Aquí teniu la versió en català de la famosa cançó I will survive que aquests dies hem escoltat a classe. També hi ha la lletra:-)
Us ha agradat?
A prop de casa meva, a cinc minuts a peu, hi ha l’estació de tren i un parc. L’hospital és una miqueta lluny. A davant de casa hi ha un taller mecànic i a l’esquerra hi ha una perruqueria. A darrere de casa meva, hi ha un bar i una farmàcia. Al costat de la farmàcia hi ha una botiga de menjars preparats. M’agrada el meu barri perquè hi ha de tot i és tranquil.
No trobeu que a Catalunya hi ha molts bars i moltes perruqueries? A cada país, hi ha botigues i serveis diferents. Per exemple, al sud d’Itàlia hi ha moltes pastisseries-cafeteries. Aquí a Catalunya, en canvi, són més habituals els forns de pa-cafeteria.
I a prop de casa teva què hi ha?
Recordes alguna botiga o servei que hi ha al teu país i que aquí no és tan habitual?
Ara que hem començat el curs del Bàsic 1 ja podeu començar a escriure alguna cosa en català. Us proposo que ens presentem:
Començo jo:
Em dic Palmira i el meu cognom és Freixa. Sóc catalana i visc a Terrassa. Tinc 36 anys. Sóc professora de català. La meva llengua materna és el català. També parlo castellà i una mica d’anglès. M’agrada molt viatjar i fer excursions.
I tu:
-Com et dius?
-D’on ets?
-On vius?
-Quina és la teva llengua materna?
-Quines paraules has après en català?
-Què t’agrada fer?
A veure qui s’anima a continuar!
El Mecanoscrit del segon origen acaba amb aquesta reflexió de la protagonista:
I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar. Llavors vaig pensar: “Seré una dona de trenta anys quan tu siguis un noi de dotze. Encara podré tenir fills teus.”
Ara us toca a vosaltres escriure el Quadern n. 6. Què passarà amb en Mar i l’Alba? Quines aventures els esperen? Quins éssers es creuaran pel seu camí?
Aquests dies hem estat treballant la descripció dels llocs i el vocabulari sobre els espais i els habitatges: paret, envà, sostre, el terra, pany, endoll, tauler d’anuncis, aixeta…
La setmana passada vam fer un exercici per posar-ho tot en pràctica i vam fer una inspecció a alguns espais de l’Ateneu com el vestíbul, el bany o l’aula. Aquestes són algunes de les propostes de millora:
– Recomanem que pintin i arreglin les parets i els envans.
– Recomanem que treguin les cadires i hi posin taules.
– Cal que posin cadires per a esquerrans.
– Recomanem que treguin els plafons de suro del sostre i hi posin material no inflamable.
– Cal que treguin els llums fluorescents i que hi instal·lin leds.
– Cal que hi hagi connexió wifi a l’aula.
Voleu afegir-hi alguna millora més?
Ahir vam escoltar aquesta cançó a classe:
Per deures heu de donar consells a una família que vulgui passar una setmana de vacances descansant i, al mateix temps, gaudint d’alguna experiència cultural (ex. 6, pàg. 119). Heu de seguir els exemples que vam veure ahir a classe:
Jo els (a ells) recomano que visitin la ciutat de Girona.
Els aconsello que vagin a la Catedral.
Els aconsello que passegin pel riu.
Recordeu que dilluns no hi ha classe perquè és Festa Major. Que passeu un bon Roser de Maig!
Quan anem a una botiga de roba hem de tenir en compte unes quantes coses:
En primer lloc hem de saber què vol dir aparador, prestatgeria, taulell, emprovador. A l’hora de pagar hem de tenir clar si ho fem en efectiu, amb targeta o utilitzem un xec regal. També hem d’anar amb compte que ens tornin bé el canvi i de guardar el tiquet per si hem de canviar alguna cosa. A la botiga hi podem anar a comprar, a canviar una peça de roba o simplement a mirar o fer-hi un cop d’ull.
L’altra cosa important és el vocabulari de la roba. Feu clic en aquest enllaç i veureu les peces de roba classificades per estacions: vocabulari de la roba i les estacions.
Aquí teniu la cançó Tots els botons de la Beth en la qual surt molt vocabulari sobre la roba i els vestits:
La celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna ens ha servit de punt de partida per parlar de les llengües dels alumnes, dels falsos amics, de mots que només es diuen en un determinat lloc i, fins i tot, de paraules catalanes que van i vénen i les trobem en alguns països llatinoamericans.
Els falsos amics són aquelles paraules de llengües diferents que són molt similars però volen dir coses diferents. Per exemple el mot català sol, referit a l’astre, en rus existeix però significa sal (соль). Una altra curiositat del rus és que la paraula victòria (ВИКТОРИЯ) també vol dir maduixa.
De Costa Rica ens arriba una paraula que té reminisciències catalanes: miqueta. S’utilitza per parlar d’un cafè molt curt o per referir-se a la tassa petita de cafè. I a Colòmbia parlen de les crispetas de blat de moro, com en català.
Per parlar d’un noi, en castellà hi ha moltíssims sinònims geogràfics: quillo, a Andalusia, o carajillo, a Costa Rica. Si és un nadó, al Perú i a Bolívia en diuen guagua, un mot d’origen quítxua (wawa). Si volem descriure com és aquest noi i diem que és un tunante a Castella segur que sabran que diem que és un espavilat. Si, per contra, diem que és un bembón, a Cuba quedarà molt clar que té els llavis molt gruixuts i si diem que és un pelotudo ens farem entendre a molts més llocs perquè aquest mot ja ha traspassat les fronteres d’on es deia originalment. I si volem transportar un nen d’un lloc a l’altre, portant-lo a coll, a Hondures direm chinear.
A banda i banda de l’Atlàntic també trobem diferències en el portuguès. Un noi és un muleque al Brasil però no a Portugal.
Acabem el nostre viatge per les paraules anant de matança del chon a Santander. Abans, però, és bo saber que el que maten és un porc!