El 21 de març es commemora el Dia Mundial de la Poesia i el 27, el Dia Mundial del Teatre. Com que els volem celebrar, us proposem que el 10 de març ens acompanyeu a l’espectacle Satírics, que tindrà lloc a la Sala Margarida Xirgu de Castelldefels a les 21 h.
Alumnat dels cursos de català de Castelldefels i voluntariat del VxL gaudiu d’una promoció especial d’un 2×1 en les entrades. Així, doncs, quan en compreu una (8 euros) n’obtindreu una altra de regal. Si voleu acompanyar-nos-hi, digueu als vostres professors quantes persones hi anireu i doneu-los l’import de les entrades o passeu pel Servei Local de Català. L’últim dia per apuntar-vos-hi és el dimecres 1 de març.
Us hi animeu?
L’actor Joan Massotkleiner i el guitarrista Toti Soler commemoren amb aquest espectacle els 30 anys de la mort de Pere Quart, un dels grans poetes satírics de la literatura catalana del segle XX.
Satírics
Antologia bufa de Pere Quart
Sala Margarida Xirgu (Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado)
El dimarts 7 de març a les 18.30 h el Servei Local de Català de Castelldefels i la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado commemoraran el Dia Mundial de la Poesia amb un taller dedicat a Pere Quart. Les persones que hi vulguin assistir poden inscriure-s’hi a la Biblioteca (c. Bisbe Urquinaona, 17-21) o al SLC de Castelldefels (C. Bisbe Urquinaona, 23-25).
Aquest taller vol complementar l’espectacle Satírics (recital de poemes de Pere Quart a càrrec de Joan Massotkleiner i Toti Soler) que es farà a la Sala Margarida Xirgu el 10 de març a les 21 h.
El 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna. Per commemorar-lo us convidem a compartir amb nosaltres una paraula que us agradi molt de la vostra llengua. En farem un recull, que publicarem al nostre web i compartirem en els perfils de Facebook i Twitter del CNL Eramprunyà.
Podeu participar-hi de dues maneres:
publicant la paraula a Twitter o Facebook i afegint-hi les etiquetes #paraulapreferida #llengmaterna_cpnl
El mes de febrer es projectarà Vaiana als Yelmo Cines Castelldefels dins el Cicle de cinema infantil en català. Les projeccions tindran lloc el dissabte 25 de febrer (16 h) i diumenge 26 (12 h).
La Vaiana és la filla del líder d’una tribu amenaçada del Pacífic. Per seguir la recerca dels avantpassats s’aventura sola al mar amb un porquet i un gall. Aviat coneix un personatge peculiar que ho sap tot perquè ho té tatuat a la pell.
Enguany, el Cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col·laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, s’incorpora al CINC, una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per fer créixer l’oferta i el consum de cinema infantil en català.
Dins del cicle es programa una pel·lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. L’entrada per a qualsevol de les projeccions tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.
1- Repassar què vol dir i quan es posa “perquè“(sempre per respondre, ja sigui per una pregunta que busqui el motiu com la finalitat); “per què” (sempre per preguntes directes o indirectes que busquin el motiu ) ;” per a què” (sempre per preguntes directes o indirectes, que busquin la finalitat ).
2-Estudiar quina és l’estructura d’una exposició, de quines parts consta i quins requisits han de tenir cadascuna de les parts perquè l’exposició sigui més o menys exitosa.
Introducció: ha de ser breu i captar l’interès del públic.
Cos: ha de tenir els continguts ordenats perquè s’entengui bé.
Conclusió: ha de contenir el més important, ja que segurament serà allò amb el que es quedi l’audiència.
3- Quins connectors ens permeten introduir cadascuna de les parts del text?
La Lourdes ens en va donar uns quants perquè tinguem on escollir, així:
Per a la introducció: L’objectiu principal d…
Per al cos: d’entrada, per començar, en primer lloc, d’una banda, en segon lloc, d’altra banda, finalment , per acabar, per concloure…
Per a la conclusió: enconclusió, en definitiva, recapitulant…
4- També vam veure per equips les diferències entre sinó i si no, i després vam fer exercicis per practicar-lo.
sinó es posa quan suposa oposició, elecció entre dues coses o equival a: no més/no tan sols
Exemple: La Judit no solament estudia, sinó que fa classes als nens petits.
si no es posa quan expressa condició (en cas que no) , o el verb no hi és (el·líptic). Aquestes frases permeten ser formulades canviant l’ordre de les oracions sense canviar el significat de la frase. Es a dir, per exemple:
No hi serà a temps si no l’ajudem.—-és el mateix que—Si no l’ajudem, no hi serà a temps.
5- La Lourdes com sempre entre col i col ens va fer jugar per practicar la conversa oral, i repassar els continguts apresos.
6- Per finalitzar ens vam posar per equips per treballar l’exposició en què hem de defensar la proposta de nom que donarem al nou espai d’aula de català.
Us faré un petit resum de la classe del dimecres passat.
Com que la Lourdes sap que tenim moltes ganes de fer dictats, va voler complaure’ns i és el primer que vam fer. El text es titulava “Passeig diürn” i tenia un munt de paraules amb dièresis. Portem unes quantes classes treballant-la i tinc la sensació que continuarem fent-ho. Després vam passar a corregir-lo. Vam adonar-nos que, a part dels errors de les dièresis (pocs, ha,ha,ha!) van sortir alguns de les esses. La Lourdes ens va explicar un parell de cosetes sobre les terminacions amb -esa i -essa:
-ESA SUFIX ABSTRACTE (qualitat)
Tendre Tendresa
-ESSA SUFIX FEMENÍ
Metge Metgessa
Després vam triar, per votació, els requisits que ha de complir la persona que doni nom a l’aula de català del Centre Cívic Canyars. El resultat va ser:
*Hauria de ser català o estar vinculat a la llengua catalana.
*Hauria de ser reconegut per la seva feina.
* Cal que sigui dona.
Seguidament vam refer els equips de treball perquè hem de mirar si els candidats que es van triar compleixen els requisits. Hem de trobar les candidates adequades i fer una exposició oral per equips. Aquesta tasca requereix d’una bona argumentació i paraules que ens serviran de connectors per fer bé l’argumentació.
CONNECTORS DE CAUSA:
▪ a causa de, atès que, com que, amb motiu de, ja que i perquè.
Vam recordar la diferència entre perquè, per què i per a què.
PERQUÈ: serveix per respondre.
PER QUÈ: serveix per preguntar de forma directa (Per què has arribat tard?) o de forma indirecta (No sé per què has arribat tard?)
PER A QUÈ: s’utilitza per preguntar de forma directa o indirecta la finalitat d’una cosa i pot substituir-se per “per a quina cosa”.
Fins aviat!
María José
PD: vull agrair a l’Alba la seva ajuda per passar-me la informació de l’última mitja hora de la classe. Jo vaig haver de marxar abans de finalitzar-la. Moltes gràcies, companya!
M. José
Hola!
Us afegeixo alguns enllaços per si voleu practicar una mica.
conjuncions que ens poden ajudar a introduir els arguments, és a dir conjuncions causals. Aquí en teniu la llista.
De deures, vam dir que faríem els exercicis pendents de la dièresi.
Pel que fa a la sessió anterior (la de dilluns), vam dedicar-la a la dièresi. Vam corregir exercicis pendents, vau elaborar un tabú, vam jugar-hi i vam acabar la sessió fent una pluja d’idees dels requisits que hauria de complir la persona que donés nom a l’aula.
Com que dilluns no vam fer el dietari, resumiré més o menys el que vam fer en les dues classes de la setmana.
Primer de tot, vam llegir el resum de la Marcela, que estava rebé. Després vam corregir el treball de les paraules accentuades, que havíem classificat en cinc grups: agudes, planes, esdrúixoles, diacrítics i dièresi.
Per repassar la teoria, vam jugar al joc de “les hores en punt”. Així l’he anomenat jo. Ha, ha, ha.
Per finalitzar, la Lourdes ens va donar un escrit de l’equip del Servei Local de Català de Castelldefels que deia que les aules es traslladaran el proper trimestre al Centre Cívic Canyars. Com que necessiten un nom per al nou espai, ens demanen propostes. Per equips vam triar quatre o cinc noms, però encara no hi ha res decidit. Properament farem tasques per escollir-ne el més adequat.
En aquest text sortien un pilot de paraules amb dièresi. Per tant, el dimecres vam estudiar quan es posa dièresi i vam tornar a fer repàs dels accents.
Hem fet un resum del resum i hem reduït la teoria al més important. Llavors , cal recordar que:
Les paraules AGUDES s’accentuen
quan acaben en vocal, vocal +s, en/in.
À, í, ú,
Ó normalment tancada (camió)
Compte: això, allò i però
è normalment oberta (cafè)
Compte: futurs com cantaré…
bé, té, després (temps)
tén/cén
Les paraules PLANES s’accentuen
quan NO acaben en vocal, vocal +s, en/in.
À, í, ú,
Ò, è
normalment obertes (bòlit, genèric)
Les paraules ESDRÚIXOLES s’accentuen SEMPRE
À, í, ú,
Ò, è
normalment obertes (nòmina, libèl·lula)
Compte: església, fórmula, tómbola…
Pel que fa a la dièresi, cal recordar:
*Es posa dièresi ¨ per marcar que la “u” sona en les síl· labes, qüe, qüi, güe, güi.
Aigua Aigües
*Es posa també la dièresi per marcar que un diftong es trenca i no es pot accentuar. Els diftongs més habituals en català són els decreixents:
ai, au, ei, eu, oi, ou.
He/roi He/ro/Ï/na
Ve/í Ve/ï/nes
No es posa dièresi en els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + –ir
Conduir, agraint, agrairem, conduiríem.
Després vam jugar a un Kahoot sobre “l’accentuació” en què va guanyar l’equip de “les ulleres”, i vam fer de joglars canviant els signes de puntuació de la cançó que ens va enviar el nostre senyor feudal.
Fins al dilluns!, bon cap de setmana a tothom!
Alba
En primer lloc vam llegir el resum de la Vanesa, que ho ha fet molt bé. Després vam llegir el comentari de la Mar i vam aprofitar per parlar de la perífrasi de probabilitat
—>
deure + infinitiu (no ho sé al 100%)
Qui deu ser l’autor/a del comentari?
Deu ser : el, la o l’
Vam repassar el verb adonar-se de (darse cuenta de). Mai es diu *donar-se compte.
Jo m’adono de…
Tu t’adones de…
Ell s’adona de…
Nosaltres ens adonem de…
Vosaltres us adoneu de…
Ells s’adonen de…
Jo me n’adono
Tu te n’adones
Ell se n’adona
Nosaltres ens n’adonem
Vosaltres us n’adoneu
Ells se n’adonen
El en substitueix el de…
T’adones de la situació? Sí, me n’adono.
El pronom es gira a se quan a continuació la paraula comença per: sa, se, si, so, su, ce o ci
*Es celebrarà (incorrecte) / se celebrarà (correcte)
Vam parlar del dia del punt volant És el de la l·l geminada i s’escriu a l’ordinador amb la majúscula i el punt del 3.
Vam fer un joc per equips i la Lourdes ens va donar un text al qual havíem de posar els accents que feien falta i després l’intercanviàvem amb els altres equips. Així, vam recordar les paraules agudes, planes, esdrúixoles, les que porten accent diacrític i finalment les que porten dièresi.
Accentuem les paraulesagudes que acaben en algunes d’aquestes dotze terminacions, si és que i / u no formen part d’un diftong.
a / e / i / o / u
as / es / is / os / us
en / in
Accentuem les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions.
Accentuem totes les paraules esdrúixoles.
Accent diacrític s’usa per diferenciar el significat de dues paraules que s’escriuen exactament igual. Déu / deu, món/ mon, etc.
Dièresi és un signe ortogràfic ( ¨ ) que indica que la vocal sobre la qual se col·loca es pronuncia de forma diferent a l’habitual. Qüestió, veïna.
Paraules del text
1 .- Agudes
2.- Planes
3.- Esdrúixoles
4.- Diacrítics
5.- Dièresi
Després
regió
país
cooperació
fundació
Nobel
Jesús
Missió
També
Excavació
Construcció
gairebé
hindús
però – això
expulsió
organització
través
dedicació
comissió
reconstrucció
català
Néixer
Gandia
Companya
Tècnic
Polítics
Líder
Reconèixer
Príncep
terratrèmol
Índia
Família
Originària
Econòmica
Polítiques
Residències
Quilòmetres
Pròpia
Embòlia
Astúries
Concòrdia
història
És
Més
món
jesuïta
Finalment vam jugar a endevinar qui era el personatge que vam portar enganxats a l’esquena.
Van ser el Federico García Lorca, la Montserrat Roig i la Margarida Xirgu.
A continuació explicaré el resum de la classe d’avui.
Jo he arribat tard però la lourdes estava donant unes fotocòpies d’unes presentacions d’alguns companys de la classe sense el nom per després endevinar qui n’era l’autor.
Les presentacions estaven molt bé, no han tingut gaires faltes i revelaré qui n’eren els autors: en Ferran, en Francisco, l’Elvira, la Marcela i l’Alba.
Després hem començat amb els diacrítics , que la Lourdes diu que de molts s’han reduït a 15 només.
Són monosíl·labs en què es fa servir l’accent diacrític per distingir-ne els significats.
Ahir vam fer una activitat per conèixer-nos una mica més. Després vam acabar de comentar el dictat del 1r dia. Recordeu què vam dir de l’ús de la ç/c?
ç + a / o / u
c + e / i
Així,
jo m’esforço
tu t’esforces
ell s’esforça
nosaltes ens esforcem
vosaltres us esforceu
ells s’esforcen
A continuació, en grup vau elaborar dos passaparaules amb unes paraules que us vaig donar. Totes les paraules tenien una carctarística en comú: eren diacrítiques. Així, doncs, vam comentar quins són els 15 diacrítics que es mantenen. Si no vau venir, aquí els teniu: és a dir (15 diacrítics)
Finalment, vam comentar com volíem que fos el curs. Vau expressar alguns neguits (poc temps disponible fora de l’aula, repercussió d’una asssitència irregular…). Vam acordar que provarem de treballar per projectes petits (de curta durada) i anirem valorant l’experiència per fer els canvis que calgui. Pel que fa a aquest dietari, vam dir que en parlarem dilluns.
Finalment, us vaig demanar que, si podeu, deixeu un comentari en aquesta entrada presentant-vos breument.
