Arxiu de la categoria ‘Entitats i establiments adherits al VxL’

  • El Cercle Català de Madrid col·labora amb el Voluntariat per la llengua per fomentar l’ús del català

    L’entitat promourà la creació de parelles lingüístiques entre els seus socis

    El Cercle Català de Madrid s’incorpora a la xarxa d’entitats col·laboradores del Voluntariat per la llengua (VxL) amb l’objectiu de fomentar l’ús del català i facilitar-ne la pràctica a través de les seves activitats a la capital de l’Estat. L’entitat promourà que els seus associats i personal participin en el VxL com a voluntaris o com a aprenents i formarà parelles lingüístiques en la modalitat presencial o virtual per practicar la conversa en català. Una de les primeres entitats que s’ha acollit a la iniciativa és la Colla Castellera de Madrid.

    Aquesta col·laboració també permet que els alumnes dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i els aprenents del VxL que visquin a Madrid o s’hi traslladin per algun motiu puguin gaudir de les activitats que organitza el Cercle amb les mateixes condicions que tenen els seus socis.

    Qualsevol entitat, associació, ens públic, establiment o empresa que vulgui forma part de la xarxa de col·laboradors del VxL ho pot fer posant-se en contacte amb el centre de normalització lingüística que tingui més a prop o a través de https://www.vxl.cat/contacte.

    El Cercle Català de Madrid fou fundat l’any 1952 per un grup de catalans amb l’objectiu de donar a conèixer Catalunya a Madrid i també apropar Madrid a Catalunya. La seva tasca ha estat reconeguda amb guardons com la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

     

    Article complet

  • Ja podeu fer pràctiques lingüístiques de català arreu del món

    L’Associació de Guies Catalans del Món ofereix pràctiques lingüístiques com a nova entitat col·laboradora del Voluntariat per la llengua

    Els aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i l’alumnat dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que resideixin fora de Catalunya o que visitin alguns dels països en què hi hagi guies de l’Associació Guies Catalans del Món podran fer pràctiques lingüístiques sense cap cost abans d’iniciar les visites turístiques guiades que organitzen o en algun altre moment i lloc que acordin.

    Per fer aquesta pràctica de conversa en català, els interessats hauran de contactar amb el guia del país que desitgin i acreditar-se com a participants en el VxL o com a alumnes del CPNL per quedar-hi d’acord. La relació de països i el contacte amb els guies es troba a Destins – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    Els serveis que ofereix l’associació es contracten directament amb els guies, amb els quals es pot decidir quines visites fer amb ells, els dies que es duran a terme i saber-ne el preu. N’hi ha de quatre tipus: servei de guiatge personalitzat, visites guiades col·lectives, visites guiades escolars i atenció en llengua catalana. Tota la informació al respecte es troba a Què és L’Associació – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    MÉS INFORMACIÓ:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    2. Associació de Guies Catalans del Món
    3. Destinacions i contacte amb els guies

    Article complet

  • Establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua de Viladecans

    A Catalunya hi ha una xarxa d’establiments comercials que col·laboren amb el Voluntariat per la llengua i que us atendran en català.

    Els establiments col·laboradors són més de 3.000 comerços, bars, restaurants, etcètera on, a més de parlar-vos en català, us ajudaran a practicar-lo. Us ofereixen l’oportunitat de practicar en un context real tot allò que apreneu a l’aula o que practiqueu amb la vostra parella lingüística del Voluntariat per la llengua.

    Els trobareu identificats amb la versió antiga de l’adhesiu o amb la nova.

    La relació d’establiments col·laboradors a Viladecans és aquesta:

    1. Fruits Marcel: Mercat Municipal, parada 1, pl. Europa
    2. Carns selectes Joan i Montserrat: Mercat Municipal, 39 (pl. Europa)
    3. Fruites i verdures Xavier i Rosa: Mercat Municipal, parada 45, pl. Europa
    4. El bacallà de l’Anna: Mercat Municipal, parada 26 (pl. Europa)
    5. Casa Ma bosses: Plaça de la Vila, 11
    6. Vintage Company: c. Àngel Guimerà, 3
    7. Calçats Mariona: Av. Ballester, 4 bis
    8. Novetats per a nens: C. Àngel Guimerà, 5
    9. Pil-Art complements: C. Àngel Guimerà, 13
    10. Vilatinta consumibles d’ofimàtica: C. Àngel Gimerà, 19  ???
    11. Casa Madrona roba interior: C. Àngel Guimerà, 10
    12. Carns Nati: C. Sant Joan, 7
    13. Llibreria Els 9 Rals: C. Sant Joan, 19
    14. Esports Castelló: C. del Sol, 12
    15. Forn de la plaça: Plaça de la Vila, 8
    16. Peixateria Martí: C. Àngel Guimerà, 13
    17. Merceria Creativa Pilu: C. Sol, 6, local 2
    18. Ferreteria Calbet: C. Major, 2
    19. La Xerradeta cafeteria: C. Major, 51
    20. Jeans Store moda jove: C. Jaume Abril, 24, bis
    21. Perruqueria d’homes Manel: C. de Jaume Abril, 20
    22. Floristeries Raquel: C. Jaume Abril, 26
    23. Santiago Vicedo Estudi Fotogràfic: C. Jaume Abril, 41
    24. Sabateria d’Ara: C. St. Josep, 42
    25. Cal Sei menjars per emportar: C. Jaume Abril, 47
    26. Modes Constanci: C. de Jaume Abril, 33
    27. Ca la Cristina cafeteria: C. Jaume Abril, 20
    28. Llibreria Paquita: C. Jaume Abril, 16
    29. Peixateria Josep Bastida: Mercat Municipal, parada 17-18, pl. Europa
    30. Fruites i verdures Pere Ramon: C. de Jaume Balmes, 3
    31. Quina Fruita!: C. Jaume Abril, 20
    32. Mobles Aran 2: Av. del Molí, 28-32
    33. Mil Colors merceria: C. Dr. Reig, 82
    34. Calçats Mariona: av. Ballester, 4 bis
    35. Vilavet veterinaris: Av. Llorenç Puig i Tomàs, 24
    36. Casa Farrera xarcuteries: C. del Sol, 62 / C. Ángel Arañó, 65 / C. Balmes, 1, mercat municipal, parades 7 i 8
    37. Papelería l’Anigó: C. Doctor Reig, 78 baixos
    38. El Racó del Cafè: C. de Salvador Baroné, 61
    39. Banús Kids roba: C. Salvador Baroné, 49
    40. Perruqueria de dones Raquel: C. de Jaume Abril, 20, local 3-4
    41. Barroso esports: c. Pi i Maragall, 25 / c. Pi i Maragall 30-32
    42. Adonai Alquimia del Alma: c. Pintor Fortuny, 1
    43. Floristeria Jazmín: carretera de Sant Climent, 12
    44. Mare Nostrum papereria: Rambla de Modolell, 3
    45. Xarcuteria Olivé: C. Àngel Guimerà, 15
    46. Leben Cafeteria: c. Jaume Abril, 26
    47. Valero’s sabateria: rambla Modolell, 47
    48. Secret’s Vila: rambla Modolell, 51
    49. Modas Mar: C. Jaume Abril, 24
    50. Òptica Ronda: c. Sol, 3 G
    51. Rumin estètica i complements: carrer Sant Joan, s/n, local 1
    52. Gessamí roba i complements de dona: C. Àngel Guimerà, 17
    53. Firplan copisteria i papereria: c. Sol, 1 bis
    54. Vida Natural: c. Àngel Arañó, 51
    55. Bel by May bosses i complements: c/ Doctor Reig, 61, local 2
    56. De mà a mà: c. Pi i Margall, 12
    57. Damas y Damitas: c. Jaume Abril, 34
    58. Herbolari Camamilla: Av. Francesc Macià, 10

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Llista d’establiments col·laboradors (Notícia al web del CNL Eramprunyà)
    2. Carnet VxL

    Article complet

  • Protagonista del mes: Teresa, de la cafeteria Leben (Viladecans)

    Entrevistem la Teresa Vadillo, propietària de la cafeteria Leben, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua a Viladecans.

    -Quan es va inaugurar la cafeteria? I d’on surt el nom de l’establiment?

    El proper setembre farà quatre anys que es va inaugurar. Volíem un nom que tingués molta càrrega i que lligués amb el nostre concepte de negoci, amb el que oferim i amb el que som. Leben vol dir ‘vida’ en alemany i és un homenatge al meu pare perquè va estar nou anys treballant a Alemanya en tres feines alhora.

    -La regentes tu sola?

    Sí, la regento jo sola però també hi ha una noia que m’ajuda i que val un imperi. Les dues formem un bon equip. A més, compto amb el suport incondicional de la meva germana i del seu home, que em van ajudar a arrencar el negoci.

    -Quins productes oferiu en aquest establiment?

    No volíem ser la típica cafeteria de croissants i cafès, per això oferim entrepans diferents, per exemple, amb alvocat, formatge fresc i salmó, pastrami, etc. També tenim galetes artesanes d’un obrador especialitzat en pastisseria americana i pastissos que fem nosaltres per consumir aquí o per emportar. A més a més, venem Gelats Sant Croi del pastisser i gelater Albert Roca, que té el títol de Campió d’Espanya de Gelateria Artesana 2022, i disposem d’un racó gourmet on tenim productes que no es poden trobar als supermercats del nostre voltant. Volem ser un petit referent gastronòmic de la ciutat.

    -D’on ve la teva passió per la restauració?

    Ve per tradició familiar. La meva àvia va treballar de cuinera quan va arribar a Viladecans i quan es va casar amb el meu avi van obrir una botiga de queviures. La meva mare, embarassada, ja treballava en una cuina i els meus pares han regentat bars tota la vida. N’han tingut fins a quatre alhora així que jo he crescut amb aquest ofici i per això m’agrada tant la meva feina.

    -Quin tipus de clientela tens?

    Tinc clients que venen a diari que demanen un cafè i un entrepà perquè treballen aquí al costat i han d’esmorzar ràpid però, en general, la meva clientela no busca l’oferta sinó la qualitat del producte. Hi ha persones que venen un cop a la setmana i d’altres que venen més de tant en tant però sempre tornen quan volen un caprici o esmorzar alguna cosa especial i això em fa feliç.

    -Ets membre de la junta del Gremi d’Hostaleria de Viladecans, participes en el Firatast i organitzes diferents esdeveniments gastronòmics a la ciutat. Explica’ns algunes de les iniciatives que dus a terme.

    Fa poc, amb el Gremi, vam organitzar un acte benèfic la recaptació del qual es va destinar a l’ONG World Central Kitchen del xef José Andrés que porta menjar calent a zones de conflicte. En aquest cas, vam recaptar 800 € per a Ucraïna. I, recentment, he fet un racó a la cafeteria amb llibres a 3€ i els diners que aconsegueixi els donaré a la Capsa dels Records, una associació que dona suport les famílies que viuen el dol perinatal. Vull que Leben també sigui un referent social i cultural per als viladecanencs.

    – I ara també t’has adherit al Voluntariat per la llengua. Per quin motiu et vas fer comerç col·laborador del VxL?

    Per aportar alguna cosa més i poder ajudar les persones que volen practicar el català. Jo vinc d’una família catalana però he crescut darrere un taulell en un bar on hi havia clients andalusos, gallecs, extremenys, etc. I a l’escola també hi havia molts nens fills de castellanoparlants. Soc bilingüe i m’agradaria normalitzar les relacions i que no ens venguin conflictes on no n’hi ha. Per cert, si algú detecta que faig algun error que m’ho digui, que jo també estaré encantada d’aprendre.

    -Has tingut alguna anècdota lingüística divertida recentment?

    Últimament, em trobo amb clients de parla anglesa que s’allotgen a hotels del voltant i he de fer un esforç molt gran per poder-m’hi comunicar perquè el meu coneixement de l’anglès és limitat. De tota manera, encara que sigui parlant a poc a poc o amb gestos, al final sempre ens acabem entenent i també ens divertim.

    Agraïm a la Teresa la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Castelldefels, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Lola Jiménez, de la botiga Baobab (Castelldefels)

    Entrevistem la Lola Jiménez, gerent de la botiga de roba i complements Baobab, establiment adherit al Voluntariat per la llengua de Castelldefels: “Jo també aprenc coses amb el Voluntariat per la llengua!”

     

    1. Per què es diu Baobab aquest establiment?

    Quan vaig començar amb la botiga venia mobles auxiliars d’estil colonial. Mirant de trobar un nom vaig recordar que a la novel·la El petit príncep, llibre que m’agrada molt, hi surt un baobab; vaig relacionar l’arbre amb l’Àfrica colonial i també se’m va acudir un joc de paraules amb la fonètica: “va o va, sigui com sigui: va (el negoci)”. Volia que el projecte funcionés i ha anat bé.

     

    1. I ara que no hi ha mobles, quins articles vens a la botiga?

    Roba de dona i complements, tot d’estil còmode i informal, que és el que m’agrada.

     

    1. Què és el que més valora la clientela?

    En primer lloc, l’estil casual de la roba. També els agrada molt no sentir-se pressionades: aquí es poden estar tot el temps que calgui. I a algunes clientes els envio per WhatsApp la foto d’alguns complements perquè puguin triar amb tranquil·litat quina peça volen. Ara no tot el temps que una clienta dedica a prendre la decisió de compra es fa a la botiga: les xarxes socials ocupen una part del temps de la meva feina, per això gestiono també el compte d’Instagram de l’establiment.

     

    1. Per què vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

    La veritat és que no coneixia aquest programa i quan em van proposar que el meu comerç formés part del VxL em va semblar una idea excel·lent on tots hi guanyem. M’hi vaig adherir l’any 2012.

     

    1. Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    Una vegada va venir a la botiga una aprenenta; la noia s’hi va estar molta estona perquè li agradaven moltes coses i també tenia ganes de xerrar: fins aquí tot normal. El que se’m va fer estrany va ser que parlava d’ella mateixa en tercera persona: “La Bea necessita, la Bea vol, a la Bea li agrada això…”. Jo em pensava que es referia a alguna germana, fins que vaig entendre que la Bea era ella mateixa. Vaig fer notar a la noia aquest detall i llavors va canviar a la primera persona.

     

    1. Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

    Sí, vull afegir que formar part de la xarxa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua m’ha permès participar en diverses activitats organitzades pel Servei Local de Català de Castelldefels, com ara la commemoració el 2018 de l’Any Fabra; jocs d’endevinalles on els participants (voluntaris, aprenents i alumnes dels cursos de català) havien de fer la ruta pels comerços adherits al VxL i mirar de resoldre unes preguntes que hi havia a cada botiga; i una altra activitat que recordo i que també va estar molt bé va ser un joc de Sant Jordi l’any 2013 en què els participants deixaven llibres en un dels comerços col·laboradors i a canvi recollien un val que podien fer servir en un altre establiment per agafar un llibre que hi havia deixat un altre participant. Jo també aprenc coses amb el Voluntariat per la llengua!

     

    Agraïm a la Lola la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Castelldefels: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Castelldefels, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Papereria Pelegrín, de Gavà

    Entrevistem el Joan Pelegrín, propietari de Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua de Gavà.

    1/ Qui és el propietari del negoci i des de quan?

    L’empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d’una família gavanenca, i va ser fundada l’any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.
    El negoci es va obrir l’any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.
    Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.
    En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l’economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.
    Com a conseqüència de la suma d’esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l’actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l’ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.

    2/ Per què aquest negoci?

    Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l’hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d’acord sense ombres de discòrdia.
    Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.
    Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.

    3/ Quina relació teniu amb Gavà?

    La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.
    El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.
    Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.

    4/ Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua?

    Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d’aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.
    També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d’altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre’n.

    5/ Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.

    6/ Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    Fa pocs dies un grup d’estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l’adquisició d’un llibre per a una neta.
    Un cop acabada la pràctica, l’estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l’espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.
    Amb cordialitat i humor  li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: “Teniu raó, quin cap que tinc!” I va recuperar el català.

    7/ Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

    Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d’un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.

    Agraïm al Joan la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Restaurant Marimorena, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevista a Albert Mendiola, propietari d’un establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua.

    Aquest mes el nostre protagonista és el xef Albert Mendiola del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s’acaba d’adherir al  programa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.

    1. Albert, per què vas triar el món de la cuina?

    Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d’anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar…

    2. A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

    Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m’agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte… Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla… Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona… fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

    3. Quina és la història del restaurant Marimorena?

    Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi… Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar… i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l’hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares… O sigui que quedava tot ben lligat.

    4. Per què es diu Marimorena?

    Nosaltres vam obrir al mes de juny… i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d’esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d’elles era ‘La marimorena’, Ens va semblar que era un nom que petava bé… si li trèiem l’article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

    5. Què destacaries de la teva carta?

    Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d’uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos… però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

    6. Com és el barri on teniu el restaurant?

    És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l’ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té  al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

    7. Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al Voluntariat per la Llengua?

    Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada  ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s’integrin a la nostra societat… i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

    8. Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

    En tinc unes quantes, però n´hi ha una… Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l’idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador… Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata… i el brou se’n VA anar pel forat de la pica!

    9. Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

    Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d’entaular-se i tastar nous plats… i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

    10. La teva col·laboració amb el Servei de Català de Sant Boi de Llobregat no es limita al Voluntariat per la Llengua. Ens en fas cinc cèntims?

    Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi. Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

    11. Què hi cuinaràs?

    Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou – els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

    12. I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

    Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

    Moltíssimes gràcies, Albert, per l’estona que ens has dedicat i ens veiem dijous, 2 de juny, a les 11:00 al Mercat de Sant Jordi amb Mostra i els tasts de “La llengua, del cabàs a la cassola!”.

    Jordi Gimeno

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Òptica Ronda, de Viladecans

    Entrevista a Cecília Ronda, voluntària del Voluntariat per la llengua i copropietària d’un establiment col·laborador amb el VxL.

    Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l’Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.

    -Quan es va inaugurar l’òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?

    -Es va inaugurar el 12 d’agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d’hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.

    -Tu, Cecília, n’ets la dependenta i el teu germà, l’optometrista. Com és treballar amb la família?

    -A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d’anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l’altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.

    -Quina relació teniu amb Viladecans?

    -Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l’hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats… Tot era molt més entranyable.

    -Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?

    -Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.

    -Recentment, Cecília, també t’has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?

    -Perquè m’agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s’estudiava català a l’escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m’hi veig capaç. És una manera d’aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.

    -Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l’ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?

    -La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s’entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s’ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.

    -Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    -Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s’adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s’han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.

    -Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes… Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    -Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d’estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se’ns ha oblidat mai.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.

    Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Viladecans, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Núria González

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

     

    Article complet

  • Jocs i joguines en català a les botigues d’Abacus i Juguettos

    64 botigues d’Abacus i Juguettos consoliden l’acord amb el Consoric per a la Normalització Lingüística (CPNL) per oferir jocs i joguines en català

    A través del conveni amb el programa ‘I tu, jugues en català?’, les dues empreses refermen el seu compromís amb la llengua catalana. Tant Abacus com Juguettos disposen de més d’un centenar de jocs del catàleg del CPNL, que en total n’ofereix més de 1.100.

    El Consorci per a la Normalització Lingüística reforça i amplia l’acord amb la cooperativa Abacus,i l’empresa Juguettos en el marc del programa ‘I tu, jugues en català?‘, per incrementar l’oferta de jocs i joguines en català.

    La cooperativa Abacus ha renovat l’acord d’adhesió i consolida el compromís lingüístic en les 41 botigues que té per tot Catalunya. L’empresa Juguettos, per la seva banda, ha signat la incorporació al programa de 23 de les seves botigues, que se sumen als nou establiments que ja en formaven part. Tant l’un com l’altre són acords de dos anys prorrogables a quatre.

    L’acord destaca el compromís de les empreses d’augmentar progressivament l’oferta de jocs i joguines en català i la incorporació d’aquests productes al catàleg que el CPNL posa a disposició de tota la ciutadania a través del seu web.

    En el marc d’aquesta adhesió al programa ‘I tu, jugues en català?’, Abacus i Juguettos posen a disposició dels seus clients més d’un centenar de jocs del catàleg del CPNL, que compta, en total, amb més de 1.100 propostes classificades per edat, tipologia de joc, temàtica i fabricant. Les persones interessades en algun dels productes del catàleg també poden saber en quins establiments comercials adherits al programa els poden localitzar.

    Amb aquestes adhesions, són 23 empreses les que estan compromeses a potenciar el català en els seus productes i més de 430 botigues que disposen de jocs en català. Les empreses que s’adhereixen al programa ‘I tu, jugues en català?’ es comprometen, també, a garantir que els clients trobin facilitats per expressar-se i ser atesos en català, si així ho decideixen, fins i tot en el cas que el parlin amb dificultats.

    El 2022, 10 anys del programa

    El programa ‘I tu, jugues en català?’ té com a objectiu donar a conèixer i facilitar l’oferta de jocs i joguines en català, fomentar-ne l’ús entre els ciutadans, fer créixer el nombre de jocs i joguines en català presents als comerços i fer-los ben visibles. Està impulsat pel CPNL, des dels 22 centres de normalització lingüística i els 146 punts d’atenció que té arreu de Catalunya, en el marc de la política lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    El 2022 es compleixen els 10 anys del programa ‘I tu, jugues en català?’, que es va iniciar el 2012 com una campanya promocional específica del Centre de Normalització de Barcelona. Atesa la bona acollida entre el públic i els professionals del sector, posteriorment es consolida com una actuació estratègica de tot el Consorci.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Article complet

  • Entitats de Sant Boi de Llobregat renoven la col·laboració amb el Voluntariat per la llengua (VxL)

    Les entitats col·laboradores t’ofereixen espais i activitats perquè practiquis el català. N’hi ha més de 800 a tot Catalunya. Algunes d’aquestes entitats ofereixen descomptes amb el carnet de VxL que podeu consultar a l’apartat El carnet de VxL.

    Si la teva entitat vol adherir-se al programa, contacteu-nos a través d’aquest web o del Centre de Normalització Lingüística que tingueu més a prop: /xarxa/

    La Fundació Apado és una entitat sense ànim de lucre, que des de l’any 1992 proporciona acompanyaments integrals a les persones dependents i desenvolupa projectes d’intervenció social amb l’objectiu de millorar la qualitat i les expectatives de vida de persones que es troben en risc o situació d’exclusió social.

    La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, inaugurada el 22 de maig del 2005, té gairebé 4.000 m2 d’espai públic dedicat al servei de la lectura, el coneixement i les activitats culturals. Rep el seu nom en honor al professor, investigador i bibliotecari Jordi Rubió i Balaguer vinculat personal i professionalment amb el nostre municipi.

    La Biblioteca Maria Aurèlia Capmany va ser inaugurada l’11 de setembre de 1993. El 1996 s’inicià el procés d’automatització del seu fons i el 2002 es posà en marxa el servei d’Internet. Va rebre el nom de Maria Aurèlia Capmany per retre homenatge a l’autora, morta a l’octubre de 1991.

    L’Associació Cultura Viva Santboiana és una entitat sense ànim de lucre que va néixer el 1998 amb la intenció de donar resposta a una necessitat detectada al barri de Camps Blancs. Porta a terme un projecte socioeducatiu per a l’alfabetització de persones adultes i promou el creixement personal, la convivència i la inclusió social a través de la participació en diferents activitats culturals i educatives per tal de transformar la realitat des de l’educació.

    Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que defensa els drets civils i les llibertats dels catalans. Des del 1961, treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura i té com a objectiu construir, a través d’aquests valors, una societat activa, crítica, integradora i cívica.

    L’empresa municipal CORESSA, Corporació d’Empreses i Serveis de Sant Boi, SA, va ser creada per l’Ajuntament amb l’objectiu de promoure l’activitat econòmica i oferir diferents serveis a la ciutadania del municipi.

    La Federació d’entitats Els garrofers de Sant Boi es constitueix com una entitat de caràcter cívic, amb l’objectiu de promocionar i dinamitzar la cultura tradicional i popular catalana, del jovent i de l’oci en general; i també fomentar l’associacionisme cultural. La voluntat de la Federació és contribuir a establir unes bases sòlides per a la cultura, la joventut i l’oci a Sant Boi.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

Núvol d'etiquetes

1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL