• I si de sobte…

    Escriviu  una crònica periodística o bé un article d’opinió arran del fet que de cop i volta algú es trobi sense res. Potser aquests documents us hi ajudaran.

     

    Articles de Jordi Fortuny:

     

    Ah, i no us oblideu de deixar un comentari a l’entrada que vau llegir dimarts. Aquí els teniu tots.

    Bon cap de setmana!

     

     

     

  1. María José Moreno Fernández

    19 Oct 15
    21:51 #

    Una explosió de gas a Gavà fereix a cinc persones

    Una explosió de gas natural en un restaurant del número 7 del carrer Sant Lluís de Gavà ha provocat dos ferits greus i tres ferits lleus. El propietari del restaurant i la cuinera han patit cremades de segon grau al 30% i al 50% del seu cos respectivament i han estat traslladats a la unitat de cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Els altres tres ferits, que eren clients que es trobaven al restaurant en el moment de l’accident, han resultat ferits lleus i han estat traslladats a l’Hospital de Sant Boi de Llobregat on han rebut l’alta hores més tard.
    Una acumulació de gas a la cuina del restaurant sembla haver estat la causa de l’explosió. La deflagració ha provocat l’esfondrament de part del primer pis, que afortunadament no estava ocupat en el moment de l’accident. L’ona expansiva ha trencat els aparadors dels locals comercials dels edificis propers, sense causar més danys materials.
    Tres dotacions de bombers s’han desplaçat fins al lloc dels fets i, com a mesura preventiva, han desallotjat tot l’immoble per analitzar si l’estructura havia estat danyada. Els dotze veïns de l’immoble afectat han estat allotjats en un hotel de les proximitats fins que no puguin retornar als seus domicilis.
    Un cop quedin descartats els danys estructurals, els bombers permetran als veïns l’accés als seus domicilis per poder recollir els seus articles de primera necessitat.

  2. Agustí Garcia

    20 Oct 15
    16:00 #

    Un curtcircuit, possible causa de l’incendi.

    Un incendi deixa sense sostre a una família de Castelldefels. Els bombers de la Regió Metropolitana Sud, que han donat per extingit el foc a primera hora de la nit, segueixen investigant les possibles causes dels fets. Encara es desconeix què ha provocat el foc, però les principals hipòtesis apunten a un curtcircuit.

    La família, que sopava en un restaurant proper, per celebrar l’aniversari d’un dels fills, s’ha assabentat dels fets, al sentir els crits d’alerta i corredisses dels veïns, que sortien esvarats de l’edifici alertats pel fum.

    A l’arribar allà, la imatge ha sigut dantesca, el fum i el foc sortien per les finestres de l’habitació i el menjador. Els bombers rajaven aigua des de el camió escala, al seu 3è pis i la impotència era màxima. Segons relaten alguns veïns la família està molt afectada, tots ploraven i es preguntaven com era possible.

    Donada la ràpida assistència del cos de bombers, el foc no ha produït cap dany estructural a la resta de l’edifici i tots els veïns podran dormir avui a casa seva, menys la família afectada. El departament de serveis socials de l’Ajuntament ja s’ha posat en contacte amb la família per mirar de buscar-los allotjament, però la família vol respostes i solucions i avisen que lluitaran per tal d’esbrinar la veritat. Cal destacar que el pis, havia sigut remodelat per complert feia dues setmanes i que havia superat totes les inspeccions tècniques obligatòries.

  3. Esther

    20 Oct 15
    17:34 #

    La tornada a casa estava sent com qualsevol dia esgotador en el que no veus l’hora d’arribar per descansar. Gires la cantonada i de sobte: On és casa meva? M’hauré confós?, Estic vivint un somni?, És una broma?, miro al meu voltant i res.

    Shock, sensació de vuit i desconcert envaeix el meu cos. Es fa el silenci, com si el món s’aturés per uns segons. Estic desperta. No m’ho puc creure!
    Estàs contemplant tota la teva vida sota unes pedres. Casa teva, el teu refugi enderrocat, convertit en pols. Tota la teva vida treballant e invertint en unes parets de totxanes que ara ja no son res. Els records esvanits, esborrats, desapareguts. I ara que? On vaig? Que faig? Que se suposa que he de fer? Potser el destí m’està posant a proba perquè deixi de donar tant de valor a les coses materials, però és casa meva, tots necessitem una casa on fer realitat la nostre quotidianitat, el nostre dia a dia, on plasmem les nostres idees, on formem una família, on ens sentim còmodes, segurs i confortables, on ens protegim de la resta.
    Cada racó està impregnat de la nostre essència, les nostres vivències, tot.

    És inevitable que infinitat de preguntes recorrin el meu cap en busca d’una explicació lògica al succeïment i només em puc sentir perduda, desconcertada, potser és una oportunitat de tornar a començar i fer-ho millor, fer-me mes forta i adonar-me que tinc capacitat suficient per fer-ho realitat i que casa meva és on estic jo i no on son 4 parets.

  4. Javi

    20 Oct 15
    23:08 #

    Quan et trobes en una situació com aquesta, que sense saber res arribes a la teva casa i observes que el teu edifici o casa esta derruït, ha de ser una sensació molt impactant.
    En primer moment, quan arribes al lloc i et trobes les runes de la teva llar, crec que em quedaria una estona en estat de xoc. En el moment que comencés a reaccionar, la meva preocupació s’aniria a les meves persones estimades, familia, amics, veïns que viuen amb mi, en el meu mateix entorn. Intentaria contactar amb elles per assegurar-me que es trobessin en perfecte estat, desitjant amb totes les meves forces que no els hi hagués passat res.
    Un cop fetes les comprovacions que les persones estimades es troben en perfecte estat, penso que tractaria d’esbrinar les causes de l’ensorrament, contactaria amb els serveis d’emergència o amb qualsevol persona responsable que estigués a càrrec de la situació, per demanar informació i explicacions del que ha passat.
    Ara bé, un cop s’apigués les causes del desastre, demanaria responsabilitats i que em donessim els recursos oportuns pels meus familiars i per mi mentre estem sense casa.
    Per finalitzar, amb el patiment que suposa haver perdut totes les pertinences i objectes estimats, amb esforç tractaria de construir una nova llar.

  5. Cristóbal Porta

    21 Oct 15
    17:58 #

    QUARANTA-DOS ANYS DE LA GRAN RIUADA

    Avui, 19 d’octubre de 2015, fa quaranta-dos anys de la gran riuada que va patir un petit poble del sud-est espanyol anomenat Zurgena (província d’Almeria).
    Feia dies que plovia a bots i barrals… el temporal s’havia calmat la nit anterior, encara que la borrasca no s’hi allunyava. A partir de les set del matí d’aquell 19 d’octubre, la pluja dòcil va començar a acumular moles d’aigua per tota la conca del riu Almanzora. El diluvi va arrossegar oliveres centenàries, ramats de cabres i ovelles, terres de conreus, carreteres, cases… i, fins i tot, vides humanes.
    Durant vàries hores la por es va apoderar dels habitants del poble. La gent que no va quedar atrapada a les cases corria espantada buscant refugi a les zones més altes. En canvi, el Salvador, el secretari, demanava auxili des del balcó de casa seva, ell i la seva família van quedar aïllats en una trampa mortal. La Juana, una anciana de 83 anys, va salvar la seva vida ficant-se en una pastera (recipient de fusta que es feia servir antigament per fer la massa del pa).
    Cap a les cinc de la tarda va deixar de ploure, havia arribat el moment del retorn per comprovar l’estat d’ unes llars plenes de fang i destrucció. Els crits d’alguns eren esgarrifosos en adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Aquells que havien perdut part de la seva família: un pare, un fill, el cosí… ploraven desconsolats.
    En arribar la nit els zurgenenses es van veure sense roba, sense aigua, sense llum, sense telèfon i amb les vies de comunicació tallades.
    Zurgena va ser el municipi de la província d’Almeria que més va patir les conseqüències de les inundacions de l’any 1973. Sis persones van perdre la vida arrossegades per la riuada grotesca d’aigües turbulentes fins a desembocar els seus cossos a les platges d’Aguamarga, Rodalquilar i Villaricos.
    La meva família també va ser protagonista d’aquesta història. Encara recordo el retorn a casa amb els pares i amb la meva germana petita. L’accés a la nostra llar va ser impossible, el fang ho cobria tot!
    El desconcert, la desolació, la tristesa, la por, la ràbia… eren els nostres sentiments. Malgrat tot, érem conscients que seguíem junts i ens vam fondre en una llarga abraçada. Vam pensar que la desgràcia era només material, per sort per a nosaltres… “sempre surt el sol encara que la tempesta sigui llarga”.

  6. M. Dolores Casado Zaporta

    22 Oct 15
    8:36 #

    Després d’observar l’estat en què ha quedat la casa derruïda, m’apropo a parlar amb les persones afectades. Les escolto amb atenció imaginant-me com em sentiria jo en una situació semblant. Puc veure la desesperació en el rostre d’aquesta família que de cop i volta, sense més ni més, la vida, millor dit, la seva manera de viure pren un altre camí. Davant la desesperació també està l’alegria de saber-se tots vius i que no estan ferits. La mare, desesperada, només volia comprovar que tothom estigués bé. És veritat que ho han perdut tot però conserven el més important: la vida, i sobretot les ganes de mirar cap al futur. Un futur que han de començar junts amb noves il·lusions i noves esperances. No hi ha més remei!!
    Aquests fets em fan repensar tot el que gira entorn la meva vida i em plantejo quines són les coses més importants. Quantes vegades ens preocupem per tenir cases, cotxes i totes les coses materials que semblen ser imprescindibles. A vegades és necessari aquests cops que la vida ens dóna per despertar-nos i valorar aquells petits detalls, aquelles persones que ens envolten i ens estimen i a qui estimem i que no els diem mai.
    He sentit que els obstacles s’han de veure com oportunitats i així és com veig que afrontaran aquesta situació les persones afectades. Valoraven que eren vius, no els importava haver-ho perdut tot perquè el que havien perdut passava a un segon terme en comprovar que tots estaven bé.
    També constates la solidaritat dels veïns, tot un poble que s’implica per ajudar a una família que podria haver estat la seva.

  7. Daniel

    22 Oct 15
    9:44 #

    Aquell dijous d’estiu vaig sortir a escape de l’Institut Nordamericà. Encara era de dia, havia omplert el dipòsit de benzina i els amics m’esperaven a 300 kilòmetres.
    Tenia pressa en arribar a Benasq i vaig cometre una imprudència. Sortosament no van topar frontalment un altre cotxe i el meu però, en esquivar-lo, vaig volcar.
    Recordo la sensació de pànic, el caure contra el sostre al afluixarme el cinturó i sortir correns … il.lès.
    L’any 1988 no hi havien telèfons mòbils. Una furgoneta em va portar a un bar i vaig trucar a la Guardia Civil. Trigaren una mica. En arribar al lloc del sinistre un cotxe fugia.
    S’ho havien emportat tot: 3 rodes, el meu uniforme, l’equipatge … tot lo que valorava.
    L’endemà, desprès de deixar el cotxe al taller, recordo l’abraçada del meu pare.
    Havia perdut tot lo material, res més lo material. Però lo important de debò s’havia salvat.

    Daniel, 2015

  8. Esther

    22 Oct 15
    10:01 #

    Article d’opinió
    Perdre-ho tot,crec que transmet a la persona una sensació de desesperació i frustració,no saps què fer.El principal és que tota la familia estigui bé.El que més greu sap és haver perdut les coses que per nosaltres tenen un valor sentimental(records,fotografies,objectes que hem heredat dels avantpassats),perquè les coses materials amb el temps es poden anar recuperant amb el temps.
    Avui dia ,però moltes persones estan passant per aquesta situació i té que ser molt crua,que de cop i volta vegis que no tens res.No han pogut refer-se i d’aquesta situació i no han aixecat cap.
    Encara que no sigui el principal la situació econòmica també té a veure,has de fer-te fort,ja que tot són impediments alhora de trobar feina,de tenir una llar.Avui és difícil tenir les necessitats bàsiques solucionades.
    Veus que l’esforç que has fet dia a dia per tenir aquestes necessitats resoltes se’n va tot enlaire.
    També es veritat que antigament la gent estava preparada per tots aquests esdeveniments,avui dia estem acostumats a tenir moltes comoditats i crec que no estem preparats per tot això
    Però s’ha de lluitar com sigui,l’últim que s’ha de perdre és l’optimisme.Jo crec que és la clau per mica a mica ensortir-se’n,no perdre la força interior,per no caure

  9. Carmen Cordo Cordero

    22 Oct 15
    11:04 #

    Crónica Periodística

    Com reponer-se d’una desgràcia tant fort com perdre totes le nostres coses; mobles, records, fotogràfies i el nostre dia a dia.
    Si d’un cop desapareix totes les nostres pertinències, que fariem? que ens passaria pel nostre cap, això només ho pot saber les persones que per desgracia ho han passat, però si hem de posar-nos a la pell d’aquelles persones que els hi ha passat, deu d’esser un cop molt dur.

    En un primer moment voldrien saber que ha passat per què ha passat, ha sigut un fet involuntari, una desgràcia com una riada, una explosió, però el que més ens preocuparia és si les nostres famílies estan bé, si no hagut cap desgràcia dels nostres veïns, de persones que coneixem o bé que només h’afectat a les pertinences.
    Però tendriem una sensació de buit que tot allò que hem portat durant tants anys de records, de fets molt bònic ha desaparagut i això ens crearia tristor i de preguntar-nos perquè ens ha passat ha nosaltres.
    La segona part sería que fem, tirem en davant, i a les nostres memòries tenim tot allò que teniem em els objectes, el que hem viscut això no ens treurà ningú i tampoc desapareix.

  10. Ana

    22 Oct 15
    13:02 #

    S’ ha declarat un incendi en una casa de la provincia de Girona (Blanes) sobre les 12:30 el matí, uns veïns van olorar a cremat i van escoltar crits, ràpidament van sortir al carrer ja s’intuïen el que podia estar passant, van trocar a emergències, van arribar ràpidament.
    Per desgràcia va haver un ferit que va ser transportat cap a l’hospital mes proper , la resta de la família va quedar intacte (pare i 2 fills menors d’edat).
    La casa va quedar totalment cremada no es va poder salvar res, quan li van donar la mala noticia la família van quedar completament destrossats .
    Vam poder parlar amb el pare i ens va dir “lo que mes m’importava eren la meva dona i els meus fills, ara serem forts i tirarem cap endavant. Aquestes van ser les úniques paraules de aquesta família.
    Encara no es sap com es va provocar l’incendi a dia d’avui segueixen investigant.

  11. Laura

    22 Oct 15
    17:40 #

    He finalitzat la meva jornada laboral, tinc moltes ganes d´arribar a casa després d´un dia llarg i esgotador. Agafo el meu cotxe i després d´un quart d´hora de trajecte arribo al meu carrer i… quina és la meva sorpresa: On és casa meva? I el meu parking ? Això no és veritat… no pot ser… no hi ha res.
    Després d´una estona en shock i amb la ment completament en blanc, penso que això no és un somni, és real …on estan totes les meves coses? i ara que faig? on és tot el que he aconseguit amb tant d´esforç durant aquests anys? on vaig ?
    Totes les meves preguntes no trobaven cap resposta.
    Després d´una estona i ja una mica més tranquil·la vaig pensar en tots els meus familiars, que tots estiguessin bé, que és veritablement el que més hem preocupa, perquè una casa i un parking no deixen de ser coses materials.
    Una vegada que he parlat amb la meva família i he pogut comprovar que tots estan bé, la meva situació d´angoixa ha anat minvant, perquè si hi ha una cosa important a la meva vida és la família, totes les altres coses es poden tornar a construir.

  12. Noemí

    22 Oct 15
    18:45 #

    Aquest estiu va ser inoblidable desafortunadament per a la família Puig. Qui els anava a dir que tornant de la platja es quedarien en banyador durant uns quants dies perquè la seva casa va desaparèixer totalment a causa d’una explosió.
    Encara no s’han descobert les causes de l’explosió. La casa de dues plantes amb pàrquing, propietat de la família Puig va quedar en runes en un tres i no res. Uns diuen que va ser intencionat, altres que va ser un escapament de gas. Fos el que fos, el 4 de juliol, allà estava la família Puig amb roba de bany palplantada davant de casa seva, o el que quedava d’ella, tots muts i atònits.
    Per sort, tots van decidir anar aquell dia a la platja: la mare, el pare, les dues nenes i l’àvia, fins i tot el Roc, el gosset, que només baixar del cotxe no parava de bordar observant que també s’havia quedat sense llar.
    Tot de veïns, bombers, mossos d’esquadra, una ambulància… sort que ningú va prendre mal, no hi va haver cap ferit, gràcies al sol que cremava aquell dia, en el moment de l’explosió no hi passava ningú per davant la casa…
    Aquella nit van haver de passar-la a un hotel de la ciutat i van haver de començar a gestionar tot de tràmits per rebre els ajuts del govern, però el que més agraeix la família Puig afectada va ser tota la mobilització dels veïns, una solidaritat que mai s’esborrarà dels seus cors.

  13. Marta

    23 Oct 15
    10:29 #

    Ahir algú em va preguntar com em sentiria si de sobte, en arribar a casa, veiés que tot ha desaparegut. Sí, tot. L’estructura física de la casa, el seu contingut… Ufffff….
    No sé per què, però en el primer que penso és en els àlbums de fotos. Ja veus, quina ximpleria. I llavors em plantejo que potser és perquè no és una casa el que es perd, sinó una llar. Un sostre, un llit, una dutxa… són secundaris, gens que un bon hotel no pugui substituir. No obstant això, el caliu del teu sofà, l’olor de la teva llar, els milers de petits detalls que has anat deixant dia a dia, la nota que tens enganxada a la nevera amb un imant i que només tu entens…
    Penso que em quedaría una sensació de buit tan exageradament gran…
    En realitat, penso que sóc incapaç d’imaginar-m’ho ni tan sols. Per més empatia que un tingui, crec que només la persona que viu una experiència personal d’aquesta magnitud és la que realment pot explicar què se li passa a un pel cap en aquell moment.
    Però l’ésser humà és capaç de sobreposar-se a situacions impensables.
    Al cap i a la fi, una llar la fan les persones, no?
    Podríem fins i tot preguntar-nos si d’una situació tan devastadora es podria treure alguna cosa positiva.
    Mmmmmm…. pot ser sí. Feu una llista mental de coses que canviaríeu a casa, coses que ja no hauríeu de fer…. encara que malauradament per poder dur-les a terme serien necessaris molts diners.

  14. Lorena

    23 Oct 15
    11:32 #

    CASUALITATS CATASTRÒFIQUES

    El dia d’ahir va ser llarg, dur e intensiu per molts dels veïns i serveis d’urgència que conformen el Vallès Occidental.

    Durant la jornada del passat dia van caure precipitacions de 214 litres per metre quadrat en un període de tres hores a l’àrea del Vallès Occidental. Aquest fet va provocar la crescuda del cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents originant una avinguda torrencial d’aigua que va causar la desaparició del barri de les Arenes a Terrassa, l’Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell, entre d’altres danys materials.
    Els veïns del la zona han perdut totes les seves pertinences i a hores d’ara es troben allotjats a entitats públiques habilitades pels diversos ajuntaments. A més a més, s’han vist afectats els edificis públics, el patrimoni històric de les ciutats i empreses de gran prestigi internacional.

    Els cossos i els serveis de seguretat categoritzen aquest fet com a catàstrofe natural impossible d’evitar. Aquesta catàstrofe li han associat el terme casualitat com allò imprevist i difícil de preveure, com si els permisos de construcció d’habitatges i d’indústries a vora del riu no haguessin estat atorgats per certs òrgans polítics.

    En qualsevol cas, l’administració engegarà mecanismes d’atenció a les persones i famílies damnificades per tal de valorar les pèrdues causades en una catàstrofe qualificada des d’un punt de vista polític com a inevitable.

    Lorena

  15. Cecilia Bautista

    23 Oct 15
    18:08 #

    Diumenge 26 de juliol a les 12’30 de la matinada Begues va tremolar.
    Un fort esclat, confusió i por, molta por.
    La gent corre amunt i a baix buscant als seus familiars, amics i una resposta a què està passant.
    El paisatge és desolador, un edifici del carrer Major s’ha ensorrat i molts altres han resultat danyats. Als pocs minuts, policia, bombers i ambulàncies acudeixen al lloc dels fets. La principal preocupació és atendre a les possibles víctimes, que a jutjar per l’escenari, poden ser moltes i molt greus.
    Després d’hores de feina ininterrompuda no s’ha trobat cap ferit greu, i ja és té l’esperança de que aquesta vegada els pitjors pronòstics no es faran realitat.
    La policia comença a investigar què pot haver produït aquesta gran explosió. Tot sembla indicar que ha estat una bombona de butà que es trobava a un dels locals de l’edifici. Caldran però mesos de feina per tal de poder tancar la investigació.
    El que sí podem dir amb tota seguretat és que aquella nit a Begues el miracle es va produir, només ferits lleus i danys materials.
    Avui encara no se sap del cert què és el que va passar, però tothom té clar que el més important és no haver de lamentar la pèrdua de cap veí.

  16. Helena

    24 Oct 15
    13:15 #

    La tarda transcorria tranquil·la a la redacció de T-Vist Berguedà on tota la feina ja estava feta, tret de petites cerques d’última hora mogudes més per la curiositat que per altra cosa. Va ser llavors quan després d’obrir la pàgina principal d’un important diari nacional amb el titular de “dos terratrèmols sacsegen Molins de Rei”; canviarien el destí d’aquella tarda tranquil·la i calmada.

    Quelcom estava succeint a Catalunya; la terra tremolava causant un número de morts com feia dècades que no es veia. Les xifres de víctimes, ferits i danys ballaven de forma constant. Les imatges del desastre començaven a arribar evidenciant edificis plegats sobre si mateixos, esquerdes que recorrien altes torres com si fossin llamps, cases en runes etc. Immediatament vam saber que havíem de ser a Molins de Rei, lloc de la tragèdia, per poder compartir amb la seva gent aquelles hores de patiment, incertesa i dolor.

    La informació és devastadora. El terratrèmol ha estat de 3’4º en l’escala Richter, amb una important rèplica de 5’1º. Es parla de més de 20.000 evacuats. Persones que dormiran al carrer, fora de les seves cases per risc d’esfondrament o senzillament, perquè ja no queda res del que eren les seves cases. Anant cap a Molins de Rei ens avancen una desena de camions militars amb reserves d’aliments i aigua. És en aquest precís instant quan te’n adones de la gravetat de l’assumpte.

    Després d’un llarg viatge arribem a Molins. Nit freda, trista y amarga ens dóna la benvinguda. Silencioses llums d’ambulàncies recorren carrers destruïts. Alguns bars encara conserven terrasses sense recollir amb begudes mig plenes sobre les taules; com si el temps s’hagués aturat per sempre.

    Un nou dia comença a Molins de Rei y el succeït no ha estat, per desgracia un malson. Vuit persones han perdut la vida y 300 es troben greument ferides. Allà són els edificis premsats com paper per demostrar-ho. Allà es troben les esquerdes, arbres tallats per la meitat, vidres trencats i pols; molta pols per tot arreu. Allà estan les pedres y ruïnes i els somnis de centenars de persones sepultats. A aquestes persones, enviem tota la nostra força i recolzament.

  17. Sònia del Río

    24 Oct 15
    17:56 #

    Aparatosa explosió de gas fa enderrocar tres edificis

    Vora les tres de la matinada d’ahir, divuit d’agost, els bombers van rebre l’avís d’un veí que sentia una forta olor a gas a l’escala veïnal del bloc de pisos número quaranta-u del carrer Tresols de Gavà (Barcelona).
    En qüestió de set minuts quatre dotacions de bombers i cinc ambulàncies ja eren al lloc dels fets. Just els va donar temps a desallotjar tot l’edifici afectat i els circumdants i acte seguit, quan ja eren les 3:25h de la matinada, es va produir una gran explosió.
    Per sort, no es van perdre vides humanes però sí les d’un gos i un gat que havien quedat tancats al balcó d’una de les vivendes en front del número 41 i els amos del quals es trobaven fora en aquell moment.
    Després de l’esclat, tot i que no va causar danys humans, l’onada expansiva va trencar vidres, persianes i baranes que van sortir disparades en totes direccions, causant danys a façanes, inclús, més enllà dels límits de desallotjament establerts inicialment pels bombers. Aquesta greu fallada va provocar la indignació dels veïns de la zona, ja que molts d’ells es trobaven fora els balcons observant l’escena.
    Després de l’informe del tècnic dels bombers en col•laboració amb els Mossos d’Esquadra, es va determinar que la causa havia estat una deflagració de gas butà d’una bombona que es va deixar a mig tancar dins la cuina a la segona porta de la primera planta del mateix bloc de pisos. L’amo d’aquest pis va haver de ser atès per un atac d’ansietat ja que en ser desallotjats va reconèixer als Mossos d’Esquadra que havia estat ell qui havia tancat malament la bombona. Així mateix, es preveu que tres dels vuit edificis afectats hagin de ser finalment enderrocats
    A hores d’ara l’Ajuntament de Gavà ja ha habilitat el gimnàs del centre poliesportiu per a que tots els afectats tinguin un lloc cobert on passar la nit. A més, Serveis Socials i molta gent dels voltants han acudit a la zona per oferir aigua, aliments i suport humà.

  18. Sandra Esteban

    24 Oct 15
    19:28 #

    “Un tràgic incident a Sant Corneli de Cercs defineix l’inici del dia 2 de febrer de 2015”, aquest fou el titular que vaig observar aquella matinada de dissabte durant les telenotícies de primera hora. No m’ho podia creure, jo mateixa disposava d’una segona residència a la vella muntanya d’aquell petit poblat del Berguedà.
    La notícia explicava que l’impacte d’una forta tempesta havia derruït diversos domicilis a causa de l’enderrocament d’una de les elevacions de terreny que envoltava la vila. Sant Corneli, una de les zones del Berguedà amb major índex de muntanya a les immediacions, sembla ser una font d’esllavissades del territori. Aquest fet em va provocar pensar que el meu immoble podia situar-se entre les opcions de l’esdeveniment, raó per la qual decidí agafar el cotxe i emprendre viatge cap amunt.
    Els quilòmetres de carretera se’m feien eterns i no aconseguia sortir de l’estat de commoció que havia causat en mi la notícia. En arribar, vaig contemplar la situació de caos que patien els habitants del poblat, a la que em vaig haver d’afegir al comprovar que, efectivament, el meu habitatge era un dels afectats en les ruïnes. No hi va resultar ferit cap ciutadà, tot i que van ser múltiples les llars que van quedar mancades d’habitar-se. La imatge dels moments més feliços que gaudí en aquella casa era la que em venia a la ment mentre, asseguda sobre una pedra, dirigia la meva mirada cap a un paisatge buit i nu, però al mateix temps ple d’engrunes.
    Interrogant més minuciosament als agents encarregats de desembarassar la zona afectada, vaig poder corroborar la informació emesa televisivament. L’època hivernal que persistia durant el mes de febrer a Sant Corneli era puntualitzada per abundants i continuats torrencials de pluja i per això el poblat de mica en mica anava dotant-se de llars més especialitzades contra el risc d’enderrocament, per mala sort que la meva era de les més antigues que construïren.
    Entre un sentiment de desolació i un desequilibri emocional que patíem tots plegats, es manifestava el desig d’abordar els fets amb un tarannà pacífic per tal de preparar un pla resolutiu que proporcionés una via d’evasió en aquella dura i terrible circumstància. Com que no s’hi van produir ferits, no calgueren vies d’evacuació ni equip d’emergència mèdica, però sí respondre a les demandes i necessitats de la població afectada per aquests eventual desastre de la natura.
    Posteriorment i al cap dels dies, un equip d’investigació forestal se situà al vilatge per identificar quines podien ser les zones amb risc d’enderrocament i així evitar la construcció de residències a la vora de terrenys erosionats i per tant, zones insegures. Des de l’Ajuntament de Sant Corneli de Cercs s’impulsaren activitats favorables per evitar l’erosió i els esllavissaments de sòl.

  19. Lídia Corominas

    24 Oct 15
    19:39 #

    Crònica d’una erupció inesperada
    El dissabte 24 d’octubre, el volcà Tiki-Wiki a l’illa de Tanga (Polinèsia) va entrar en erupció a l’alba. La inesperada esclatada, que va anar acompanyada d’un terratrèmol de magnitud 6, va sorprendre els habitants de la capital de l’illa perquè no tenien coneixement de la futura i imminent catàstrofe.
    L’inici es va caracteritzar per la formació d’un gran núvol al damunt del volcà, anomenat columna eruptiva vertical, i de la posterior i brutal expulsió d’ellapil·li junt amb fluxos piroclàstics (que van fer bullir l’aigua propera a l’illa) sobre la població de Tanga. Tot seguit va començar la violenta emissió de vapor i gasos sulfurosos tòxics sobre la totalitat de l’illa, juntament amb una pluja intensa de cendra que va crear una espessa boira i grans explosions acompanyades de tsunamis.
    La lava vomitada pel volcà va començar a descendir per la muntanya fins que va arribar a la capital i va enterrar una tercera part de les vivendes. Com a conseqüència d’això els habitants de l’illa van perdre gairebé la totalitat dels seus bens i efectes personals degut al foc originat per la lava.
    Malgrat la desesperació i tristesa davant de la seva pèrdua, començaren de nou i amb empenta donant gràcies per haver pogut salvar el més preat que tenien: la seva vida.

  20. Sonia Ballano

    24 Oct 15
    23:03 #

    Vaig al taxi concentrada escoltan les notícies que donen a la ràdio …
    De cop i volta el taxista diu alguna cosa en veu alta que no aconsegueixo entendre alhora que dóna una forta frenada.
    El trànsit està tallat, miro per la finestreta i veig un núvol de pols, no està clar, penso, però ha passat alguna cosa greu a un edifici proper.
    Avancem molt poc a poc i en arribar a l’alçada d’un dels policies de la zona, el taxista s’atura, baixa la seva finestreta i li pregunta que ha passat. Al que l’agent respon que sembla una explosió de gas.
    En aquest moment un sentiment de preocupació m’envaeix, no puc deixar de pensar en les persones que viuen en aquestes cases ara destruïdes, hi haurà ferits?,morts? .Gent que viu aqui i que en aquest moments es troben de viatge a l’altre costat del món, a l´hospital, de vacances ,persones grans amb els estalvis i els records de tota una vida, gent jove amb fills amb deutes que trigaran 30 anys a pagar al banc, tant els que hagin sortit precipitadament o estaven fora de casa només tindran alló que portaven, amb la satisfacció d’estar vius i amb la incertesa que ha passat amb els seus veïns, passarà temps fins que puguin tornar a les seves cases a tractar de recollir alguns estris, s’allotjaran a cases de familiars a hotels, l’ajuntament els buscarà allotjaments alternatius, hi haurà judicis, indemnitzacions, advocats, un món judicial que fins ara desconeixien passaran mesos o anys i la seva vida mai tornarà a ser la que era. La seva vida va canviar en un segon, els mes joves sortiran davant als grans els costarà més, segurament alguns es quedaran al camí.

  21. Marta Gómez

    25 Oct 15
    15:56 #

    Reps una trucada telefònica anunciant-te que casa teva ha desapareguda. Rere una explosió, la que era fins fa una hores la teva llar, ara és una gran muntanya de runes.

    Què sentir? Què pensar? Com actuar?, són preguntes que, probablement, passin pel cap de qualsevol persona que es troba davant una situació terriblement irreversible.

    Tot record irreemplaçable, que ens lligava emocionalment a moments i/o persones especials, ara resta transformat en quelcom destruït, fet pols.

    Els passos a fer davant aquesta consternant situació són possiblement més durs que la pròpia pèrdua. Afrontar la situació un cop conscient de la irreversibilitat d’aquest horrorós fet, és tot un repte emocional i un esforç de superació colossal.

    No obstant, la desolació mai supera el dolor incurable per la pèrdua i/o danys físics d’essers humans. Quan passa un accident d’aquesta magnitud, el primer interrogant de qualsevol individu és saber si alguna persona s’ha vist afectada físicament. El consol que s’aguditza quan es té la seguretat de comptar sempre amb tots els que hi habitaven en la zona accidentada és, per tant, el sentiment més important que s’ hauria de tenir sempre present, per tal de iniciar la lluita a un nou inici.

  22. Amparo Gascó

    26 Oct 15
    11:36 #

    Terratrèmol a Sant Climent de Llobregat

    El divendres 10 de maig de l’any 2013, a les 22:00, tot va començar a moure’s, primer va ser molt suau quasi imperceptible i poc a poc va ant fent-se més fort, les cadires tremolaven, la llampera anava d’un lloc a un altre, van caure els quadres que hi havia penjats. Tot es va moure amb molt rebombori.
    Aquest terratrèmol va sacsejar tota la comarca. El sisme va durar molt poc, crec que no més de 20 o 30 segons, però va causar algunes destrosses i vam tenir molta por. Al sentir que tot tremolava, la meva família i jo vam sortir al carrer, tots ens preguntàvem que havia succeït.
    Al dia següent, ja amb la llum del dia, és va veure la magnitud del terratrèmol. Aquest havia causat danys material a les cases, hi havien esquerdes als edificis i també a la carretera. Afortunadament no es va produir cap desgracia ni a la meva família ni la població en general.
    Tot i que no és freqüent que es produeixin terratrèmols a la nostra comarca, no és excepcional que es puguin produir en el sol català. Es calcula que cada 4 anys n’hi un de 4 graus a l’Escala Richter. Res a veure amb els terratrèmol que amb molta freqüència es produeixen a India. Cal recordar l’últim a Nepal va causar 8.500 mort i la destrucció gairebé de tot el país. Què faríem si a casa nostra es produís un fenomen d’aquesta magnitud?

  23. Mercè Carrillo

    26 Oct 15
    11:43 #

    Robatori a un domicili de Vallirana (15 de Juliol de 2015)

    El passat dia 15 de juliol, a les 22hores, la família Subirats tornava al seu domicili de Vallirana desprès d’uns dies de descans.

    La Cristina va deixar el cotxe a l’aparcament i com el seu fill s’havia quedat adormit, va decidir que el millor que podia fer era pujar a casa ella sola i anar buscar-li el cotxet. Va agafar l’ascensor i va arribar al seu replà. Era de nit, de sobte va girar el cap i va veure que la porta dels seus veïns estava mig oberta, tot era silenci i foscor, però va veure que el pany de la porta estava al terra. La Cristina va recordar que els seus veïns estaven encara de vacances, per tant, la porta havia estat forçada, no podia ser de cap altra manera.

    Una gran por va envair-li el cos, va entrar corrents a casa seva i va esperar una estona per tal de verificar que ja no hi havia cap lladre. Quan va recuperar les forces, va baixar a l’aparcament i des d’allà, la Cristina i el seu marit Pere van trucar per telèfon als seus veïns, per avisar-los de la mala notícia. A continuació es van posar en contacte amb la policia. Els mossos d’esquadra van arribar ben aviat i van prendre nota de tot el que havia succeït i van cercar empremtes dels lladres. Per sort, dins de la desgràcia, es tractava de professionals i no van fer malbé res de valor sentimental.

    Si algú pregunta què és el millor que cal fer per marxar tranquil de vacances, jo li respondria: no deixar evidències que no hi ets, deixar les finestres mig obertes i quelcom de roba estesa. Tota precaució és poca!

  24. ASUN NOSAS

    26 Oct 15
    22:21 #

    Tot va desapareixer en pocs minuts.
    Els havien avisat feia unes hores de la possibilitat de vent i fortes pluges.
    De cop i de volta la casa va martxa com si fos un full de paper surant per sobre de l’aigua.

    Mai m’hauria imaginat que passes tan ràpit i tampoc hauria pensat mai que les persones implicades fossin capaçes, tan aviat de seguir amb les seves vides.

    Deu ser força complicat d’aceptar que de cop i de volta ja no tinguis una casa on tornar, no tindre records materials, sense papers.

    Les teves vivències i records només resten al teu cervell, amb la fragilitat que aixó suposa ja que per diferents motius i factors, en un obrir i tancar d’ulls poden desapareixer per sempre, ja sigui a causa d’exces d’informació que pot produïr-se en determinat moment, factors relacionats amb malalties o bé moltes altres causes poden fer que les persones perdin per sempre i de manera irreversible part de la seva historia.

    Part d’aquesta conformitat pot ser explicable en aquest cas al motiu de no haver-se produït cap pérdua personal.
    Tots els membres de la familia van poder escapar d’una mort segura, hi de segur es una molt bona conformitat dins de la desgràcia.
    Les coses materials encara que estimades mai es podran comparar amb la pérdua d’una vida humana.
    Dins de la desgràcia sempre hem de saber veure que cada dia surt el sol.


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share