Rient i plorant, l’abril va passant
Avui en Jaume comença la sessió amb el seu estil més personal, és a dir, iniciant la classe amb proximitat vers el grup i els companys.
Fem teràpia de grup per optimitzar el nostre treball i ens fa dir una qualitat positiva del company/a que tenim a l’esquerra. I tot , pe què entenguem que la clau d’una bona dinàmica de feina on intervenen les persones és la CONFIANÇA.
En mig de la sessió terapèutica, no deixa de recordar-nos la tasca respecte a les etapes claus del marc sociolingüístic. I ens llença una altra proposta, investigar a Internet sobre els relats digitals i veure com podem lligar aquesta troballa amb el nostre treball de xerpes històrics.
En un altre incís de la classe, ens deixa a tots amb la mosca al darrere de l’orella, pensant en què vol fer amb el tema de les olors. Potser, si no aprovem la prova, pensa a renunciar a la seva tasca de professor, es retira a un poblet de la Cerdanya i es dedica a confeccionar cremes naturals i colònies artesanals…Qui sap! Bé, el tema és que ens demana que lliguem el punt que havíem de desenvolupar com a xerpes amb una olor. Aquests són els temes i les olors:
-
Les oracions subordinades adjectives: la suor (sense comentaris que ja n’hi van haver uns quants a la classe…)
-
Les oracions subordinades adverbials: olor de mare (aing….que bonic)
-
Les oracions subordinades substantives: olor de nadó (sabeu que Món de Dóna és Nom de Nadó al revés…curiositats que trobes quan t’avorreixes)
-
Els pronoms: espígol
-
Les sinonímies i les antonímies: les roses
-
La derivació: la terra humida
En una altra estona de classe clàssica, examinem les perles d’un escrit de la Noemí i les corregim entre tots -penso que penjarà l’escrit a l’acta perquè pugueu accedir, si heu faltat a classe-.
I finalment, posa la cirereta a la classe de dijous, proposant-nos una forma de “patir” la prova sense dolor. I amb aquesta proposta tanca el primer punt del començament, que ningú es pensi que es donen puntades a l’aire. La confiança es treballa com els castellers. És un treball de grup on cadascú té una feina i hi ha una feina per a cadascú. L’exercici és imaginar un castell de quatre i pensar en quina funció deu tenir cada membre . Aquesta seria l’estructura on destaquen les aptituds dels integrants:
-
La primera base que seran els pilars i són els sostenidors.
-
A continuació vindrà el segon pis que donarà fortalesa.
-
Després podrà pujar l’aixecador que haurà de ser lleuger i àgil.
-
Finalment alçarà la mà l’enxaneta, que evidentment haurà de ser valent.
Però bé, els detalls ja els veurem perquè, de moment segons el profe, no cal projectar-nos i patir sinó ensumar l’olor del present que prou bellesa porta i ens costa molt sovint captar-la perquè ens perdem amb l’aire imaginat del futur.
Article complet
