El dia 18 vam celebrar a Cal Ninyo la cloenda dels cursos i del voluntariat i perquè pugueu gaudir del recull de fotografies que vam anar fent al llarg del curs, us deixem el vídeo que vam passar:
Aquí teniu també un enllaç amb les fotos de la cloenda:
Moltes gràcies a tots i bon estiu!
Aquesta és l’entrada on podeu anar deixant els vostres comentaris sobre la lectura.
Espero que us agradi!
Al Taller de Redacció de Textos hem escrit notes, cartes familiars i formals, articles d’opinió i fins i tot microrelats! Ens estem convertint en uns bons escriptors…i, per demostrar-ho a tothom, us proposo dues coses:
-en primer lloc, que deixeu a l’apartat de comentaris la vostra opinió sobre alguns dels temes de salut que hem treballat a classe: els aliments transgènics, les dietes per aprimar-se, la vacunació infantil…
-en segon lloc, que expresseu si esteu d’acord o no amb l’opinió dels companys.
Vinga, animeu-vos a participar en aquest fòrum de salut!
Sembla mentida però el curs ja s’està acabant. Realment és ben cert que el temps vola sense adonar-nos-en!
És ara època de presses per acabar tot el que teníem previst de fer i que encara tenim pendent, de neguit per les proves… però també de fer balanç i valoracions.
Per això, des del blog, que us ha acompanyat durant tot el vostre procés d’aprenentatge, us demanem que deixeu de banda per un moment els llibres, els deures, les tasques, els exercicis de repàs, etc. i que feu un petit exercici de reflexió que us permeti expressar en forma de comentari (en aquesta mateixa entrada) la vostra valoració del curs, dels companys, de les classes… Es tracta, en definitiva, que hi digueu la vostra!
Ànims! No sigueu tímids! A veure qui és el primer a trencar el gel!
Al Grup de Conversa vam decidir de fer una activitat relacionada amb Sant Jordi però un pèl diferent.
L’objectiu era, d’una banda, donar a conèixer la llegenda de Sant Jordi i, d’una altra banda, intentar que els alumnes inventessin una altra versió de la llegenda i la transformessin posteriorment en un text teatral perquè ells mateixos el poguessin representar i/o llegir. Us explicaré breument com va anar tot plegat.
Després d’una posada en comú dels trets més característics de la Diada de Sant Jordi i de tot el que implica (llibres, roses, llegenda, etc.) els alumnes es van dedicar a inventar, per grups, una nova versió de la història del cavaller que lluita contra el drac, que van anomenar Una història diferent.
Posteriorment, cada grup va llegir la seva narració i amb elements de totes se’n va fer una de sola. Un cop vam tenir el text del conte enllestit, també per grups van inventar-se els diàlegs. Després de posar en comú tots els diàlegs per comprovar que el text resultava coherent, vam començar a distribuir els papers per poder fer la representació i a parlar sobre el vestuari i altres elements d’atrezzo que necessitaríem.
Finalment va arribar el gran dia: el de la representació en forma de lectura dramatitzada (no es van aprendre els papers de memòria).
La valoració per part dels alumnes no pot ser més positiva perquè s’ho van passar molt bé i es van sentir protagonistes (i mai millor dit) d’una activitat que es va convertir en un producte final real, tangible. Cal destacar la implicació, la voluntat i les ganes amb què ha treballat tot el grup en totes les etapes del procés: invenció de la història, construcció dels diàlegs, aportació de vestuari, etc. La meva és igualment satisfactòria perquè, a banda de tot el que he reflectit en el paràgraf anterior, van ser capaços d’expressar-se en català en tot moment: quan discutien com havia de ser aquesta nova versió de la llegenda, quan es distribuïen els papers, quan feien la llista del que necessitarien per al dia de la representació, etc. També ens va anar molt bé per treballar aspectes com la lectura en veu alta, la correcció fonètica, etc.
Si us ve de gust, podeu consultar els textos de la història i també el vídeo de l’actuació. Espero que us agradin!
Després d’una votació molt ajustada -i per només 1 vot de diferència- l’itinerari que ha resultat guanyador ha estat el de Marianao. És, per tant, el que durem a terme quan acabem l’S3, com a colofó de totes les activitats del curs.
Enhorabona a l’Àngela, l’Arrate i la Rosa, les autores d’aquesta passejada tan interessant, que podeu llegir en una entrada ja publicada en aquest mateix blog.
Ja des d’ara us podeu anar preparant per fer de guies turístiques!!!
Ja tenim penjats en aquest blog els quatre itineraris que vau escriure a l’S2 per donar a conèixer la nostra vila: Ciutat Cooperativa i Parc Sanitari, Marianao, la Muntanyeta i el nucli antic. Els trobareu tots si remeneu per les diferents entrades.
Aprofito l’ocasió per felicitar, i molt sincerament, a tots els grups perquè heu fet una feina magnífica tant amb les passejades com amb les ressenyes biogràfiques. Us ho dic de debò!
Tal com us vaig comentar, la idea és que puguem fer-ne un quan acabem el curs. Per això ara us demano que deixeu en aquesta entrada un comentari amb la vostra tria i amb els motius que us han portat a escollir una passejada en concret.
Va, vinga, que alguns (els autors de l’itinerari més votat) fareu de guies turístics per als vostres companys! Això sí que no us ho pensàveu quan us vau apuntar a fer un curs de català, oi?
Ja tenim aquí l’últim dels itineraris: el de la Rosa, l’Àngela i l’Arrate. Això és el que han escrit:
El nostre objectiu és fer-vos conèixer els Jardins de Maria Mercè Marçal, el carrer de Joan Pagès i Andreu i acabar a la plaça de Teresa Valls i Diví, tot i que, durant el passeig, anirem veient altres indrets molt bonics.
El nostre itinerari el començarem al principi del carrer Raurich, nom que rep d’una antiga masia situada on ara hi ha l’ambulatori Montclar. Carrer amunt ens trobarem unes cases modernistes dels inicis del segle XX, fetes per gent emigrada a Amèrica o Cuba i que decidien quedar-se definitivament a viure en el seu lloc d’origen. Una bona mostra la trobem en el n.52 d’aquest carrer. Continuarem caminant fins a arribar al Casal de Marianao, situat al carrer Miquel n.2. (a la foto). Aquí farem una parada més llarga, ja que us explicarem el perquè d’aquest nom.
El barri de Marianao és, si més no, el més antic de Sant Boi, ja que el nom del barri va sorgir d’una antiga propietat dels marquesos de Marianao, descendents de la família Samà, establerta a l’Havana (Cuba) i promotora d’una ciutat d’estiueig, Marianao, a 12 quilòmetres de la capital cubana. A la mort del marquès de Samà, l’herència passà a un nebot seu. Entre les propietats heretades hi havia una antiga masia a Sant Boi anomenada Casa Sans. Just en aquest indret és on hi ha el Marianao santboià, que rep el nom en record del lloc on el marquès va viure a Cuba. Aquesta masia es va refer tota el 1906 per acollir el Centre Estiuenc Sant Jordi conegut popularment com “el casino dels rics”. Aquí es feien activitats de lleure típiques de la gent benestant, per tant era com una illa dintre d’un poble totalment agrícola.
Dit això continuarem per la carretera del Bori (agafa el nom d’una antiga quadra jurisdiccional, coneguda també per Joan II –segle XI- entorn de la torre de Benviure) i passarem pel davant del Petit Chateau (restaurant), seguirem pel carrer Llibertat fins a trobar els Jardinets de Maria Mercè Marçal (tan petits i desfavorits que ningú pot creure que siguin uns jardins).
Tot seguit continuarem pel carrer Eusebi Güell fins a arribar a la ronda Sant Ramon, via que d’una banda serveix per travessar el poble tant per a vianants com per als cotxes i que per l’altra banda és un eix comercial i d’esbarjo.
Tombant a la dreta, aproximadament a dos-cents metres hi trobem una rotonda (plaça Joan N. García Nieto) i a la dreta hi ha el carrer Girona, on es troba la Fundació Marianao, edifici conegut popularment per la casa de les coloraines, lloc on es fan moltes activitats, sobretot per al jovent.
Passada la rotonda, el segon carrer a la dreta és el carrer de Joan Pagès i Andreu. Caminarem tot el seu recorregut fins a la plaça de Montserrat Roig (escriptora catalana que va morir el 1991 als 45 anys; el 1966 va participar a la “caputxinada”) on es troba l’edifici de L’Olivera, centre esportiu i de formació. Vorejant l’edifici arribarem a la plaça Teresa Valls i Diví (la Noia Xica).
Un cop fet aquest itinerari, hem pensat que en tenim un altre de més maco. Un cop situats al Casal de Marianao, en lloc de tombar cap a la carretera del Bori, podíem continuar pel carrer Miquel, llavors podem veure algunes de les cases modernistes de primers del segle XX amb la data de la seva construcció a la façana. Igualment caminant pel carrer Miquel arribarem a la ronda Sant Ramon, però llavors no passarem pels Jardinets de Maria Mercè Marçal.
En el carrer Miquel si tanquem els ulls una estona podríem arribar a somniar com les dones passejaven amb les faldilles llargues per anar al “Casino”.
Bé, fins aquí ha sigut el recorregut dels llocs que ens pertocaven, esperem que el feu un altre cop al vostre aire, per gaudir amb més detall de tot el que bonament hem intentat explicar.
La M. José i la Montse ens expliquen un altre dels itineraris per Sant Boi.
Començarem el nostre interessant itinerari a la Muntanyeta, molt coneguda per tots els habitants de Sant Boi. A mà esquerra tenim la Unió Esportiva Santboiana, l’estadi de la qual va ser el primer camp de rugbi a l’Estat espanyol. Va ser fundada el dia 4 de juliol de l’any 1921 per Baldiri Aleu i Torres, ciutadà del nostre poble que va marxar a estudiar a la Universitat de Tolosa (França), on aquest esport ja es jugava. Li va agradar tant que quan tornà al seu poble natal va decidir parlar-ne amb uns amics de “Cal Ninyo” per començar a jugar i gaudir –ne. L’estadi té una capacitat de 4.000 espectadors.
A mà dreta tenim la Masia Torre Figueres, que data de principis del segle XIX i que pertany a l’època de l’eclecticisme classicista. L’any 1990 es van fer reformes per ubicar-hi l’ empresa municipal CORESSA de l’Ajuntament de Sant Boi, que va ser creada per promoure l’activitat econòmica i oferir diferents serveis, els quals són: lluitar contra l’atur, atendre els més desfavorits, crear aparcaments i donar suport a les petites i mitjanes empreses.
Després, continuarem pel carrer de Pau Claris, que enllaça amb el carrer de Jaume Balmes, que és un del més antics de Sant Boi i dels més coneguts pels santboians. En aquest carrer trobem petites botigues, bars i supermercats.
També passejarem pel carrer de Bonaventura Aribau, on hi ha un casal d’avis, i pujarem fins al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, on trobarem la parròquia catòlica Mare de Déu de Montserrat, en la qual es fan diverses misses al llarg de la setmana. Continuarem pel carrer de Mossèn Antoni Solanes, on podem veure l’església evangèlica Bethel, que és de construcció moderna. Girarem a mà esquerra pel carrer d’Isaac Albéniz, que porta el nom d’ aquest famós músic. Després passarem pel carrer de Baldiri Net i Figueras, el qual va ser un gran doctor que va dedicar molts anys de la seva vida a atendre els malalts de l ‘Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Després agafarem el carrer de Cristòfor Colom, que porta el nom del gran descobridor d’Amèrica, on podem trobar un supermercat i una autoescola molt coneguda. Continuarem enllaçant amb El Vinyet, on es va construir al voltant del 1975 el barri de Casablanca i on s’ha establert aproximadament el 19,2% de la població de Sant Boi. Podem veure el Centre d’Atenció Primària, un edifici modern on hi ha especialistes i un centre de rehabilitació utilitzat especialment per gent amb problemes traumatològics, que es troba a la ronda de Sant Ramon.
Tot seguit creuarem la carretera per endinsar-nos en el Centre de Serveis de Sant Boi, que és a la carretera de la Santa Creu de Calafell, quilòmetre 9,3. Ens trobem davant d’un edifici modern, que situa diverses empreses de serveis dintre d’una àrea industrial on es poden concentrar per desenvolupar activitats complementàries que siguin d’interès per a les empreses. L’edifici disposa de servei de recepció i informació, sistemes de seguretat, instal·lació elèctrica individual, preinstal·lació de telefonia, un vestíbul, zones comunes de qualitat, una zona d’aparcament i una altra exterior enjardinada. Disposen d’un auditori de 143 m² i capacitat per a 106 persones, amb un bon sistema de megafonia. També tenen una sala de juntes de 40 m² i capacitat per a 20 persones. Les sales són totes climatitzades, amb equip de projecció, pissarra i paperògrafs, equips de televisió i vídeo, per això són idònies per a reunions de treball, cursos, consells d’administració, demostració de productes, conferències o processos de selecció. Les empreses quan les contracten tenen bonificacions, segons el seu volum d’utilització.
I ja hem arribat al final del nostre itinerari.
Esperem que us hagi agradat.
Continuem amb els itineraris i les passejades que ens proposen els alumnes del curs Suficiència 2. Ara coneixerem el nucli antic de la mà del Miguel, la Pilar i el David.
Són molts els punts d’interès històric d’aquest barri, però avui només ens centrarem en uns pocs. Us parlarem d’uns personatges molt lligats a la nostra vila i d’unes construccions amb molta història.
Ens voleu acompanyar?
L’itinerari començarà aquí, on som ara mateix al c/ Joan Bardina núm. 44, on la Pilar us farà una mica d’història d’aquest lloc – Cal Ninyo – i us explicarà qui era aquest personatge. Tot seguit el David us explicarà qui era en Joan Bardina i per què aquest carrer porta el seu nom. Després ens desplaçarem fins a una plaça que hi ha molt prop d’aquí. Anirem en direcció al c/ Jaume I on girarem a la dreta fins a trobar-nos la plaça de Llorenç Presas, on el Miguel us farà cinc cèntims sobre aquest personatge. Per continuar passejarem pel c/ Major en direcció a la plaça de l’Ajuntament, a l’altura del núm. 43 d’aquest carrer podem veure l’entrada original a Cal Ninyo. En sortir del c/ Major girarem a la dreta i pujarem pel c/ Alou fins a la Parròquia de Sant Baldiri a la plaça de Mossèn Jaume Oliveras núm. 7, on la Pilar us parlarà d’aquest indret. En aquesta mateixa plaça trobem l’entrada del c/ del Pont, on en el núm. 7 es pot veure Can Barraquer – la casa de Rafael Casanova que en l’actualitat és el Museu de Sant Boi. En aquest punt el Miguel us farà una explicació d’aquest tan il·lustre personatge. Després continuarem baixant pel c/ del Pont fins a l’avinguda Maria Girona, girarem a l’esquerra direcció cap a l’Ajuntament i a uns pocs metres ens trobem les Termes Romanes de la nostra vila, on el David us explicarà algunes coses sobre aquest monument tan antic.
Moltes gràcies per la vostra atenció i si us sembla comencem!!!
Cal Ninyo
Al carrer Joan Bardina, davant de la Torre del Sol, al nucli antic es troba “Cal Ninyo”. Era un petit teatre fins a mitjan del segle XX. L’any 2004 es va inaugurar com a Centre Cultural de Ciutat i Casal del Barri. Cal Ninyo era el sobrenom de Josep Elias i Basca, que va néixer a Sant Boi el 17 de gener de 1852 i va morir l’11 de novembre de 1931. De jove treballava en el Cafè del Centre i va marxar a Saragossa per prosperar. Va tornar quan va estalviar diners i va comprar el local a on treballava. El local el va reformar i va ser canviat el seu nom de Cafè del Centre per Cafè Restaurant casa Elias, però aviat va ser conegut amb el nom de Cal Ninyo.
Carrer de Joan Bardina
Aquest carrer es diu de Joan Bardina, perquè es el carrer on va néixer aquest personatge, justament aquí al costat, el núm. 36. Aquest il·lustre santboià va néixer el 1877 i va morir a Valparaíso (Xile) el 1950 als 73 anys. Va ser pedagog i periodista i va tractar de revolucionar l’ensenyament, sense gaire èxit al nostre país. En canvi a Xile està considerat un referent. A la nostra vila a més a més d’aquest carrer també hi ha una escola que porta el seu nom.
Plaça de Llorenç Presas i Puig
Il·lustre científic català, que va néixer a Sant Boi el 1881, en una família de pagesos. Va destacar en el camp de les matemàtiques, l’astronomia i l’agrimensura. Va ser autor de mapes parcel·laris en diversos municipis de Catalunya: Viladecans, Gavà i presumiblement el de Sant Boi de 1861.
Parròquia Sant Baldiri
A la plaça Mossèn Jaume Oliveras hi trobem la Parròquia Sant Baldiri, que és d’estil barroc. Construïda entre els anys 1725 i 1752 per venerar el patró de la nostra vila. Es va construir a sobre d’una antiga església romànica, encara es conserva alguna resta. Dintre s’hi troba la tomba de Rafael Casanova
Can Barraquer “Casa Museu de Rafael Casanova”
Avui coneguda com “Casa Museu de Rafael Casanova”, on va viure i morir el 1743, qui va ser conseller en cap de Generalitat de Catalunya i màxima autoritat militar i política de Catalunya, quan Barcelona va ser derrotada per les tropes borbòniques de Felip V, l’11 de setembre de 1714, en la guerra de successió per la Corona Espanyola.
Les Termes Romanes
Aquestes termes romanes estan situades a l’avinguda Maria Girona cantonada amb carrer Hospital. Van ser construïdes a finals del segle II dC, en un època molt pròspera d’aquesta la zona, eren privades i formaven part d’una vil·la romana. Són els banys romans més ben conservats de tot Catalunya.
L’edifici termal va estar en funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n’ha permès una millor conservació.
Les termes es van localitzar a principis dels anys 50, gràcies a un historiador santboià, Carles Martí i Vila. A finals d’aquesta mateixa dècada començà l’excavació, en la qual la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d’un edifici per protegir-les. L’any 1989 la Diputació va tornar a subvencionar-les per fer més millores, que van acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l’Onze de Setembre de 1998.
