La lliçó d’Anna Vives
Extreta d’ http://elblogdeanna.es/2598/anna-vives-tipografia-letra
Anna Vives és la primera de trigèmins, amb Síndrome de Down. Nascuda a Barcelona el 16 d’abril de 1985, ha vist fet realitat el somni de la seva vida: viure amb normalitat. Però sobretot té molta il·lusió i moltes ganes de treballar. Per això, quan es va quedar sense la feina que tenia en un supermercat, es va endur un disgust. Es tracta de la seva història, l’alfabet de la superació, on vam descobrir com l’Anna, amb el suport de la seva família, professors, amics i companys de diferents organitzacions en què està involucrada, va aconseguir millorar la seva autoestima.
La Síndrome de Down és un trastorn genètic causat per la presència d’una còpia extra del cromosoma21. Per això, en un nen en procés de creixement, amb interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat cronològica, presenta un desenvolupament lingüístic per sota del nivell habitual a causa del retard mental. D’altra banda, Anna Vives, amb les seves limitacions, ha estat capaç de crear la seva pròpia tipografia, disponible per escriure en qualsevol processador de text. En altres paraules, aquesta dona, que ha arribat a representar a tot un col·lectiu, ha aconseguit difondre i potenciar una sèrie de valors positius coma ara la igualtat social i la importància del treball en equip, sumant capacitats.
Un altre aspecte important que ens agradaria tractar en aquest text és el paper decisiu que tenen l’entorn i la família en el desenvolupament d’aquestes persones. Quan les famílies promouen l’autonomia i la seguretat en els seus fills i mostren models de comportament positius que ells puguin seguir, els resultats són espectaculars. Es converteixen en individus autònoms plenament integrats en la societat.
Per tant, considerem que la baixa inclusió social, l’excessiva dependència i la manca de rols adults reconeguts són obstacles per al bon desenvolupament de les persones amb aquesta síndrome. En definitiva, la tasca educativa no ha de centrar-se només en l’aprenentatge i en el foment d’habilitat cognitives. La promoció del desenvolupament psicoefectiu, les habilitats socials i la maduresa han de tenir un paper molt important.
Carmen, Eva, Juanjo, Latifa, Margarita i Mónica
.jpg/320px-Erin_Gruwell_(22955307573).jpg)
