’abast, endavant. Si a més, comuniquem el nostre mètode que ens ha estat un bon recurs i estem oberts a altres alternatives de la resta de companys o del professorat, perfecta. Per tant, si això vol dir desaprendre, anem per bon camí.

APRENENT DESAPRENENT
Diuen que quan naixem arribem amb la ment en blanc. La ment oferida, com una bonica llibreta en la qual començar a escriure tots els passatges de la vida que ens serviran per una banda per tenir records, uns de bonic i altres no tant, i per altra banda per assimilar passos, consignes, i eines amb què anirem navegant pel nostre present i a la llarga construint el que serà el nostre futur.
Ara bé, ningú escriu per nosaltres. Les nostres vivències són la nostra ploma. A vegades succeeix que la ploma es queda sense tinta o que agafa un color massa fosc o que torna a escriure sobre allò que ja està escrit. Llavors la llibreta s’omple de pàgines fosques , sense sentit, avorrides o potser comença a fer espirals de mots que no arriben a cap lloc. Quin és l’ imput que fa moure la ploma? A saber: els nostres desigs, la il•lusió, les necessitats vitals, el dolor, la frustració. Cóm començar un nou capítol?? Les pàgines d’abans influenciaren en l’escrit posterior??
Jo estic convençuda que sí….El paisatge vist amb ulleres tacades (la llibreta entremaliada i amb esborranys) no és el mateix que el paisatge vist amb ulls transparents (la llibreta nua de conceptes i prejudicis).
Aprenem a viure igual que aprenem coneixements. Aquests s’adquireixen per les múltiples connexions que són capaces de fer les nostres neurones. Quan un circuit neuronal es trenca, es pot buscar un altre de nou. És costós però factible. El mateix serviria quan veiem que els camins de tota la vida no ens serveixen perquè no avancem en el nostre aprenentatge vital o acadèmic.
Hem d’ apostar, com intrèpids exploradors per les pistes neuronals verges. Desaprendre i desprendre’ns dels antics camins que no aporten color, novetat i si repetició i tal vegada desconsol.
Ara mateix només sé que no sé res….

Article d’opinió: S’aprèn desprenen
A psicologia s’estudia que el cervell humà, alhora d’adquirir nous coneixements, crea uns esquemes mentals els quals utilitza per facilitar el processament de la informació i que li permeten economitzar esforç, el problema és que aquests esquemes en ocasions són perniciosos i ens creen prejudicis ó no ens resulten útils.
En aquest punt crec que és aconsellable desaprendre amb l’objecte de ser capaços de crear nous esquemes i poder així obtenir noves perspectives que ens ajudin a créixer com a persones. Aquesta tasca no és fàcil ja que desaprendre costa més que no pas aprendre , per exemple , és molt més difícil treure’s un mal hàbit que no pas adquirir-ne un de nou.
A l’escola actual, la metodologia desaprendre per aprendre és una activitat aïllada per part de alguns professors, sense ser un objectiu global en l’ensenyament. Tot així cada cop es fa més ressò i la societat actual comença a sensibilitzar-se en aquest tema.
Com a conclusió comparteixo l’opinió de que s’aprèn desaprenen, i destaco la frase de Eduard Punset, “desaprendre la major part de les coses que ens han ensenyat és més important que aprendre”

Actualment vivim en una societat de canvis constants, on trobem que durant la primera etapa de l’aprenentatge on més enfasi fa l’educació tenim moltes figures educadores; pares, família, professor, altres adults, televisió,… Però qui ens marca el camí correcte per una bona educació i per establir els fonaments de l’aprenentatge?
Penso que l’aprenentatge és una etapa que dura des del naixement fins al moment de la nostra mort. És un procés que està en constant evolució i que cadascú aplica a la seva vida de manera diferent. Un mateix tipus d’aprenentatge en les mateixes condicions mai serà igual per a dues persones, ja que cadascú ho inteoritza, aplica i desenvolupa de diverses formes.
Si a cadascú de nosaltres ens preguntéssim com ens han educat tothom o la majoria pensaria que de la millor manera possible i potser tothom tindria raor. Hi ha tantes formes d’apendre cóm persones hi ha en el món.
Cal estar obert a nous sistemes de coneixement i formes de veure la vida, ja que aquest fet ens aportarà experiències d’altres persones que podrem aplicar a la nostra i alhora crearem altres experiències que altres podran aplicar, de manera que tot estarà interconnectat.
Per finalitzar penso que sí que s’aprent desaprenent perquè és un procés dinàmic i com a característica principal és que sempre està en moviment, encara que siguin petits canvis que fan que apliquem noves formes i sistemes d’aprenentatge encara que molts d’ells siguin de forma inconscient

Aprendre a desaprendre, un camí per re aprendre.

En la nostra vida, sempre actuem de la mateixa manera. Ens llevem a la mateixa hora, fem els mateixos trajectes per anar als llocs. Mengem mes o menys el mateix. Ens comprem els mateixos productes. Lo normal, diríem tots. Triem els que mes bé s’adapta al nostre gust. Podríem dir que hem aprés a fer les coses d’una manera determinada.

El resultat que obtenim actuant com mostro abans no ens sorprèn mai. Es el mateix de sempre. Clar, com no ha de ser així. Si sempre fem el mateix, sempre obtindrem idèntic resultat. A la vida es tracta d’això, de quant en quant agafar nous camins que ens portin a llocs els quals ignorem. Es bo desaprendre camins per així obrir noves vies que ens portin als llocs on volem anar. Si actuem sempre igual quant tenim èxit, potser arribi un dia en que no el tindrem. Si sempre em fracassat, es segur que ho tornarem a fer. L’única manera de canviar el destí es fer les coses d’una altra manera. Cal aplicar el títol de l’article. Ens tenim que desempallegar de idees i conceptes que tenim inculcats ben dins de la nostra ment, per així poder assolir l’èxit desitjat.

Soc una persona ja adulta, que busca assolir un molt bon nivell de català. Es obvi que en la meva joventut no em vaig reeixir. Ara tinc l’oportunitat. Però m’he d’oblidar de la pèssima manera amb que ho vaig emprendre durant la meva joventut.

ARTICLE D´OPINIÓ ( APRENDRE DESAPRENENT)

En primer lloc la impressió que em dóna aquesta imatge és la reflexió, aquest home està pensant en com pot resoldre aquest galimaties o simplement com pot encaminar la situació perquè un altra vegada no torni a succeir el mateix.
Si ho mirem des de la vessant de l´aprenentatge té molt a veure ja que quan volem assolir uns coneixements em de reflexionar, equivocar-nos i quan pensem que ho tenim enllestit, tot s´enfonsa. Per exemple quan intentem passar un examen o exposar oralment un tema on ens estan avaluant, són reptes on qüestionem els nostres coneixements , el cim del final de la muntanya, però si ensopeguem, fins i tot arribem a caure i el nostre gerro es trenca en mil peces, em de ser valents, reflexionar dels nostres errors i aprendre d´ells, pot-ser d´una altra manera, un altre camí, la qüestió és tornar a fer l´esquema per intentar assolir i superar els reptes, per aquest motiu penso que tornar a començar, reconstruir allò que se´ns a trencat i enfonsat, intentant fer-ho de la millor forma possible, aprendre de les errades comeses assolint coneixements nous , en definitiva aprenent desaprenent és el mètode universal per adquirir sabers i superar tot allò que ens proposem.

ACTIVITAT 1: ARTICLE D´OPINIÓ.S´APRÉN DESAPRENENT?

Des del meu punt de vista és necessari desaprendre per aprendre. L´explicació a aquesta frase, que en un principi pot semblar incoherent, és la següent:
• Si només aprenem i acumulen coneixements al nostre cap, com si d´un disc dur es tractés, oblidarem facilment alló aprés i no ho tindrem a la má, excepte que ho utilitzem gairabé diariament.
• En canvi, si quan aprenem fem associasions amb els coneixements que ja teníem es produeix aquesta reestructuració que jo anomeno desaprenentatge per aprendre. Li dic desaprenentatge perqué en el procés de relacionar coneixements hem de fer canvis a l´estructura antiga per assolir bé el nou coneixement i que es quedi bé relacionat amb el que ja sabíem.
Per a mi tot aquest procés implica transformació, la qual pot significar treure coses malament apreses, aspectes que estiguin ja molt assolides o recursos que ja no ens resultin pràctics. Així construïm un conjunt de coneixements ben relacionats, accessibles i fàcils de posar en pràctica quan sigui necessari utilitzar-los.
En conclusió, no entenc el procés d´aprenetatge sense la idea de desaprenetatge si alló que anem buscant és un coneixement que sigui útil,real i aporti desenvolupament a l´alumne.

“ DESAPRENDRE NO ÉS EL CONTRARI D’ APRENDRE”

Desaprendre és un dels termes que s’han posat de moda actualment. Pot ser perquè hem vist urgent la necessitat de qüestionar-nos tot allò que fem de manera mecànica i que ens han inculcat des de ben petits. Tal i com diu Eduard Punset “ quasi res del que ens van ensenyar ens serveix per alguna cosa”. Desaprendre implica qüestionar-nos el que està establert, els esquemes, les formes d’actuar i afrontar i resoldre els problemes de forma diferent a l’habitual. Desaprendre no vol dir oblidar tots els coneixements i experiències adquirides, sinó tot el contrari; ampliar el bagatge amb aspectes nous i renovats, que ara ostenten major importància o transcendència per a nosaltres. Es tracta d’un filtrat, d’una reorganització mental. Hem de ser crítics amb la selecció dels coneixements a desaprendre. Desaprendre dur implícits en la seva definició conceptes com creixement, enriquiment, inconformisme, creativitat…
Deixar obrir la nostra ment a nous coneixements, abans desconeguts o menys valorats que ens poden enriquir molt. Deixar de banda les actituds, els esquemes mentals, separant-los d’altres nous que ara tenen més importància.
Perquè els temps canvien i és necessari gestionar i afrontar les situacions de manera diferent i efectiva. Per tot això ens cal mirar els nous reptes amb una visió oberta, i mai deixar d’aprendre.
Desaprendre per aprendre.