Practiquem els sons?

Aquesta setmana hem estat practicant els verbs incoatius i hem vist que alguns sons ens costen… Us penjo aquesta cançó amb la lletra, escolteu-la i a classe mirarem de practicar-la, us sembla? La setmana vinent la llegirem i mirarem de millorar la pronunciació. No patiu pel vocabulari, el treballarem també a classe.

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
“Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

Share

Lectura per al Bàsic 2.

trampa-de-focUs presento el llibre que llegirem aquest trimestre:

Trampa de foc, Núria Martí Constans

Aquí en teniu el resum:

El 25 de març de 1911 en un gran incendi a la fàbrica Triangle de Nova York van morir 146 persones, la majoria eren dones que treballaven en condicions pèssimes. Aquest fet va originar una revolta de les dones que va obligar a canviar les lleis laborals. L’incendi és l’origen històric del Dia de la Dona Treballadora i de la història de la novel·la.

La feina que heu de fer aquí al bloc és la següent:

Cada setmana heu de fer un comentari sobre els capítols que hagueu llegit del llibre. Per anar tots alhora, us proposo el següent calendari:

De l’1 de maig al 8 de maig Llegir fins a la pàgina 33.
Del 8 de maig al 15 de maig Llegir fins a la pàgina 63.
Del 15 de maig al 22 de maig Llegir fins al final.
El 29 de maig comentarem a classe el capítol “I tu, què en penses”.

En el comentari heu d’explicar què ha passat al capítol que heu llegit i quines sensacions, emocions, records, etc., us han vingut en llegir-lo. El comentari ha de tenir unes 10 línies.

Ànims i endavant!!

Maria

Share

Què hi ha al voltant de casa teva?

Com ja sabeu, jo visc a Barcelona.

Visc en un carrer molt ample, passen molts cotxes. Visc a prop del barri de Gràcia de Barcelona, que és un barri molt animat. Hi ha molts bars, restaurants i places.

Al davant de casa meva hi ha una escola i a sota un banc. Al costat hi ha un bar. A prop tinc una parada d’autobús i també el metro.

Què hi ha al voltant de casa vostra? Viviu en un lloc tranquil?

Share

Quin és el vostre cafè o cafeteria preferit?

Les taules de l’Olíviaens parlen d’una cafè molt particular, l’Olívia. Segur que tots i totes teniu un cafè on aneu a prendre algun beure o a picar alguna cosa amb els amics o la parella. Expliqueu als vostres companys com és aquest cafè. El meu es diu Puku i es troba a Barcelona, al barri de Gràcia. Es troba en un local antic molt ben decorat, amb taules de fusta i un ambient molt càlid. En aquest bar s’hi pot prendre des de una cervesa fins a un tallat, passant per una extensa carta de vins catalans i espanyols. A més es pot picar alguna cosa de menjar, o sopar. Tenen unes coques de recapte boníssimes!!!

cafeQuin és el vostre?

Share

Anem de viatge?

SignpostHem preparat unes guies de les ciutats i pobles dels alumnes per conèixer els punts d’interès que podem visitar, com s’hi arriba, quines festes importants se celebren i quina recepta de cuina és representativa de cada lloc.

Berga, la meva ciutat, té gairebé 17.000 habitants. És al nord de la província de Barcelona i només s’hi pot arribar per carretera. Els llocs més emblemàtics per visitar són el Santuari de Queralt, el Carrer Major, l’església i el pont de Pedret. La festa més important és la Patum, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Se celebra a la primavera, per Corpus.

Els plats més representatius són el blat de moro escairat, les patates emmascarades, els pèsols negres, els bolets i tota mena d’embotits.

Share

Club de lectura: IDRISS, la noia del fil de seda.

idrissBenvolguts alumnes del Bàsic 3 de Cerdanyola,

En aquest espai podeu escriure les vostres reflexions pel que fa a la lectura del llibre Idriss, la noia del fil de seda.

Cada setmana penjarem una sèrie de preguntes i de temes de debat per tal que, vosaltres, després d’haver llegit els capítols corresponents, els comenteu.

Aquest és el calendari que seguirem:

Setmana 1 (1 al 5 de juliol): fins a la pàgina 46.

Setmana 2 (8 al 12 de juliol): fins a la pàgina 88.

Setmana 3 (15 al 19 de juliol): fins al final.

TASCA SETMANA 1:

1.       Per què creieu que el pare de l’Idriss li demana que sigui tan prudent amb en Rustam?

2.       Creieu en els somnis premonitoris? Per què penseu que el pare de l’Idriss té somnis estranys i es posa malalt?

3.       Per què s’enamora l’Idriss del Farkhat?

4.       Què heu après llegint aquest capítol? Escriviu una paraula i el seu significat. Per exemple:

Capell (pàgina 13): un capell és un barret, una peça de roba que ens posem al cap, pot ser de copa, de palla.

(Intenteu no repetir les mateixes paraules que els altres companys)

Share