Prohibit prohibir?
Serem capaços de formular prohibicions?
Hem començat la sessió mirant de llaçar el dit d’un company, a partir de les seves instruccions.
Hem recordat la sessió anterior i hem aprofitat per presentar les propostes de cada grup.
Hem plantejat el repte de la sessió: com podem reconèixer un bon text instructiu? Primer, hem apuntat els criteris avaluatius d’un text instructiu.
(cliqueu sobre la imatge per visualitzar-la bé)
Tot seguit, cadascú ha valorat un dels textos de l’activitat anterior. Hem format equips en què n’han triat un que ens servís com a model. Això ens ha servit per fixar quins són els objectius d’aprenentatge d’aquesta unitat:
Hem observat quines són les formes verbals que s’utilitza en aquest tipus de textos. Hem repassat l’ús de l’imperatiu i les perífrasi d’obligació (haver de + INF.) i la de necessitat (caldre + INF.) i quin to adoptarà el text (de + a – autoritari)
Hem recordat que cal escriure un missatge electrònic i enviar-me’l.
Atès que la finalitat de la sessió d’avui és saber com ha de ser un bon text instructiu, ho aprofitarem per repassar o saber quines són les formes verbals que utilitzem en aquests tipus de documents.
Mentre en buscava un que ens servís de model, n’he trobat un; però a l’hora de copiar-lo, heu vist què ha passat? El podeu completar?
1. _____________ les dades que inclous al teu perfil (biografia, imatge, enllaç amb la teva web, etc.) Per donar confiança a aquelles persones a qui comencis a seguir i no et coneguin, i també per orientar possibles seguidors.
2. A Twitter no ___________ tothom qui et segueix: __________aquells usuaris que et poden oferir alguna cosa segons els teus interessos. Pots començar observant a qui segueixen persones de la teva confiança i comprovant si tenen uns interessos semblants als teus.
3. ______________ sobre temes que puguin interessar als teus seguidors: coses que fas i que puguin interessar els altres (per exemple, sobre el llibre que llegeixes, sobre el concert al qual vas a assistir, etc.); Informacions interessants que trobes a la Xarxa, una opinió sobre un fet d’actualitat, etc.
4. _______________ que Twitter és completament públic i els teus seguidors no són “amics”, sinó persones a qui els poden interessar les teves informacions i idees. _____________ en Twitter només allò que podries dir en públic i ___________ només imatges que no et faria res penjar públicament en un mural de la teva aula.
5. Twitter no és un xat: les converses massa llargues és millor fer-les mitjançant missatges directes, per no molestar seguidors no interessats en l’assumpte.
6. _____________amb els altres: comparteix i _____________ les seves informacions, _______________ a les seves preguntes, ________________ ajuda quan algú la demana i ____________’n-tu quan la necessitis; ________________ les ajudes, etc. No ___________ utilitzar “@ (nom d’usuari)” quan mencionis a algú.
7. _____________________ l’autor d’allò que piules per respecte a ell i perquè així dónes pistes sobre comptes interessants. Tens dues opcions: el retuit o afegir “Via @ xxx”. ___________________ l’enllaç (escurçat) que correspongui a la font del que publiques.
8. Si reprodueixes un text pres d’alguna font, __________-lo entre cometes i _________’n l’enllaç, de manera que es pugui distingir de les teves pròpies informacions i opinions.
9. ____________ els insults i desqualificacions cap als usuaris amb els quals estàs en desacord o dels que has rebut un comentari descortès, ________ respectuós i cortès si vols manifestar el teu desacord.
10. ___________ la lectura dels teus tuits mitjançant l’ús adequat i correcte de la llengua, evitant abreviatures, escrivint amb minúscules i sense abusar de les etiquetes, hashtags (les paraules que van precedides d’un signe # i que serveixen per agrupar tuits al voltant d’un tema comú a molts usuaris) ni de les emoticones.
Text extret d’ http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1828
Si voleu saber-ne la solució: Decàleg Felipe Zayas
Bon dia!
Tal com vam quedar, aquesta és la darrera entrada que va a càrrec del professorat. A partir de dimarts, la Dolors i l’Asuncion s’estrenaran com a editores.
Vam iniciar la sessió recordant els nostres noms. L’activitat va anar bé per aclarir alguns dubtes de vocabulari. Recordeu com és diu de la persona que riu molt? I de la que té por? I una persona que és bastant prudent? Per cert, tenim més adjectius que el de la tribu sud-africana que comencin en z. Per exemple, zelós. En sabeu alguns més?
Em vau ajudar a recordar la 1a sessió. Us vaig anunciar quin era l’objectiu d’aquesta sessió acordar:
Cada grup va fer la seva proposta a la resta. (Espero que pugui recuperar els documents de l’ordinador de l’aula. No els vaig desar a Internet, coses del directe! :-()
Aquest és el document que vam facilitar al grup de les errades. Els va entusiasmar corregir-les. A veure si a la resta us fa la mateixa gràcia: SISTEMA DE SIGNES DE CORRECCIÓ (Cliqueu l’enllaç per descarregar-vos el document)
M’ho vaig passar molt bé amb vosaltres i us torno a felicitar per la feina feta!! Penso que podeu ser una bona colla castellera. 😉
Ens hem presentant entre tots plegats.
Hem reflexionat sobre com aprenem: primer pensant-hi individualment i en petit grup,
i després a partir de l’entrevista a Roger Schank.
Hem acordat què volem saber fer:
Hem d’enviar un missatge electrònic al professor.
Documentació repartida: PLA DE CURS S2
Fins dijous!
Qui és Robert Schank?
Tinc 66 anys. Vaig néixer i visc a Nova York a mitges amb Miami. Llicenciat en Matemàtiques i doctorat en Lingüística. Casat, tinc 2 fills i 4 néts. La majoria de governs no saben el que estan fent en el tema educatiu, i educació i ocupació van molt lligats. Sóc jueu.
Fer és saber
Ha estat professor a Stanford, Carnegie Mellon i Yale, on dirigia el Projecte d’Intel · ligència Artificial. El 1989 la Universitat de Northwestern va contractar-lo per crear l’Institut de Ciències de l’Educació. Advoca per una educació pragmàtica basada en l’experiència directa: coneixement pràctic de per què succeeixen les coses amb les quals ens enfrontem. Aposta pel tancament dels col · legis: “On els nens són infeliços”. La seva alternativa és l’educació en línia basada en casos reals que, amb ajuda d’un professor, han de solucionar. Ho està posant en pràctica a l’Escola de Negocis de La Salle: “No vull que aprenguin la història de les finances, sinó a llegir un balanç”.
Què va comprendre investigant la intel · ligència artificial?
Perquè les màquines fossin intel · ligents havia d’ensenyar-los a aprendre, i per això vaig haver d’investigar com aprenen les persones.
I què va esbrinar?
Que absolutament tot el que aprenem es basa en la pràctica i que, per tant, ens eduquen malament. El sistema educatiu, en lloc de formar, deforma.
Transcendent conclusió.
Vostè va aprendre periodisme a la facultat o exercint? … Any rere any els professors ensenyen allò que van llegir i memoritzar però que no han posat en pràctica, tot és teoria.
No sigui radical.
És que cal transformar radicalment el sistema educatiu! Digueu qui ha estat tradicionalment la responsable de l’educació … La religió. I la postura de totes les religions és: “Nosaltres estem en possessió de la veritat i anem a transmetre el coneixement”. I aquest és el concepte oposat al que hauria de ser l’educació.
Aquí les escoles laiques són majoria.
Però utilitzen el mateix model. Tots nosaltres hem estudiat àlgebra, algú em pot dir l’equació quadràtica?
Jo no.
Però si l’ha estudiat! Aquest és el model estúpid: Tothom ha d’aprendre alguna cosa que després no posa mai en pràctica. Estem ensenyant les matèries equivocades amb la metodologia equivocada.
Com s’hauria d’ensenyar?
Ningú ens va asseure en una aula perquè aprenguéssim a parlar. Parlem, i quan ens equivoquem, els nostres pares ens corregeixen. I no hi ha cap nen de dos anys que no hagi fet aquest experiment.
Compte que va a trencar el got!
D’això es tracta. Els éssers humans ens hem d’ equivocar i aprendre dels nostres errors a partir de l’experiència, i tenir un objectiu clar que ens motivi.
M’ha amarat els pantalons.
… Per això se’ns de plantejar escenaris reals on experimentar, equivocar-nos i analitzar posteriorment nostres errors, per tal d’aconseguir interioritzar i solidificar els nostres coneixements i preparar per a la vida real. Un altre experiment que tots hem dut a terme …
No si us plau.
La rebequeria, que en algun moment de la nostra vida adulta deixem de fer.
Qui?
Ha, ha, ha … Si hi ha adults que encara tenen rebequeries és perquè als dos anys no van aprendre el que tocava. S’aprèn a través de la pràctica. No serveix el “això no es fa”.
Educació experiencial.
L’educació hauria d’estar enfocada a ajudar-te a viure una vida millor. A quina classe li van ensenyar a ser una bona mare?
Vostè fa preguntes trampa.
El que necessitem és coneixement pràctic de per què succeeixen les coses amb les quals ens enfrontem cada dia de les nostres vides.
Com ensenyar això a les aules?
Les escoles haurien de ser eliminades, per començar estan controlades pels governs i la seva pretensió no és que surtin d’elles persones intel · ligents que pensin per si mateixes, sinó simples i obedients, que no es facin preguntes i que produeixin.
I llavors?
Quan la meva filla em va fer aquesta mateixa pregunta li vaig proposar muntar una escola amb altres pares de nois de sis anys (dotze nens amb un professor) i vaig crear per a ells un programa en què els ensenyem a ser enginyers. I no hi ha suspensos frustrants perquè aprenen equivocant. Així s’aprèn, o no?
Sí, i és millor no frustrar.
Als nens d’aquesta edat els agrada construir, així que construeixen ponts, trens … Han de posar en marxa una fàbrica de xocolata amb tot el que implica …
Però no tots els nens saben el que volen ser a la vida.
Cal observar-i preguntar. Si a un nen li agrada pujar als arbres, probablement li agradarà veure com funciona una granja i a partir d’aquí el podem introduir en temes agrícoles. Hem de fer de la seva afició la seva professió.
Sona utòpic.
Avui l’escola parteix del concepte oposat: Tots els nens són iguals i tots han d’aprendre el mateix. La meva idea de l’educació són classes supereduïdes, d’uns cinc alumnes, amb un professor que hi és per encoratjar i ajudar-los a seguir el procés formatiu especificat al programa en línia basat exclusivament en la metodologia de l’aprendre fent.
I els cicles superiors?
Quan ja són més grans no necessiten aules, tot és via Internet.
Però a l’escola ja els exposa a diferents temes: música, art, ciències … i després trien.
Aquesta és precisament la línia argumental que s’ha carregat el sistema educatiu. En lloc d’exposar a professors hem de exposar-los a la vida, i aquesta els suggerirà les seves matèries d’interès.
Internet no és la vida.
El canvi és com s’ensenya, no els instruments. Jo presento diferents programes, segons l’interès de l’infant, que els exposen a situacions reals i els donem una metodologia per resoldre’ls. Un interès és un actiu que és molt trist perdre.
Extret de http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120831/54343882373/la-contra-roger-schank.html