Entrades amb l'etiqueta ‘Arnau’

  • C2 39a sessió

    La palla és la canya

    Extreta d’https://pixabay.com/en/animal-world-nature-animal-cute-3162196/, autoria de mordilla

    Com sempre, quan comencem la classe, el Jaume va preguntar un per un als alumnes amb allò que es van quedar de la classe anterior. El primer d’ells va dir que s’havia quedat amb els pronoms febles i, com de costum, la resta d’alumnes van repetir el que havia dit el primer.

    A continuació, vam corregir el resum d’un company basat en la classe anterior. Entre tots vam escollir un títol per a aquest resum. Tot seguit, vam continuar fent exercicis sobre els pronoms i es van resoldre alguns dubtes que teníem. Aquests exercicis van ser una mica complicats ja que havíem de substituir alhora dos pronoms de l’oració. Tot i així, amb l’ajuda del professor, els vam acabar resolent.

    Després, com altres dies, va arribar l’hora del joc. Avui consistia  en formar tres fileres i cada grup tenia la missió de passar un paper utilitzant només una canya de plàstic. Molt divertit! Gràcies a aquest tipus de jocs venir a classe és molt més entretingut. Per acabar, ens vam reunir amb els nostres grups per tal de fer un recompte de quilòmetres i posar un nou destí a la tercera escala del nostre viatge. S’acosta el tram final de curs…

    Tenim una nova postal.

    Share

    Article complet

  • C2 27a sessió

    2018: els homes es fan petons

    Només arribar a classe, cadascú va asseure’s al seu lloc. Quan va arribar en Jaume,  va dividir l’aula en dos grups per tal que cada un pogués corregir una acta. Primer, ho vam fer per parelles. Després, vam fer la posada en comú sobre les modificacions que s’havien realitzat.  Llavors, van sorgir una sèrie de dubtes lingüístics, que en Jaume va aclarir amb explicacions a la pissarra, com va ser el cas del verb adonar-se.

    Un cop finalitzades les correccions, cada parella va haver de pensar un títol corresponent per a cada acta. En Jaume els va anotar a la  pissarra i vam votar per decidir, entre tots, quins  eren els escollits. Els títols guanyadors van ser: Llums, càmera i acció i l’altre, Ens pica el kiwi, que va provocar unes quantes rialles.

    A continuació, vam treballar l’ús dels possessius. Individualment, vam corregir uns exercicis i, posteriorment,  ho vam comparar amb el company del costat. Finalment, en petits grups, vam debatre sobre quines crèiem que eren les respostes òptimes de la tasca. En Jaume ens va comunicar quines eren les definitives.

    L’última part de la sessió, la vam dedicar a fer un joc força divertit. No hi érem tots, perquè una part de la classe havia hagut de marxar per arribar a temps a la feina. Tot i així, ens vam asseure formant un cercle i en Jaume va començar dient: “Me’n vaig de viatge  i me’n porto un petó”, que el va fer a la persona que hi havia a la seva dreta. Tot seguit, ella havia de repetir el mateix  a la persona que  tenia al costat i afegir-hi més informació.  A mesura que el joc avançava, els companys havien d’anar recordant tot el que s’havia dit i fet. Vam riure molt i la frase estrella que va sorgir durant el joc va ser: “Som al 2018”, per tal de restar importància que dos homes es facin un petó a la galta.

     

    Share

    Article complet

  • C2 23a sessió

    Ens pica el kiwi

    Extreta d’ https://morguefile.com/photos/morguefile/4/kiwi/pop, autoria nacu

    S’inicia la classe preguntant-nos el Jaume amb què ens vàrem quedar de la classe anterior- personalment, amb la forma correcta d’escriure la pararula kiwi.

    Seguidament, va venir un joc, en què com sempre ens posàvem dempeus i en rotllana. Cada persona havia de dir el seu nom, seguit d’una part del cos que li fes mal però assenyalant-se’n una altra . I espereu: que això no acaba aquí! T’havies de quedar amb el que deia la persona de la teva esquerra i repetir-ho però aquest cop assenyalant la zona correcta. Aquest joc va provocar moltes rialles.  Va ser molt divertit.

    Tornem a seure. Toca decidir quina correcció del darrer dia ens sembla més ben estructurada i corregida per nosaltres mateixos. Però,  això sí, en grup com és ja  costum. M´adono que a en Jaume li agrada el treball cooperatiu i això és agradable per a mi.

    Hi va haver temps de parlar del fet que les paraules compostes  porten guionet com pica-pica, de com accentuar la paraula desprès ( si és participi), o després ( si és de temps), de distès( si sona com anglès, pagès…).  De paraules, en van sortir vàries per resoldre ortogràficament.

    Al final , la classe a mi se m´ha fet curta, però molt divertida.  M´agrada aprendre així, sense semblar robots copiant o corregint un llibre.

    Gràcies, classe i gràcies, Jaume!

     

    Share

    Article complet

  • C2 5a sessió

    Despistant el professor

    En la classe anterior,  vam començar amb un exercici d’omplir  buits en un text.  El Jaume, professor del nostre curs, ens va explicar que aquest text era d’una cançó de la model i cantant Carla Bruni, traduïda del francès . Havíem de completar els espais buits  amb  que i què.

    EXERCICI QUE_QUE (cançó)

    16112016_Exercicis QUE

    Seguidament, sense encara haver corregit aquest text, el professor ens va lliurar a cada alumne una part del resum de la classe anterior escrit per una persona escollida a l’atzar. Cada dia de classe hem de de corregir un resum i  millorar-lo. Acte seguit, per grup, es comenten les possibles millores.

    Després, una vegada comentat el resum del company, el Jaume va proposar fer una activitat. Aquests jocs són molt ben rebuts pels alumnes. Aquest dia consistia que,  mentre el professor era fora de l’aula, s’havia d’escollir un líder i  tots els altres alumnes havíem d’imitar-li els moviments. Una vegada escollit aquest rol, va entrar el Jaume amb gestos d’observador, per tal d’esbrinar qui era aquest líder. Va trigar 10 minuts en esbrinar-ho. No li va ser fàcil.

    A continuació, un cop havíem jugat una mica, ens va repartir un full amb la paraula que, en el qual explicava  els casos en què no porta accent. Transcorreguts cinc o deu minuts havíem d’explicar-li el que havíem  entès.

    Per finalitzar, ens vam reunir els grups de Papeete,  ja que tenim com a missió arribar a Castelldefels per tal de poder fer l’examen, i encara ens queda molta feina. Van decidir que érem una generació 4.0, uns grups de visionaris que tenim una visió del món a la qual no arriben molts polítics actuals. Per tant, una missió més d’aquest grup és fer arribar un missatge positiu a la gent.

    En conclusió, una classe entretinguda.

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes

#5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

Share