Entrades amb l'etiqueta ‘#AnyBrossa’

  • Emergència climàtica

    Què podem fer per l’emergència climàtica? Aquí teniu uns consells.

    Share

    Article complet

  • E1 8a sessió

    Ens vam encarregar d’engegar el projecte sobre l’emergència climàtica. De moment, vam elaborar el guió i l’storyboard.

     

    La vam convertir en dos poemes escènics. Abans, però, vam crear un mapa conceptual de la sessió:

     

     

    Share

    Article complet

  • C2 9a sessió

    Núm. Expedient: 01
    Subdirecció Operativa de la Policia
    Ref: #c2cast19

     

    RELACIÓ DELS FETS 

    18.00: Després de fer la xerrada a la porta del centre, tots els refugiats vam entrar a l’aula. És curiós que el fet d’entrar tots junts manté intrigat el Mestre. Seguidament, vàrem comentar un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió.

    18.05: Tocava nomenar els nous agents X, Y i Z, així que vam tancar els ulls  per fer una petita becaina. Solen ser curtes, però aquest cop no em va deixar ni acomodar-me. Tot just recolzar el cap a la taula, el Mestre em va avisar que jo seria el relleu de l’anterior agent X. Quina gràcia!

    18.15:  Un cop tots desperts, el Mestre va fer grups i vam donar un cop d’ull a l’informe de l’última sessió. Déu n’hi do quin informe, no hi havia errades! Durant la revisió de l’informe, es va mantenir de fons el bolero que havia escollit l’últim agent Z, bolero titulat Porqué, idoni per recordar el contingut: perquè/ per què/ per a què. Durant la revisió, el Mestre va recordar que el soc no porta mai accent, també va explicar que davant la conjunció i  no es posen comes.

    18.30: Com escrivim? El Mestre ens va mostrar un esquema didàctic de com havia de ser un text. La planificació, la textualització i una posterior revisió serien claus per redactar de forma correcta i més entenedora.

    18.40: “Moment del Joc?”, va preguntar el Mestre. Òbviament tots vàrem contestar que sí. És com la nostra hora del pati, però sense entrepà. Manifestant no ser el Mago Pop, el Mestre ens va explicar en què consistia el joc: havíem de trobar l’assassí d’entre tots els refugiats. Ens va repartir diverses cartes i només un de nosaltres tindria l’as de cors. Ens vam aixecar i qui tingués la carta havia d’assassinar picant l’ullet a la resta de companys. No sé si era la samarreta de ratlles vermelles tipus Wally o que no tenia esperit assassí, però la companya va ser descoberta ràpidament.

    18.45: Fi de l’esbarjo. El Mestre ens va ordenar fer una crònica de 300 paraules amb el tema que ens porta acompanyant a cadascú de nosaltres en les últimes sessions. Havíem de recordar l’esquema que havíem tractat minuts abans i endinsar-nos en la redacció de la crònica. Sort que  part del text teníem ja redactat al Twitter. Tot i així, hi hauria feina.

    18.50: Mentre estàvem redactant la nostra crònica, el Mestre va marxar de l’aula i va tornar amb cordons de colors. Tot concentrat, els va ordenar i estendre per la seva taula. Què ens estava preparant? Digueu-me mal pensat, però em va semblar quelcom sospitós… No ens oblidem que som refugiats i que ell té el poder en aquest camp de concentració.

    19.20: El Mestre ens va preguntar si ja teníem enllestida la crònica. Era, ara, el moment crucial per saber què faria amb els cordons. Per sort, només es tractava d’agafar-los entre tots els refugiats, cadascú per un extrem. Qui tingués el mateix color seria el nostre binomi per corregir la crònica.

    19.30: Un cop vam escoltar la crònica del nostre company, el Mestre ens va preguntar què ens havia semblat el que havíem escoltat.Llegir i escoltar és una manera útil de veure possibles errades d’estructura, d’ordre, etc.  És important a l’hora de redactar pensar a qui ens adrecem.

    19.50: Era un dels moments que agraden més: el repartiment de la moneda oficial del curs, els pàmies. Alguns ja portaven bitlleters especials per guardar els pàmies; d’altres, més cutres, ho van guardar en bosses de plàstic on posava Pàmies. Sigui com sigui, sempre li donem un gran valor a cada bitllet i no en perdonem ni un.

     

    CONCLUSIONS

    Acabem el primer mes a l’exili.  Octubre ha estat dur, però la unió fa la força i de moment seguim tots vius. Segons la previsió del calendari, només queden cinc meravellosos mesos més d’aventura. Ara ve el fred, les feines que ens fan fer en aquest camp cada cop són més llargues i feixugues. Creuem dits perquè el nostre mentor s’adoni que només som simples refugiats que volem salvar-nos i viure tranquils.

     

    Agent X
    Regió del Llenguadoc-Rosselló
    ……………., 30 d’octubre de 2019

    Share

    Article complet

  • E1 7a sessió

    Vam observar la campanya de #FemOrigen per si ens podia servir de model per a la nostra campanya. Després vam anar practicar diferents temps verbals per comprovar quin ens podria ser més útil per  adreçar-nos al públic de la campanya.

     

    mapa concpetual de la sessió

    De nou, dos poemes objectes per a aquesta sessió:

    Emergència climàtica humanitzada

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes

#5dones #i3cast17 #suspens0 3r trimestre accentuació article d'opinió BIblioteca Ramon Fernàndez Jurado CINC Cinema en català Cloenda connectors curs 2012/13 descans cerebral diacrítics Dia Mundial de la Poesia Dia Mundial del Teatre escriure una postal imperatiu imperfet de subjuntiu invitació Joan Brossa Llibre de les bèsties matrícula Mercè Rodoreda model de prova perquè/ per què/ per a què precisió lèxica presentacions present de subjuntiu projecte pronoms pronoms de relatiu prova Puntuació relatograma revisió textual Sant Jordi teatre Teatre Plaza Teresa Pàmies unitat 1 unitat 2 unitat 3 vocal neutra Yelmo

Share