B2 6a sessió
Avui, barri de la Muntanyeta i parc de la Granota. Ens preguntem si Castelldefels és un paradís.
Avui, barri de la Muntanyeta i parc de la Granota. Ens preguntem si Castelldefels és un paradís.
Castelldefels, 31 de gener de 2019
Salut, companys!
Començo a detallar com s’ha desenvolupat la jornada. Un dia fred, amb núvols, predominant estratocúmulus amb nimboestratus, la humitat es ficava a dins els ossos i el sol no es deixava veure. Era l’últim dijous de gener i marcava un abans i un després al front. Moltes baixes a la trinxera. Potser l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps ha indisposat a més d’un company, és a dir, s’apropava el dia de l’entrega de l’article d’opinió del nostre diari de batalles i penúries. El comandant Jaume ha fet l’habitual bateria de preguntes per refrescar el que hem treballat la jornada anterior.
Posteriorment, s’ha revisat l’acta de la nostra companya Irina i com darrerament és habitual no hi ha hagut compassió. Els companys de trinxera han tret el fusell, el matxet, la pistola, la navalla i tot el que tenien a la vora. Aquí, al front, quan s’olora la sang, donem la puntada sense respectar els recursos i estils de l’autor. El comandant ens va cridar a l’ordre per aquests extrems. No sé si la tropa ho tindrà en compte en futures ocasions, tenen les dents esmolades i molta ànsia d’estripar autors.
Després d’aquesta situació tensa que hem viscut ja de forma habitual, ha entrat un raig de sol per la finestra. La nostra companya Bea ens ha convidat a diverses pastetes i begudes, sense alcohol, per celebrar el seu aniversari. Que bé que et senten aquests vint-i-cinc anys, Bea! Hem aprofitat aquest incís per fer l’estraperlo i completar el nostre carnet de racionament, perquè el comandant ens ha tingut a règim aquests dies. Potser deu formar part de la Cofradía de la Virgen del Puño o ens vol entrenar per al dejuni que s’aproxima.
Seguidament, ha arribat el joc de les tres diferències. Separats per binomis, hem observat atentament la nostra parella durant un minut. Després, ens hem girat i per torns hem fet tres canvis de vestimenta. Hi ha qui s’ha mig despullat, altres s’han descordat les sabates o s’han intercanviat peces de roba. L’important era despistar el teu company de trinxeres i vèncer.
Ha arribat el moment de posar-nos seriosos i hem treballat la sinonímia. A priori, semblava fàcil però el comandant ens ha fet tocar de peus a terra. Ha clarificat que és millor no creuar segons quins camins. Durant l’exercici, hem estat una mica dispersos i el nostre comandant en cap ens ha cridat a l’ordre en diverses ocasions. Potser estàvem pensant en el cap de setmana? I per acabar-ho d’adobar, el comandant Jaume ha ordenat que ,per seccions, s’havia d’escollir el color del Lluís, la Trini i el Cruells, respectivament. No hi ha hagut consens. Les seccions no volien cedir el color i s’han viscut moments d’alta tensió. Finalment, l’atzar ha decidit per nosaltres:el Lluís color vermell, la Trini color lila i el Cruells color groc.
I res més germans del front, fins a la propera!
No pensis què pot fer la República per tu; pensa què pots fer tu per la República.
El passat dimarts 29 de gener es van lliurar els premis del III concurs del programa I tu, jugues en català?, organitzat pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Celebrat del 19 al 30 de novembre, ha comptat amb un total de 1.352 participants de tot Catalunya, dels quals 125 han obtingut la màxima puntuació i han format part del sorteig públic amb què es van decidir els tres guanyadors. Els afortunats són:
1r premi
Sr. Javier Quesada Amor
Una estada en un alberg de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), un val de 50 € d’Abacus i un lot de jocs.
2n premi
Sra. Núria Bosch
Un sopar per a dues persones al restaurant L’Avi Melcior, un val de 40 € d’Abacus i un lot de jocs.
3r premi
Sr. Francesc Moragas Rof
Entrades per a l’espectacle La bona persona de Sezuan del TNC, un val de 30 € d’Abacus i un lot de jocs.
Durant el lliurament de premis es va proposar als assistents participar en un Kahoot de 6 preguntes sobre jocs en català. De les tres persones del públic que van obtenir la màxima puntuació i que, per tant, van guanyar un lot de jocs en català, la segona classificada va ser la Lucy Pillon, alumna dels cursos de català de Castelldefels.
Enhorabona a tots i gràcies per participar-hi!
Benvolguts camarades,
Tal i com comencem totes les anteriors sessions, en Jaume començava preguntant un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió. Les opinions van ser variades, però em va semblar que la més aclamada va ser l’acta d’en Koko.
Tot seguit, ens va repartir a cadascú de nosaltres els retalls del foli en què hi havia l’acta d’en Xavi, desglossada per parts. Separats per escamots ― i com en Jaume fa habitualment a l’inici que ens enumera un, dos, tres, quatre,,un dos ,tres,quatre―, ens va agrupar a les diferents zones de l’aula per poder corregir i debatre grupalment els errors que hi podien haver.
Va arribar el moment del joc, tots drets formant un cercle i en Jaume, convertit en el capità Picó, va començar a donar ordres sempre formulant davant de cada acció “en Picó diu”. En el cas que no hi posés aquest encapçalament i realitzessis l’acció quedaves eliminat. El joc ha estat molt divertit. Hi ha qui ha caigut a les trampes d’en Picó, però la majoria de l’escamot va superar el joc d’eliminació.
Ara sí, arribava un moment molt desitjat per tots, la pluja de cupons i no eren cupons de l’ONCE, eren els esperats cupons de racionament. En Jaume retallant-los com si fos Eduardo Manostijeras, i tots esperant com pollets afamats demanant el menjar: la llet, els ous, la farina, etc. Vam treure de polleguera en Jaume, que murmurava en veu baixa maleint-nos que no donava l’abast a retallar i a repartir-los.
Un cop posades al dia les nostres cartilles, tocava fer un exercici de reconeixement gramatical, les majúscules i les minúscules, on vam poder comprovar que en els organismes oficials i la majoria de noms propis s’escriu l’inici en majúscula igualment, en els dies assenyalats de l’any com El Dia del No Fumador o El Dia de la Croqueta.
Com és habitual, vam finalitzar la sessió amb la proposta de la piulada al Twitter sobre l’exposició d’Incerta Glòria per guanyar el següent cupó.
PD: Tota la sessió va estar amenitzada per una música tranquil·la i gairebé somnífera. És possible que hagi oblidat alguna cosa ja que estava molt relaxat.
Salutacions,
Jordi
El diumenge 3 de febrer a les 19 h tindrà lloc l’assaig general de l’espectacle Qui ets? al Teatre Plaza de Castelldefels. En finalitzar, el públic assistent podrà assistir a un debat col·loqui amb en Màrius Serra.
Si hi esteu interessats, podeu recollir les entrades a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (de dilluns a divendres de 8 h a 14 h i dimarts, dimecres i dijous de 16 h a 19.30 h). També les podeu recollir a partir d’1 h abans de l’inici de l’espectacle a les taquilles del Teatre. L’entrada és gratuïta.
Qui ets? El Llullu, nascut amb paràlisi cerebral, ha d’anar amb cadira de rodes i mai no podrà caminar. En un càmping de l’Empordà on passen uns dies en família, el seu pare es queda embadalit veient com corre el cosí del Llullu i té un somni: algun dia veurà córrer son fill. Acompanyat de la mare i la germana, passejaran el Llullu per tot el món, d’Itàlia a Hawai, atraient les mirades de persones molt diferents. Fins que un dia, el somni es farà realitat.
https://pixabay.com/en/security-industrial-logistic-1491514/
Aquesta setmana hem continuat parlant de seguretat laboral. Dimarts, un cop vam parlar sobre els riscos laborals del nostre sector, es van proposar mesures per prevenir-los.
Vam repassar les estructures que serveixen per indicar obligació.
Aquí en teniu algunes:
Perífrasis d’obligació
Si voleu practicar més:
L’obligació
Després vam repassar alguns complements verbals: el complement directe i el complement indirecte.
Dijous vam començar la classe revisant algunes errades o dubtes que teníeu a l’hora d’escriure.
Si voleu recordar els accents diacrítics:
Accents diacrítics
Hi ha o n’hi ha?
Per acabar la classe vam treballar el vocabulari, concretament les frases fetes.
Si voleu practicar més:
Frases fetes
https://pixabay.com/en/tailoring-tailor-costume-apparel-2575930/
Aquesta setmana hem treballat les formes no personals del verb: infinitiu, gerundi i participi.
Si voleu practicar més:
El verb
Dilluns ens vam centrar especialment en els usos del gerundi:
Dimecres vam repassar el que havíem après del gerundi en parelles o grups. Molt bona feina!
També vam parlar de la concordança del participi. Vam comentar que no és obligatori fer-ho, però sí que és recomanable en textos formals.
La concordança del participi
Per acabar, una mica de vocabulari (frases fetes) relacionades amb el món tèxtil.
Bon cap de setmana!
Hola, companys:
Em demaneu que us continuï informant com avancen les sessions amb el professor Jaume aquí, al front de Castefa, CC Canyars, #c2cast18. Doncs, us comunico els detalls de la reunió del dijous 24 de gener.
Fidels a l’ordre del dia, vam començar amb una roda de preguntes per recordar la sessió anterior. Després, de manera improvisada, vam passar a la revisió de la cartilla de racionament, perquè alguns companys s’havien adonat que els faltaven cupons. Encara sort que el Jaume destaca per la seva generositat i ens premia amb recompenses vàlides! Però, per circumstàncies alienes al professor, els cupons tardaven massa a arribar. Sentint-ho molt, el Jaume ens va assegurar que era cosa d’una setmana i no demorarien a aparèixer per a la pròxima reunió. Tocava patir uns dies més.
Tot seguit, vam reaccionar a l’ordre de revisar l’acta epistolar del nostre company Koko. Cal destacar que la tropa no dorm: les correccions són cada vegada més precises i ara la col·laboració, que ja no queda ni un infiltrat, és màxima. El nostre esforç de sobte va trobar una retribució: un àpat espontani que consistia en un tros de pa de pessic i un gotet de Cacaolat, que provenien del subministrament nadalenc. Segons semblava, el Jaume havia collit les indirectes o, millor dit, unes indirectes molt directes que li llançava el company Koko. En la seva acta, ell havia denunciat que les tasses de cafè virtuals eren massa suggeridores, encara que el cafè de debò no arribava mai. Ben fet!
Després, ens vam entretenir amb l’habitual joc del dia, que aquest cop era d’observació i reacció. Havíem d’identificar un company per alguna cosa que destaqués i arrimar-nos a ell! Quina imaginació té el Jaume, mai deixa de sorprendreˈns ! I sí, que no falti observació en aquests temps!
Finalment, vam formar tres grups per validar la presentació del projecte d’Incerta glòria. El projecte va agafant forma, però li falta una plataforma de visualització digital. Segurament en les pròximes reunions ens dediquem a enllestir els detalls i les dates.
Espero que aquesta carta us hagi aclarit les últimes disposicions de lˈEscamot i us saludo cordialment.
Irina