Servei Local de Català de Castelldefels

Resum: Rondalla en català antic

El text és una rondalla que descriu com un religiós dins la terra que es trobava sota la seva guarda, va trobar un home, un os, una serp i un corb atrapats en una trampa i els va rescatar després que aquests li ho preguessin. Tanmateix, la serp el va advertir que l’home el trairia. En agraïment, l’os i el corb li van donar regals, però finalment tal i com havia advertit la serp l’home traeix l’ermità i aquest acaba perseguit i empresonat.

Personalment, crec que podríem considerar el text com a una contarella que pretén reflectir i criticar l’avarícia inherent a la condició humana.

Víctor Díaz

La Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els documents reials, de la noblesa i eclesiàstics. Aquesta escrivania reial va ser organitzada a partir del segle XIII i la componien una sèrie de funcionaris que tenien cura de tota la documentació reial.
El canceller s’ocupava de redactar tota mena de documents administratius. A partir de la segona meitat del segle XIV s’escrivien majoritàriament en català.
Totes les institucions, municipis i notaris utilitzaren el mateix model lingüístic de la Cancelleria.
La Cancelleria esdevingué un focus cultural sobre tot a partir de 1373 quan s’hi aplegà un grup de copistes per transcriure llibres.
La poderosa influència de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals.
La Cancelleria va tractar de trobar la uniformat lingüística en la prosa catalana, i, aquest model s’anà imposant.
(Vikipèdia)

Cancelleria Reial
Era l’organisme administratiu encarregat de redactar les actes oficials dels reis de la Corona d’Aragó. Va ser creada al segle XII, però no va ser fins en el s. XIV que Pere el Cerimoniós va reformar-la i modernitzar-la. La Cancelleria Reial va tenir un paper molt important com a factor unificador de la llengua catalana escrita i textos que surten són un model d’escriptura. Es va formar pels escribes i notaris que, a més d’escriure documents oficials, tambè van traduir textos en grec i clàssics llatins. Un dels homes més destacats de la Cancelleria va ser Bernat Metge (Barcelona, 1340/46 – 1413), presentador de l’Humanisme a Catalunya. Metge adaptada i traduïda al catalans textos de Sèneca, Petrarca… La seva gran obra és Lo Somni, redactada al 1399 en la presó, on va ser acusat de la mort de Juan I, precisament per aconseguir la llibertat. Bernat Metge és considerat un dels millors escriptors de prosa catalana, presentador de l’estil renaixentista de la literatura catalana.
En la segona meitat del segle XIII trobem textos jurídics i administratius importants escrits en català, que ens mostra que la llengua parlada (de vida comercial, econòmica…) era normalment el català: usos de Barcelona, les cartes de València, els costums de Tortosa, el llibre del Consolat de mar…
Durant els segles XIV i XV van aparèixer canvis importants en la societat catalana: l’aparició de la burgesia industrial, l’expansió de l’humanisme, la invenció de la impremta… Les conquestes es van expandir a través de la Mediterrània i l’hegemonia dins la Corona d’Aragó es va traslladar des de Barcelona a València. EL català va ser utilitzat en tots els àmbits i la producció literària donava grans obres, poesia i ficció. És per tot això que el s. XV es considera l’edat d’or de la literatura catalana.
Des de finals del segle XVI les funcions de la Cancelleria serien absorbides cada vegada més pels diversos consells generals de la monarquia espanyola i la presència del català en la vida cancelleresca va desaparèixer a poc a poc, fins que va desaparèixer completament a principis del segle XVIII.

RESUM

El relat explica la història de cóm quatre animals: un ós, un corb, una serp i un home, van caure en un parany i van aconseguir sortir gràcies a l’ajut d’un ermità.
Aquest ermità ajudà a sortir a tots els animals, tot i que la serp li aconsella que és millor deixar a l’home dins del parany.
Per agrair l’acció de l’ermità cadascun dels animals li fa un regal. L’ós li regala una bresca de mel, el corb una garlanda, la serp el consell inicial i l’home no li fa cap regal, al contrari: li traeix.
El final narra el mal físic i la mala sort que va patir el pobre ermità per la traició d’un altre home.

COMENTARI D’UN TEMA D’ACTUALITAT

Ramon Espadaler, conseller d’Interior, ha demanat aquest dimecres prudència a l’hora d’enjudiciar l’actuació d’un grup de mossos d’esquadra al Raval durant la detenció de Juan Andrés Benítez, que va morir el 6 d’octubre passat, presumptament a causa de les ferides sofertes poc abans. “No actuarem fins a tenir certeses”, ha reiterat.
Espadaler ha declarat a Catalunya Ràdio que el departament d’afers interns dels Mossos està investigant la intervenció dels agents en la reducció de Benítez, de forma paral·lela a la Policia Nacional. Aquest cos de seguretat de l’Estat ha detallat en un informe que un dels mossos que va participar en la detenció de l’empresari li va donar cinc cops de puny al cap, malgrat que aquest havia estat immobilitzat pels agents autonòmics.

Fins que els mateixos Mossos no facin arribar al conseller el seu informe, Espadaler no adoptarà cap mesura contra els agents implicats. “No podem actuar a cop de titular periodístic. Hem d’actuar i actuarem. No allargarem el calendari, però no ens volem precipitar”, ha afirmat el titular d’Interior, que ha insistit que, si s’han produït “males pràctiques” en aquesta intervenció policial, s’adoptaran les mesures pertinents, si bé ha subratllat que, en qualsevol cas, no és “un acte generalitzable”. “Una determinada acció no pot emmascarar la imatge d’un cos i no es pot elevar a categoria un fet puntual”, ha conclòs el conseller democristià.
Es diu que el detingut anava drogat, si això es cert em pregunto jo: algú s’ha parat a pensar com reacciona la gent que va drogada?. La gent sap que una persona drogada es pot donar cops de cap ell sol en una garxola, per exemple quan han estat detinguts, a on està tot solet i fer-se ferides sense que ningú l’hagi tocat?. Les drogues generen violència cap els altres i a ells mateixos.