El mes d’abril es projectarà Kung Fu Panda 3 als Yelmo Cines Castelldefels dins el Cicle de cinema infantil en català. Les projeccions tindran lloc el dissabte 8 d’abril (16 h) i diumenge 9 (12 h).
Enguany, el Cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col·laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, s’incorpora al CINC, una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per fer créixer l’oferta i el consum de cinema infantil en català.
Dins del cicle es programa una pel·lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. L’entrada per a qualsevol de les projeccions tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.
Voleu fer un curs de català? El tercer trimestre començarà el mes d’abril i, si sou antics alumnes, és a dir, si vau fer un curs amb nosaltres l’any passat, podeu venir a matricular-vos en torn preferent:
29 i 30 de març (de 9.30 a 13 h i de 16 h a 19 h)
Si sou nous alumnes, benvinguts! En el vostre cas, el període de matrícula serà del 3 al 7 d’abril. Com que la matrícula i les proves de nivell per als nous alumnes són amb hora concertada, ens podeu fer un truc a partir del 3 d’abril. Afanyeu-vos perquè les places volen!
Ahir va acabar el termini per votar una de les candidates que els alumnes de Suficiència 1 van presentar per donar nom a la nova aula de català. Tot i que totes les candidates han estat molt votades, la candidata guanyadora és Pepa Colomer. Enhorabona!
Aquí en teniu l’explicació que en van fer.
Gràcies per la vostra col·laboració!
Candidata 1 (Pepa Colomer)
La nostra aposta per anomenar la nostra aula de català ha estat la Pepa Colomer, que amb només 17 anys es va convertir en la primera pilot catalana.Primer va lluitar contra els seus pares, que van pensar que la jove Pepa desistiria del seu propòsit i que, per la duresa de la preparació, abandonaria el somni de volar.
Després va lluitar contra tota la societat. Es va convertir en un dels referents del moviment feminista espanyol. Va haver de demostrar que les dones estaven capacitades per al maneig dels instruments tècnics més complexos i avançats, una demostració que no va ser fàcil davant la mentalitat de l’època.
Va obtenir el títol de pilot en només un any i va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat. Quan va esclatar la Guerra Civil va haver de formar 70 nois per entrar en combat, fet que la marcà profundament ja que ella creia que no estaven preparats.
Va marxar a l’exili a França, on es va casar amb el seu instructor. Més tard va anar a Anglaterra on va aprendre a muntar a cavall i, quan aconseguí un cotxe, va tornar a experimentar la velocitat.
Com veiem, va tenir una vida plena d’energia i de lluita per trobar un lloc en un món d’homes. Va defensar el que volia i el somni de volar es va fer realitat.
El dilluns vint de març vam repassar els pronoms febles:
COMPLEMENT DIRECTE
DETERMINANT: EL / LA/ ELS / LES
Compra el llibre = compra’l
Compra la pilota = compra-la
Compra els llibres = compra’ls
Compra les pilotes = compra-les
INDETERMINAT: EN
Tens bosses? = En tens?
NEUTRE: HO
No vull que vinguis tard = No ho vull
COMPLEMENT INDIRECTE
Singular (femení o masculí): LI
Compro un regal al nen = Li compro un regal.
Plural (femení o masculí): ELS
Compro uns regals als nens = Els compro un regal.
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
HI Treballes a Barcelona? Sí, hi treballo.
Excepció: quan és de lloc + preposició “de” es posa EN
Vens de la platja? En vens?
COMPLEMENT PREPOSICIONAL
Acompanya a uns verbs que per si sols no funcionen.
HI Penses en mi? Sí, hi penso.
Excepció: quan està introduïda la preposició “de” es posa EN
Parlem de futbol? Sí, en parlem.
ATRIBUT
-Es dóna amb els verbs ser, estar, semblar.
HO Estem cansats? Sí, ho estem.
-Per dona força a l’expressió es posa EN
Que n’ets de ximple!
-Quan l’atribut va acompanyat d’un article determinat o demostratiu es posa: EL/LA/ELS/LES.
Ell és l’alcalde? = Sí, l’és.
Després vam corregir les frases que ens faltaven:
Demà serà al despatx o no hi serà?
Hi ha plàtans? Crec que no n’ hi ha cap.
A les persones més pobres el govern els assigna una pensió mínima.
Acosta-li una escala perquè es pugui enfilar a dalt.
A les filles, els ha deixat una finca.
Del seu treball, només n’esmenta el títol.
Tots els encàrrecs, els arxivo en un calaix.
No hi anem gaire, al teatre.
A les senyores, serveix-los les postres al final.
Les amago a l’armari, les joguines.
Els barrets, penja’ls ben ordenats!
Has saludat la mestra o no l’has saludat encara?
No ho veig clar, això.
En Màrius, de política, no en parla mai.
A les teves companyes, els regalen entrades sovint.
Saps si està interessat en aquella feina? Crec que no hi està interessat.
Si vols que et netegin els cotxes, deixa’ls aquí.
També vam corregir el full que vam fer al principi de l’explicació dels pronoms febles per veure el que sabíem, l’avaluació final no va anar tant malament!
Ells sempre saluden en Pere; però elles no el saluden mai.
Has vist la Roser? La vaig veure ahir.
En Sergi, de llet, no en beu gaire.
Això, la Núria ho vol o no ho vol?
Aquests documents, endreça’ls al seu lloc.
Escolteu aquest disc, però escolteu-lo amb atenció.
Llenceu tota la brossa: llenceu-la avui mateix.
Em va dir si volia sopar amb ell i li vaig dir que sí.
Vaig prometre a les alumnes que els regalaria un llibre.
Vaig preguntar-li a quina hora tancaven la botiga, als dependents.
Que els vas ensenyar el pis, a les veïnes?
Té, a les bibliotecàries, torna’ls les revistes que em van deixar.
En Pere és metge o no ho és?
Semblaven angelets, però no ho
Ell és l’alcalde? Sí que l’ és.
Vam jugar en grups a endevinar les respostes de les preguntes que vam fer amb pòsits de colors, per practicar els pronoms febles. Tiràvem el dau i amb les fixes avançàvem fins fer-les totes.
-Després.- (adverbi de temps), a continuació . Desprès. (Participi verb desprendre).
-El verb haver-hi sempre en singular.
Hi ha vint plàtans. Hi haurà vint plàtans. Hi havia vint plàtans.
No es diu hi han vint plàtans.
Suposo que ja haureu vist que la Lourdes ha penjat al blog les candidates per a la nova aula de català. A veure si la gent s’anima a votar i nosaltres també!
El dimecres vam treballar els pronoms febles: Em, et, es, ens, us segons la posició que ocupen respecte del verb o d’altres pronoms:
Davant d’un verb que comença en consonant, em, et, es, ens, us
Em pentino et pentines es pentina
Ens pentinem us pentineu es pentinen
Davant d’un verb que comença en vocal, m’, t’, s’, ens, us
M’amago t’amagues s’amaga
Ens amaguem us amagueu s’amaguen
Darrere d’un verbacabat en consonant o diftong, -me, -te, -se, -nos, -vos
va pentinar-me vas pentinar-te va pentinar-se
vam pentinar-nos vau pentinar-vos van pentinar-se
Darrere d’un verb acabat en vocal, ‘m, ‘t, ‘s, ‘ns
Pentina’m pentina’t pentini’s pentina’ns
-Quan hi ha dos pronoms l’apòstrof va el més a la dreta possible.
-Quan van darrere del verb, els pronoms febles sempre s’uneixen al verb amb un guionet o un apòstrof (si es perd alguna vocal).
-Quan van davant del verb, poden portar apòstrof (si es perd alguna vocal).
Vam fer i corregir aquests exercicis:
1.- Omple els buits amb els pronoms de primera persona EM, ME, (-ME), M’,’M:
M’ agafa fort. 6. M’han regalat quatre bolígrafs.
Dóna’m la mà. 7. Jo no m’amagaré enlloc.
Em pensava que no vindries. 8. No volia dir-me què faria.
Me la va regalar en Pere. 9. Regaleu-me llibres.
Va dir-me la veritat. 10. Renta’m aquests mitjons.
2.- Fes el mateix amb els pronoms de segona persona ET, TE, (-TE), T’, ‘T.
Compra’t un altre jersei. 6. Vas quedar-te el canvi.
Fes-te una truita. 7. T’obligaran a fer-ho.
T’has equivocat. 8. Et vas trobar una cartera.l
Et va dir que no. 9. No va perdonar-te mai.
Vaig dir-te que sí. 10. Et faran rebaixa.
Vam repassar la vocal neutra:
Si en castellà hi ha dues terminacions; en català també.
Com a excepció quan en castellà només hi ha una terminació en català n’hi ha dues. Exemple: pobre ( castellà). – pobre (masc.) / pobra (fem.)
O el cas de rudo / ruda en català rude (una sola terminació).
Vam llegir un text de la Montserrat Roig, Amadeu, no em toquis el pronom feble. On li recrimina el canvi de nom al programa de televisió, d’anomenar-se Tria’n tres a dir-se Tria tres. Falta alguna cosa, falta un què, li deia.
Llavors vam jugar al quinto de pronoms, una mena de bingo. Ho vam fer per parelles, jo anava amb l’Alba. Primer de tot havíem d’emplenar amb els pronoms els espais buits de les frases .
Nosaltres teníem aquest “cartronet per bingo”:
Va regalar perfum a tu.
Va regalar-te’n.
Ha pretès prendre elxicot a mi.
Ha pretès prendre-me’l.
Porta més vídeos a nosaltres.
Porta’ns-en més.
Apunta’t l’adreça electrònica.
Apunta-te-la.
No volem posar-nos els pantalons vells.
No volem posar-nos-els.
Compra abrics de pell a vosaltres.
Us en compra.
No em puc posar les sabates noves.
No me lespuc posar.
Encarreguem roba a vosaltres.
Usn’encarreguem.
Et pots inventar el final del conte?
Te’lpots inventar?
Arregla’m la cremallera.
Arregla-me-la.
Llencen caramels a nosaltres.
Ens en llencen.
No agafis els diners a nosaltres.
No ens els agafis.
Una vegada tots els grups els teníem omplerts, la Lourdes els corregia. Llavors ella mateixa treia d’un saquet els pronoms febles i els cantava, nosaltres havíem de comprovar si en teníem algun. La Mar em sembla que va cantar junt amb l’Eva línia! I tres grups a la mateixa vegada vam cridar bingo! La Lourdes, com que és tant generosa, ens va fer regalets per a tots.
Per aprofitar el poquet temps que ens faltava per marxar, la Lourdes va escriure una frase a la pissarra i nosaltres amb grups de tres persones. Havíem de continuar la història… així vam fer la tècnica del full giratori. Cadascú escrivia i passava el full al company perquè la continués.
Em sembla que això es tot. Espero que no m’hagi deixat res!
Som els alumnes de català de Suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·licitem la vostra col·laboració.
És necessari que escolliu un dels cinc noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits.
Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook…
La nostra aposta per anomenar la nostra aula de català ha estat la Pepa Colomer, que amb només 17 anys es va convertir en la primera pilot catalana.
Primer va lluitar contra els seus pares, que van pensar que la jove Pepa desistiria del seu propòsit i que, per la duresa de la preparació, abandonaria el somni de volar.
Després va lluitar contra tota la societat. Es va convertir en un dels referents del moviment feminista espanyol. Va haver de demostrar que les dones estaven capacitades per al maneig dels instruments tècnics més complexos i avançats, una demostració que no va ser fàcil davant la mentalitat de l’època.
Va obtenir el títol de pilot en només un any i va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat. Quan va esclatar la Guerra Civil va haver de formar 70 nois per entrar en combat, fet que la marcà profundament ja que ella creia que no estaven preparats.
Va marxar a l’exili a França, on es va casar amb el seu instructor. Més tard va anar a Anglaterra on va aprendre a muntar a cavall i, quan aconseguí un cotxe, va tornar a experimentar la velocitat.
Com veiem, va tenir una vida plena d’energia i de lluita per trobar un lloc en un món d’homes. Va defensar el que volia i el somni de volar es va fer realitat.
Candidata 2 (Mercè Rodoreda i Gurguí)
En primer lloc, fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern, que li inculcà un profund sentiment catalanista i un gran amor a la llengua catalana i a les flors.
És reconeguda per la seva feina. Li van donar el Premi d’Honor de les LLetres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Lletra d’Or entre d’altres.
A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: el teatre, el conte i la novel·la. Cal destacar les novel·les La plaça del Diamant i Mirall trencat, que han estat traduïdes en 40 idiomes.
Candidata 3 (Núria Espert)
La nostra proposta per triar un nom per a la nova aula de català és la Núria Espert.
Per començar, voldríem dir-vos que va néixer a l’Hospitalet l’11 de juny de l’any 1935 i és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió amb una llarga trajectòria professional. Ha estat premiada i reconeguda multitud de vegades dins i fora de Catalunya.
Hem pensat que podria ser interessant fusionar l’aprenentatge de la llengua amb la interpretació.
La Núria Espert és empresària teatral i, encara que actualment viu a Madrid, viatja molt sovint a Barcelona, ja que manté estrets llaços familiars i culturals amb la ciutat.
D’altra banda, val la pena que la tinguem en compte, ja que té una dilatada experiència en el món de la cultura en general. És una persona que projecta una imatge culta, elegant, educada i amb una trajectòria professional i personal sense escàndols.
Ja heu vist que compleix tots els requisits amb majúscules.
Candidata 4 (Neus Català)
La nostra candidata és una dona amb una vida molt interessant i intensa.
Va néixer el 1915 a Premià. El 1939, en acabar la Guerra Civil i després de la seva lluita al bàndol republicà, va creuar la frontera amb 180 nens orfes que estaven als seu càrrec.
A França va lluitar amb la resistència antifeixista ajudant els refugiats polítics. Finalment la van detenir i, després de ser torturada, va ser deportada a un camp d’extermini nazi on va ser maltractada i obligada a treballar en una fàbrica d’armament, on va organitzar-se amb un grup de dones per boicotejar les armes.
Finalment va ser alliberada el 1946 i, amb els seus llibres, va ser testimoni vivent de les més de 92.000 dones exterminades al camp de Ravensbrück.
És una dona forta i solidària i un referent per la seva lluita i vida. Per tenir en compte…
Candidata 5 (Muriel Casals)
Bona tarda,
Pensem que la Muriel Casals i Couturier hauria de donar nom a l’aula perquè compleix tots els requisits que vàrem decidir entre tots.
Primer va defensar la llengua catalana com a presidenta d’Òmnium Cultural i com a membre del Consell d’Administració de la Corporació de Ràdio i televisió, també va ser membgre de l’Ateneu Barcelonès i del Consell Català del Moviment Europeu.
Va néixer a l’exili per les idees republicanes del seu pare i ella mateixa va militar a diferents partits d’esquerres i va ser diputada al Parlament de Catalunya.
També va ser economista, professora emèrita i vicerectora de la UAB. Els seus temes d’interès van ser la reconversió industrial i l’economia europera. Sobre aquests temes va escriure diversos llibres.
Va morir el 14 de febrer del 2016 atropellada per un ciclista. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d’Or a títol pòstum el 2016 i l’Ajunatment de Barcelona, la Medalla d’Or de la ciutat el 2017.
Creiem que va ser una dona lluitadora i defensora del seu país, la seva llengua i la seva cultura i és per això que pensem que hauria de donar nom a l’aula de català del Centre Cívic de Canyars.
Bé, de fet és normal, ja que ho hem de fer totes-tots. Forma part de l’aprenentatge.
Començaré per la classe del dilluns 13:
Com sempre, vam fer un repàs del que havíem fet a la darrera classe. La Lourdes com cada dia va fer la pregunta: Què vam fer l’últim dia?
Vam fer un repàs de la darrera classe i vam començar fent un resum de l’escrit que havíem fet del nostre personatge, que ha de donar nom a la nova aula, perquè la Lourdes els pugui posar a la web per a la votació popular i, si és massa llarg, la gent no se’l llegiria.
Després l’Eva ens va parlar del personatge que van escollir la Dolors i ella, però, com la Dolors ja no ve, doncs ha quedat ella sola, però ho va fer meravellosament bé. Ens va parlar de la Pepa Colomer, la primera dona pilot a Catalunya, una dona gairebé desconeguda, però que ens va agradar molt i, tot i que l’Eva deia que no es podia incloure, vam aconseguir que la Lourdes la inclogués, perquè era una dona molt emprenedora per a la seva època, anys 30, i amb molta valentia i mereixedora d’optar a donar nom a la nova aula.
Després vam fer un joc en grup. Per fer els grups ens va dir que ens poséssim fent una filera per ordre del número del nostre mòbil. Té una imaginació inacabable la Lourdes… Total que, un cop fets els grups, ens va repartir uns sobres amb lletres soltes i amb aquestes havíem de fer dues paraules i les nostres eren: COMPLEMENT DIRECTE.
Les dels altres grups eren:
COMPLEMENT INDIRECTE i COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL.
I tot això era perquè ens expliqués què era i quan s’ha de fer servir cada complement.
Ens va passar uns fulls en què havíem d’omplir els espais buits.
I ens va recordar que el pronom “li” no s’apostrofa mai
Li (davant verb)/-li (darrere verb)
El nostre full era el número 1, Complement Directe, el full número 2 era el del Complement Indirecte, i el full número 3, Complement Circumstancial. Després ens va fer mesclar els grups i així a cada grup hi havia tots els fulls de l’1 al 3.
Primer vam repassar el Complement Indirecte, que les companyes que tenien aquest full ens van explicar que sempre està introduït per la preposició “a” i ”per a”
El complement indirecte se substitueix per aquests pronoms:
Singular : li
Plural: els
Ex.
Li explica un conte
Explica-li un conte
Plural: Els/’ls-los
Ex.
Els explica un conte
Explica’ls un conte
Vaig explicar-los un conte
15/03/2017
Què vam fer l’últim dia??? Pregunta obligada
Vam fer un recordatori del Complement Indirecte.
Ens vam tornar a reunir per grups, els del darrer dia, és a dir els grups 1, 2 i 3, i vam recordar i llegir el nostre full.
Després ens va repartir un post-it i a cada paperet hi havíem de posar una pregunta referent al complement que ens havia tocat. Eren sis els paperets i vam haver de fer tres jocs de sis preguntes. Les nostres són:
1.- per quin pronom se substitueix el complement directe determinat femení?
Resposta… (no la poso perquè encara no ho hem fet)
2.- Compra un paquet d’arròs
Resposta: compra…. un
3.- Per quin pronom se substitueix quan el complement directe és una frase subordinada?
Resposta: …
4.- Compra aquests llibres
Resposta: compra…
5.- Per quin pronom se substitueix el complement directe determinat maculí?
Resposta: …
6.- No vull que vagis al cine.
Resposta: No … vull
Un cop fetes les preguntes, les vam apuntar en els post-it, i darrere hi vam posar la resposta.
I les vam enganxar en una cartolina…
Després ens vam mesclar i vam explicar els del grup 1, o sigui nosaltres, a la resta què és el Complement Directe i, un cop ho van entendre, vam comprovar en el full que ens va donar dilluns en quines frases havíem de posar el Complement Directe.
Les nostres eren la 2, 7, 10, 11, 12,13 i 17.
Després, els que tenien el full 2 ens van explicar què és l’Atribut.
Ex. : En Joan està cansat= En Joan ho està.
Quan l’atribut no du un article determinat, se substitueix per “ho”, pronom feble.
Quan l’atribut va acompanyat d’article determinat, se substitueix per “el, la els, les”.
Ex.: Ell és l’alcalde= Ell l’és (ell + el + és= ell l’és)
Encara que no es fa servir mai.
Elles són les teves amigues= elles les són.
Si volem donar un èmfasi especial a l’expressió, repetim l’atribut acompanyant-lo de la preposició “de”, després de substituir-lo pel pronom “en”.
Ex. : Ell està malalt = Ell n’està molt, de malat.
Complement Preposicional
És un complement que se substitueix per “en”/”ne” o “hi”, segons quina sigui la preposició.
Ex. : de = en/-ne
Ex.: He parlat d’aquest tema=n’he parlat
La resta de preposicions se substitueixen per “hi”
Complement Directe
N’hi ha he de tres tipus:
Determinat
Indeterminat
Neutre
Determinat: El – la (singular) els – les (plural)
à article
Demostratiu
Possessiu
Indeterminat à quantitat àen
Ex. : Compres pa? Sí, en compraré
No hi ha ous, compra’n una dotzena
Neutre “ho”
això
Allò
1 frase
Ex. : compraràs això? Sí, ho compraré
Compraràs allò? Sí, ho compraré
Compraràs el que t’he demanat? Sí, ho compraré
Atribut: acompanya els verbs ser, estar i semblar
Se substitueix per “ho”
Ex.: Ella està cansada o no ho està?
Per emfatitzar, fem servir el pronom “en” (per donar força)
Ex.: Que n’és de guapo!
Complement Circumstancial: pot ser de lloc (normalment), temps, manera…
Se substitueix per “hi”
Ex. : Vius a Gavà? No, no hi visc
Excepció : si el complement circumstancial és de lloc + de = pronom “en”
Ex. : Han tornat de la platja o no n’han tornat encara?
I vam deixar el Complement Preposicional pel dilluns.
Entremig, per descansar una mica de tot això, vam fer un joc similar al de les cadires. Tot hom tenia cadira menys una persona i havíem d’intentar treure-li la cadira. Fèiem unes preguntes i els que hi estaven d’acord s’havien d’aixecar i buscar una altra cadira.
Va ser força divertit.
I això es tot. Espero que us agradin les meves explicacions.
El dilluns dia 6 vam començar corregint els deures que ens va posar la Lourdes (aquesta noia es veu que no és de la campanya antideures). Havíem de completar unes frases en les quals ens donaven dues paraules com a opció i havíem d’escollir la que consideraven correcta. Com que en el fons no és tan dolenta, ens va donar un full amb les definicions de les paraules que sortien a l’exercici, són aquestes:
Gens. (Adverbi seguit de preposició) Quantitat o intensitat mínima. Es fa servir quan parlem d’alguna cosa en concret.
Ex. No té gens de paciència. Res. Pronom (en frases condicionals i interrogatives) Alguna cosa. Ex. Tens res per mi?
” (en frases negatives ) Cap cosa. Ex. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res. Incomplet-a. Adjectiu, no complet. Ex. Aquest joc no està complet Incomplert-a. Participi d’incomplir. Ex. El seu soci ha incomplert les condicions pactades. Medicina. Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malat. Ex. En Joan ha estudiat medicina a la facultat de Barcelona. Medecina. Medicament. Ex. He de prendre la medecina a les vuit. Taulell. Taula més o menys estreta i llarga/taula llarga i alta a les botigues, als bars, etc. Ex. El botiguer va posar tot el gènere al taulell. Tauler-a. Normalment tauler d’anuncis, de dibuix, de delineant, etc. Ex. El professor va penjar les notes al tauler de l’entrada. Vil·la. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat/centre explotació agrària de l’època romana. Ex. Ha comprat una vil·la en una urbanització molt exclusiva de la ciutat. Vila. Població que , sense tenir títol de ciutat, te algun privilegis o nombre d’habitants elevat per a distingir-se dels pobles. Ex. La festa serà a la vila de Cornellà. Trencant. Rompent, lloc on rompen les onades. Ex. Van veure la posta de sol al trencant del port. Trencall. Camí travesser. Ex. Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta. Número. Nombre en què una cosa és designada dins una sèrie. Ex. Treure un bon número. Nombre. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Ex. Han participat un gran nombre de persones. Esquena. Part posterior del cos dels mamífers des dels muscles fins a la cintura. Ex. S’ha fet mal a l’esquena per agafar molt pes.
Espatlla. Regió superior del cos, situada a cada costat del coll. Ex. S’ha fet mal a l’espatlla dreta jugant a pàdel. Doblegar. Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Ex. Va doblegar el full en quatre parts. Doblar. Fer doble, augmentar fins el doble. Ex. Va doblar la quantitat invertida. Fullet. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. Ex. Avui m’ha arribat el fullet de la botiga de roba. Fulletó. cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació. Ex. Només en falta un fulletó per acabar la col·lecció. Rendible. Adjectiu econòmic, que té rendibilitat. Ex. L’operació de venda ha estat molt rendible. Rentable. Que pot ésser rentat. Ex. La tapisseria de la cadira és rentable. Compondre. Formar un tot, reunint o combinat diversos elements o parts. Ex. Van compondre una cançó molt divertida. Composar. Imposar arbitràriament a algú una contribució, multa, etc. Ex. Li han composat una sanció molt elevada.
Després l’Alba i jo vam explicar l’apostrofació dels números, la utilització del com a /com i el per a. Apostrofació davant de xifres.
Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s’apostrofen els articles el i la i la preposició de, igual que si estiguessin escrits amb lletres.
Ex. L’1 de juliol (L’U)
L’11 de novembre (l’onze)
La contractació d’11 jugadors
Si s’escriuen els nombres amb xifres romanes, també s’apostrofen: L’XI Festival de la Cançó marinera.
En canvi si la xifra vol dir primer o primera, no s’apostrofa. La I (primera) Trobada de Serveis Lingüístics.
Com a / Com
Com és un adverbi de comparació que equival a les expressió igual que, de la mateixa manera que. Ex. En Joan camina com el seu pare. Com a és una locució que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, en funció de. Ex. M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà
Per a /Per
Per a és l’equivalent al castellà de “para” Ex. Aquesta eina és per a la fàbrica. Per és l’equivalent al castellà de “por” Ex. Té dues eines iguals per si se li trenca alguna.
Davant d’infinitiu sempre “per” Ex. Aquesta eina serveix per tallar filferro
Aprofitant el tema de l’apostrofació de les xifres, vam fer una mica de recordatori sobre l’apostrofació de les paraules.
L’article El + vocal o El + h més vocal, s’apostrofen sempre.
L’article La + i/u o La + hi/hu en posició àtones no s’apostrofen mai.
Els noms de les lletres no s’apostrofen. Ex. La essa. La efa.
Tot seguit el grup format per l’Elvira, la Mar i la Nathalie van fer l’exposició oral de la seva candidata (Muriel Casals) per donar-li nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé, estarà complicat escollir nom.
A continuació, com ja és habitual, després dels caps de setmana, sorpresa!, la Lourdes va treure un sobre amb uns paperets (sembla que els caps de setmana es mou per llocs molt estranys i troba coses una mica peculiars). En aquests paperets hi havia quatre parelles de paraules en cadascun. Vam formar tres grups, i havíem de redactar un text cada grup per demanar la col·laboració de tothom en la votació del nom de la nova aula de català. La dificultat estava en què cada grup havia d’encabir en el text quatre d’aquestes vuit paraules que els havien tocat, sense que es notés massa ja que no tenien res a veure amb el tema. Són aquestes:
Compost / Composat
Compost. adj. [LC] No simple. Pèndol compost. Ex. Aquets pneumàtic està compost de cautxú.
Composat. Participi del verb “composar”. Ex. Li ha composat una multa.
Anomenar / Nomenar
Anomenar. Donar nom Ex. Aquets carrer s’anomena carrer Ample.
Nomenar. Designar per un càrrec. Ex. El van nomenar director de la sucursal.
Pot ser / Potser
Pot ser. Equival al “Puede ser” castellà. Ex. No pot ser que no hagi vingut!
Potser. Equival al “Quizás” en castellà. Ex. Potser vindrà demà
Compte / Comte / Conte
Compte. Compte corrent, tenir en compte, anar amb compte. Ex. He perdut el compte de les vegades que hi he anat.
Comte. Títol nobiliari Ex. El comte de Barcelona
Conte: Narració. M’agrada molt aquest conte.
La fi / El fi
El fi. Objectiu, la finalitat. Ex. El fi d’aquesta operació és fer el procés més eficient.
La fi. Final. Ex. No m’ha agradat la fi de la pel·lícula.
Tràfic / Transit
Tràfic. Traficar amb qualsevol cosa. Ex. En Joan feia tràfic de tabac il·legal.
Trànsit. Circulació. Ex. Avui el trànsit era molt fluid a les rondes.
Dades / Dates
Dades. Conjunt d’informacions qualitatives o quantitatives. Ex. No van poder valorar-lo perquè no tenien totes les dades.
Data. Fecha. Ex. Encara no saben la data del concert.
És precís / És necessari
És precís. Precisió. Ex. Aquell rellotge és molt precís.
És necessari. Necessitat. Ex. És necessari aportar la documentació demanada.
Maldecaps / Mal de caps
Maldecaps. Preocupació. Ex. La nova feina li porta molts maldecaps.
Mals de caps. Dolor al cap. Ex. Té mal de cap per culpa de l’aire condicionat.
Vestidor / Vestuari
Vestidor. Lloc per vestir-se. Ex. Els jugadors van anar al vestidor a la meitat del partit.
Vestuari. Conjunt de roba d’una persona, especialment un actor. Ex. La Maria té un vestuari molt variat.
Gairebé / gaire bé
Gairebé. Quasi. Ex. Hi érem gairebé tots.
Gaire bé. Poc bé. Ex. No em trobo gaire bé.
La veritat és que tots els grups ho van fer força bé, felicitats. Amb això vam acabar la classe de dilluns.
El dimecres dia 8 vam començar fent un repàs al tema de l’apostrofació de números, com a, com i per a. Després la Lourdes ens va preparar un berenar, una sopa de lletres amb les paraules encabides en el textos de dilluns, molt bona cuinera per cert, estava molt ben feta. Ha, ha, ha…
Tot seguit vam corregir el textos que vam fer dilluns amb les paraules encabides i vam comentar-ne les errades.
A continuació vam fer un grup tota la classe excepte l’Emilia, la Nani i la Daniela, que es van posar a preparar la seva exposició oral. La resta havíem d’unificar els tres textos en un únic text per demanar la col·laboració de tothom en la votació. Va quedar molt bé el text resultant:
Hola a tothom,
Som els alumnes de català de suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·liciten la vostra col·laboració.
És necessari que escolliu un del quatre noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits. Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook, Twiter…
Animeu-vos a votar.
Per finalitzar la classe, el grup format per l’Emilia, la Nani i la Daniela, van fer la presentació oral de la seva candidata (la Neus Català). Ho van fer també molt bé. Em va sembla una dona amb una vida molt interesant i desconeguda per la majoria de nosaltres.
I això es tot, que no està gens malament. Si continuem a aquest ritme per la fi de mes ja podrem fer l’examen final. Espero que no m’hagi deixat gaires coses.
Hola, companys,
El dilluns, primer vam fer un petit recordatori del que havíem fet la setmana anterior.
Després la Lourdes ens va dividir en tres equips i a cadascun ens va donar una part de la teoria de les majúscules i minúscules i entre tots vam haver de completar un exercici.
Així van poder aprendre que: S’ESCRIUEN EN MAJÚSCULES:
Noms propis.
Pseudònims , sobrenoms i renoms (Jaume I el Conqueridor)
Càrrec + Forma de tractament protocol·lari. (Molt Honorable Senyor President).
Formes de tractament no catalanes. ( Sir Lawrence Olivier).
Abreviatura + nom propi. (Dra. Martí).
Lloc oficial, organismes i institucions. (Generalitat, Ajuntament).
Festivitats . (Per Sant Jaume farem un sopar).
Premis i distincions. (Va guanyar el Nobel).
Nom d’obres literàries o de teatre. (La plaça del Diamant). Només la 1a paraula en majúscules i s’ha d’escriure en cursiva.
Noms de publicacions periòdiques. (La Vanguardia)
Nom de llocs catalans o catalanitzats. (Viu al Prat de Llobregat). L’article no va en majúscula.
Nom propi no català. (He visitat Los Ángeles). L’article també va en majúscula.S’ESCRIUEN EN MINÚSCULES:
Càrrecs i títols nobiliaris. (rei, sants, president, alcalde).
Llocs urbans genèrics. (carrers, rambles, avingudes ). Excepte que es refereixi a un/a en concret per tots/es conegut: la Rambla, el Delta (referint-nos a la rambla de Barcelona o al delta del Llobregat.
Els períodes històrics. (El neolític)
Després la M. José, el Francisco, l’Alba i la Coralina ens van fer una exposició per defensar la Núria Espert com a personatge que ha de donar el nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé i estan posant-ho molt difícil per als que encara hem d’exposar.
Finalment ens va quedar una estona per jugar al Kahoot.
El dimecres vam dedicar una bona part de la classe a repassar les minúscules i majúscules, ja que van sortir molts dubtes i vam buscar-los a la pàgina web.
La Lourdes ens va deixar temps perquè els que no havíem fet la presentació encara tinguéssim una estona junts per preparar-la.
I ens va passar un paper per emplenar en el qual hi havia cinc apartats.
Què he après?
Com ho he après?
Què vull millorar?
Com es pot millorar?
Em comprometo a…
Jo em vaig comprometre a escriure més en català i em va tocar fer el dietari. O sigui que… Aneu amb compte amb què us comprometeu … (és broma).
El dilluns vint de febrer vam fer un joc per repassar les conjuncions:
Perquè, no és pregunta , pot ser per motiu o finalitat.
No vull menjar postres perquè estic tipa.
Per què, és pregunta directa o indirecta, per un motiu, (per qui motiu?)
Per què arribes tard?
Per a què, és pregunta directa o indirecta, per una finalitat, (per a quina cosa?)
Per a què utilitzes aquesta eina?
Si no, és una conjunció condicional més un verb en modalitat negativa.
Si no compres el pa, no tindràs entrepà.
Permet canviar l’ordre de la frase:
No tindràs entrepà si no compres el pa.
Sinó, denota oposició.
Els alumnes no volen fer classe, sinó anar al pati.
Aquest joc consistia que la Lourdes ens assenyalava a cadascun una conjunció escrita a la pissarra per fer una frase, però teníem poc temps per pensar ja que va portar una “bomba” d’un joc!!!!! i al fer la frase havíem de passar-la al company. Es va portar bé perquè ens donava una altra oportunitat i quan esclatava la bomba podíem tornar-la a posar en marxa.
Vam corregir l’exercici que ens faltava de les conjuncions doncs, que introdueix sempre una conseqüència i ja que/ perquè que son conjuncions causals.
El lleó rugia ja que / perquè pressentia la presència de l’home. (causa)
S’ha fet molt tard! Deixem la resta, doncs, per demà. (conseqüència)
La mare va renyar la Susanna, ja que / perquè no feia bondat. (causa)
La situació es complica. Doncs no sé què fer per a evitar-ho. (conseqüència)
No li ha estat possible venir a la festa, ja que / perquè ha perdut el tren. (causa)
Va dir-li que no li faria el treball, ja que / perquè no tenia temps. (causa)
No cridis tant, ja que / perquè el nen dorm des de fa estona. (causa)
Cal que li cridem l’atenció, ja que / perquè no ha fet el que ens havia promès. (causa)
En Roger va entrar a casa seva per la finestra, ja que / perquè havia perdut les claus. (causa)
No fumis tant, ja que / perquè és dolent per a la salut. (causa)
Diu que té mal de cap? Doncs ja no vindrà a l’assemblea. (conseqüència)
El seu marit té una nafra a la cama? Doncs haurem de guarir-la-hi immediatament, senyora. (conseqüència)
Vam acabar de treballar cadascú amb el seu grup el candidat proposat pel Centre Cívic Canyars.
A última hora la Lourdes ens va donar un full per llegir i contestar a les preguntes.
La meva àvia, la Margarida Arderiu, va néixer a Olot. Va viure tota la vida en un barri on, als anys seixanta, s’hi va instal·lar l’onada migratòria provinent d’altres indrets de l’Estat espanyol i on, en l’actualitat, hi ha fet cap persones del nord d’Àfrica. Com que era difícil sentir parlar català al carrer, i ella s’estima molt la llengua catalana, va decidir muntar una petita aula on les dones immigrades que no coneixien la nostra llengua la poguessin aprendre a parlar.
Hi ha un fet que li va canviar la vida. Sempre me l’ha explicat d’aquesta manera: “Fillet, jo ja tinc molts anys, i he viscut moltes experiències, bones i dolentes –em va dir-, però una de les millors coses que m’ha passat ha estat conèixer la Fàtima”.
-Quin signe de puntuació usem per introduir una citació textual? Dos punts.
-Entre quins signes emmarquem aquesta citació? Entre “cometes”.
El diàleg també permet reproduir les paraules textuals d’un personatge. En aquest tipus de text, per introduir les paraules, es fa servir un guió.
Exemple: -Àvia, i per què vas decidir tirar endavant aquest projecte?
-Perquè pensava, i penso, que totes les persones tenen dret a una vida més digna.
El guió també serveix, com pots veure en el text, per intercalar un incís del narrador en el discurs.
Dimecres vint-i-dos de febrer.
1.-La Lourdes ens va posar per grups i vam agafar d’un saquet paperets per completar frases amb espais en blanc.
Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).
INFLIGIR. Aplicar una pena.
INFRINGIR. Transgredir un pacte, una llei…
Tothom considerava excessiu el càstig que van INFLIGIR al presoner que va intentar escapar-se.
BORSA. Lloc públic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admesos a cotització. Borsa de treball . Entitat destinada a fer conèixer les ofertes i les demandes d’ocupació.
BOSSA. De plàstic, roba, viatge…
M’han recomanat que m’inscrigui a la BORSA de treball.
INCOMPLET. No complet.
INCOMPLERT. No compleix.
Li han venut un trencaclosques INCOMPLET perquè hi falta una peça.
PEDRADA. Acció de tirar una pedra.
PEDREGADA. Precipitació en forma de pedra.
Va estabornir el gos d’una PEDRADA.
MÉS BÉ. ..
MÉS AVIAT. Tendint a …
El Pau és més aviat gras.
GRAT. Satisfacció.
GRAU. De temperatura, estudis…
Avui us convidaria de bon GRAT a sopar, però tinc un compromís.
DESVELAR. Revelar. Fer conèixer allò que es tenia amagat.
DESVETLLAR. Treure la son.
Ens van advertir que no havíem de DESVELAR el secret fins que no arribessin els delegats.
RENDIBLE. Bon rendiment econòmic, rendibilitat.
RENTABLE. Es pot rentar.
M’han assegurat que aquesta inversió es molt RENDIBLE.
Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).
2.-La Lourdes ens va donar un full per triar i completar entre dues opcions. Al final amb totes les pistes hem d’endevinar de qui parlem. Si tenim algun dubte amb el significat de les paraules podem consultar:
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: dlc.iec.cat
Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe: multilingüe.cat
Pista 1: El personatge d’aquesta setmana és un FAMÓS (famós/afamat) català nascut a Girona el 1948 que va passar la seva infantesa en un petit poble del Baix Empordà.
Pista 2: La seva discografia està formada per un gran NOMBRE (nombre/número) d’àlbums tots en català i de gran qualitat, i és per això que COMPTAR (comptar/contar) amb un gran nombre d’admiradors i admiradores.
Pista 3: Tant EL SEU TREBALL (el seu treball/la seva feina) com ell mateix gaudeixen d’un ampli reconeixement internacional.
Pista 4: ARRAN (arran/arrel) de les diverses prohibicions que va tenir durant la dictadura franquista, va haver-se d’exiliar a França per poder desenvolupar la seva tasca amb normalitat.
Pista 5: No és un home gens DEPENDENT (dependent/depenent). És una persona lliure i amb unes fortes conviccions. Tot i la gran transcendència que té, el en diu més, ni qui les diu millor.
Pista 6: Ens pot acompanyar mentre fem un viatge cap a Ítaca o, també, donar-nos un cop de mà per desfer-nos de l’estaca on estem tots lligats.
De qui estem parlant? Lluís Llach.
La Lourdes ens va recomanar escoltar una cançó “Corrandes d’exili”, que està penjada al blog, de la Silvia Pérez Cruz. És molt maca!
Vam començar a fer les exposicions orals per buscar un candidat per l’aula del Centre Cívic Canyars.
El primer grup érem la Marcela, el Ferran, i jo mateixa. Els meus companys ho varen fer força bé, he treballat molt bé amb ells. Fins i tot la Marcela va fer uns cartells amb el nom de la nostra candidata “Mercè Rodoreda i Gurguí”, li va quedar molt maco!
La nostra exposició més o menys va anar així:
Creiem que Mercè Rodoreda i Gurguí és la candidata perfecta per a donar nom a l’aula del Centre Cívic Canyars. Compleix els requisits que vam votar entre tots.
En primer lloc fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern que li inculcà un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de la seva obra.
D’altra banda, és reconeguda per la seva feina, li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària al 1980 i el premi Lletra d’Or al 1976 entre d’altres.
A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris, la poesia, el teatre, el conte, destacant la novel·la. Va ocupar el càrrec de correctora de català de la Generalitat.
També, cal dir que les seves conegudes novel·les La plaça del Diamant i Mirall trencat han estat traduïdes en quaranta idiomes. La plaça del Diamant és el relat de la vida d’una noia que pateix un procés de pèrdua d’identitat. Mirall trencat és el relat de la tràgica vida de tres generacions de la família benestant Valldaura-Farriols de principis del s. XX.
Per concloure, veient la seva trajectòria us demanem que ens doneu suport perquè l’aula acabi tenint el seu nom: MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ.
Aquí la veiem amb una flor.
El dia 21 de febrer va ser el dia Internacional de la llengua materna. Al món hi ha més de 6.000 llengües. Per això , vam estar una estoneta ja al final de la classe dient algunes paraules: Atzucac: carreró sense sortida. / Popocatépetl: volcà (Mèxic) / chuparquía: dolç marroquí / acequia: d’Almeria / suc: suc + zumo (mare de l’Alba) / garra charrúa: de l’Uruguai / xerrameca (de Catalunya).
Bé, companys, crec que això es tot. Gaudiu del cap de setmana i del carnestoltes!
El dimarts 7 de març a les 18.30 h el Servei Local de Català de Castelldefels i la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado commemoraran el Dia Mundial de la Poesia amb un taller dedicat a Pere Quart. Les persones que hi vulguin assistir poden inscriure-s’hi a la Biblioteca (c. Bisbe Urquinaona, 17-21) o al SLC de Castelldefels (C. Bisbe Urquinaona, 23-25).
Aquest taller vol complementar l’espectacle Satírics (recital de poemes de Pere Quart a càrrec de Joan Massotkleiner i Toti Soler) que es farà a la Sala Margarida Xirgu el 10 de març a les 21 h.
Hola,
