Entrades amb l'etiqueta ‘l’apostrofació’

  • C2 27a sessió

    Núm. Expedient: 01

    Subdirecció Operativa de la Policia 

    Ref: #c2cast19

     

    RELACIÓ DE FETS: 

    18.00h: Arribo a l’aula. No hi és el general i gairebé cap refugiat més. No sé què ha passat. M’estranya molt perquè tots els companys són molt puntuals. Em pregunto si potser hi ha hagut alguna baixa, a causa de les inclemències meteorològiques dels darrers dies. 

    18.05h: Arriba el general. No té cara de preocupació, tot i ser quatre gats. Crec que, com a bon líder, no ens vol transmetre cap mena d’angoixa. Ens ordena anar a dormir. Des de fa molt de temps, jo no puc dormir plàcidament. Sé que m’he lliurat moltes vegades del fatídic copet a l’espatlla. He escoltat parlar molt a la resta dels refugiats “agraciats” de quina sensació envaeix el teu cos quan sents els copets. “No ho vull ser”, però el general ho té tot controlat i vol enxampar les rates que encara no han sortit. Amb un to autoritari, pregunta qui no ha sortit encara de l’amagatall. Aixeco la mà, espero que valori que no m’ha tremolat el pols. El pes d’aquells copets cauen sobre la meva espatlla com si fossin dues tones d’acer per a vaixells.

    18.10h: Per esvair les nostres cares de tristesa, fem un joc. Ens col·loquem formant una filera, de menys a més, segons quina és la quarta xifra del nostre número de mòbil. Un cop ordenats o desordenats, segons com es miri, ens divideix per parelles.

    18.15h: Arriben algunes refugiades més. La classe ja té un altre color. Tenen cares d’esgotament. Han degut tenir una dura jornada de treball. Com marca la tradició, és l’hora de corregir l’informe de l’anterior agent X. I com també és costum, el text voreja la perfecció. 

    18.35h: El general ens deixa continuar treballant amb el mateix refugiat. Ara, el treball a realitzar serà l’apostrofació. Ens fa el favor d’evitar-nos el vídeo al respecte dels seus youtubers favorits. Reparteix un full i realitzem un parell d’exercicis. Com també acostuma a passar darrerament, algun refugiat no esta d’acord amb la correcció. Per evitar cap alteració de l’ordre, ens diu que es tracta d’un “cultisme”. Ens ha deixat de pedra! Amb quina enteresa ens ho ha deixat anar.

    19.00h: Després de la disbauxa, el general proposa un nou joc. Es diu canvi de roba. Penso que la cosa es posa molt interessant. Amb aquest nom i venint del nostre general, estic segur que tindrà un toc picant. No soc l’únic que es frega les mans. He vist alguna refugiada fent l’ullet a un parell de refugiats. Aquesta dona sempre pensant en trios! Però la nostra il·lusió durarà poc. És un joc més tranquil del que ens té acostumats. Entenc que ens vol retornar a la calma i només ha jugat amb la nostra ment. Es tracta que el company que tenim davant es canviï tres coses de la seva vestimenta i nosaltres esbrinem quines han estat. Després ho fem a la inversa.

    19.15h: Un altre cop, ens toca treballar. Ara són exercicis de preposicions.  Les regles gairebé sempre es compleixen, si fem la traducció al castellà. Excepte en els casos de les franges horàries s’utilitza la preposició a; dels gustos, les olors i les pudors que s’escriuen amb la preposició de

    19.35h: Increïblement avui farem un tercer joc. Últimament, el general està que ho dona tot! En aquest joc, ens dividim en dos equips. Uns som russos i els altres americans. Triem un dirigent que ens ha de guiar amb un mapa a escollir les vuits paraules que han de ser nostres. Si triem alguna paraula que pertany als ianquis, perdem el torn. No han tingut res a fer, fins i tot, amb els seus aires de superioritat, no han estat rivals per a nosaltres. El nostre dirigent ens ha guiat perfectament per recollir les vuit paraules. Com sempre, els americans no són capaços de mastegar la derrota i volen una altra partida. No es donen per vençuts i potser s’allargarà fins a altes hores de la matinada. Finalment amb l’ajuda d’alguna soviètica compassiva, aconsegueixen guanyar-ne una.

    Conclusions

    Som una gran formació, amb membres molt diversos, però tots molt units i amb el mateix objectiu. Cap refugiat fa la guitza a un altre i totes les peces d’aquesta maquinària encaixen perfectament. Després de les dures  jornades laborals que realitzem, les feines que ens encomana el general a vegades ens poden semblar dures. Però cada cop estem més preparats per tot el que ha d’arribar.          

    Agent X

    Praga, 28 de gener de 2020

     


     

    Share

    Article complet

  • C2 27a sessió

    Obra d’Alberto

    Castelldefels, 22 de gener de 2019

    Com ja era habitual en aquells dies, la jornada va començar amb el repàs de la sessió anterior i cadascú va dir-hi la seva. Seguint amb la nostra rutina, entre tots vam corregir l’acta que va escriure anteriorment un camarada de l’escamot. Espero però, comandant Jaume, que si algun dia la tropa descobreix aquesta carta que t’envio a tu personalment sigui benèvola i no me la destrossi com si res a base de nous punts i comes. En aquests temps de guerra, ja se sap, que surten noves faccions del no-res.

    Com anava dient, la jornada va seguir tocant un tema que ja ens sonava de dies anteriors: l’apostrofació. Vam realitzar els exercicis com bonament vam poder, aplicant tot el coneixement que teníem assimilat de la nostra instrucció militar. No va estar del tot malament, i la moral de l’escamot va pujar de valent. Ara que ja comencem a divisar el dia del judici final, el dia D i l’hora H, la batalla de les nostres vides, ens sembla que ja estem preparats!

    No tot va ser instrucció pura i —segurament, influenciat pel teu vell capità Picó— vas voler donar un toc de cultura a l’escamot. Vam opinar sobre l’obra de Joan Fontcuberta, un artista transgressor, que en temps de guerra és agradable d’apreciar.

    Seguidament, vam desconnectar durant uns moments d’aquesta maleïda guerra amb un joc que, a força de tocar

    —que no se’m mal interpreti—, ens va dur fins i tot fora del campament base. Quines ganes tenen alguns de tocar el dos d’una vegada!

    Per finalitzar la sessió, i donant exemple dels ideals que estem defensant amb la nostra pròpia vida, vam sotmetre a votació com havia de ser un dels atacs que ens donaria la gran victòria final en aquesta guerra. Em refereixo, és clar, al projecte d’Incerta glòria. Serà aquí on demostrarem al món -o potser no tant- com hem treballat de valent durant aquests dies al front.

    E questo è il fiore del partigiano

    morto per la libertà!

     

    Una forta abraçada,

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share