Entrades amb l'etiqueta ‘M. José’

  • C2 5a sessió

    IMG_20151029_213652

    Creació de la Sònia

    Hem començat la sessió d’avui amb música, quan hem entrat a classe sonava de fons la cançó de la senyora Carla Bruni Quelqu’Un M’a Dit. Al mateix temps, reflectida a la pantalla del projector hem trobat la desena de les dotze pistes que en Jaume ens va plantejar durant la primera sessió del curs. Aleshores, hem tingut uns minuts per pensar quina podia ser la relació entre la cançó i la imatge que teníem a davant.

     Enigma 2

    Un cop finalitzat el temps estipulat hem parlat de les possibles coincidències, l’origen francès de la casa borbònica ha estat una de les possibilitats comentades. En el moment en què algú comenta si el tema de les infidelitats podria ser la relació sembla que a en Jaume li canvia la cara, sembla que no anem desencaminats! Aleshores ens deixa que continuem pensant en les possibles coincidències mentre passem a una nova activitat. Més tard reprendrem el tema.

    Tornem a sentir música, en aquesta ocasió es tracta de la versió catalana de la mateixa cançó cantada per Joan Dausà, Hi ha algú que em va dir. Aquesta vegada hem d’intentar copiar el màxim d’estrofes de la cançó… Missió impossible!

    Mentre nosaltres anem intentant copiar tot el que podem, en Jaume va enganxant fulls a les parets. La següent activitat anirà relacionada amb aquests fulls. Per tal de formar parelles, en Jaume agafa uns quants cordons de sabates de diferents colors a la mà, i cadascú de nosaltres n’ha d’agafar un dels extrems. Un cop deixa anar els cordons, descobrim a l’altre extrem qui és la nostra parella d’avui. L’activitat consisteix que una de les dues persones ha d’anar als fulls que hi ha enganxats a les parets i intentar memoritzar les estrofes per, tot seguit, tornar al seu lloc i dictar-li les estrofes a l’altre membre de la parella.

    dictat 1 dictat 2 dictat 3 dictat 4

    Quan acabem amb aquesta activitat, ens trobem dues preguntes escrites a la pissarra:

    1. Per què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?
    2. Per a què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?

    Un cop més en Jaume ens demana que, per parelles, comentem quina és la diferència entre les dues qüestions i que hi proposem algunes respostes.

    Després del debat, arribem a la conclusió següent:

    • Per què: El fem servir per fer oracions interrogatives relacionades amb la justificació, causa, motiu o raó d’alguna cosa.
    • Per a què: L’utilitzem per fer oracions interrogatives relacionades amb la finalitat d’alguna cosa.
    • Perquè: Serveix per donar resposta a qualsevol de les dues qüestions anteriors. Aquesta conjunció pot ser:
      • De causalitat: Sempre va amb el verb en mode indicatiu.
      • De finalitat: Sempre va amb el verb en mode subjuntiu.

    Per acabar amb aquest tema, posem en pràctica aquests conceptes amb un exercici.

    Reprenent el tema de les narracions que vam començar a la sessió anterior, fem una diferenciació entre els tipus de narradors que existeixen:

    • Narrador Omniscient: És aquell que ho sap tot relacionat amb els fets que està narrant. Sap tot allò relatiu a la història, però no en forma part. La redacció acostuma a ser en tercera persona i narra els fets de manera objectiva. És un tipus de narrador molt típic del segle XIX.
    • Narrador Protagonista o Testimoni: Forma part de la història, explica els fets perquè els ha viscut i els narra de manera molt subjectiva. Acostuma a estar redactat en primera persona si es tracta d’un narrador protagonista, o en segona o tercera persona si es tracta d’un narrador testimoni.

    En relació amb el joc que crearem a final del curs, entre tots, intentem establir les característiques que creiem que hauria de tenir:

    • Un material motivador
    • Cal definir:
      • Els destinataris
      • El nombre de jugadors
      • La temporització
      • Les normes
      • El tema
      • El premi o recompensa del guanyador
      • La finalitat

    D’entre totes aquestes característiques, acordem que al nostre particular joc de l’oca jugarem mitjançant 5 equips de 5 persones i que caldrà preparar preguntes per anar contestant. Pel que fa a les caselles del joc, un cop acabem les classes en tindrem 50 (25 de les actes diàries i 25 dels episodis), caldrà decidir també de quina manera afegim algunes més per arribar a les 63 caselles que té el joc de l’oca original.

    Finalment, tanquem la sessió d’avui, tornant a la pista número 10. En Jaume ens planteja diverses qüestions:

    • Què passa quan un cap d’estat no fa el que ha de fer?
    • Quins problemes poden sorgir relacionats amb els hereus?

    Ens comenta que en un dels capítols de la Crònica de Ramon Muntaner relata un episodi d’un trio, i, entre tots, fem una relació de personatges famosos als quals se’ls han descobert infidelitats, Mercè Rodoreda entre d’altres.

    Com a totes les sessions, en Jaume ens demana a cadascú de nosaltres amb què ens quedem de la sessió d’avui, i cadascú diu la seva. L’habilitat que té per sorprendre’ns cada dia, i captar la nostra atenció al màxim fa que, tot i ser una matèria complicada, les dues hores de classe se’ns passin volant i que aprenguem sense gairebé adonar-nos-en.

    Share

    Article complet

  • 12 sessió Suficiència 2

    Els encarregats de fer el dietari del dia 16 de maig som el Manuel i jo. Com sempre, vam començar amb la lectura del dietari de la classe anterior.

    El Jaume ens va demanar que comentéssim la definició d’un videolit​, que havíem de tenir penjats al bloc. Gairebé tots coincidien en la definició que un videolit ​​és un treball audiovisual o vídeo on es fusionen imatges, sons, amb un text literari i és una forma més interessant d’aprendre.

    Seguidament el Jaume ens va explicar les diferències entre:

    • Oració simple: Només conté un verb.

    Exemple:El  Pedro treballa.

    • Oració composta: És una oració que té més d’un verb o dues oracions simples que s’han combinat.

    Exemple: El gos juga després de dinar.

    • Oració subordinada: És una oració que és dins d’una altra i sense la qual no té sentit. No poden ser molt llargues.

    Exemple: És un vídeo on es narra un text literari.

    • Oració cordinada: Són oracions que tenen sentit per si mateixes i no depenen d’una altra.

    Exemple:Va sortir el sol i ens vam anar a la platja.

     

    Després, treballem les oracions de relatiu. Una oració de relatiu s’usa sempre per ajuntar dues oracions o continguts preposicionals que comparteix un dels seus arguments.

     

    Exemples d’oracions subordinades de relatiu:

     

    • La noia és la meva cosina. La noia arribarà en el tren de la tarda.
    • La noia que arribarà en el tren de la tarda es la meva cosina.
    • L’habitació era molt confortable. Jo treballava a l’habitació.
    • L’habitación on treballava era molt confortable.

    Vam fer uns exercicis per practicar-los.

     

    Finalment, ens va explicar els pronoms de relatiu que són:

     

    • Que: Àton.
    • Què: (després d’una preposició): Tónica= el qual, la qual.
    • Qui: (després d’una preposició): S’utilitza per a persones= els quals, les quals.
    • On: (s’utilitza sempre que vagi després d’un lloc) En què: (té el mateix significat que on, però s’utilitza quan es parla d’alguna cosa que no sigui un lloc físic).

     

    Exemples:

    ...Santa Coloma de Farmers, on el seu pare exercia de notari…

    …així com la llarga convalescència d’un xarampió que el va postrar al llit…

    La dictadura, la qual va compartir l’abolició de…

    També vam fer un exercici d’aquest tema. Completar pronoms de relatiu S Espriu

    I per finalitzar, el Jaume ens va explicar un conte mític molt interessant, però ja era dijous …. i una mica de son… ;))))

    Ja que vam parlar del mite i d’òpera, us he inclòs un fragment  de Richard Strauss Ariadne auf Naxos. És una òpera que il·lustra l’estil de Salvador Espriu, tràgic i irònic alhora. Si en voleu saber més, cliqueu aquí.

    Opinió de la Mª José: Penso que amb el Jaume se’m fan les classes més curtes i intenses. Utilitza un mètode molt actiu de l’aprenentatge i això m’agrada: m’obliga que treballi i el millor és que ho fem a classe i participem tots junts en grups.

    De vegades la seva ment va més ràpid que les seves paraules i se li fan un embolic. Peró m’agrada molt el Jaume .. però com a professor, ehhh!!

     

    Opinió d’en Manuel.- Avui ha sigut una classe molt interessant. Hem repasat els pronoms de relatiu. Hem après a formar oracions subordinades de relatiu, cosa que utilitzem molt sovint, llavors sense adornar-nos. A poc a poc, estem aprenent molt, i en el meu cas, estic agafant confiança per a parlar en català.

     

    Share

    Article complet

  • 6a sessió Suficiència 2

    De martiinlurent, extreta d’http://www.flickr.com/photos/martiinoficial/5195150239/

     Bona tarda a tots i a totes,

    Aquesta vegada, les voluntàries o voluntarioses per fer el dietari som la M. José i la Pilar.

    Hem començat la classe  repassant el que vam treballar dimarts passat i recordant sobre l’ús del gerundi i les perífrasis verbals tant en els textos instructius com en els textos explicatius.

    A continuació, el Jaume ens va explicar les propietats textuals que ha de tenir un bon text:

    ADEQUACIÓ:

    • DISPOSICIÓ: Com es presenten els elements dins del text.
    • RELACIÓ: Tipus de tractament entre l’emissor i el receptor.
    • FUNCIÓ: Intenció comunicativa.
    • TEMA: Pot ser general o específic, això influeix en el tipus de lèxic.

    COHERÈNCIA: estructura i selecció de la informació

    COHESIÓ: Com està lligat el text (punts, comes, connectors, etc.).

    CORRECCIÓ: Que els textos estiguin ben escrits.

    Després hem format grups i hem posat en pràctica les propietats textuals en el text instructiu elaborant una base d’orientació Base d’orientació unitat 1 S2, i a continuació, hem tornat a formar els mateixos grups que vam planificar els textos instructius per comprovar si el text de cadascú era correcte o havíem de modificar-lo.

    El proper dia, cadascú de nosaltres valorarà el text instructiu d’un altre company per tal d’aconseguir els 5 punts que tenim pendents de la unitat 1. A més, començarem a treballar els textos predictius.

    Deures: Passar al bloc el text corregit. Cliqueu aquí.

    I per acabar, hem apuntat en un full en blanc que hem donat al Jaume amb tres o quatre motius pels quals ens agrada aquest curs i un parell de motius que no ens agraden.

    Bon cap de setmana!

    Opinió de la Pilar:

    He de dir que em sento molt satisfeta de tot el que estic aprenent. Moltes vegades m’adono de matisos que em  recorden que ja  som en un “nivell important” de català. Ànim, i seguir gaudint de les classes!

    Opinió de la M. José:

    Estic totalment d’acord amb la Pilar i he d’afegir que m’agraden molt les classes de català i m’ho passo molt bé.

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share