Arxiu de l'autor

  • C2 29a sessió

    obra de Jordi Gris

    29 de gener de 2019

    Benvolguts camarades, 

    Tal i com comencem totes les anteriors sessions, en Jaume començava preguntant un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió. Les opinions van ser variades, però em va semblar que la més aclamada va ser l’acta d’en Koko.

    Tot seguit, ens va repartir a cadascú de nosaltres els retalls del foli en què hi havia l’acta d’en Xavi, desglossada per parts. Separats per escamots ― i com en Jaume fa habitualment a l’inici que ens enumera un, dos, tres, quatre,,un dos ,tres,quatre―, ens va agrupar a les diferents zones de l’aula per poder corregir i debatre grupalment els errors que hi podien haver.

    Va arribar el moment del joc, tots drets formant un cercle i en Jaume, convertit en el capità Picó, va començar a donar ordres sempre formulant davant de cada acció “en Picó diu”. En el cas que no hi posés aquest encapçalament i realitzessis l’acció quedaves eliminat. El joc ha estat molt divertit. Hi ha qui ha caigut a les trampes d’en Picó, però la majoria de l’escamot va superar el joc d’eliminació.

    Ara sí, arribava un moment molt desitjat per tots, la pluja de cupons i no eren cupons de l’ONCE, eren els esperats cupons de racionament. En Jaume retallant-los com si fos Eduardo Manostijeras, i tots esperant com pollets afamats demanant el menjar: la llet, els ous, la farina, etc. Vam treure de polleguera en Jaume, que murmurava en veu baixa maleint-nos que no donava l’abast a retallar i a repartir-los.

    Un cop posades al dia les nostres cartilles, tocava fer un exercici de reconeixement gramatical, les majúscules i les minúscules, on vam poder comprovar que en els organismes oficials i la majoria de noms propis s’escriu l’inici en majúscula igualment, en els dies assenyalats de l’any com El Dia del No Fumador o El Dia de la Croqueta.

    Com és habitual, vam finalitzar la sessió amb la proposta de la piulada al Twitter sobre l’exposició d’Incerta Glòria per guanyar el següent cupó.

    PD: Tota la sessió va estar amenitzada per una música tranquil·la i gairebé somnífera. És possible que hagi oblidat alguna cosa ja que estava molt relaxat.

    Salutacions,

    Jordi

    Share

    Article complet

  • B2 4a sessió

    Share

    Article complet

  • C2 28a sessió

    obra de Jordi Garcia

     

    Castelldefels, 24 de gener de 2019

    Hola, companys: 

    Em demaneu que us continuï informant com avancen les sessions amb el professor Jaume aquí, al front de Castefa, CC Canyars, #c2cast18. Doncs, us comunico els detalls de la reunió del dijous 24 de gener. 

    Fidels a l’ordre del dia, vam començar amb una roda de preguntes per recordar la sessió anterior. Després, de manera improvisada, vam passar a la revisió de la cartilla de racionament, perquè alguns companys s’havien adonat que els faltaven cupons. Encara sort que el Jaume destaca per la seva generositat i ens premia amb recompenses vàlides! Però, per circumstàncies alienes al professor, els cupons tardaven massa a arribar. Sentint-ho molt, el Jaume ens va assegurar que era cosa d’una setmana i no demorarien a aparèixer per a la pròxima reunió. Tocava patir uns dies més.  

    Tot seguit, vam reaccionar a l’ordre de revisar l’acta epistolar del nostre company Koko. Cal destacar que la tropa no dorm: les correccions són cada vegada més precises i ara la col·laboració, que ja no queda ni un infiltrat, és màxima. El nostre esforç de sobte va trobar una retribució: un àpat espontani que consistia en un tros de pa de pessic i un gotet de Cacaolat, que provenien del subministrament nadalenc. Segons semblava, el Jaume havia collit les indirectes o, millor dit, unes indirectes molt directes que li llançava el company Koko. En la seva acta, ell havia denunciat que les tasses de cafè virtuals eren massa suggeridores, encara que el cafè de debò no arribava mai. Ben fet! 

    Després, ens vam entretenir amb l’habitual joc del dia, que aquest cop era d’observació i reacció. Havíem d’identificar un company per alguna cosa que destaqués  i arrimar-nos a ell! Quina imaginació té el Jaume, mai deixa de sorprendreˈns ! I sí, que no falti observació en aquests temps!  

    Finalment, vam formar tres grups per validar la presentació del  projecte d’Incerta glòria. El projecte va agafant forma, però li falta una plataforma de visualització digital. Segurament en les pròximes reunions ens dediquem a enllestir els detalls i les dates. 

    Espero que aquesta carta us hagi aclarit les últimes disposicions de lˈEscamot i us saludo cordialment.

    Irina

    Share

    Article complet

  • C2 27a sessió

    Obra d’Alberto

    Castelldefels, 22 de gener de 2019

    Com ja era habitual en aquells dies, la jornada va començar amb el repàs de la sessió anterior i cadascú va dir-hi la seva. Seguint amb la nostra rutina, entre tots vam corregir l’acta que va escriure anteriorment un camarada de l’escamot. Espero però, comandant Jaume, que si algun dia la tropa descobreix aquesta carta que t’envio a tu personalment sigui benèvola i no me la destrossi com si res a base de nous punts i comes. En aquests temps de guerra, ja se sap, que surten noves faccions del no-res.

    Com anava dient, la jornada va seguir tocant un tema que ja ens sonava de dies anteriors: l’apostrofació. Vam realitzar els exercicis com bonament vam poder, aplicant tot el coneixement que teníem assimilat de la nostra instrucció militar. No va estar del tot malament, i la moral de l’escamot va pujar de valent. Ara que ja comencem a divisar el dia del judici final, el dia D i l’hora H, la batalla de les nostres vides, ens sembla que ja estem preparats!

    No tot va ser instrucció pura i —segurament, influenciat pel teu vell capità Picó— vas voler donar un toc de cultura a l’escamot. Vam opinar sobre l’obra de Joan Fontcuberta, un artista transgressor, que en temps de guerra és agradable d’apreciar.

    Seguidament, vam desconnectar durant uns moments d’aquesta maleïda guerra amb un joc que, a força de tocar

    —que no se’m mal interpreti—, ens va dur fins i tot fora del campament base. Quines ganes tenen alguns de tocar el dos d’una vegada!

    Per finalitzar la sessió, i donant exemple dels ideals que estem defensant amb la nostra pròpia vida, vam sotmetre a votació com havia de ser un dels atacs que ens donaria la gran victòria final en aquesta guerra. Em refereixo, és clar, al projecte d’Incerta glòria. Serà aquí on demostrarem al món -o potser no tant- com hem treballat de valent durant aquests dies al front.

    E questo è il fiore del partigiano

    morto per la libertà!

     

    Una forta abraçada,

     

     

    Share

    Article complet

  • B3 3a sessió

    Share

    Article complet

  • B2 2a sessió

    Share

    Article complet

  • C2 26a sessió

    Obra d’Irina

    Bon dia, companys!
    Avui intentaré fer l’acta corresponent a veure què en surt, d’aquí.

    Per començar, el nostre tinent ens ha preguntat en què ens hem quedat de la sessió anterior. Després, al nostre projector ha aparegut la foto d’una tassa de cafè i dels altaveus ha començat a sonar una música de fons com si es tractés d’una cafeteria d’època. Vull denunciar que aquell cafè mai va arribar.

    A partir d’aquí, ha arribat el moment de la correcció de l’acta del nostre amic i company de l’escamot Imanol. Una acta, que no sabem si ha estat pel seu contingut o per l’ambient creat pel nostre tinent, ha estat com l’espessor de la crema d’un bon cafè expresso.nEl Jaume, amb aquell missatge subliminal i aquella música, va aconseguir justament el que no pretenia. L’ambient distès que havia de ser aquell moment es va convertir en un de debat . Un debat dens i espès, en què cada membre de l’escamot volia imposar el seu estil narratiu. Ha sigut l’acta més llarga i que més maldecaps ha creat al nostre pobre tinent. Després, m’acusen a mi de sabotejador quintacolumnista. Imanol, has fet que el Jaume acabés sentint-se com la llet bullint de la cafeteria.

    Seguidament , va haver-hi un temps de descans cerebral , amenitzat amb uns minuts musicals. Personalment, jo pensava que era el moment del joc, però nooooooo! Va ser el moment de parlar d’un recurs gramatical, l’habilitació, bàsicament com una cosa pensada per un fi i que acaba servint per un altre.

    Per fi, va arribar el moment del joc , com a tota la sessió va continuar amb el mateix camí . Es tractava d’un joc de memòria en el que cada membre de l’escamot havia de recordar-se de l’acció que havia fet i sumar-hi ell una de nova. habilitaAixí doncs, no puc acabar, sinó fent un recordatori d’aquell joc. El joc començava dient:

    El Jaume marxa de viatge amb una abraçada ,l’Inma amb una maleta, la Neus agafa els  patins, el Raúl es posa l’abric , el Koko agafa la carpeta, la Maria Eugènia el  telèfon , la Puri el paraigua, el Jordi el  bolígraf , el David el llibre d’Incerta glòria , la Irina agafa el  passaport , la Noelia amb el coixí, l’Albert s’emporta la bicicleta, l’Eva se’n duu els  nens, el Marcos no surt de casa sense la seva navalla, la Bea surt com Déu la va portar al món , la Cristina amb el seu paquet de kleenex, la Lola amb el seu necesser, l’Eylem se’n va amb moltes ganes, el Xavier agafa les  xancletes i després d’aquest rotllo, el Jordi i tots nosaltres ens anem a fer punyetes .

    Gràcies per la vostra paciència , us saluda el vostre amic Koko.

    Share

    Article complet

  • B2 1a sessió

    Share

    Article complet

  • C2 24a sessió

    obra d’Imanol

    Castelldefels, 10 de gener de 2019

     

    Ahir, un cop més, ens va il·luminar el sol com és habitual  en els últims tres mesos, dues vegades per setmana, a l’aula del Centre de Normalització Lingüística. Com sempre, vam començar fent memòria cada un de nosaltres sobre què ens va quedar en el record de l’última sessió.

    Uns breus comentaris a la tropa sobre el gerundi quan expressa temps i l’ús del doncs van donar pas  a les últimes preguntes pendents dels escamots sobre  Incerta glòria. A continuació, com ja ens té acostumats, el Jaume ens va proposar un joc per relaxar tensions en cos i ment. En aquest cas amb el joc de les orelles de conill, divertit i alhora capaç de mantenir la nostra atenció present.

    Amb gran expectació, per fi anem a descobrir els infiltrats que encara falten per desvetllar-ne la identitat. Descobrim un nou eclesiàstic, amb Jordi Garcia, que juntament amb la Lola eren els dos religiosos ocults. Després de divagar i aguditzar la nostra percepció, vam anar descobrint els tres comissaris polítics: el Jose,l’ Eva i l’Alberto. Ens vam quedar intentant endevinar quins podrien ser els quintacolumnistes, ja  que forçosament eren absents d’aquesta sessió i de l’anterior. Hi ha pocs candidats però persisteix la incertesa.

    Finalment, el Jaume ens va demanar fer per escamots una pluja d’idees sobre què destacaríem i com realitzaríem una exposició sobre la novel·la. Hi va haver moltes i diverses propostes per part de totes les esquadres. Van quedar plasmades per seguir treballant-hi i  ideant-ne l’exposició. Fins aquí, el repàs del que va passar. Seguim avançant! Llum als ulls i força al braç!

    Salut i República! 

    Share

    Article complet

  • C2 23a sessió

    obra de Jordi M

    Castelldefels, 8 de gener de  2019

     

    Benvolguts i benvolgudes integrants de l’ escamot,

     

    Després de les vacances de Nadal concedides pel Jaume, cap de l’escamot, els milicians hem tornat a les trinxeres de nou.

    Les novetats al front del dimarts 8 de gener de 2019 són les següents:

    Vam començar la sessió escrivint cadascú una frase, simple i curta, a un paper que havíem de deixar a l’interior d’una bossa que tenia el Jaume. Una vegada recollits tots els papers pel cap de l’escamot, havíem d’escriure una nova frase en un nou full. En aquest cas, l’oració havia de ser amb gerundi i que respongués a la pregunta quan?

    El Jaume va anar passant la bossa que contenia tots els papers i cada milicià va agafar-ne un. La finalitat era unir una frase que havíem agafat de la bossa amb l’oració en gerundi que havíem escrit. En veure que poques frases tenien sentit, el Jaume va aprofitar aquest fet per explicar-nos l’ús del gerundi. La utilització del gerundi és correcta quan expressa una acció simultània o immediatament anterior a l’acció expressada pel verb de l’oració principal.  

    Una vegada finalitzada la magistral classe sobre l’ús del gerundi, el Jaume va triar quatre milicians de l’escamot per passar a fer l’habitual joc de cada sessió. Els quatre combatents triats es van convertir, durant uns instants, en taxistes. La finalitat era la d’intentar convèncer el màxim de persones perquè pugessin al seu taxi. Quan tothom ja hi havia accedit, i després de circular durant una estona per tot el camp de batalla, el cap de l’escamot va aprofitar per enumerar cada taxi, formar quatre grups i donar pas al joc del dòmino.

    A cada grup li va repartir un full on apareixien dibuixades diverses fitxes de dòmino. Seguien una seqüència que amagava una oració. La funció de cada grup era esbrinar el missatge que contenia totes les seqüències. El missatge ocult, que encobrien les fitxes del dòmino, era el següent: “Quan ens pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte van canviar totes les preguntes”. Acte seguit, el Jaume ens va explicar que aquesta frase era una cita de l’escriptor, periodista, poeta, dramaturg i polític Mario Benedetti.

    Per finalitzar la jornada, el cap de l’escamot ens va fer escriure a cada soldat dues preguntes sobre la novel·la Incerta glòria. Després, ens va separar en dos grups formats per deu combatents. Cada grup havia d’escollir deu preguntes de totes les que tenien escrites entre tots els integrants.

    Una vegada escollides les deu preguntes per a cada grup, va començar la batalla final, la guerra al front. Una guerra de les més dures, sense armes, sense enemistats, sense ideologies. Un enfrontament de coneixement màxim sobre la novel·la. I dic màxim perquè les preguntes eren del més enrevessades. Preguntes sobre els detalls més petits. Tan summament petits, que potser alguns consideraríem minúcies, però aquestes menuderies van fer que el meu grup, del que vaig sentir-me orgullós, guanyés la batalla final al front.

    Imanol

     

    Share

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories


    Històric


    Blogroll


    Per resoldre dubtes


    Recursos per a l'aprenentatge


    Vídeos


    Darrers comentaris


    Núvol d’etiquetes

    #5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

    Share