Entrades amb l'etiqueta ‘descans cerbral’

  • C2 9a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

     

    RELACIÓ DELS FETS 

    18.00: Després de fer la xerrada a la porta del centre, tots els refugiats vam entrar a l’aula. És curiós que el fet d’entrar tots junts manté intrigat el Mestre. Seguidament, vàrem comentar un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió.

    18.05: Tocava nomenar els nous agents X, Y i Z, així que vam tancar els ulls  per fer una petita becaina. Solen ser curtes, però aquest cop no em va deixar ni acomodar-me. Tot just recolzar el cap a la taula, el Mestre em va avisar que jo seria el relleu de l’anterior agent X. Quina gràcia!

    18.15:  Un cop tots desperts, el Mestre va fer grups i vam donar un cop d’ull a l’informe de l’última sessió. Déu n’hi do quin informe, no hi havia errades! Durant la revisió de l’informe, es va mantenir de fons el bolero que havia escollit l’últim agent Z, bolero titulat Porqué, idoni per recordar el contingut: perquè/ per què/ per a què. Durant la revisió, el Mestre va recordar que el soc no porta mai accent, també va explicar que davant la conjunció i  no es posen comes.

    18.30: Com escrivim? El Mestre ens va mostrar un esquema didàctic de com havia de ser un text. La planificació, la textualització i una posterior revisió serien claus per redactar de forma correcta i més entenedora.

    18.40: “Moment del Joc?”, va preguntar el Mestre. Òbviament tots vàrem contestar que sí. És com la nostra hora del pati, però sense entrepà. Manifestant no ser el Mago Pop, el Mestre ens va explicar en què consistia el joc: havíem de trobar l’assassí d’entre tots els refugiats. Ens va repartir diverses cartes i només un de nosaltres tindria l’as de cors. Ens vam aixecar i qui tingués la carta havia d’assassinar picant l’ullet a la resta de companys. No sé si era la samarreta de ratlles vermelles tipus Wally o que no tenia esperit assassí, però la companya va ser descoberta ràpidament.

    18.45: Fi de l’esbarjo. El Mestre ens va ordenar fer una crònica de 300 paraules amb el tema que ens porta acompanyant a cadascú de nosaltres en les últimes sessions. Havíem de recordar l’esquema que havíem tractat minuts abans i endinsar-nos en la redacció de la crònica. Sort que  part del text teníem ja redactat al Twitter. Tot i així, hi hauria feina.

    18.50: Mentre estàvem redactant la nostra crònica, el Mestre va marxar de l’aula i va tornar amb cordons de colors. Tot concentrat, els va ordenar i estendre per la seva taula. Què ens estava preparant? Digueu-me mal pensat, però em va semblar quelcom sospitós… No ens oblidem que som refugiats i que ell té el poder en aquest camp de concentració.

    19.20: El Mestre ens va preguntar si ja teníem enllestida la crònica. Era, ara, el moment crucial per saber què faria amb els cordons. Per sort, només es tractava d’agafar-los entre tots els refugiats, cadascú per un extrem. Qui tingués el mateix color seria el nostre binomi per corregir la crònica.

    19.30: Un cop vam escoltar la crònica del nostre company, el Mestre ens va preguntar què ens havia semblat el que havíem escoltat.Llegir i escoltar és una manera útil de veure possibles errades d’estructura, d’ordre, etc.  És important a l’hora de redactar pensar a qui ens adrecem.

    19.50: Era un dels moments que agraden més: el repartiment de la moneda oficial del curs, els pàmies. Alguns ja portaven bitlleters especials per guardar els pàmies; d’altres, més cutres, ho van guardar en bosses de plàstic on posava Pàmies. Sigui com sigui, sempre li donem un gran valor a cada bitllet i no en perdonem ni un.

     

    CONCLUSIONS

    Acabem el primer mes a l’exili.  Octubre ha estat dur, però la unió fa la força i de moment seguim tots vius. Segons la previsió del calendari, només queden cinc meravellosos mesos més d’aventura. Ara ve el fred, les feines que ens fan fer en aquest camp cada cop són més llargues i feixugues. Creuem dits perquè el nostre mentor s’adoni que només som simples refugiats que volem salvar-nos i viure tranquils.

     

    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló
    ……………., 30 d’octubre de 2019

    Share

    Article complet

  • C2 23a sessió

    obra de Jordi M

    Castelldefels, 8 de gener de  2019

     

    Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,

     

    Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.

    Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:

    Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?

    El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.  

    Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.

    A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.

    Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.

    Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.

    Imanol

     

    Share

    Article complet

  • C2 19 sessió

    Obra de Rodrigo

     

    11 de desembre de 2018

     

    Estimat comandant,

    La brigada, com en cada missió, s’havia preparat per un altre gran desafiament. Aquest dia va ser diferent als anteriors, ja que els esperava un repte que,  si bé era semblant al d’altres batalles, no deixava de ser arriscat i perillós.

    El repte exigia la màxima atenció i concentració de l’escamot, per evitar ser sorpresos davant un possible contraatac de les forces enemigues, que ens assetjaven. Es així, doncs, com l’escamot  va començar l’anàlisi de l’acta realitzada per  l’Inma.

    Aquesta acta va implicar un gran treball en la seva realització. Va requerir el màxim esforç de l’esquadró per combatre les comes, frases i altres signes de puntuació, que ens atacaven per tots els fronts. La lluita, tan intensa i profitosa, va durar gairebé una hora. L’esquadró ―un cop més, triomfant i victoriós  en l’anàlisi de l’acta― va tenir com a premi al seu valor en el camp de batalla un descans merescut. No hi havia temps per practicar altres exercicis gramaticals.

    Després del valent esforç per renovar les forces, reforçar l’ànim i esperonar l’esperit combatiu del grup, el general Jaume va proposar el joc de la macedònia. Ens vam dividir en grups de cinc fruites: pomes, maduixes, peres i taronges.El general el va iniciar i vam començar a jugar-hi.Va ser un moment de distensió, barrejat amb rialles i corregudes, tractant de trobar el nostre lloc en les cadires per no quedar aïllats en el centre de la ronda.

    Finalment, en els últims minuts de classe, vam tornar a reunir-nos en grups per analitzar els diferents resums dels articles d’opinió realitzats per la tropa. Tenint en compte la fidelitat, l’objectivitat, l’ordre, l’originalitat i la brevetat que hauríem de tenir al realitzar-los.

    Atentament

     

    Share

    Article complet

  • S3 12a sessió

    Passant el problema

    el grup jugant al cuc

    Per què ens sentim com una família? Perquè ens hem descobert les qualitats de cadascú i fem pinya per treballar dubtes de connectors.

    14052018_conjuncions

    Hem triat aquesta, però en teníem tres més.

    abans

    després

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes

#5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

Share