• 10a i 11a sessió Suficiència 2

    Avui hem començat la classe  parlant dels pronoms relatius. El pronom relatiu serveix per enllaçar dues oracions amb un element en comú.

    Ex.- El meu amic viu a Castelldefels. El meu amic és una bona persona.
    El meu amic que viu a Castelldefels és una bona persona.

    El riu és pintoresc. El riu passa per aquest poble.

    El riu que passa per aquest poble és pintoresc.

    Aquest pronom relatiu el podem trobar en oracions especificatives (sense comes) o explicatives (entre comes).

    1)      Els  treballadors que  no accepten el conveni laboral fan vaga (en aquesta frase només fan vaga els treballadors que no accepten el conveni. Els que sí que l’accepten no en fan).

    2)      Els treballadors, que no accepten el conveni laboral, fan vaga (en aquesta frase fan vaga tots  els treballadors . A mes s’afegeix la informació que els treballadors no accepten el conveni.

    La frase (1) va sense comes. A més, només admet la forma que. En canvi, la frase explicativa           (2)  va entre comes i admet que i el qual/ la qual/  els quals/ les quals.
    Després van fer uns exercicis, dels quals faré un resum.
    La noia que viu al pis del costat fa molt de soroll.

    Els alumnes, els quals estaven avorrits, tenien ganes que arribés l’hora de plegar.

    La Mónica la qual treballa a Barcelona, va cada dimecres al cinema.

    L’informe que m’has preparat està molt bé.
    Heu de recordar que a l’hora de posar un relatiu tenim dues opcions:

    1)      Preposició + què = preposició +el qual/ la qual/  els quals / les quals
    M’agrada la feina a què / a la qual estic acostumat (M’agrada la feina + estic acostumat a la feina)

    2)      El que / la que/ els que/ les que (quan entre l’article i que hi pot  anar un substantiu)
    El llibre que em vaig comprar i el que em vas regalar són molt bons (el llibre que em vaig

    comprar i el llibre que em vas regalar són molt bons).

    No es poden barrejar les dues opcions.
    A més, cal tenir en compte que:
    1)      Quan parlem d’un lloc, hi ha tres possibilitats:  on / en què i en el qual/ en la qual/ en els quals/ en les quals.
    El pis on/ en què/ en el qual vaig créixer era molt petit.
    2)      Quan en castellà parlem de cuyo, cuya, cuyos i cuyas, en català hem de dir del qual, de la qual, dels quals i de les quals.
    Vaig llegir un llibre l’autor del qual és molt bo.
    3)      Quan el relatiu substitueix tota la frase anterior, hem d’utilitzar la qual cosa, cosa que o fet que.
    Vaig aprovar l’examen, la qual cosa/ cosa que/ fet que em va fer molt feliç.
    Després vam sentir una locució dels companys que deia:
    El diari Lliure ja ha arribat, ja és aquí. Si vols estar ben informat, compra el diari Lliure.
    Si vols que jo aprovi el català I-3,compra el diari Lliure.

    A partir del proper diumenge, Lliure serà gratis al teu quiosc.
    Per mi, per tu, per ell, per tots diari Lliure.
    Nota.-  Només és gratis el del primer diumenge.

    El dijous vam fer un repàs del dia anterior i en grups vam llegir el treballadors dels companys, que, a causa de l’hora, va quedar pendent per a la propera setmana.

    Juan

    Article complet

  • Elemental 3. Llegim en veu alta i carta formal

    Cartes

    www.flickr.com/photos/xandinha/3217903688

    Dimarts vam llegir en veu alta els textos que us vaig passar la setmana passada. Un era prosa i l’altre una poesia. Us enllaço la poesia (efectivament era Lleida, la ciutat que descrivia). Ja em direu què us sembla.

    Si mireu la biografia de l’autor comprendreu millor el poema. Màrius Torres

    Dijous vam estar treballant l’estructura de la carta formal, vam completar la graella dels pronoms febles de complement directe i de complement indirecte.
    Vam parlar del tractament de VOSTÈ, VOSTÈS o VÓS.

    Recordem:

    Li escric aquesta carta per fer-li arribar la meva queixa… (emissor:jo; receptor: vostè)
    Els escric aquesta carta per fer-los arribar la meva queixa… (emissor:jo; receptor: vostès)
    Us escric aquesta carta per fer-vos arribar la meva queixa… (emissor: jo; receptor: vós)
    Us escrivim aquesta carta per fer-vos arribar la nostra queixa… (emissor: nosaltres; receptor: vós)

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Bàsic 1. Descrivim personatges famosos

    Aquesta setmana hem repassat els noms dels membres de la família. Cadascú ha fet el seu arbre genealògic (o almenys una part, ja que hi ha famílies molt extenses) i li han explicat al company fent servir frases del tipus:
    El meu pare es diu _____.
    La meva mare es diu _____.
    Tinc _____ germans.
    Els meus nebots es diuen ______.

    Al final de la classe, en grups, hem jugat a endevinar personatges famosos fent preguntes que només es podien respondre amb un SÍ o un NO.

    Si voleu repassar les parts dels cos:
    El cos

    Si voleu treballar les descripcions de manera divertida:
    Cares estranyes

    Dimecres vam treballar els quantitatius:

    I també vam escoltar unes descripcions i vam veure com es fa el femení i el plural d’alguns adjectius.

    Fins dilluns!

    Article complet

  • D 26a sessió

    La sessió va començar com de costum. Vam llegir l’acta. Tot seguit es va continuar amb l’activitat del dictat que es va començar dijous passat i es va corregir mentre  s’anava aclarint els dubtes.

    Es va fer una breu explicació de la puntuació ja que el tema no estava gaire clar. Es treballarà més a fons durant el curs però va fer algun aclariment:

    • Coma: separa enumeracions i s’ha de colocar sempre davant de conjuncions adversatives. Els connectors porten la coma al darrera.
    • Doble coma: per fer incisos.
    • Punt: per acabar una oració.

    A continuació va preguntar si ens agradaven algunes coses i s’havia d’aixecar tothom a qui li agradessin els temes que mencionava: viatjar, decoració, moda. També va fer el mateix per saber qui tenia un blog i qui en llegia.

    Això va servir d’introducció per al nou tema ja que la tasca a realizar será escriure una entrada a un blog. S’ha d’escollir entre viatges, decoració o moda.

    En grups de 3 vam pensar preguntes sobre que volíem saber sobre els blogs i porsteriorment ho vam posar en comú. Van sortir les preguntes següents:

    1. Què és un blog?
    2. Per a què serveix?
    3. Com funciona?
    4. A qui va adreçat?
    5. Què hi trobarem?
    6. Has de ser un expert?
    7. Quins tipus de textos?
    8. S’ha d’actualitzar?
    9. Com s’escriu?

    Per parelles es van contestar a les preguntes. Cadascuna n’havia de respondre una. Per fer les parelles va repartir un frases que eren consells d’una blogaire americana, Rebecca Blood,  per escriure l’entrada del blog. Els qui tenien el mateix consell treballaven junts.

    Les respostes a les preguntes anteriors són les següents:

    1. Pàgina web que crea una persona i publica entrades. Es pot participar. És un internet social.
    2. Per compartir coneixements.
    3. Les entrades apareixen en ordre cronològic invers.
    4. Va adreçat al públic en general.
    5. De tot. Fins i tot relats.
    6. No cal ser un expert. Amb uns certs coneixements és sufficient. Si tens una afició se sobrenten que en saps una mica del tema.
    7. No es va respondre en aquell moment. Més endavant s’explica.
    8. La periocitat l’estableix cadascú.
    9. Ha de tenir títol i un text. Es recomana que les entrades no tinguin més de 500 paraules. Han d’apareixer idees Claus i hi ha recursos tipogràfics (cursiva, negreta, etc.). També es poden crear víncles a vídeos, fotografies, etc. S’organitza per categories i trobem etiquetes que serveixen per a poder trobar el blog quan es fa una cerca.

    Un cop es van contestar totes les preguntes es van comentar els consells per escriure un blog que havia donat previament per fer les parelles:

    • Tria una eina fácil.
    • Determina un objectiu.
    • Sigues real.
    • Escriu sobre allò que estimes.
    • Enllaça les fonts.
    • Enllaça altres blogs.
    • Sigues pacient.
    • Diverteix-te.

    Després de comentar-los, en Jaume va repartir unes fotocòpies que eren l’entrada d’un blog. Per parelles s’havia de comentar quin tipus de text era, quina finalitat tenia i quin patró discursiu seguia.

    Els tipus de textos segons el patró discursiu són els següents:

    • Narratiu: Relata fets. (Novel.la, dietari…)
    • Descriptiu: Descriuen. Poden ser persones, espais, etc.
    • Explicatiu: Textos informatius, didàctics… (el descriptiu i l’explicatiu es barreigen freqüentment).
    • Argumentatiu: Expressa l’opinió.
    • Directiu: Consells, recomanacions de com s’han de fer les coses, etc. Un exemple seria una recepta de cuina.

    Per finalitzar la sessió, vam  revisar  l’entrada del blog perquè tenia moltes errades. La classe es va dividir en 4 grups. Un en va revisar l’apostrofació; l’altre, els pronoms de relatiu; un altre, els signes de puntuació i el quart grup, les majuscules i minúscules. En Jaume va revisar els pronoms febles.

    Per concloure es va corregir.

    *Nota: El pronom de relatiu fort (amb accent) ha de tenir sempre una preposició al davant.

    D 26a sessió by Slidely Slideshow

    Article complet

  • E1 10a sessió

    Em va tocar haver de fer front al repte de les 21 paraules.

    Una sessió en 21 paraules (10)


    taller d’higiene dental – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

    Article complet

  • D 25a sessió

    Per començar la classe de dijous, en Jaume ens va repartir trossos de refranys, la gran majoria relacionats amb carnestoltes, i ens vam haver d’aparellar per fer el refrany complet.

    Un cop formada la parella vam revisar l’article d’opinió que estem treballant, intercanviant els escrits amb la parella. Un cop llegit el del company,vam anar suggerint el que ens havia semblat sobretot en l’àmbit d’estructura i d’ idees claus, tot per intentar de millorar-lo.

    Per concloure la sessió, vam fer un dictat. En Jaume ens va llegir un article d’opinió de Bel Olid sobre un tema que aquesta setmana ha aixecat tota mena d’opinions, la cirugia plàstica que s’ha fet l’actriu Uma Thurman. La correcció del dictat s’ha de fer a casa i portar-lo el proper dia.

    La idea que les dones hem de complir unes expectatives pel que fa a la nostra imatge i que si ens hi esforcem poden “millorar” no només empeny algunes dones a operar-se, sinó que també abona el terreny als trastorns alimentaris. De nou, les xifres canten: el 90% dels afectats per trastorns alimentaris són noies en plena pubertat, quan les noies entren en el mercat de la carn i són valorades sense pietat segons la talla de pantalons i sostenidors. El missatge és que no tindràs mai la cintura prou estreta ni els pits prou grossos.

    Tot i que la pressió és la mateixa per a totes, no totes tenim problemes amb el menjar o ens operem. N’hi ha que compten amb una xarxa de suport familiar o d’amistats que ajuden a fomentar una autoestima més sana, n’hi ha que són més fortes, n’hi ha que tenen més eines per suportar-la. Però per això hem de riure’ns de les que cauen al parany de voler ser com se’ls demana que siguin?

    I encara hi ha una idea més inquietant: el que ens molesta del cas d’Uma Thurman és que una dona que consideràvem atractiva s’operi i deixi de semblar-nos-ho. Si fos lletja acceptaríem que s’operés? Si no es notés que s’ha operat, ens semblaria bé que es mutilés la cara i es fes desaparèixer les arrugues? Ens semblaria “natural” una Uma Thuman de més de quaranta anys amb la cara (i el cos) de quan en tenia vint? Per què ens costa tant mirar-nos els uns als altres i acceptar que sí, que vivim, i que se’ns nota a la cara? Que la majoria no som súpermodels ni ens cal ser-ho? Que el nostre cos és perfectament perfecte perquè ens permet estar vius? Que el nas és fantàstic si ens deixa respirar, que els pits són esplèndids si ens donen plaer o ens serveixen per alletar els fills, que el cul és ideal si hi podem seure ben còmodes?

     

    D 25a sessió by Slidely Slideshow

    Article complet

  • 8a i 9a sessió Suficiència 2

     

    Hola, estimats companys,

    Pel que fa al 10 de febrer (8a sessió Intermedi 2) jo en particular destacaria les següents parts del treball fetes durant aquesta classe.

    En la primera part vam escoltar i vam analitzar la tasca elaborada per la  nostra  companya Diana, sobre: cometes, títols (guions), estructures, recursos argumentatius…

    Després, la Lourdes va fer una compilació aplicada a fer un bon article.

    Serà un bon article  d’opinió si…:

    • Té un títol que crida l’atenció
    • Està ben estructurat:
    • Introducció
    • raonament/argumentació
    • contraargumentació
    • queda clara l’opinió
    • utilitza recursos augmentatius (exemples, ironia, comparacions…)
    • està ben cohesionat:
    • puntuació
    • connectors
    • utilitza un llenguatge adequat al destinatari (precís)
    • és correcte (ortografia, gramàtica…)

    L’objectiu principal de la següent part de la classe va ser:

    Pronoms relatius

    Vam treballar textos units amb pronoms relatius que la Lourdes ens va repartir.

    Els pronoms relatius fan d’enllaç entre una oració principal i una subordinada, que pot ser substantiva o adjectiva.

    Es va presentar i analitzar uns dels exemples:

    Els animals passen una revisió veterinària  molt exhaustiva. (frase 1)

    Els animals han estat trobats al carrer. (frase 2)

    Frase 1 i frase 2 es va convertir en:

    Els animals que han estat trobats al carrer passen una revisió veterinària molt exhaustiva.

    Veiem que la frase: que han estat trobats al carrer, complementa  els animals.

    Un altre exemple:

    El meu veí treballa en una immobiliària. (frase 1)

    El meu veí és molt xerraire. (frase 1)

    Frase 1 i frase 2 es va convertir en:

    El meu veí, que és molt xerraire, treballa en una immobiliària.

     que = el meu veí

    Després vam treballar el tema de les oracions de relatiu especificatives o explicatives

    Especificatives –  són les que aporten una informació necessària de l’antecedent, per exemple:

    • Els alumnes que estaven marejats es van quedar a l’autobús.

    (En aquest cas hi ha una part dels alumnes que estaven marejats.)

    • Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala.

    (En aquest cas hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi).

     

    Explicatives – són les que aporten una informació complementària de l’antecedent i es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes, per exemple:

    • Els alumnes, que (el qual; la qual; els quals; les quals) estaven marejats, es van quedar a l’autobús.

    (En aquest cas tots els alumnes es van quedar a l’autobús.)

    • Els testimonis, que (el qual; la qual; els quals; les quals) ja han declarat, poden sortir de la sala.

    (En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala.)

    Altres exemples  que vam tractar  en aquesta classe:

    • Las mascotes amb les quals (amb què)convivim tenen pràcticament les mateixes necessitats.
    • El tema de què (del qual) parlo és molt interessant.

    S’usa:

    • Qui (persones)
    • Què (coses)
    • On (indica lloc)

    Per exemple:

     

    Els professionals del centre veterinari on porteu els vostres animals domèstics us assessoren sobre  el calendari de vacunes que han de seguir.

     

    Per acabar aquesta classe vam fer els exercicis següents:

     

    • La feina a la qual (a què) vaig renunciar era molt dolenta.
    • La escola on (en la qual, en què) estudiava quan era petita ha tancat.
    • La dieta a la qual (a què) estic acostumat és massa calòrica.
    • Els motius per què (pels quals) em van suspendre són injustos .
    • La noia amb qui visc és molt endreçada.
    • El problema de què ( del qual; la qual) et vaig parlar ja està solucionat

     

    A la classe del dijous 12, en primer lloc, vam fer repàs dels  pronoms relatius.

     

    Tenim:

     

    1.

    Que:

     

    • Explicatives (van entre comes)
    • Especificatives

    2.Preposició àtona

    • + el qual; la qual; els qual; les quals
    • +què(coses);qui (persones)

     

    1. on (lloc)

    Atenció: què; el qual; la qual; els qual; les quals (coses)

    qui; el qual; la qual; els qual; les quals (persones)

    Ex.

    El tema de què (del qual) et parlo és molt interesant

    El Tadeusz del qual (de qui) parlo és…

    La pel·lícula en què (en la qual) penso és molt polèmica

    El home en qui (en el qual) penso s’està divorciant

     

    Després, vam treballar amb l’exercici del text titulat “UN ANIMAL NO ÉS CAP JOGUINA”   del qual la Lourdes ens va donar una fotocòpia.

     

    Es van presentar alguns  exemples d’aquest text:

    1. Com podem evitar malalties i accidents?

    “El morrió i corretja són estris imprescindibles __________ (digueu que sense aquests estris no es pot passejar el gos per la via pública).”

    Resposta:

    El morrió i corretja són estris imprescindibles, sense els quals no es pot passejar el gos por la via pública.

     

    1. “Heu de posar un microxip identificador a la vostra mascota, _______(digueu que amb aquest microxip us poden localitzar en cas que el gos es perdi)”.

     

    Resposta:

     

    Heu de posar un microxip identificador a la vostra mascota, amb què ( amb el qual) us poden localitzar en cas que el gos es  perdi.

    Finalment, vam acabar la classe (de la mateixa manera com la classe del dia 30/10/2014) amb un espècie de “Dictat a la paret”. Vam fer grups en parelles i la Lourdes va penjat un text a la porta. Una persona s’encarregava de  llegir i memoritzar el text per després llegir-lo en veu alta al altre membro del seu grup. Una altra persona del grup va escriure aquest text. Per acabar cada un dels grup va tornar a corregir les  frases fetes.

    Els errors més freqüents  (els va presentar la Paloma) van ser els següents:

     

    “Se” en lloc de “sé”  (verb)

     

    “Veterinaria” en lloc de “veterinària” (esdrúixola)

     

    “Símtomes” en lloc de “símptomes” (esdrúixola)

     

    “es” en lloc de “és” (verb ser)

     

    “te” en lloc de “té” (verb tenir)

     

    “tant” en lloc de “tan”

     

    “dolen” en lloc de “dolent”

     

    “cel” en lloc de “zel”

     

    Això és tot.

     

    Tadeusz

    Article complet

  • 8a i 9a sessió Suficiència 1

     

    Dimarts passat, la Lourdes va portar un foli amb quatre fitxes de rutes turístiques de Catalunya. Es van formar grups de tres per fer un exercici , que es tractava de relacionar cada fitxa turística amb la seva respectiva fotografia,  llegir i resoldre el significat d´unes paraules o  de frases que estaven subratllades en color groc. El primer grup va treballar amb la ruta de La Vall de Boí i els següents dubtes lingüístics van ser:

     

    Aigüestortes: paraula que porta dièresi i serveix per marcar que sona la “u”.                          Els grups són: güe-qüi / qüe-qüi

     

    més: diacrític = parla de quantitat

     

    per a la pràctica:

    per a = para

    per = por

    excepte davant de infinitiu: per + infinitiu

     

    La humanitat: No porta apòstrof quan és paraula femenina i comença amb i/u àtona, hi/hu àtona.

    Exemple: la universitat, la humanitat

    El segon grup va treballar La Ruta del Cister.

     

    L’orde:   paraula masculí = persones unides per una regla comuna.              diferència d’Ordre: manament = femení o endreçar = masculí

     

    el vessant religiós: en català el, figurat masculí

     

    Aquesta zona també és rica en productes propis: caves, calçots i coques de recapte, que fan les delícies dels visitants:  En aquesta frase trobem marcada la puntuació de “dos punts”, que és per introduir l’explicació.

     

    El tercer grup va treballar La Garrotxa.

     

    , originàriament volcànic, : comes entre la frase , com explicació adicional. Originàriament = adverbi que acaba en ment. Porta accent perquè la paraula femenina (originària) en porta.

     

    S´hi poden diferenciar dues zones: la de la Vall del Fluvià, anomenada Alta Garrotxa, i la que ocupa la part meridional, on es troba la capital de la comarca, Olot. : signes de puntuació, trobem marcada la puntuació de “dos punts”, que és per introduir l´explicació. En color blau està marcat perquè està entre comes, ja que és la informació essencial de la frase. s´hi : pronom “hi”, parla del lloc

     

    El quart grup va treballar El Garraf. 

     

    penya-segats : paraula composta, excepció = si la primera paraula acaba en vocal i la segona paraula comença per s, r, x  es posa guionet.

    infraestructura : paraula composta sense guionet

     

    per a invidents :

    per a = para

    per = por

    excepte davant de infinitiu: per + infinitiu

     

    Després d’aquest exercici , ens vam reunir en grups per fer les fitxes de les rutes, i vam estar treballant amb la Lourdes fent la localització dels llocs turístics.

     

    El dijous, vam completar la localització dels punts en el mapa. Igualment, vam treballar amb les fitxes turístiques. La Lourdes va revisar les fitxes perquè corregíssim les faltes ortogràfiques.

     

    Yackie

    Article complet

  • E1 9a sessió

    La Leticia pot ser que sigui la penúltima d’acceptar el repte.

    Una sessió en 21 paraules (9)

     

    I el testimoni del taller de la Laura

    Taller de folklore colombià by Slidely Slideshow

     

     

    Article complet

  • Bàsic 1.Us presento la meva família

    Família

    www.flickr.com/photos/chavezonico/3419250854

    Dilluns vam corregir uns exercicis pendents i vam començar a treballar el vocabulari de la família.

    Si voleu practicar més:
    La família
    Vocabulari de la família

    Dimecres vam treballar sobretot el vocabulari que necessitem per fer descripcions físiques.
    Vocabulari del cos 1
    Vocabulari del cos 2

    Vocabulari en imatges

    I també vam veure un altre verb: PORTAR. L’utilitzem en aquest cas per descriure la roba que vestim, el pentinat…
    Aquí teniu un exemple de descripció i un exercici per fer:
    Exercici descripció

    Bon cap de setmana!

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes