Arxiu de l'autor

  • Coneguem la nostra vila: de la Muntanyeta a la carretera Santa Creu de Calafell

    coressaLa M. José i la Montse ens expliquen un altre dels itineraris per Sant Boi.

    Començarem el nostre interessant itinerari a la Muntanyeta, molt coneguda per tots els habitants de Sant Boi.  A mà esquerra tenim la Unió Esportiva Santboiana, l’estadi de la qual va ser el primer camp de rugbi a l’Estat espanyol. Va ser fundada el dia 4 de juliol de l’any 1921 per Baldiri Aleu i Torres, ciutadà del nostre poble que va marxar a estudiar a la Universitat de Tolosa (França), on aquest esport ja es jugava. Li va agradar tant que quan tornà al seu poble natal va decidir parlar-ne amb uns amics de “Cal Ninyo” per començar a jugar i gaudir –ne. L’estadi té una capacitat de 4.000 espectadors.

    A mà dreta tenim la Masia Torre Figueres, que data de principis del segle XIX i que pertany a l’època de l’eclecticisme classicista. L’any 1990 es van fer reformes per ubicar-hi l’ empresa municipal CORESSA de l’Ajuntament de Sant Boi, que va ser creada per promoure l’activitat econòmica i oferir diferents serveis, els quals són: lluitar contra l’atur, atendre els més desfavorits, crear aparcaments i donar suport a les petites i mitjanes empreses.

    Després, continuarem pel carrer de Pau Claris, que enllaça amb el carrer de Jaume Balmes, que és un del més antics de Sant Boi i dels més coneguts pels santboians. En aquest carrer trobem petites botigues, bars i supermercats.

    També passejarem pel carrer de Bonaventura Aribau, on hi ha un casal d’avis, i pujarem fins al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, on  trobarem la parròquia catòlica Mare de Déu de Montserrat, en la qual es fan diverses misses al llarg de la setmana. Continuarem pel carrer de Mossèn Antoni Solanes, on podem veure l’església  evangèlica Bethel, que és de construcció moderna. Girarem a mà esquerra pel carrer d’Isaac Albéniz, que porta el nom d’ aquest famós músic. Després passarem pel carrer de Baldiri Net i Figueras, el qual va ser un gran doctor que va dedicar molts anys de la seva vida a atendre els malalts de l ‘Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Després agafarem el carrer de Cristòfor  Colom, que porta el nom del gran descobridor d’Amèrica, on podem trobar un supermercat i una autoescola molt coneguda. Continuarem enllaçant amb El Vinyet, on es va construir al voltant del 1975 el barri de Casablanca i on s’ha establert aproximadament el 19,2% de la població de Sant Boi. Podem veure el Centre d’Atenció Primària, un edifici modern on hi ha especialistes i un centre de rehabilitació utilitzat especialment  per gent amb problemes traumatològics,  que es troba a la ronda de Sant Ramon.

    Tot seguit creuarem la carretera per endinsar-nos en el Centre de Serveis de Sant Boi, que és a la carretera de la Santa Creu de Calafell, quilòmetre 9,3. Ens trobem davant d’un edifici modern, que situa diverses empreses de serveis dintre d’una àrea industrial on es poden concentrar per desenvolupar  activitats complementàries que siguin d’interès per a les empreses. L’edifici disposa de servei de recepció i informació, sistemes de seguretat, instal·lació elèctrica individual, preinstal·lació  de telefonia, un vestíbul, zones comunes de qualitat, una zona d’aparcament i una altra exterior enjardinada. Disposen d’un auditori de 143 m² i capacitat per a 106 persones, amb un bon sistema de megafonia. També tenen una sala de juntes de 40 m² i capacitat per a 20 persones. Les sales són totes climatitzades, amb equip de projecció, pissarra i paperògrafs, equips de televisió i vídeo, per això són idònies per a reunions de treball, cursos, consells d’administració, demostració de productes, conferències o processos de selecció. Les empreses quan les contracten tenen bonificacions, segons el seu volum d’utilització.

    I ja hem arribat al final del nostre itinerari.

    Esperem que us hagi agradat.

     

    Article complet

  • Coneguem la nostra vila: el nucli antic

    can barraquerContinuem amb els itineraris i les passejades que ens proposen els alumnes del curs Suficiència 2. Ara coneixerem el nucli antic de la mà del Miguel, la Pilar i el David.

    Són molts els punts d’interès històric d’aquest barri, però avui només ens centrarem en uns pocs. Us parlarem d’uns personatges molt lligats a la nostra vila i d’unes construccions amb molta història. 

    Ens voleu acompanyar?

    L’itinerari començarà aquí, on som ara mateix al c/ Joan Bardina núm. 44, on la Pilar us farà una mica d’història d’aquest lloc – Cal Ninyo – i us explicarà qui era aquest personatge. Tot seguit el David us explicarà qui era en Joan Bardina i per què aquest carrer porta el seu nom. Després ens desplaçarem fins a una plaça que hi ha molt prop d’aquí. Anirem en direcció al c/ Jaume I on girarem a la dreta fins a trobar-nos la plaça de Llorenç Presas, on el Miguel us farà cinc cèntims sobre aquest personatge. Per continuar passejarem pel c/ Major en direcció a la plaça de l’Ajuntament, a l’altura del núm. 43 d’aquest carrer podem veure l’entrada original a Cal Ninyo. En sortir del c/ Major girarem a la dreta i pujarem pel c/ Alou fins a la Parròquia de Sant Baldiri a la plaça de Mossèn Jaume Oliveras núm. 7, on la Pilar us parlarà d’aquest indret. En aquesta mateixa plaça trobem l’entrada del c/ del Pont, on en el núm. 7 es pot veure Can Barraquer – la casa de Rafael Casanova que en l’actualitat és el Museu de Sant Boi. En aquest punt el Miguel us farà una explicació d’aquest tan il·lustre personatge. Després continuarem baixant pel c/ del Pont fins a l’avinguda Maria Girona, girarem a l’esquerra direcció cap a l’Ajuntament i a uns pocs metres ens trobem les Termes Romanes de la nostra vila, on el David us explicarà algunes coses sobre aquest monument tan antic.

    Moltes gràcies per la vostra atenció i si us sembla comencem!!!

    Cal Ninyo

    Al carrer Joan Bardina, davant de la Torre del Sol, al nucli antic es troba “Cal Ninyo”. Era un petit teatre fins a mitjan del segle XX. L’any 2004 es va inaugurar com a Centre Cultural de Ciutat i Casal del Barri. Cal Ninyo era el sobrenom de Josep Elias i Basca, que va néixer a Sant Boi el 17 de gener de 1852 i va morir l’11 de novembre de 1931. De jove treballava en el Cafè del Centre i va marxar a Saragossa per prosperar. Va tornar quan va estalviar diners i va comprar el local a on treballava. El local el va reformar i va ser canviat el seu nom de Cafè del Centre per Cafè Restaurant casa Elias, però aviat va ser conegut amb el nom de Cal Ninyo.

    Carrer de Joan Bardina

    Aquest carrer es diu de Joan Bardina, perquè es el carrer on va néixer aquest personatge, justament aquí al costat, el núm. 36. Aquest  il·lustre santboià va néixer el 1877 i va morir a Valparaíso (Xile) el 1950 als 73 anys. Va ser pedagog i periodista i va tractar de revolucionar l’ensenyament, sense gaire èxit al nostre país. En canvi a Xile està considerat un referent. A la nostra vila a més a més d’aquest carrer també hi ha una escola que porta el seu nom.

    Plaça de Llorenç Presas i Puig

    Il·lustre científic català, que va néixer a Sant Boi el 1881, en una família de pagesos. Va destacar en el camp de les matemàtiques, l’astronomia i l’agrimensura. Va ser autor de mapes parcel·laris en diversos municipis de Catalunya: Viladecans, Gavà i presumiblement el de Sant Boi de 1861.

     Parròquia Sant Baldiri

    A la plaça Mossèn Jaume Oliveras hi trobem la Parròquia Sant Baldiri, que és d’estil barroc. Construïda entre els anys 1725 i 1752 per venerar el patró de la nostra vila. Es va construir a sobre d’una antiga església romànica, encara es conserva alguna resta. Dintre s’hi troba la tomba de Rafael Casanova

     Can Barraquer “Casa Museu de Rafael Casanova”

    Avui coneguda com “Casa Museu de Rafael Casanova”, on va viure i morir el 1743, qui va ser conseller en cap de Generalitat de Catalunya i màxima autoritat militar i política de Catalunya, quan Barcelona va ser derrotada per les tropes borbòniques de Felip V, l’11 de setembre de 1714, en la guerra de successió per la Corona Espanyola.

     Les Termes Romanes

    Aquestes termes romanes estan situades a l’avinguda Maria Girona cantonada amb carrer Hospital. Van ser construïdes a finals del segle II dC, en un època molt pròspera d’aquesta la zona, eren privades i formaven part d’una vil·la romana. Són els banys romans més ben conservats de tot Catalunya.

    L’edifici termal va estar en funcionament fins al segle V de la nostra era. Al segle XVII s’hi va construir una casa al damunt, la qual cosa n’ha permès una millor conservació.

    Les termes es van localitzar a principis dels anys 50, gràcies a un historiador santboià, Carles Martí i Vila. A finals d’aquesta mateixa dècada començà l’excavació, en la qual la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d’un edifici per protegir-les. L’any 1989 la Diputació va tornar a subvencionar-les per fer més millores, que van acabar oficialment el dia de la inauguració del monument, l’Onze de Setembre de 1998.

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Joan Pagès i Andreu

    joan pagèsL’Àngela ens ha escrit la biografia del personatge que dóna nom a un carrer que hi ha molt a prop de L’Olivera: Joan Pagès i Andreu.

    Va néixer el 1883 i va morir el 21 de juliol de 1938. Fuster d’ofici, per això era conegut com a Xerric. També es va fer famós perquè va ser actor, baríton i polític. Va ser president de la coral Terpsícore i del FC Santboià. Fou un dinamitzador de la vida local entre 1900 i 1936.

    Joan Pagès i Andreu es va casar amb Concepció Ros i Solanas, amb qui tingué tres fills: Joan (que va morir jovenet de meningitis), Josep i un altre al qual van posar també Joan. Segons la seva néta Imma, filla del segon Joan, quan va morir el fill, la Concepció (coneguda per Sió) va caure en una depressió i per superar-la va tenir un altre fill (el pare de Imma), quan ja eren grans, a qui van tornar a anomenar Joan.

    En la faceta política, a començaments de segle va ser secretari local del Centre Republicà; als següents anys va ser membre de la Lliga Regionalista.

    Va ser regidor de l’Ajuntament de Sant Boi entre 1920 i 1923 (aquest any va ser destituït per la dictadura de Primo de Rivera) i de 1930 a 1936. Alcalde durant els períodes del 5 de març de 1930 al 13 d’abril de 1931 i del 2 de desembre de 1934 al 5 de juny de 1936. El 5 de juny de 1936 fou suspès en el càrrec de regidor i processat, juntament amb els seus companys de la Lliga, per presumpta malversació de cabals públics. Va morir, a la presó, durant la Guerra Civil.

    L’altra faceta de Joan Pagès, d’actor teatral i baríton, va ser força coneguda. Havia après música a l’escola del senyor Lluís Prats, situada damunt de la farmàcia que aquest regentava a la cantonada dels carrers Major i Riereta. Com ja hem comentat abans va ser president de la Coral Terpsícore, que havia nascut l’any 1860 i que va ser dissolta el 1922, ja que els seus cantaires es van integrar a un nou cor de l’Ateneu Santboià. Actuà al costat de Josep Romeu, el Pepet de l’hostal. Entre els papers destaquen el Manelic de Terra Baixa i el protagonista principal de  La Viuda Alegre. A més d’ésser protagonista en drames o en comèdies, va ser responsable de tasques de direcció.

    Un cop llegit tot el que he trobat, de sobte ha sortit l’opinió de Moni, descendent de Joan Pagès (sembla que Joan Pagès era el besavi de la mare de Moni). Moni, davant un article d’internet que recollia la notícia de La Vanguardia de juny de 1936, que feia referència l’empresonament de Joan Pagès, nega la notícia i diu que el seu avantpassat es va amagar amb una família de Barcelona i va morir en aquesta casa de Barcelona i no a la presó.

     

     



     

    Article complet

  • 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

    banner_IMLD_drupal_en“El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”

    DAVID CRYSTAL, lingüista

    “El 21 de febrer del 1952 un grup d’estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l’any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural. A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.”

    El text anterior és un fragment de l’article “300 maneres de dir mare”, publicat al diari Ara el 20 de febrer de 2012 per reivindicar la importància de la diversitat lingüística. Us l’hem volgut reproduir per afegir-nos a la commemoració d’aquest dia tan especial per a les persones que estimem, reivindiquem i ens dediquem a l’estudi de la nostra llengua materna.

    Si, com hem llegit anteriorment, a Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents, segur que entre l’alumnat i el voluntariat també podem fer una llista de llengües maternes, a  més del català i del castellà, ben originals. Podeu aprofitar l’apartat de comentaris per explicar-nos quina és la vostra  i fer-nos-en cinc cèntims.

    D’altra banda, també podeu buscar informació per respondre les preguntes següents sobre el català amb la intenció que conegueu una mica millor la llengua que heu decidit aprendre. Som-hi?

     

    1. En quants estats europeus es parla català?

    2. On es parla català dins l’Estat espanyol?

    3. Quants milions de persones parlen català?

    4. Quin és l’origen de la llengua catalana?

    5.  Quins són els dos grans blocs dialectals?

    6.  Quin lloc ocupa el català al món en nombre de pàgines web?

    7.  Quants canals de televisió emeten en català? I quantes emissores de ràdio?

    8.  Quants diaris (digitals i en paper) es publiquen en català?

    9.  L’aranès és un dialecte del català?

    10. Quantes llengües oficials hi ha a Catalunya? I quantes n’hi ha de pròpies?

    11. En quantes universitats d’arreu del món es pot estudiar el català?

     

    A veure quantes n’encerteu!

     

     

    Article complet

  • Coneguem la nostra vila: la Ciutat Cooperativa i el Parc Hospitalari

    Ben aviat podreu observar que el grup de Suficiència 1 (S1) del primer trimestre -ara Suficiència 2 (S2)- està d’allò més productiu!

    Encetem ara la segona part del projecte sobre els noms de les vies urbanes de Sant Boi de Llobregat i els itineraris per la vila. Si durant l’S1 vam dedicar-nos a explicar les biografies d’alguns personatges santboians que donen nom a diversos carrers, places, etc. del municipi, ara exposarem les ressenyes dels itineraris que podem fer per poder visitar tots aquests espais.

    La Yolanda i el Paco van encarregar-se, respectivament, d’escriure les biografies del Dr. Antoni Pujadas i de M. Aurèlia Capmany i per això ens expliquen la passejada que podem fer per uns indrets tan emblemàtics com la Ciutat Cooperativa -on podreu visitar la Biblioteca M. Aurèlia Capmany- i el Parc Hospitalari, una part del qual se situa al llarg del carrer dedicat al Dr. Pujadas.

    itinerari Yolanda i Paco

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Maria-Mercè Marçal

    L’Arrate ens ha escrit la biografia de Maria-Mercè Marçal, que, tot i que no era de Sant Boi, hi va establir força lligams. Voleu conèixer la seva relació amb la nostra vila? Doncs, llegiu, llegiu…

    Scanl

    Article complet

  • Llegim Maria Barbal!

    c BolíviaEl 25 de febrer tindrem la gran sort de poder compartir una estona amb una de les escriptores contemporànies més importants de la literatura catalana: Maria Barbal.

    És per això que al Taller de conversa hem llegit i fet activitats sobre el llibre Carrer Bolívia i a l’S2 i al Taller de gramàtica també hem llegit i treballat diversos aspectes de Pedra de Tartera.

    A continuació teniu una sèrie d’enllaços que us ajudaran a conèixer millor l’autora i l’obra:

    www.lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-barbal

    www.escriptors.cat/autors/barbalm

    http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Barbal.pdf

    www.tnc.cat/ca/pedra-de-tartera

    www.escriptors.cat/autors/barbaliti/guies1.html

    Pel que fa a Pedra de tartera, cliqueu aquest enllaç si voleu accedir a una llista de vocabulari propi de la novel·la amb l’equivalent en la varietat estàndard. Potser us ajuda a seguir el fil argumental amb més facilitat.

    Espero que passeu una molt bona estona amb les lectures proposades i que us serveixin no només per continuar amb el vostre aprenentatge de la llengua sinó també per endinsar-vos una miqueta en el món de les lletres catalanes.

    Us animo a deixar els comentaris que cregueu oportuns en aquesta entrada. A veure qui és el primer a trencar el gel!

     

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Baldiri Net i Figueras

    baldiri netLa M. José ha investigat la figura del metge Baldiri Net, que no hem de confondre amb el músic Blai Net. La confusió no només rau en el nom i el cognom tan similars que tenen sinó també pel fet que els carrers que se’ls han dedicat són molt propers. Aquest és el seu escrit:

    Una persona intel·lectual

    Baldiri Net i Figueras va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1833.

    Fill de Baldiri Net i Blanch, que era  metge, i Maria Figueras.

    Va realitzar els estudis de primària a Sant Boi de Llobregat i els va acabar el 1841.

    Després es va traslladar a Barcelona per poder estudiar el batxillerat.

    Va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1853 i va acabar la carrera el 1859 amb la tesi doctoral sobre anatomia patològica i terapèutica de les infeccions del flegmó.

    Una vida dedicada a la medicina

    Va ser metge titular a Sant Boi de Llobregat i  va exercir aquesta activitat amb gran dedicació fins a la seva mort.

    Com a metge general va atendre els malalts del Hospital Psiquiàtric de Sant Boi, que havia estat creat pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans, que tenia una forma original i innovadora d’atendre els pacients.

    Aprenent els conceptes de psiquiatria sense tenir coneixements previs, es va guanyar la seva confiança  aviat, cosa que li va permetre dedicar-se amb devoció a la cura d’aquests malalts, als quals no va voler abandonar mai.

    El subdirector Pujadas va estar implicat en el segrest de  Joana Sagrera i el va substituir a l’edat de 28 anys durant la seva absència.

    Va ocupar una tasca subdirectiva superior a la de la resta de psiquiatres del centre, a causa de la seva implicació laboral.

    El 1881 va morir el Dr. Pujadas i  va passar a ser director d’aquesta institució durant dos mesos, ja que després va ser substituït pel Dr. Rodríguez Méndez.

    Reconeixement a la seva valentia

    El seu comportament es va catalogar com d’heroic, ja que el fundador de la institució, Antoni Pujadas, als darrers anys va patir trastorns psíquics, que portarien la institució a la decadència, la ruïna econòmica i el caos assistencial.

    Per això van abandonar-la empleats i metges, però Baldiri Net va estar sempre al seu costat, preocupat per la seva labor com a metge.

    El 1885 es va desencadenar una epidèmia de còlera a l’Hospital Psiquiàtric. Això fa que molts treballadors abandonin el seu lloc de treball.

    La seva repercussió va ser tan forta que van morir noranta persones en tres setmanes. Estant al costat dels malalts, fent les feines de metge, infermer i criat, rentant els malalts i fent els seus llits durant aquest moments, els seu comportament va ser exemplar.

    Per això, el govern li va concedir el títol de “Comendador de Isabel la Católica” i el de “Caballero de Carlos III”.

    Va morir el 1894.

    Article complet

  • Criatures, a les aules de català

    DSCN2228Per fi va arribar el gran dia! L’últim dia de classe i per celebrar la fi del trimestre, fer una mica de gresca i desitjar-nos Bon Nadal, els alumnes de l’S1 van fer la tan esperada lectura dramatitzada d’algunes de les escenes de l’obra Criatures, de la companyia T de Teatre. I davant d’un públic excepcional: els alumnes de l’S2, que van passar una molt bona estona!

    En concret, es van llegir sis de les quinze escenes que componen l’obra: Endevina, endevinalla (a càrrec del Miguel, la M. José i l’Àngela), Carta de la bicicleta (Yolanda), Carta utòpica (Núria), Carta dubtosa (Pili), Vull ser gran! (Rosa) i Estimats Reis d’Orient (Arrate, Montse, Paco i David).

    Volem aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament als alumnes de l’S1 la implicació en aquesta activitat, les ganes de treballar en equip, la gosadia a l’hora de llegir els textos davant de companys d’un altre curs i, sobretot, el fet que, per fer-ho més real i amb més gràcia, portessin elements d’atrezzo (vegeu les fotos). I també, als de l’S2 que fossin un públic tan benevolent.

    Sincerament, creiem que va ser una gran representació i que el públic va riure ben sincerament, però el que realment compta és que -mentre preparàvem les lectures- ens ho vam passar molt bé, vam riure molt i vam experimentar que, si ens divertim, l’aprenentatge resulta molt més profitós.20131218_172323 (1)DSCN2233

    DSCN2231DSCN2239DSCN2225

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Josep Elias i Basca, el Ninyo

    cal ninyo personatgeLa Pili ens explica la història de  Josep Elias, el  Ninyo.

    Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 17 de gener de 1852 i va morir l’11 de novembre de 1931. Fou un empresari del món de la restauració, l’espectacle i el transport.

    Procedent d’una família pagesa coneguda per Cal Llebre, treballava de jove fent de dependent al Cafè del Centre.  Amb moltes ganes de prosperar, va marxar de Sant Boi i es va instal·lar primer a Saragossa i després a Barcelona. L’any 1877, havent recollit uns quants diners, retornà a Sant Boi. Va presentar-se al seu antic patró, Miquel Campins, i li va comprar el local. Poc després es va casar amb Teresa Duran, neboda de Campins.

    El local va ser reformat a fons, i el nom de Cafè del Centre va ser canviat per Cafè Restaurant Casa Elias, que va ser un referent a tota la comarca. S’hi servia diàriament peix fresc portat de Barcelona i la carta era escrita en francès. Per les diades assenyalades, i sobretot per la Festa Major, al seu teatre s’hi representaven sarsueles a càrrec de les més famoses companyies i s’hi feia ball amb les millors orquestres.

    Aquest local acolliria, amb els anys, els primers balls de màscares que es van celebrar a la vila, els primers balls del rugbi i sessions de cinema; també s’hi van arribar a estrenar èxits d’aquell temps com L’hereu Pruna i El tiro de fusil. El local, aviat va ser conegut amb el nom de Cal Ninyo (actualment Teatre Cal Ninyo), i va ser un centre d’atracció de forasters. El 21 de febrer de 1904 s’hi va celebrar el banquet de la inauguració del Pont de l’Estat sobre el riu Llobregat.

    Josep Elias va tenir propietats agràries i també va explotar el cinema de l’Ateneu Familiar de Sant Boi.

    Poc després de néixer Josep Elias, unes gitanes que feien venda ambulant per Sant Boi, cada vegada que el veien, exclamaven: “¡Qué bonito es, parece el Niño Jesús!”. D’aquesta anècdota li va quedar el sobrenom del Ninyo, amb el qual va ser conegut fins i tot per la seva família. Els seus néts l’anomenaven “l’avi Ninyo”.

     

     

     

     

     

     

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes