16a i 17a sessió Suficiència 2
10-12 de març
Arran: gairebé tocant, fregant.
Activitat en grup (tema educació): Llegir un text, fer el resum, escriure una opinió i triar algun fragment del text per fer-ne un dictat.
Text sobre activitats extraescolars: Paloma, Joan i Josep Lluís.
Text sobre la lectura: Andrea, Diana, Tadeusz i Sybille.
Text sobre els deures: Anna, Josué i Fran.
Un cop hem fet l’activitat en grup, hem comentat entre tots els resultats obtinguts i hem trobat els següents errors més comuns:
- Des de que acaben la jornada laboral: les preposicions a, de, en i amb desapareixen davant la conjunció que (Des que acaben la …).
- No estaven coordinades amb lo que eren les hores: (amb les hores…).
- Provocava que un conjunt de nens tinguessin que estar a casa dels avis: per expressar una obligació o una necessitat utilitzarem “haver de + infinitiu” (nens haguessin d’estar…).
- A lo millor són les vuit de la nit…: lo + adjectiu, en general no és correcte, a més per expressar possibilitat utilitzarem potser o pot ser que (Potser són les…).
- Lo que volia dir abans…: el que volia dir…
- Lleguen allí badallant: arriben allà …
- Hay una cosa: Hi ha una …
- Fora de l’escola tenen que fer les coses que no fan dintre: han de fer les coses…
- Es crea una relació més cercana: més propera.
- De les informacions de la fulla que hem recibit: del full que hem rebut.
- Hem d’animar als nens a escriure aunque que sea una cosita petita: encara que sigui una coseta petita.
- Jo estic d’acord amb Sybille: amb la Sybille.
- Per la seva inmadures, per la seva joventut: immaduresa.
- Parla de que aquesta no és la millor aproximació: Parla del fet que aquesta…
- Has de disminuir les vegades que lo controles: les vegades que el controles.
- Si estic d’acord o no és otra cosa: si hi estic d’acord o no és una altra cosa.
- Has de donar-lis una agenda, mostrar-lis com l’han d’utilitzar: donar-los una agenda, mostrar-los com l’han d’utilitzar. (donar-lis no existeix, cal utilitzar donar-li o donar-los).
- El que hay que fer és que agafin autonomia: El que s’ha de fer o d’aconseguir és agafar autonomia.
- Cal donar-lis eines perquè siguin independents: cal donar-los eines perquè…
- El temps que els deixen per fer les tareas: les tasques.
- Arribava i los posava ahí (parlant dels problemes): els posava allà.
- Cada dia porta fulles de deures: fulls.
Verbs de la 1ª conjugació (-AR) (estudien, dinen, mengen, parlen, juguen)
Temps present: -o, -es, -a, -em, -eu, -en.
Temps passat: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.
La vocal neutra a/e en posició àtona en els verbs s’escriurà –a, a final de paraula i –e, en la penúltima lletra.
Excepcions: corre, vine, obre, omple.
Sufix –esa: paraules abstractes. Bellesa, maduresa…
Sufix –essa: formació del femení. Metge-metgessa. Alcalde-alcaldessa.
Verbs de la 2a conjugació (-ER, -RE)
Temps present:
- jo perdo, tu perds, ell perd, nosaltres perdem, vosaltres perdeu, ells perden.
- Jo debato, tu debats, ell debat, nosaltres debatem, vosaltres debateu, ells debaten.
- Cloure i fondre conjuguen diferent: jo cloc, tu clous, ell clou, nosaltres cloem, vosaltres cloeu, ells clouen.
Aquesta –c final, quan fem el present de subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu, es converteix en –g:
(subjuntiu) jo clogui, tu cloguis, ell clogui, nos cloguem, vos clogueu, ells cloguin. (imperfet de subjuntiu) “ seria necessari que” jo clogués, tu cloguessis, ell clogués, nos cloguéssim, vos cloguéssiu, ells cloguessin.
Acabaments en:
- -batre: combatre, debatre
- -metre: ometre, admetre
- -cebre: concebre
- -cloure: concloure
- -rompre: interrompre
- -fondre: confondre
- -córrer: concórrer
Exercici: conjuga de forma correcte el verb que està entre parèntesis.
“evitaríem que ocorreguessin accidents”, “nostres fills i filles percebessin l’escola”, “tal com ja he dit admeto que caldria”, “és molt important que l’escola difongui aquest hàbit”, “que nosaltres, des de casa, no interrompem la tasca”, “és important que recorrem a altres recursos”, “Concloc la meva intervenció”, “només combatrem els mals resultats “, “plantejar reunions més freqüents, que incloguin pautes”.
Anna
