C2 27a sessió
Obra d’Alberto
Castelldefels, 22 de gener de 2019
Com ja era habitual en aquells dies, la jornada va començar amb el repàs de la sessió anterior i cadascú va dir-hi la seva. Seguint amb la nostra rutina, entre tots vam corregir l’acta que va escriure anteriorment un camarada de l’escamot. Espero però, comandant Jaume, que si algun dia la tropa descobreix aquesta carta que t’envio a tu personalment sigui benèvola i no me la destrossi com si res a base de nous punts i comes. En aquests temps de guerra, ja se sap, que surten noves faccions del no-res.
Com anava dient, la jornada va seguir tocant un tema que ja ens sonava de dies anteriors: l’apostrofació. Vam realitzar els exercicis com bonament vam poder, aplicant tot el coneixement que teníem assimilat de la nostra instrucció militar. No va estar del tot malament, i la moral de l’escamot va pujar de valent. Ara que ja comencem a divisar el dia del judici final, el dia D i l’hora H, la batalla de les nostres vides, ens sembla que ja estem preparats!
No tot va ser instrucció pura i —segurament, influenciat pel teu vell capità Picó— vas voler donar un toc de cultura a l’escamot. Vam opinar sobre l’obra de Joan Fontcuberta, un artista transgressor, que en temps de guerra és agradable d’apreciar.
Seguidament, vam desconnectar durant uns moments d’aquesta maleïda guerra amb un joc que, a força de tocar
—que no se’m mal interpreti—, ens va dur fins i tot fora del campament base. Quines ganes tenen alguns de tocar el dos d’una vegada!
Per finalitzar la sessió, i donant exemple dels ideals que estem defensant amb la nostra pròpia vida, vam sotmetre a votació com havia de ser un dels atacs que ens donaria la gran victòria final en aquesta guerra. Em refereixo, és clar, al projecte d’Incerta glòria. Serà aquí on demostrarem al món -o potser no tant- com hem treballat de valent durant aquests dies al front.
E questo è il fiore del partigiano
morto per la libertà!
Una forta abraçada,
