Extreta d’https://pixabay.com/en/castle-fontainebleau-perspective-3322089/, autoria d’edmondlafoto
Vam fer un bonic i interessant viatge per la història de Quim/Quima. Amb una ampolla d’aigua ens vam transformar en objectes i accions.
Hem triat aquesta acta, però en teníem tres més.
Entre les 21 paraules, el joc de les salutacions dels animals i els capítols dels llibre sobre Quim/Quima, hem sabut utilitzar les preposicions a i en.
Extreta d’https://pixabay.com/en/twilight-power-lines-evening-532720/, autoria de Nikiko
Amb l’energia del joc i viatjant amb el Quim a través del temps, vam arribar a resoldre la incògnita dels temps verbals.
∗
En teníem tres més
dav
Extret d’https://pixabay.com/en/street-sign-note-direction-possible-141396/, autoria geralt
Si haguéssim vingut ens haurien sortit les vint-i-una paraules en un plis. Com que la majoria no va venir, la Maria té un compromís. S’ha recordat que va ser robot i amb la seva veu fa fer una gravació.
Si voleu aprofundir més en la concordança verbal, cliqueu aquí.
Hem triat aquesta proposta d’acta, però en teníem tres més:
versió literària del joc de la mona
Entre jocs de pista i el joc de la mona arribarem a llegir M. Aurèlia Capmany. Amb Quim/Quima farem un viatge pel temps.
Aconseguirem reconèixer les fonts d’aquesta novel·la?
N’hem triada una, però en teníem més:
Vam arribar i, de sobte, edats al descobert! Descans al passadís i sorpresa: joc d’escapada. Havíem de descobrir el nom del personatge encobert. Estem esperant la moneda capmany.
Extret d’https://pixabay.com/en/pictogram-persons-toilet-wc-symbol-884043/
Ens oblidem de la por per avançar i fer camí. Celebrem amb un brindis la fi del curs, tots i totes amb faldilles i bigotis.
Canviar el punt de vista del gènere
Això ja s’acaba! Arribats a aquest punt del curs, sembla ser que els ànims estan a flor de pell. El pobre professor intenta posar ordre des de primera hora, però, tal i com va dir un dia, som el grup dels repel·lents i això sempre es veu a l’hora de repassar actes anteriors. Per poder començar, en Jaume barreja els diferents grups de funcionaris i altres alumnes, una manera per intentar fer parella amb altres formes de pensar. Així es perd la vergonya! Tot i que, a aquestes altures, ja l’hem perdut…
A poques setmanes de presentar el temible TED talks i l’examen escrit, a tots ens sorgeixen preguntes, dubtes, … ens atabalem i, com és habitual, també el pobre professor. Què és el més efectiu per poder rebaixar el nivell d’estrès? Un joc! Tots drets i a formar dos files, ens hem de treure jaquetes, cinturons, sabates i a estirar els braços tant com puguem per fer la línia més llarga possible.
També toca fer una mica de teoria. Avui toca treballar el lèxic; sort que ja hem deixat endarrere el fantasma dels pronoms febles. Juguem per fer-ho de forma interactiva. Ens dividim en dos grups —vermells contra blaus, “Trump” contra vermells. Ara ja coneixem més paraules i segur que no les oblidarem.
Codi secret d’Aurora Bertrana
Per finalitzar, pactem democràticament el que haurem de fer la propera classe, tots els alumnes hi participen. Al llarg d’aquest any hem assolit moltes de les fites plantejades gràcies a aquest mètode i sense adonar-nos-en. Què farem a l’acabar i aprovar? En Jaume ens trobarà a faltar?
Suport visual per a la lectura d'”El teu múscul preciós”
Per fi puc escriure l’acta que tenia pendent des de ja fa molts dies. Hi va haver un inconvenient, —ja que quan em va tocar inicialment, va ser el dia que van caure uns quants flocs de neu, la classe es va suspendre. Per tant, l’acta es va haver de posposar.
Així doncs, el dia 5 d’abril vam començar la classe com de costum. Sabeu a què em refereixo ? Exacte. El Jaume va preguntar a cadascú dels alumnes què recordava amb més afecte de la classe anterior. Personalment, em va agradar el fet de repassar els relatius. És un tema molt interessant, ja que estem acostumats a utilitzar-los, però no sempre ho fem correctament.
Quan es va acabar la ronda de preguntes, el Jaume ens va sorprendre amb uns papers de color marró, cartolines blanques i diverses caixes de retoladors. La tasca encomanada era dibuixar i pintar quelcom que pogués il·lustrar els poemes que feia uns dies havíem recitat.
Ens vam dividir en tres grans grups. Al nostre ens va tocar el poema del cor. Vam decidir entre tots que el Jesús dibuixaria un cor del tot realista i entre tots el pintaríem. A la cartolina marró vam dibuixar unes costelles humanes i hi vam escriure els versos del poema.
Ens pensàvem que era bufar i fer ampolles, però no. Ens va costar més del que ens pensàvem, ja que el cor no quadrava on realment el volíem posicionar, dins les costelles. A més a més, retallar les costelles i enganxar-les damunt del cor, és una feina de xinos!
Vam ser l’últim grup en acabar les manualitats. Ens van fer venir a la memòria quan fèiem arts plàstiques a l’institut. L’hi vam entregar, al Jaume, i ja es va donar per finalitzada la sessió.
Suport visual del poema “Alzheimer”
Suport visual per al poema “Comptem”
Extreta d’ https://pixabay.com/en/wolf-look-predator-eye-eyes-2782584/, autoria de christels
Aquesta sessió es va realitzar després de la Setmana Santa. Vam començar la classe comentant què vam fer en aquest petit parèntesi, si hem pogut descansar o si, per altra banda, hem hagut de treballar. A continuació, ens vam col·locar per parelles per tal de revisar dues actes i més tard triar un títol per a cadascuna.
Seguidament, vam fer un petit repàs del què/que i de paraules entre comes. Després d’aquest petit repàs, en Jaume ens va proposar un exercici de desconnexió, en el qual havíem de caminar per l’aula en qualsevol direcció, saltar i ajupir-nos. Tot seguit, ja que era el Dia Mundial de la Poesia, en Jaume ens va repartir un poema a cadascú de nosaltres per tal de fer un àudio i enviar-lo al grup de Whatsapp.
Finalment, ens vam col·locar en rotllana per fer un joc. En aquest joc una part dels companys tindríem el rol de llops i uns altres el de vilatans. Els llops haurien de matar els vilatans aprofitant el descans de la nit.
