Servei Local de Català de Castelldefels

LA DIVERSITAT: UNA NECESSITAT

Per començar, m´ agradaria definir el terme diversitat ( del llatí diversitas) : és una noció que fa referència a la diferència, la varietat i la abundància de coses distintes. Arran de la definició que acabem de veure – abstracta i complexa per mi- podem dir que la diversitat està present en tots els àmbits de la nostra vida.

Pel que fa a l´ àmbit cultural, la existència i interacció entre les múltiples cultures està considerat com un actiu molt important ja que contribueix al coneixement. Cada persona, per tant, té dret a que la seva cultura sigui respectada per la resta de ciutadans i protegida per les autoritats.

En primer lloc↑ és necessària l´ acceptació i integració, per part de la societat, de les diferents formes de pensar i actuar. Gràcies a això aconseguirem una societat més plural i millor. En segon lloc, l ´ Estat ha de garantir la protecció de totes les persones – segons la Constitució Espanyola de 1978 – i enriquir-se de les diferències d´ aquestes.

Per concloure, cal destacar que hem de potenciar, respectar i protegir la diversitat de pensaments i cultures. La suma de les diferències ens faran avançar. Crec que una societat amb un pensament únic seria una societat estancada, trista i buida.

LA DIVERSITAT

Totes les persones som diferents. Hi ha molts factors que ens distingeixen uns de l’altre: sexe, edat, tendències polítiques, creences religioses, formació, capacitats, personalitat, etc. És per això que hem de tenir més tolerància i adaptació alhora de comunicar-nos.

Primerament, vull esmentar que des de fa uns anys s’ofereix la inclusió en les escoles ordinàries per a nens discapacitats, és a dir, que infants amb una discapacitat fan una educació mixta. Són a la classe ordinària amb la resta d’infants. En canvi, pel que fa al treball, només se´ls dóna lloc de treball en institucions especials. Penso que és un bon sistema d’educació, ja que tenen l’ensenyança al seu nivell i la integració amb la societat.

En segon lloc, hi ha un altra tema que és el racisme. Crec que cada vegada la societat en aquest aspecte, anem cap enrere no cap a l’evolució. Penso que des que estem vivim aquesta crisi econòmica sembla que sobrin els immigrants – sento cada comentari al carrer, que se’m posa la pell de gallina. Crec que hem d’acollir-los i donar-los una oportunitat. Sempre i quan vinguin a treballar i no pas a delinquir.

En conclusió, tothom som persones i hauríem de tenir tots el mateixos drets, fet que encara no es així.

La diversitat és una utopia o és el dia a dia?

Després de llegir els articles proposats sobre el tema de la diversitat, em criden l’atenció unes quantes idees exposades pels autors; algunes eren desconegudes per mi però d’altres, tot i no haver-les “pensat” en paraules, les he tingut clares dins del meu cervell.

Quan naixem tots som diferents, però comencem a “igualar-nos” de bon principi a l’escola, on tradicionalment ens han transmès a tots el mateix. Tal i com diu Yaacov Hetch, hem d’educar ajudant els nens a descobrir les seves habilitats i a desenvolupar-les, per acabar tenint “experts” en diferents àrees que puguin col·laborar en les seves feines. No obstant això, les persones no vivim aïllades, sinó en una societat que vol “etiquetar” i agrupar-nos per facilitar la feina de vendre’ns coses i serveis, i dir-nos què necessitem per ser feliços segons el nostre estatus (social, laboral, educatiu). Malgrat això cada persona segueix sent diferent, ja que, segons la filòsofa Malabou, un individu és la suma de les seves experiències i decisions, i cada dia ens fem més únics com a éssers humans. Una altra vessant de la diversitat la protagonitzen les persones amb necessitats especials o discapacitades, a les quals la nostra societat segrega perquè no responen a patrons predeterminats.

Podem concloure afirmant que les persones busquem la nostra identitat i individualitat constantment però la societat ens arrossega per “agrupar-nos”. D’aquesta lluita contra la uniformitat, segons la meva opinió, en sortim guanyadors, ja que conforme ens fem grans, anem més a la nostra i ens importa menys el grup que quan som més joves.

La diferència mai no deixa indiferent

Després de molts anys treballant la igualtat com a dret i la diversitat com a riquesa se’m fa difícil fer un resum del que podria aportar a aquest debat. Però vet aquí una oportunitat de realitzar un exercici de concreció i un apunt de tot allò que podria ser desenvolupat en altres espais d’opinió, de reflexió i ,sobretot, d’acció. I agafo el repte amb satisfacció perquè, de fet, la diversitat és un camp quasi verge al qual he dedicat moltes hores de treball i de vida.

L’experiència més primària i immediata ens posa davant d’una realitat indiscutible: som iguals i som diferents al mateix temps. Compartim informació de genotip, fenotip i cultures( en plural) amb determinats individus dels nostres cercles més propers:gènere, família,llinatge,llengua… i dels cercles més allunyats: país, continent, planeta. Tinc com a referent la meva família: som set germans i germanes, dels mateixos pare i mare.7 universos que comparteixen l’energia del mateix BIG BANG però que desprenen llum -i fan ombra- de set maneres diverses. I aquest punt de partida em determina en el sentit que la diferència mai no ens deixa indiferents i sempre la podem convertir en un estàndard de positivitat.

La diversitat té milions de cares, d’angles, de moments i de circumstàncies. La diversitat existeix entre homes i dones, entre alts i baixos o entre classes socials. Els elements que ens poden distingir poden ser físics, psíquics, emocionals, formatius,professionals, econòmics, socials,ideològics. Som éssers únics tot i que vivim constantment en l’entramat de múltiples interseccions. La nostra ànima singular, a més, es va enriquint i transformant si l’entorn i les oportunitats ens són propícies. Estem subjectes a canvi i la nostra peculiaritat inicial pot transformar-se tal i com anem bevent de la font del coneixement i l’experiència. No morim com naixem, tot i que aparentment aquell infant que érem s’assembli al vell que trobarem un dia a l’altra banda del mirall. Però que siguem originals des de principi a fi no és del gust dels poders fàctics,que pretenen que no sortim del corral del ramat, controlat pel consum i les falses necessitats. Ens necessitendominats, ensinistrats i fidels a les fórmules màgiques de compra i venda d’ànimes: les marques, les novetats, les darreres tecnologies. I ens deixem dominar, sovint, sense saber que el camí de retorn a la naturalitat i la identitat personal serà complex. Qui s’entesta a romandre diferent, creatiu i transgressor de les normes establertes pel sistema serà perseguit, insultat, calumniat o, fins i tot, eliminat.

Tenim un repte extraordinàriament preciós, un tresor a preservar, una bellesa irrepetible: el nostre jo. I cal que l’eduquem a ser sensible a les diferències que suposen dificultats per a viure: la pèrdua d’un sentit, d’un membre del cos, d’una capacitat , el naixement amb mancances, la pobresa, la lentitud, la vellesa, la malaltia… però també la genialitat i la ment oberta, que no hem de considerar rareses. Mimant el nostre esperit, com una criatura que es mereix arrels i ales, aprendrem a tenir cura de la unicitat dels altres alhora que no els neguem la igualtat en deures i drets.

LA DIVERSITAT

Podríem definir la diversitat com la diferència, l’abundància de coses diferents o les similituds. Són les diferències físiques i culturals que es donen entre diferents persones. Existeixen molts tipus de diversitats com per exemple la cultural, funcional, al·lèrgica, etc. Però, per què és tan important per a la nostra societat?

Al llarg dels segles s’havia imposat la creença que tot el que fos diferent del que estava estipulat per uns, era perillós i s’havia de seguir la doctrina marcada, ja que si no ho feies, passaves a ser un heretge o un desterrat. Per sort tot ha anat canviant. S’ha demostrat que la diversitat enriqueix com a ésser humà i és una de les causes que ens diferencia amb els animals per posar un exemple. La por al desconegut, la ceguesa, la intolerància i els pensaments retrògrads fan que no s’entengui aquesta diversitat com a positiva i encara avui dia es qüestioni.

Per concloure, vull dir que com a éssers racionals s’han d’acceptar les diferències individuals, intentant donar a tothom les mateixes oportunitats, però això no vol dir que tots haguem de fer el mateix ni arribar al mateix lloc. No es pot compensar del tot les desigualtats però s’ha d’intentar pal·liar-les.