Entrades amb l'etiqueta ‘descans cerbral’

  • C2 23a sessió

    obra de Jordi M

    Castelldefels, 8 de gener de  2019

     

    Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,

     

    Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.

    Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:

    Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?

    El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.  

    Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.

    A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.

    Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.

    Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.

    Imanol

     

    Share

    Article complet

  • C2 19 sessió

    Obra de Rodrigo

     

    11 de desembre de 2018

     

    Estimat comandant,

    La brigada, com en cada missió, s’havia preparat per un altre gran desafiament. Aquest dia va ser diferent als anteriors, ja que els esperava un repte que,  si bé era semblant al d’altres batalles, no deixava de ser arriscat i perillós.

    El repte exigia la màxima atenció i concentració de l’escamot, per evitar ser sorpresos davant un possible contraatac de les forces enemigues, que ens assetjaven. Es així, doncs, com l’escamot  va començar l’anàlisi de l’acta realitzada per  l’Inma.

    Aquesta acta va implicar un gran treball en la seva realització. Va requerir el màxim esforç de l’esquadró per combatre les comes, frases i altres signes de puntuació, que ens atacaven per tots els fronts. La lluita, tan intensa i profitosa, va durar gairebé una hora. L’esquadró ―un cop més, triomfant i victoriós  en l’anàlisi de l’acta― va tenir com a premi al seu valor en el camp de batalla un descans merescut. No hi havia temps per practicar altres exercicis gramaticals.

    Després del valent esforç per renovar les forces, reforçar l’ànim i esperonar l’esperit combatiu del grup, el general Jaume va proposar el joc de la macedònia. Ens vam dividir en grups de cinc fruites: pomes, maduixes, peres i taronges.El general el va iniciar i vam començar a jugar-hi.Va ser un moment de distensió, barrejat amb rialles i corregudes, tractant de trobar el nostre lloc en les cadires per no quedar aïllats en el centre de la ronda.

    Finalment, en els últims minuts de classe, vam tornar a reunir-nos en grups per analitzar els diferents resums dels articles d’opinió realitzats per la tropa. Tenint en compte la fidelitat, l’objectivitat, l’ordre, l’originalitat i la brevetat que hauríem de tenir al realitzar-los.

    Atentament

     

    Share

    Article complet

  • S3 12a sessió

    Passant el problema

    el grup jugant al cuc

    Per què ens sentim com una família? Perquè ens hem descobert les qualitats de cadascú i fem pinya per treballar dubtes de connectors.

    14052018_conjuncions

    Hem triat aquesta, però en teníem tres més.

    abans

    després

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share