Hola!
La setmana passada vam posar aquestes preguntes a la pissarra i cadascú va entrevistar un company. Escriviu aquí les diferents respostes sense dir el nom del company. A veure si endevinem qui és!
Si us animeu, també podeu respondre les preguntes sobre la vostra vida…així podem tafanejar una mica tots plegats ;)!
Bon cap de setmana!
(a sobre de “treure” sembla que hi hagi un accent però no hi va, eh! És la pissarra mal esborrada)
Quan estem lluny de casa, la diferència d’horaris a l’hora de menjar pot provocar anècdotes divertides. Fa anys vaig anar a una ciutat a prop de la frontera amb Àustria. Allà mengen més d’hora que a Catalunya. Una amiga em va dir si volia sortir amb els seus amics. Havien quedat per anar a un bar a les 9 del vespre. Jo estava convençuda que anàvem a sopar. Quan vam arribar, ells van començar a beure. Ningú no demanava res per menjar. Jo cada vegada tenia més i més gana. Al cap d’una hora vaig preguntar: “i aquí quan es menja?”
Em van mirar tots amb sorpresa i em van respondre que ells ja havien sopat a casa seva, a les 6 de la tarda!
A partir d’aquell dia, vaig acostumar-me a preguntar millor les coses abans de sortir de casa!
Ara us toca a vosaltres explicar una anècdota sobre les diferències d’horaris, de preus, de quant temps tardem a menjar,… També podeu parlar d’alguna altra cosa que us va sorprendre quan vau arribar a Catalunya: la manera de vestir, el caràcter, els costums, etc.
Ara que hem començat el curs del Bàsic 1 ja podeu començar a escriure alguna cosa en català. Us proposo que ens presentem:
Començo jo:
Em dic Palmira i el meu cognom és Freixa. Sóc catalana i visc a Terrassa. Sóc professora de català. La meva llengua materna és el català. També parlo castellà i una mica d’anglès.
I tu:
-Com et dius?
-D’on ets?
-On vius?
-Quina és la teva llengua materna?
-Quines paraules has après en català?
A veure qui s’anima a continuar!
Recordeu que dimarts parlarem de la família. Porteu una foto a classe! Bon cap de setmana!
Aquesta setmana hem après a classe l’expressió “vendre duros a 4 pessetes”. D’on ve aquesta expressió? Qui la va inventar? Què significa? La Marta del B2 tardes ens ho explica…
Aquesta setmana hem acabat la unitat 8 i ho hem fet explicant com anar a un lloc que coneixem, és a dir, hem aprés a donar instruccions. Com que sou molts, ara ja no recordo com arribar a tots els llocs que vau explicar, m’ho torneu a indicar?
Aquí teniu l’enllaç del vídeo que us he dit aquesta tarda sobre els Encants. No cal que el veieu tot, és molt llarg! Només seleccioneu alguns trossets per fer-vos-en una idea i responeu les preguntes.
http://www.tv3.cat/videos/4859131/Encants-diari-dun-trasllat
Com eren abans els Encants? Com són ara?
Quin tipus de gent hi anava? I ara, hi va el mateix tipus de gent?
Quins objectes podem trobar en aquest mercat?
Hi heu estat mai? Us agraden aquest tipus de mercats?
Els Encants vells
Aquí teniu l’enllaç del vídeo que us he dit aquest matí sobre els Encants. No cal que el veieu tot, és molt llarg! Només seleccioneu alguns trossets per fer-vos-en una idea i responeu les preguntes.
http://www.tv3.cat/videos/4859131/Encants-diari-dun-trasllat
Com eren abans els Encants? Com són ara?
Quin tipus de gent hi anava? I ara, hi va el mateix tipus de gent?
Quins objectes podem trobar en aquest mercat?
Hi heu estat mai? Us agraden aquest tipus de mercats?
Els Encants vells
A classe hem parlat d’alguns objectes que encara utilitzem però que, amb el pas del temps, han canviat molt. Hem explicat com eren abans, quant duraven, quins teníem a casa, com els utilitzàvem, etc. A continuació, teniu el vocabulari que ha sortit avui:
Quan jo era petita, a casa meva, teníem un televisor molt gran, en blanc i negre. Quan s’espatllava, que passava molt sovint, li donàvem cops als costats perquè deien que així es veia millor! Feien molts pocs programes però a partir de l’any 1983 ja vam poder veure TV3 i l’oferta es va ampliar.
Recordo que teníem un cotxe molt petit, de color verd: el Seat 133. Anàvem a la muntanya tot sovint i no s’avariava mai!
Quan volíem fer una trucada, despenjàvem l’auricular i marcàvem el número de telèfon amb una rodeta que tenia l’aparell. El telèfon estava enganxat a la paret.
Als anys vuitanta, jugàvem sovint al carrer. Jugàvem a saltar a corda; a un, dos, tres, pica paret; a pilota; a lladres i policies, etc. També teníem alguns videojocs molt senzills. Només podies jugar a un joc, però tot i així ens ho passàvem molt bé!
I vosaltres? Quins records teniu de quan éreu petits? Què hi havia a casa vostra? A quins jocs jugàveu?
Tal com us he promès, aquí teniu un vídeo dels Antonia Font, un grup de les Illes Balears que canten en mallorquí, què us sembla? És una llàstima perquè fa unes setmanes que han anunciat que se separaven…
Com ho veieu? Molt diferent?
