El dijous 29 de novembre, a les 19.00 h, tindrà lloc a la Biblioteca Jaume Fuster la taula rodona “Parlem de Fabra, el lingüista gracienc”, amb Mònica Montserrat, David Paloma i Joan Josep Isern, i la col·laboració del CNL de Barcelona, delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. Es conversarà sobre la figura de Fabra, la seva relació amb Gràcia i l’aportació que va fer al català modern.
L’entrada és gratuïta i oberta al públic.
El dijous 15 de novembre va tenir lloc a la Biblioteca Sant Gervasi- Joan Maragall la xerrada “Com sobreviure a Manuel de Pedrolo: vida, obra i compromís d’un homenot de lletres”, a càrrec de Sebastià Bennasar, periodista, escriptor, traductor i crític literari mallorquí. L’activitat va començar a les 7 de la tarda i hi va assistir un grup d’alumnes de la delegació.
El ponent, gran coneixedor de Pedrolo, va parlar de curiositats de la vida de l’autor, de la quantitat d’hores dedicades a l’escriptura i de la seva extensa i variada obra. Es va centrar en la importància que va tenir pel fet d’escriure ciència-ficció, novel·la negra, assaig, dietaris i teatre en un època de censura, marcada pel realisme. Els assistents van tenir l’oportunitat de fer preguntes que van ajudar a completar els continguts. Va ser una xerrada molt amena, didàctica i interessant!
El dissabte 27 d’octubre el grup de nivell B2 de l’Asociación de Mujeres Migrantes Diversas va visitar la biblioteca Jaume Fuster, van explorar les diverses seccions de la biblioteca i van investigar quin tipus d’obres hi podien trobar, segons els seus interessos. Va ser una sortida molt interessant!
El dijous 15 de novembre, a les 19.00 hores, tindrà lloc la xerrada “Com sobreviure a Manuel de Pedrolo: vida, obra i compromís d’un homenot de lletres”, a càrrec de Sebastià Bennasar, periodista, escriptor, traductor i crític literari mallorquí. L’activitat es durà a terme a la Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, al carrer Sant Gervasi de Cassoles, 85, amb la col·laboració de la delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi del CNL de Barcelona.
Manuel de Pedrolo, de qui enguany es compleixen 100 anys del naixement, és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia, narrativa breu, novel·la, diaris i articles en premsa. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
La delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi ha fet un mural com a homenatge a Manuel de Pedrolo per commemorar el centenari del seu naixement. Al mural hi apareixen fotografies de la seva vida personal i la seva vida com a escriptor, informació sobre les seves obres més destacades, la seva trajectòria literària, els premis rebuts i la tasca que porta a terme la Fundació Pedrolo.
L’alumnat de la delegació treballa Panikkar a les aules per commemorar el centenari del naixement del filòsof i teòleg.
El CNL de Barcelona ha creat quatre unitats didàctiques, una per a cada nivell (una per al bàsic, una per a l’elemental, una per a l’intermedi i una per al de suficiència i el superior) per treballar la figura i el pensament de Panikkar amb els alumnes del CNL durant tot l’any.
El filòsof i teòleg Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona 1918 – Tavertet 2010) era doctor en Filosofia, en Química i en Teologia i autor d’una vuitantena d’obres escrites en cinc llengües (italià, català, francès, anglès i castellà). Doctor honoris causa per les universitats de les Illes Balears, Tübingen, Urbino i Girona, i professor, entre d’altres, a les universitats de Harvard i Califòrnia (d’on fou catedràtic emèrit), va ser una figura de rellevància mundial en el diàleg entre les cultures i religions i en la cerca d’alternatives als reptes del món contemporani.
El 1954 va arribar per primer cop a l’Índia. La trobada amb les cultures de l’Índia va ser decisiva en el seu itinerari (“Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat mai de ser cristià”).
La seva activitat intensa i apassionada el va fer relacionar-se amb molts dels grans noms de la cultura dels darrers cinquanta anys del segle XX. El premi Nobel de Literatura Octavio Paz va qualificar Panikkar de “catalán hindú, a un tiempo teólogo y ave viajera en todos los climas” i “hombre de inteligencia eléctrica”.
Un dels ensenyaments de Panikkar és que la realitat presenta una profunda interdependència i que cal superar tot dualisme. Això inclou la relació de l’ésser humà amb la Terra, àmbit on Panikkar proposava passar de l’ecologia a l’ecosofia.
“Patufet, on ets?” és el títol de l’exposició que va visitar un grup de nivell Bàsic 2 al Palau Robert el 18 d’octubre. La mostra és una de les activitats que promou el Govern de Catalunya per donar a conèixer la vida i l’obra de Capmany amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en la història de la dansa popular.
La tasca de Capmany a favor de la cultura catalana el va portar a publicar sobre les rondalles, les cançons, les danses populars i altres temes, com la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. Va dirigir l’Esbart Català i va treballar a l’Arxiu Històric de Barcelona, que conserva documentació seva. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet, revista de referència per a molts nens i nenes de principi de segle. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona, especialment el seu urbanisme, els monuments, els teatres i els espectacles, els costums i la manera de viure-hi.
Dos grups d’alumnes de la delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi van visitar el 18 d’octubre les exposicions “Kosmos Panikkar”, al Palau Robert, i “Raimon Panikkar. Viure l’aventura multicultural” a Espai Avinyó Llengua i Cultura.
Enguany el CNL de Barcelona participa en les activitats organitzades al voltant de l’Any Panikkar per commemorar el centenari del naixement del filòsof, que ha aprofundit en temes com la interculturalitat, el diàleg interreligiós i l’espiritualitat. És una de les figures més rellevants que ha donat el pensament català al món.
El dimecres 17 d’octubre, a les 18.00 h, va tenir lloc una visita guiada a l’exposició “Apel·les Mestres, artista complet i home polièdric” que acull el Centre Parroquial de Sarrià fins a finals de mes. L’activitat, a la qual van assistir 18 persones, va ser conduïda per Montserrat Garrich, bibliotecària, documentalista, comissària de l’exposició i coneixedora de la biografia d’Apel·les Mestres.
Montserrat Garrich va explicar de manera molt amena les diverses facetes de l’artista: dibuixant, il·lustrador, músic, cançoner, col·leccionista, amic, tertulià, dramaturg, bibliòman, dissenyador gràfic, poeta, folklorista, figurinista, jardiner i viatger. També va ser molt interessant conèixer com era la ciutat a principis del segle passat, el context històric d’aquell moment a fi de poder situar millor el personatge, els seus orígens familiars, els seus coneixements culturals i la gent amb qui es va relacionar.
La visita va acabar a l’interior del Teatre de Sarrià, inaugurat l’any 1907 i renovat recentment l’any 2015, que realitza una programació pròpia estructurada en cicles de teatre i dansa, de música, d’òpera i sarsuela, de documentals cinematogràfics i d’espectacles familiars.
Joan Josep Isern, crític literari i escriptor, va publicar un article a Vilaweb on explica les activitats que vam dur a terme a Gràcia per homenatjar Pompeu Fabra.
Molt interessant! Podeu llegir-lo aquí.
Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h, i dimecres també de 16 a 20 h.
