A la classe d’ahir vam repassar la substitució del complement circumstancial i del complement preposicional.
Les claus per fer la correcta substitució són:
- si un CC va introduït per la preposició DE es substitueix pel pronom EN
- si un C. Prep. va introduït per la preposició DE es substitueix per el pronom EN
- si un CC o C.Prep. va introduït per qualsevol altra preposició que no sigui DE porta el pronom HI
podem veure els exemples a la pàg 149 del dossier
Després hem fet els exercicis de la pàg 150 i els hem corregit.
Hem parlat també del mots compostos, que són la unió de dues o més paraules amb un significat propi com a resultat. Cada paraula per si mateixa també té el seu propi significat i pot funcionar de forma independent.
Per saber quan hem de posar el guionet, hem de recordar que si la primera paraula acaba en vocal i la següent comença per R S o X porta guionet, si no es compleix aquesta regla, no.
Hi ha altres casos que també porten guionet
- Paraules repetides i expressives (bup-bup, nyigui-nyogui)
- Compostos amb punt cardinal (nord-americà)
- Quan el primer element porta accent gràfic(pèl-roig)
- Compostos que es puguin confondre al llegir-los (blanc-i-blau)
- Compostos que comencen per no (no-res)
podem veure els exemples a la pàg 151 del dossier.
Hem fet els exercicis de la pàg 150.
Després hem parlat també dels mots compostos que comencen per un prefix, en aquestes casos és molt important recordar que les dues paraules no tenen significat propi. El prefix per si mateix no te significat. Aquets mots compostos sempre van sense guionet.
Hem fet l’exercici de la pàg 152 i l’hem corregit amb el diccionari.
Hem fet un àudio amb una fotocòpia que ens ha donat la Núria. Ens ha donat una petita clau per fer els exercicis d’àudio. Sempre hem de contestar en funció del que escoltem i mai ens hem de basar en el nostre bagatge cultural a l’hora de resoldre l’exercici. Hem de deixar fora el que sabem i quedar-nos solament amb el que escoltem.
Finalment hem repassat els accents de les paraules agudes.
Recordem que les paraules agudes són les que tenen la síl·laba tònica al final.
S`accentuen les acabades en a, e, i o, u, as, es, is, os, us, en, in.
No s’accentuen les que acaben en diftong, com au, ai, ei, eu, oi, ou.
Cal tenir en compte
*El futurs dels verbs acabat en –e (cantaré)sempre van amb accent tancat.
*La paraula veí porta accent. Segons la norma no hauríem de posar-ne però per aconseguir que la “i” es pronunciï, hem de trencar el diftong. Així la paraula escrita serà igual que la que escoltem.
Judith i Paula
Article complet
