Alumnes de Sant Andreu parlen amb l’autora de Li deien Lola
Li deien Lola, Pilar Romera Aguilà
28/02/2018
Llegir un llibre és una activitat força habitual als cursos de català. Poder compartir l’experiència amb l’autora ja no ho és tant.
Els alumnes del curs II (Intermedi intensiu) de la Delegació de Sant Andreu del CNL de Barcelona han gaudit de la presència a l’aula de l’escriptora Pilar Romera, autora de la novel·la Li deien Lola, editada per Columna Edicions.
Durant la trobada l’autora ha parlat del procés de creació literària i de com sorgeix la trama que basteix la història del llibre. Els assistents han pogut fer un intercanvi d’impressions amb la mateixa autora i fer-li preguntes referents a la durada d’aquest procés, dels personatges, de la trama i de l’existència real o no d’algun element o personatge del llibre.
Sinopsi
Li deien Lola situa l’acció als inicis de la revolució industrial. A les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou i a Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.
D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants, entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.
Fragment de l’obra
«La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentre pensava en la tia Carmina, i mirava aquell burgès que mai no havia vist un poll, una rata, que mai no havia patit gana, ni fred, ni s’havia sentit humiliat, explotat o maltractat. Va falsejar el somriure encara una mica més mentre recordava la cara de la seva mare. La cara de l’Amador mentre la violava, la cara de l’Agustí negant-la. Es va empassar la bilis en agafar la mà enguantada i va acceptar el petó fugaç, a la galta».
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.