De dmscs, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/158013
Que divertits són els fonemes!
Mai no m’hauria pensat que un dia pogués arribar a afirmar que la transcripció fonètica pot resultar d’allò més entretinguda. La classe de dijous, però, va trencar tots els meus esquemes.
Per començar, el Jaume ens va ensenyar dos vídeos que encara no sé ben bé a què treien cap. Culpa meva, per no haver assistit a les dues classes anteriors. Després, i com ja comença a ser habitual, vam formar grups. En aquesta ocasió, la finalitat dels grups era que els xerpes expliquessin a la resta del grup la matèria que s’havien preparat. Es tractava de dedicar deu minuts a cada tema, però finalment vam necessitar mitja classe per acabar-ne només un. I quin un! Ni més ni menys que els sons. I jo, sorda com una tàpia per culpa d’un refredat mal curat. Fantàstic! 
El moment àlgid va arribar, però, a la segona part de la classe. Un cop escoltades les explicacions dels xerpes, fets els exercicis i comprovats els resultats, el Jaume va decidir fer-nos un resum del tema i intentar resoldre els dubtes més generalitzats. I aquí va començar el que acabaria sent una classe magistral en què no hi va faltar de res. Al Jaume li recava explicar-nos massa detalls, perquè, deia, no ens volia confondre, ni avorrir. Ell, atabalat i preocupat, deia que no, que no seguia. Nosaltres, atents i interessats, dèiem que sí, que seguís. Potser va ser aquesta preocupació per no perdre la nostra atenció la que va provocar que el nostre estimat professor – un home seriós i prudent – de sobte es transformés en el Palomino, parlés com els pijos o com els guiris, es fotés de la Botella o parodiés la locució que anuncia la parada del tren a Viladecans. Tot a fi de bé, és clar. Quan es tracta d’entendre els sons, tots els recursos són pocs.
I així va ser com una classe que es preveia feixuga va passar volant i com els presents vam aprendre a perdre la por als fonemes i a riure’ns-en. Això sí, sense faltar-los al respecte.
DEURES
Publicar la primera versió de l’article d’opinió. Cliqueu aquí.
Article complet
