C2 4a sessió
En un primer moment, el Jaume ens ha demanat que triem un arbre que ens agradi, amb què tinguem alguna preferència o empatia. (Ens podíem repetir) Han sortit a classe els següents:
L´avet, el roure, el pi, l´olivera, el plataner, el castanyer, el llimoner, el saüc, el cirerer, l´om, la figuera, el freixe, l´ametller, el salze, la dama de nit, el taronger i el xiprer.
Activitat que servirà per explicar què tenen a veure els arbres amb la figura i filosofia de Ramon Llull. Segons ens ha ditel Jaume, ens ho explicarà el proper dimarts.
A partir d´aquest moment, teníem per avui llegir el capítol (de l’I al VII) que el Jaume ens havia encomanat sobre l´obra de Ramon Llull El Llibre de les bèsties, que curiosament forma part del setè llibre d´una obra més àmplia, El Llibre de les meravelles.
D´aquesta lectura hem treballat els aspectes següents (aspectes constants a l´hora de fer una recerca del més important que hem llegit a qualsevol lectura):
— TEMA: El tema es pot definir en una paraula que ens pot suggerir el més important del text, la primera que ens vingui al cap.
— TRAMA: A diferència de tema, la trama seria un resum coherent i cohesionat del que hem llegit i hauria d´ésser una cinquena part del text (1/5). Ens ha d´entendre qualsevol persona que no hagi llegit el llibre i per tant, que no sàpiga de què tracta.
— PERSONATGES QUE HI SURTEN: perfils i defectes, és a dir, perquè hi surten aquests animals.
— I EN AQUEST CAS I PER ÚLTIM: quins exemples es fan servir en cada capítol. (Mancaria parlar d´aquest últim punt).
Hem treballat per grups, segons ens hem llegit el mateix capítol.
Exemple, el tema del capítol IV, l´hem definit con “EL PODER”.
El Jaume ha fet el següent esquema sobre els temes dels diferents capítols que hem treballat cada grup:
I-L´elecció
II-Els consellers
III-La traïció
IV-El poder
V-Els pecats
VI-La maquinació
VII-El desenllaç
A continuació, i per grups, hem exposat en veu alta la trama del capítol. Exemple: trama del capítol IV.
Un bou i un cavall fugen de la Cort per viure amb l´home. Un home maltracta al bou fins vendre ´l a un carnisser que el volia matar. La guineu per aconseguir els seus objectius de ficar-se a la Cort, aprofita la situació i busca el bou que se´n penedeix d´haver marxat de la protecció del rei. Aleshores, la guineu elabora una estratègia: utilitza el bou perquè bramuli molt fort, fins aconseguir que el rei (el lleó) i el consell (d´animals) tinguessin molta por. El rei en veure que la guineu no en tenia, de por, l´envia a parlar amb el bou, el qual es penedeix davant del rei d´haver-se marxat. Després de deixar palès que l´home és la pitjor de les bèsties i que calia estar bé amb el rei dels homes, envien missatgers com el Linx i el Lleopard i li ofereixen com a joies: el GAT (cambrer) i el gos (porter). Alliçonat per la guineu, el bou convenç el rei per restar a la Cort, ell com a cambrer i la guineu com a portera. Així, doncs, en aquest capítol, la guineu aconsegueix els seus objectius.
base-orientacio-resum-unitat-2
PERSONATGES:
- Gat: carnívor, cambrer de la Cort, domesticat i semblat físicament al rei.
- Gos: carnívor, porter de la Cort que pot avisar el rei de l´arribada d´algú. També domesticat.
- Guineu: és l´astúcia, l´egoisme, no té la força dels carnívors, però utilitza la traïció per fer-se amb el poder.
- Lleó: rei dels animals. Té el poder i la força en contraposició a l´astúcia.
- Bou: representa la noblesa, la força i la innocència.
- Serp: personatge fosc. Ramon Llull el caracteritza com el pitjor dels personatges, però pensa que l´home encara és pitjor.
- Gall: intel·ligent, encara que no tant com la guineu.
Aquests són els personatges més representatius del llibre.
El Jaume ens ha fet pensar què destacaríem de la lectura.
Hem tret la conclusió que és molt actual perquè es representen les misèries humanes i lluites de poder, mitjançant les faules com a gènere literari. En la seva època no era nou, sinó que l´agafa d´altres contes orientals i d´altres escrits anteriors.
Tot i així, utilitza aquestes faules com a metàfores o paràboles com feia Jesucrist, ja que Ramon Llull encara que era molt religiós, volia convèncer, mai imposar una creença o una doctrina.
El proper dia, el Jaume ens ha dit de mirar un vídeo que ens ha enviat per Whatsapp sobre com donar-se d´alta en el Twitter. Es tracta de mirar-lo una vegada i s’ha d’apuntar: què hem après i com es pot millorar
Fins dimarts,
