• S’aprèn desaprenent?

    Presentació sense títol

    Deixeu un comentari  responent la pregunta del títol. Ha de ser un article d’opinió (mínim de 200 paraules). Recordeu d’escriure’l en un processador de text i d’aplicar-hi el corrector. Quan el tingueu a punt, el seleccioneu, el copieu i l’enganxeu en la finestra del comentari. Ànims!!

  1. Víctor Díaz

    25 oct. 13
    11:12 #

    Article d’opinió: Aprendre a desaprendre, nou paradigma de l’aprenentatge?

    Avui més que mai, aquest mon en constant evolució requereix, per la nostra part, d’una actitud completament nova davant l’aprenentatge. Aquest nou paradigma ha estat qualificat com a aprendre a desaprendre. Tanmateix, jo em pregunto si, realment, no és més que una acceleració d’allò que ha anat esdevenint sempre en l’àmbit de l’aprenentatge, amb l’afegit de l’impuls de les noves tecnologies i la conseqüent universalització del coneixement.

    En aquest darrer sentit, què és i ha estat sempre l’aprenentatge sinó un trencament d’allò que fins aquell moment esdevenia una estructura sobre qualsevol àmbit del coneixement humà? Els homes com a éssers racionals, interpretem la novetat en base als nostres llegats, és a dir, a les estructures mentals creades per les nostres experiències prèvies. Per tant, el procés d’aprenentatge no és mes que un canvi o trencament d’aquestes estructures, perquè si el coneixement coincideix amb aquestes estructures prèvies deixa de ser novetat i per tant, deixar de esdevenir també coneixement.

    Per concloure, crec que la nostra societat en l’esdevenir de la història a estat sempre en constant canvi i avui amb l’anomenada societat del coneixement empesa per les TIC, aquests canvis s’han accelerat exponencialment i en conseqüència s’ha accelerat o radicalitzat també el procés d’aprenentatge. Així, seguint l’argument a dalt esgrimit, en un mateix cicle vital haurem de trencar moltes més vegades els nostres esquemes en el mateix àmbit del coneixement, que no pas ho haguéssim fet un segle enrere.

    Víctor Díaz. Nivell D de Català.

  2. Angy Puig

    26 oct. 13
    14:16 #

    S’aprèn desaprenent?

    Sembla una paradoxa, però, no ho és. Si desaprendre vol dir, canviar “males costums” per intentar trobar un camí més idoni per adquirir coneixements, benaurat sia.

    Poso com a exemple el meu cas, l’escola a la meva infantesa va ser en un col•legit on els nens i les nenes estudiàvem en classes separades, inclòs en el pati estàvem separats. Llavors s’anomenaven “Estudis primaris”, un cop acabats es feia “Comerç” o “Batxillerat”, jo vaig triar “Comerç” que no vaig acabar; la idea d’estudiar a la Universitat no era una sortida tan habitual com ara. Per necessitats familiars vaig començar a treballar molt jove, i va ésser després que vaig fer primer el “Graduat Escolar” i l’accés a la Universitat per majors de 25 anys. Vaig començar la carrera de Dret però aviat per diverses qüestions ho vaig deixar.

    La dinàmica que s’està desenvolupant a classe de català aquest any per a mi representa un canvi de 180o, la pràctica del treball de forma col•lectiva representa un repte acostumada como estava fins ara a treballar sola, per acabar pel que fa a la meva experiència, ho admeto, m’espanta.

    Si desaprendre vol dir, avançar en la pròpia metodologia a l’hora d’estudiar utilitzant per exemple les noves tecnologies que tenim avui dia a l’abast, endavant. Si a més, comuniquem el nostre mètode que ens ha estat un bon recurs i estem oberts a altres alternatives de la resta de companys o del professorat, perfecta. Per tant, si això vol dir desaprendre, anem per bon camí.

  3. Agustín

    26 oct. 13
    17:41 #

    Article d’opinió: QUÈ EN PENSEU? S’APRÈN DESAPRENENT.

    Sempre hem estudiat de la mateixa manera des de fa molt anys, però, això no vol dir que sigui la millor ni la pitjor, també hi ha altres maneres d’estudi i de fer les coses. Un gran exemple és el curs que estem realitzant, amb innovacions com no disposar de llibre de text, utilitzant els recursos que facilita les redes socials com el bloc, internet, etc…

    Com a impressió que he tingut en la meva vida tant d’estudis com laboral, he trobat un canvi important d’aprenentatge, la societat ha innovat a l’hora d’aprendre o desaprendre segons es miri.

    Podem entendre a desaprendre, a la forma d’estudi que tothom a conegut i que a la vegada avui en dia s’ha modificat. Jo vaig aprendre d’una manera que avui en dia a variat moltíssim. Abans amb un llibre i un diccionari o feies tot, ara tot és diferent desaprenent modificant las costums i modernitzant a l’hora d’aprendre.

    La conclusió de si s’aprèn desaprenent, per mi si, sempre que sigui la modificació de com s’aprenia abans a com s’aprèn ara, realitzant els mateixos estudis de diferent manera, amb la mateixa qualitat o millor.

  4. Conxi Jiménez

    27 oct. 13
    22:07 #

    APRENENT DESAPRENENT
    Diuen que quan naixem arribem amb la ment en blanc. La ment oferida, com una bonica llibreta en la qual començar a escriure tots els passatges de la vida que ens serviran per una banda per tenir records, uns de bonic i altres no tant, i per altra banda per assimilar passos, consignes, i eines amb què anirem navegant pel nostre present i a la llarga construint el que serà el nostre futur.
    Ara bé, ningú escriu per nosaltres. Les nostres vivències són la nostra ploma. A vegades succeeix que la ploma es queda sense tinta o que agafa un color massa fosc o que torna a escriure sobre allò que ja està escrit. Llavors la llibreta s’omple de pàgines fosques , sense sentit, avorrides o potser comença a fer espirals de mots que no arriben a cap lloc. Quin és l’ imput que fa moure la ploma? A saber: els nostres desigs, la il•lusió, les necessitats vitals, el dolor, la frustració. Cóm començar un nou capítol?? Les pàgines d’abans influenciaren en l’escrit posterior??
    Jo estic convençuda que sí….El paisatge vist amb ulleres tacades (la llibreta entremaliada i amb esborranys) no és el mateix que el paisatge vist amb ulls transparents (la llibreta nua de conceptes i prejudicis).
    Aprenem a viure igual que aprenem coneixements. Aquests s’adquireixen per les múltiples connexions que són capaces de fer les nostres neurones. Quan un circuit neuronal es trenca, es pot buscar un altre de nou. És costós però factible. El mateix serviria quan veiem que els camins de tota la vida no ens serveixen perquè no avancem en el nostre aprenentatge vital o acadèmic.
    Hem d’ apostar, com intrèpids exploradors per les pistes neuronals verges. Desaprendre i desprendre’ns dels antics camins que no aporten color, novetat i si repetició i tal vegada desconsol.
    Ara mateix només sé que no sé res….

    1. Anna Izquierdo

      05 nov. 13
      17:09 #

      S´aprèn desaprenen?

      En el cas que jo pensi en la meva decepció personal.
      En el cas que jo no pensi en la pèrdua tan gran de temps.
      En el cas que jo pens en lo malament que ho he fet.
      Potser sí s ´aprèn desaprenen!.
      Però perquè ha de ser tot tan difícil i dificultós a la vida?.
      Perquè no néixem amb una intel.ligència desarrollada i amb unes directrius concretes i transparents?.
      El saber dels savis,la perfecció del Ser Suprem i amb la tolerància de Buda.Però que trist! i que lluny hi som de la realitat actual.
      Arribem a la claretat queixant-nos sense parar amb la ment en blanc i amb una dependència total de la persona que ens porta a la vida.
      Segons les ensenyances sintoistes ens diuen que abans de néixer ens banyem en el riu de l´oblit per a que així no ens enrecordem d´altres vides passades.
      Quina decepció!.I jo hem pregunto:perquè n´hi han genis de la pintura, les matemàtiques, la física i l´astronomia?.Són aquestos uns pocs privilegiats de l´humanitat que abans de néixer no gaudeixen de les aigues de l´oblit?.
      Sí profunditzo una mica més en les ensenyances sintoistes ens diuen que les persones que venen amb aquesta vida com a genis és a causa de moltes reeencarnacions a la mateixa professió.
      Quina sort!,doncs ells no hauran de desaprendre per aprendre sinó que ja ho tenen aprés amb milers d´anys d´antelació.

  5. fran

    28 oct. 13
    9:11 #

    Aprendre és una tasca que pot ser molt simple i a la vegada complexa, i que depèn de diferents factors, com poden ser els coneixements adquirits per la persona i la disposició d’aquesta per posar-los en pràctica.
    Moltes vegades pensem que el que aprenem a través de la nostra experiència es correcte, i no valorem que potser hi ha altres opcions que no coneixem i que són igual de bones o millors que les que estem utilitzant de manera habitual.
    M`agradaria posar un exemple d’aprenentatge, al qual he estat lligat durant molts anys, que és l’obtenció del permís de conduir. Com a professor de formació viària he tingut alumnes que ja tenien coneixements en el maneig del turisme, però que havien adquirit alguns vicis que eren difícils de treure. En canvi els alumnes que començaven sense cap coneixement sobre la manipulació del vehicle aprenien més ràpid i millor que els anteriors.
    El que vull fer arribar amb aquesta reflexió és que de vegades és millor oblidar les coses apreses per imitació i observació i assimilar els nous coneixements sense prejudicis, perquè es pot aprendre desaprenent, només hem de tenir la voluntat de fer-ho.

  6. Dolors Bermejo

    28 oct. 13
    11:06 #

    Jo veig cada dia més clar, la importància que té anar aprenent constantment. Quan creus que saps prou, apareixen noves qüestions en qualsevol àmbit de la teva vida i te n’adones que l’aprenentatge és un procés que mai s’acaba.
    Per començar, penso que amb les noves tecnologies gairebé totes les professions han canviat la seva manera de treballar, fet que els treballadors han tingut que adaptar-se i adquirir nous coneixement per poder treballar a la seva feina.
    Seguidament, diré que estic a favor de l’ensenyament que tenim avui dia. Actualment existeix la conciliació família-escola, és a dir, que hi ha una relació entre els pares i l’escola, en la qual, les dues parts estan informades dels rendiments de l’infant, les seves actituds, possibles problemes… Per una altre part antigament els nens que els hi era més difícil adquirir els coneixements posaven com a excusa “aquest nen no serveix per els estudis”, en canvi, ara se’ls ajuda amb reforç o altres estratègies per aconseguir els objectius establerts.
    Per acabar, us parlaré de la llengua. Molt sovint en les nostres converses diem paraules incorrectes, paraules que hauríem de desaprendre i aprendre a dir-les bé. Encara que penso que no és gens fàcil, caldria que féssim aquest esforç, ja que sinó mai parlarem bé.
    En conclusió, crec que tothom hauríem de fer un esforç i anar aprenent coses noves, no ens tenim que aferrar als coneixements anteriors perquè si no això ens impedirà aprendre coneixement nous.

  7. Montse Comas

    28 oct. 13
    21:28 #

    Article d’opinió: S’aprèn desaprenent?

    De teories sobre com s’hauria d’ensenyar n’hi ha per a tots els gustos i sempre n’hi ha hagut. Ara, però, no en faré una relació ni una descripció, principalment perquè no sóc cap entesa en el tema, tot i que sí vaig exercir l’ofici de l’ensenyament durant un quants anys.

    Permeteu-me, això sí, parlar-vos d’una d’aquestes teories, que diu, crec, que per aprendre bé alguna cosa, primer hem de desaprendre tot allò que ja hem après. Ja em perdonareu, però jo a aquesta teoria no li trobo ni cap ni peus.

    Suposem, per un moment, que volem aprendre xinès. Hem d’oblidar abans totes les estructures de les llengües ja apreses? El coneixement de les llengües que ja sabem, no ens ajuda, precisament, a aprendre més fàcilment una de nova?

    Ara, suposem que volem aprendre a pintar a l’oli. Hem d’esborrar, abans, de la nostra memòria tots aquells quaderns que vam pintar quan anàvem a la llar d’infants, perquè l’aprenentatge que van suposar en aquell moment no interfereixi en l’aprenentatge actual?

    Ara suposem que ja hem après el xinès, i també a pintar a l’oli, seguint les doctrines d’aquesta teoria. Haurem de desaprendre les estructures de la nova llengua i les pautes per aprendre a pintar si volem, posem per cas, aprendre el portuguès o a dibuixar amb carbonet?

    M’ho miri com m’ho miri, jo no li trobo el què. Serà, potser, perquè he volgut aprendre la teoria sense haver desaprès primer els valors de l’ensenyament i l’educació que m’han inculcat, durant anys, pares, mestres i professors.

  8. Pilar Amat i Vallès

    28 oct. 13
    22:30 #

    Article d’opinió
    S’aprèn desaprenent?
    Què en penseu?
    Penso que tot aprenentatge és un trencament amb l’après. Avui en dia aquest raonament és molt més important, que fa anys enrere.
    La nova forma de viure que tenim els humans a nivell mundial i sobre tot; al que diem, “Món desenvolupat”, ens porta a pensar, no hi ha prou amb “el què sabem o amb el què pensem què sabem”.
    Sense anar més enllà, totes les persones que a més de patir “la crisi” a casa nostra, s’han quedat sense feina tenen un doble repte.
    Es veuen en la imperiosa necessitat d’aprendre i a més desaprenent. Perquè no és el mateix aprendre tenim feina, ja bé sigui per millorar amb el seu lloc de treball. Bé per iniciativa pròpia o perquè l’empresa complementa el seu aprenentatge o la seva actualització. Tots ells s’han de veure en l’obligació de superar la pèrdua de la feina, amb el què això suposa i tanmateix esforçar-se i sobreposar-se per trobar un nou lloc de feina.
    Gairebé totes persones per no dir totes, que a més necessitaran les noves tecnologies informàtiques per intentar accedir a qualsevol feina, ja que ara és imprescindible, encara que només sigui per desenvolupar una feina sense qualificació.
    Hem de tenir en compte que l’aprenentatge és el què ens fa savis cada dia, Aprenen de les nostres errades, aconseguirem coses millors i esforçant-nos cada dia, aconseguirem l’objectiu.
    És clar, que l’ésser humà comença el seu aprenentatge des del moment de néixer i que no ho deixarà de fer fins al moment de la seva mort.

    Pilar Amat i Vallès
    Català Nivell D
    Curs 2013 – 2014

  9. Laia

    28 oct. 13
    22:47 #

    ARTICLE D’OPINIÓ: S’APRÈN DESAPRENENT?

    Actualment vivim en un món que es troba en constant canvi i progrés en el qual les noves tecnologies juguen un paper important. És per aquest motiu que l’educació s’ha d’encarregar de cultivar la capacitat per buscar el que és significatiu i fomentar que els alumnes estiguin disposats a plantejar-se dubtes, tenir inquietuds, ser independents quant a pensament, i amb disposició de creuar fronteres per desafiar les creences acceptades. Per tant, tots i totes ens hauríem de preguntar: Què volem aconseguir? Volem tenir una societat amb individus lliures, creatius i independents? O pel contrari volem crear gent adoctrinada i formatada que només realitzi la funció encomanada sense fer preguntes? Òbviament, com a mestra de nens i nenes de primària considero que el camí a seguir respon a la segona pregunta.

    La formació constant durant tota la nostra vida és la via per estar informats i poder decidir per nosaltres mateixos sense sentir-nos coaccionats. Per tant, els coneixements nous ens permeten millorar i corregir possibles errors del passat o si més no, aprendre i enriquir-nos de l’experiència. És per aquesta raó que constantment en la nostra vida quotidiana ens trobem en situacions on desaprenem el que en un primer moment creiem que és la manera correcta d’actuar o de fer quelcom, per tal d’aprendre una millor versió. Nogensmenys, aquesta tasca no sempre ens resulta fàcil, donat que podem haver adquirit certs vicis difícils de canviar.

    Un exemple del que comento el podem trobar actualment amb la crisi econòmica que estem patint. Hem de reconèixer que tot el que s’ha fet no ha donat el resultat esperat i que és el moment de deixar les creences establertes i els coneixements passats de moda per promoure diferències i canvis. Per tant, desaprendre no només és necessari i útil si no també comprensible, ja que quan assagem noves formes d’aprendre assolim noves metes.

    Per concloure, m’agradaria fer-ho amb una frase que m’agrada i que crec que és adient en aquest cas: El dia té 24 hores i això no ho podem canviar. El que sí que podem millorar és com invertir el temps, desenvolupar l’energia i aplicar el coneixement.

  10. Carles Imbernon

    29 oct. 13
    3:12 #

    D’un temps ençà recordo haver llegit articles diversos sobre
    el tema de l’aprenentatge, entès com el procés d’adquisició d’una destresa o
    coneixement, relativament durador, per canviar la percepció o la conducta com
    a resultat d’una experiència. En algun moment, sense poder evocar qui la va dir,
    una frase se’m va quedar gravada a la memòria: “sorprendre’s, estranyar-se, és
    començar a aprendre”. No per senzilla deixa de resultar una afirmació interessant, en tant que reflecteix una actitud, fins i tot una filosofia de vida, necessària al meu entendre per provar de respondre a la qüestió que guia aquest escrit: és cert que s’aprèn desaprenent?

    Entenc el nostre viatge per la vida com l’experiència d’endinsar-nos en terrenys desconeguts per nosaltres, afegint constantment coneixements a “la motxilla que portem sempre penjada” i que ens ha permès relacionar-nos amb els altres i viure en societat. Això no obstant, ens ha de permetre valorar l’aprenentatge com un procés de reciclatge continu de les nostres idees i les nostres certeses, on créixer, enriquir-se, valorar noves perspectives i perquè no, sorprendre’ns i estranyar-nos, han de constituir el fil conductor de la nostra empresa.

    Crec que en això consisteix, a parer meu, l’art de desaprendre, no en oblidar o renegar dels coneixements adquirits intentant canviar els nostres esquemes de pensament, ans al contrari, ampliar el nostre bagatge cultural amb aspectes nous o renovats que ens permetin fer un filtratge, assolir una reorganització de les idees i assimilar noves situacions encaixant-les de nou, com un trencaclosques (la imatge presentada al bloc del gerro esmicolat preparat per ser reconstruït és força representativa).

    Així doncs, si he de respondre a la pregunta formulada inicialment i que ha motivat aquesta breu exposició, diria que sí, s’aprèn desaprenent, entenent aprendre i desaprendre com les dues cares de la mateixa moneda, es necessiten i es complementen. M’agrada pensar en el terme reaprendre com el resultat d’aquesta equació, ens duu a tornar a experimentar, omple el nostre món de nous significats.

  11. lourdes carreras

    29 oct. 13
    12:48 #

    S’aprèn desaprenent?

    Per començar, penso que la vida és un constant aprenentatge i que, si estàs oberta a tot allò que et pugui fer créixer, li treus més el suc a aquest passeig per el planeta, que és ple de preguntes, dubtes, reptes,… que ens fan madurar.
    Ens passem la primera part de la vida absorbint milers de coses. Estímuls que omplen tots els sentits, els cinc clàssic i el sentit comú. Però, tal i com anem fent-nos adolescents, joves, grans…anem comprovant que els dogmes infantils es trenquen, que els nostres pares no tenien sempre raó, que allò que vam creure durant anys no és tant Veritat…Posem en dubte els mestres, els adults que ens van acompanyar i iniciem aquesta mena de vertigen que agafa quan has de refer les preguntes i fer servir el propi criteri per trobar respostes.
    Així, doncs ,desaprendre, reeducar-se, _ tornar a començar a partir de peces que ja coneixíem, però que les posem d’una nova manera_, sembla ser part de la mateixa vida.
    Personalment, el fet que m’ha obligat més a repensar el que creia que eren principis inamovibles o formes d’actuar inqüestionables ha estat el naixement de la meva filla.
    Ser mare, o pare, t’obliga a veure el món amb ulls d’infant, a refer camins, a plantejar-te el perquè de les coses. Tornes a posar-te davant de moltes situacions que no pensaves que posaries en dubte. I llavors desaprens, per aprendre.

    1. lourdes carreras

      29 oct. 13
      12:51 #

      i ara veig que m’ha caigut una s a “clàssics” 🙁
      no el miro més…

  12. Montse Bellot

    29 oct. 13
    13:13 #

    Article d’opinió: S’aprèn desprenen
    A psicologia s’estudia que el cervell humà, alhora d’adquirir nous coneixements, crea uns esquemes mentals els quals utilitza per facilitar el processament de la informació i que li permeten economitzar esforç, el problema és que aquests esquemes en ocasions són perniciosos i ens creen prejudicis ó no ens resulten útils.
    En aquest punt crec que és aconsellable desaprendre amb l’objecte de ser capaços de crear nous esquemes i poder així obtenir noves perspectives que ens ajudin a créixer com a persones. Aquesta tasca no és fàcil ja que desaprendre costa més que no pas aprendre , per exemple , és molt més difícil treure’s un mal hàbit que no pas adquirir-ne un de nou.
    A l’escola actual, la metodologia desaprendre per aprendre és una activitat aïllada per part de alguns professors, sense ser un objectiu global en l’ensenyament. Tot així cada cop es fa més ressò i la societat actual comença a sensibilitzar-se en aquest tema.
    Com a conclusió comparteixo l’opinió de que s’aprèn desaprenen, i destaco la frase de Eduard Punset, “desaprendre la major part de les coses que ens han ensenyat és més important que aprendre”

  13. David

    29 oct. 13
    14:01 #

    Darrerament està d’actualitat tot el tema relacionat amb l’educació i l’aprenentatge dels nostres joves i més quan veient imatges com les què es poden observar en les cadenes de televisió, s’observa a grups polítics com s’enfronten entre ells per aquests mateixos temes.
    Un clar exemple del que estic comentant és el cas de l’educació en l’ensenyament públic i de com des del govern espanyol vol “espanyolitzar” als catalans inculcant un ensenyament basat, sota el meu punt de vista, en el menyspreu a les llengües i costums que no sigui l’espanyola.
    L’educació i l’aprenentatge, dos conceptes lligats entre si i que de vegades es separen per motius externs o per què no dir-ho, per motius polítics.
    Al llarg de la història s’ha comprovat que aquesta manera de pensar era completament errònia i un clar exemple ho tenim desgraciadament en l’època del nazisme.

    Estic a favor dels què volen desaprendre l’après, però mai imposant el seu criteri, sempre que hi hagi una base, diguem, científica o cultural per poder fer-ho.
    Moltes vegades pensem que l’après al llarg de la nostra vida és sempre el correcte i no ens parem a valorar que potser hi ha diferències substancials respecte a altres idees o creences les quals haurien de ser valorades per poder, al seu torn, comparar i triar amb qual d’elles et quedes.

    Per concloure, vull dir que aprendre a desaprendre és descobrir que existeixen altres camins que permeten arribar al mateix lloc, per tant, mai ens hem de tancar en banda sobre una idea o aprenentatge.

  14. Albert Martínez

    29 oct. 13
    16:56 #

    Actualment vivim en una societat de canvis constants, on trobem que durant la primera etapa de l’aprenentatge on més enfasi fa l’educació tenim moltes figures educadores; pares, família, professor, altres adults, televisió,… Però qui ens marca el camí correcte per una bona educació i per establir els fonaments de l’aprenentatge?
    Penso que l’aprenentatge és una etapa que dura des del naixement fins al moment de la nostra mort. És un procés que està en constant evolució i que cadascú aplica a la seva vida de manera diferent. Un mateix tipus d’aprenentatge en les mateixes condicions mai serà igual per a dues persones, ja que cadascú ho inteoritza, aplica i desenvolupa de diverses formes.
    Si a cadascú de nosaltres ens preguntéssim com ens han educat tothom o la majoria pensaria que de la millor manera possible i potser tothom tindria raor. Hi ha tantes formes d’apendre cóm persones hi ha en el món.
    Cal estar obert a nous sistemes de coneixement i formes de veure la vida, ja que aquest fet ens aportarà experiències d’altres persones que podrem aplicar a la nostra i alhora crearem altres experiències que altres podran aplicar, de manera que tot estarà interconnectat.
    Per finalitzar penso que sí que s’aprent desaprenent perquè és un procés dinàmic i com a característica principal és que sempre està en moviment, encara que siguin petits canvis que fan que apliquem noves formes i sistemes d’aprenentatge encara que molts d’ells siguin de forma inconscient

  15. Mireia

    29 oct. 13
    17:20 #

    ARTICLE D’OPINIÓ: S’APRÈN DESAPRENENT?
    S’aprèn desaprenent pel fet que es deixa de banda el que ja sabies i ho substitueixes per allò que et sembla més vàlid des de la subjectivitat, o per un nou coneixement científic que s’ha implantat i comporta la negació del que es considerava prèviament com a cert.
    Aprendre implica adquirir i pair uns coneixements i perquè aquests perdurin s’han de processar i analitzar. Però, el fet de rumiar quelcom après, ja sigui una forma de comportament o una idea, implica introduir una nova idea (teòrica o de comportament) més complexa i elaborada i que potser es contrària a l’après anteriorment, doncs la maduresa i l’experiència possibiliten l’evolució personal. Així, des del meu parer, l’aprenentatge i el consegüent “desaprenentatge” van íntimament i intrínsecament lligats amb l’evolució d’una persona.
    Si una persona no adquireix una educació bàsica (a l’escola) i no es culturitza, el que sabrà seran uns principis bàsics de la vida que ha anat adquirint per mitjà de la socialització, i aprendrà i desaprendrà amb el pas del temps, però mai arribarà a un coneixement més profund en altres àmbit no-quotidians i, per tant, no desaprendrà res perquè no introdueix noves competències.
    L’expressió “aprendre desaprenent” també es pot entendre com el procés que qualsevol estudiant o persona que estigui en contacte constant amb els sabers i les ciències ha de fer per poder enregistrar al seu ordinador (la ment) nous coneixements oblidant d’altres, com a mera necessitat de fer espai al disc dur, d’esborrar coneixements innecessaris en la immediatesa.

  16. Carles Artola

    29 oct. 13
    17:25 #

    Aprendre a desaprendre, un camí per re aprendre.

    En la nostra vida, sempre actuem de la mateixa manera. Ens llevem a la mateixa hora, fem els mateixos trajectes per anar als llocs. Mengem mes o menys el mateix. Ens comprem els mateixos productes. Lo normal, diríem tots. Triem els que mes bé s’adapta al nostre gust. Podríem dir que hem aprés a fer les coses d’una manera determinada.

    El resultat que obtenim actuant com mostro abans no ens sorprèn mai. Es el mateix de sempre. Clar, com no ha de ser així. Si sempre fem el mateix, sempre obtindrem idèntic resultat. A la vida es tracta d’això, de quant en quant agafar nous camins que ens portin a llocs els quals ignorem. Es bo desaprendre camins per així obrir noves vies que ens portin als llocs on volem anar. Si actuem sempre igual quant tenim èxit, potser arribi un dia en que no el tindrem. Si sempre em fracassat, es segur que ho tornarem a fer. L’única manera de canviar el destí es fer les coses d’una altra manera. Cal aplicar el títol de l’article. Ens tenim que desempallegar de idees i conceptes que tenim inculcats ben dins de la nostra ment, per així poder assolir l’èxit desitjat.

    Soc una persona ja adulta, que busca assolir un molt bon nivell de català. Es obvi que en la meva joventut no em vaig reeixir. Ara tinc l’oportunitat. Però m’he d’oblidar de la pèssima manera amb que ho vaig emprendre durant la meva joventut.

  17. Jordi

    29 oct. 13
    18:58 #

    Article d’opinió.

    Hi he estat donant voltes i cada cop hi trobo més sentit a aprendre desaprenent. Tot gira al voltant de desgranar el procés de construir quelcom i analitzar cada encert, observar cada error comès, i optimitzar l’experiència.
    A l’ultima sessió ens vàrem inflar de fer l’animal i tot i que això podria semblar que es per a nens petits i que en lloc d’aprendre estem desaprenent o tornant enrere, vaig descobrir onomatopeies d’animals i verbs de sons d’animals que em fan pensar que desaprendre es realment productiu.
    A la vida, en tots i cada escun dels seus àmbits, inconscientment desaprenem constantment amb l’únic objectiu de superar els peranys que se’ns presenten. Ho fem cada cop que fracassem a la vida quotidiana o professional, quan cometem errors que ens fan perdre alguna cosa de valor per a nosaltres; és aleshores quan analitzant on ens hem pogut equivocar ens n’adonem de l’error comès i desaprenem el mètode aplicat.
    Cada projecte que iniciem a la vida, ho farem amb l’experiència optimitzada d’haver desaprès allò que ens ha perjudicat en algun moment i hem tornat a aprendre la manera correcta o adequada de fer-ho.
    Crec que ha quedat clar el meu posicionament en vers al tema que ens ocupa, però per si no ha quedat prou clar diré que crec fermament en la idea que desaprenent es pot aprendre i molt.

  18. Mònica Toro Cano (IOC)

    29 oct. 13
    19:47 #

    ARTICLE D´OPINIÓ ( APRENDRE DESAPRENENT)

    En primer lloc la impressió que em dóna aquesta imatge és la reflexió, aquest home està pensant en com pot resoldre aquest galimaties o simplement com pot encaminar la situació perquè un altra vegada no torni a succeir el mateix.
    Si ho mirem des de la vessant de l´aprenentatge té molt a veure ja que quan volem assolir uns coneixements em de reflexionar, equivocar-nos i quan pensem que ho tenim enllestit, tot s´enfonsa. Per exemple quan intentem passar un examen o exposar oralment un tema on ens estan avaluant, són reptes on qüestionem els nostres coneixements , el cim del final de la muntanya, però si ensopeguem, fins i tot arribem a caure i el nostre gerro es trenca en mil peces, em de ser valents, reflexionar dels nostres errors i aprendre d´ells, pot-ser d´una altra manera, un altre camí, la qüestió és tornar a fer l´esquema per intentar assolir i superar els reptes, per aquest motiu penso que tornar a començar, reconstruir allò que se´ns a trencat i enfonsat, intentant fer-ho de la millor forma possible, aprendre de les errades comeses assolint coneixements nous , en definitiva aprenent desaprenent és el mètode universal per adquirir sabers i superar tot allò que ens proposem.

  19. Jaume Capdevila

    29 oct. 13
    20:07 #

    S’APRÈN DESAPRENENT. QUÈ EN PENSEU?

    Quan a l’aprenentatge, es pot definir com un procés psicològic, un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència i que no es pot atribuir a processos maduratius.
    S’aprèn desaprenen. Què en penseu?
    Imagineu-vos per exemple una persona que ha passat un llarg període de la seva vida dins d’una presó per diversos fets delictius que va cometre, i surt en llibertat per integrar-se en la societat o l’adaptació d’una família d’immigrants en el seu nou territori.

    I tan que s’aprenen coses noves deixant enrere altres, així com moltes vegades pensem que ho sabem tot i no sabem gens.
    Si no aprenem dels nostres errors que déu ens agafi confessats.
    La metodologia de l’aprenentatge canvia igual que els temps que corren. Me’n recordo d’aquells anys d’escola amb el pes de la motxilla penjada en l’esquena i plena de llibres.
    Actualment ens hem enriquit de les noves tecnologies i dels nous models d’aprenentatge tot i que ens queda a tots un llarg camí no menys carregat que aquella motxilla.

    Per concloure, li podem fer una pregunta a tots aquells pares que tenen que patir les despeses econòmiques dels estudis dels seus fills si es veritat que ens queda un llarg camí d’aprenentatge en tots els sentits?

    Jaume. C nivell D

  20. Inés Giménez Franco

    30 oct. 13
    16:02 #

    ACTIVITAT 1: ARTICLE D´OPINIÓ.S´APRÉN DESAPRENENT?

    Des del meu punt de vista és necessari desaprendre per aprendre. L´explicació a aquesta frase, que en un principi pot semblar incoherent, és la següent:
    • Si només aprenem i acumulen coneixements al nostre cap, com si d´un disc dur es tractés, oblidarem facilment alló aprés i no ho tindrem a la má, excepte que ho utilitzem gairabé diariament.
    • En canvi, si quan aprenem fem associasions amb els coneixements que ja teníem es produeix aquesta reestructuració que jo anomeno desaprenentatge per aprendre. Li dic desaprenentatge perqué en el procés de relacionar coneixements hem de fer canvis a l´estructura antiga per assolir bé el nou coneixement i que es quedi bé relacionat amb el que ja sabíem.
    Per a mi tot aquest procés implica transformació, la qual pot significar treure coses malament apreses, aspectes que estiguin ja molt assolides o recursos que ja no ens resultin pràctics. Així construïm un conjunt de coneixements ben relacionats, accessibles i fàcils de posar en pràctica quan sigui necessari utilitzar-los.
    En conclusió, no entenc el procés d´aprenetatge sense la idea de desaprenetatge si alló que anem buscant és un coneixement que sigui útil,real i aporti desenvolupament a l´alumne.

  21. Maria Pilar Gil

    31 oct. 13
    14:16 #

    S’aprèn desaprenent?
    Bona pregunta, exactament a què es refereix?
    Potser tenim el cervell “ple” de coses que hem après i no n’hi caben més, i per tant, per aprendre alguna cosa més cal “buidar” desaprenent alguna altra.
    O potser es refereix a la sistemàtica amb la qual aprenem, la qual cosa vol dir que ens hem d’oblidar de com ens han ensenyat a aprendre i fer-ho d’una altra manera, tenint en compte les eines que ens ofereixen les noves tecnologies, i no tant memoritzant continguts que actualment tenim a l’abast amb internet.
    Si tinc en compte la classe, la meva primera classe (la tercera pels meus companys), crec que la pregunta està relacionada amb aquesta darrera possibilitat. A més del curs presencial tenim eines com el bloc per penjar i trobar els deures, i suposo que ens servirà per moltes coses més. Aquesta metodologia em suposa un repte, ja que, treballant amb ordinador cada dia, encara hi ha moltes eines que desconec pel fer de no utilitzar-les.
    Crec que en aquest curs haurem de trencar una mica els nostres esquemes per adaptar-nos a la metodologia proposada, la qual cosa sempre motiva alhora que fa una mica de por, al menys a mi, no pel fer de no adaptar-me a les propostes noves tant com de no entendre les TIC tant profondament com la gent més jove.
    Pilar
    Nivell D (31/10/13)

  22. Isabel Rayas

    05 nov. 13
    0:18 #

    “ DESAPRENDRE NO ÉS EL CONTRARI D’ APRENDRE”

    Desaprendre és un dels termes que s’han posat de moda actualment. Pot ser perquè hem vist urgent la necessitat de qüestionar-nos tot allò que fem de manera mecànica i que ens han inculcat des de ben petits. Tal i com diu Eduard Punset “ quasi res del que ens van ensenyar ens serveix per alguna cosa”. Desaprendre implica qüestionar-nos el que està establert, els esquemes, les formes d’actuar i afrontar i resoldre els problemes de forma diferent a l’habitual. Desaprendre no vol dir oblidar tots els coneixements i experiències adquirides, sinó tot el contrari; ampliar el bagatge amb aspectes nous i renovats, que ara ostenten major importància o transcendència per a nosaltres. Es tracta d’un filtrat, d’una reorganització mental. Hem de ser crítics amb la selecció dels coneixements a desaprendre. Desaprendre dur implícits en la seva definició conceptes com creixement, enriquiment, inconformisme, creativitat…
    Deixar obrir la nostra ment a nous coneixements, abans desconeguts o menys valorats que ens poden enriquir molt. Deixar de banda les actituds, els esquemes mentals, separant-los d’altres nous que ara tenen més importància.
    Perquè els temps canvien i és necessari gestionar i afrontar les situacions de manera diferent i efectiva. Per tot això ens cal mirar els nous reptes amb una visió oberta, i mai deixar d’aprendre.
    Desaprendre per aprendre.

  23. bottes uggs soldes

    05 nov. 13
    17:01 #

    Nice task for the staff. Keep it up for every yeara??s winner. This is a wonderful oppotunity for a lot more improvement. Yes, acquiring far better and greater is usually the key. Just like my good friend states on the reality about stomach muscles, he just keeps acquiring stronger.


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share