Protagonista del mes: Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua de Viladecans
La Glòria Coma és voluntària del Voluntariat per la llengua i condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans
– Des de quan col·labores amb el VxL?
Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.
– Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?
M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques.
– Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?
Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.
– Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?
A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans.
– Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.
Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció.
– Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?
En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.
– Per acabar, quin desig demanes per al 2023?
Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.
Moltes gràcies per la teva participació, Glòria.
Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
ENLLAÇ RELACIONAT:
Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
