Entrades amb l'etiqueta ‘Imanol’

  • C2 24a sessió

    obra d’Imanol

    Castelldefels, 10 de gener de 2019

     

    Ahir, un cop més, ens va il·luminar el sol com és habitual  en els últims tres mesos, dues vegades per setmana, a l’aula del Centre de Normalització Lingüística. Com sempre, vam començar fent memòria cada un de nosaltres sobre què ens va quedar en el record de l’última sessió.

    Uns breus comentaris a la tropa sobre el gerundi quan expressa temps i l’ús del doncs van donar pas  a les últimes preguntes pendents dels escamots sobre  Incerta glòriaA continuació, com ja ens té acostumats, el Jaume ens va proposar un joc per relaxar tensions en cos i ment. En aquest cas amb el joc de les orelles de conill, divertit i alhora capaç de mantenir la nostra atenció present.

    Amb gran expectació, per fi anem a descobrir els infiltrats que encara falten per desvetllar-ne la identitat. Descobrim un nou eclesiàstic, amb Jordi Garcia, que juntament amb la Lola eren els dos religiosos ocults. Després de divagar i aguditzar la nostra percepció, vam anar descobrint els tres comissaris polítics: el Jose,l’ Eva i l’Alberto. Ens vam quedar intentant endevinar quins podrien ser els quintacolumnistes, ja  que forçosament eren absents d’aquesta sessió i de l’anterior. Hi ha pocs candidats però persisteix la incertesa.

    Finalment, el Jaume ens va demanar fer per escamots una pluja d’idees sobre què destacaríem i com realitzaríem una exposició sobre la novel·la. Hi va haver moltes i diverses propostes per part de totes les esquadres. Van quedar plasmades per seguir treballant-hi i  ideant-ne l’exposició. Fins aquí, el repàs del que va passar. Seguim avançant! Llum als ulls i força al braç!

    Salut i República! 

    Share

    Article complet

  • C2 23a sessió

    obra de Jordi M

    Castelldefels, 8 de gener de  2019

     

    Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,

     

    Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.

    Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:

    Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?

    El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.  

    Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.

    A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.

    Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.

    Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.

    Imanol

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share