Arxiu de la categoria ‘Les vostres experiències’

  • Protagonista del mes: Papereria Pelegrín, de Gavà

    Entrevistem el Joan Pelegrín, propietari de Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua de Gavà.

    1/ Qui és el propietari del negoci i des de quan?

    L’empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d’una família gavanenca, i va ser fundada l’any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.
    El negoci es va obrir l’any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.
    Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.
    En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l’economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.
    Com a conseqüència de la suma d’esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l’actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l’ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.

    2/ Per què aquest negoci?

    Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l’hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d’acord sense ombres de discòrdia.
    Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.
    Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.

    3/ Quina relació teniu amb Gavà?

    La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.
    El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.
    Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.

    4/ Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua?

    Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d’aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.
    També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d’altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre’n.

    5/ Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.

    6/ Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    Fa pocs dies un grup d’estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l’adquisició d’un llibre per a una neta.
    Un cop acabada la pràctica, l’estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l’espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.
    Amb cordialitat i humor  li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: “Teniu raó, quin cap que tinc!” I va recuperar el català.

    7/ Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

    Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d’un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.

    Agraïm al Joan la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Restaurant Marimorena, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevista a Albert Mendiola, propietari d’un establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua.

    Aquest mes el nostre protagonista és el xef Albert Mendiola del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s’acaba d’adherir al  programa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.

    1. Albert, per què vas triar el món de la cuina?

    Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d’anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar…

    2. A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

    Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m’agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte… Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla… Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona… fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

    3. Quina és la història del restaurant Marimorena?

    Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi… Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar… i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l’hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares… O sigui que quedava tot ben lligat.

    4. Per què es diu Marimorena?

    Nosaltres vam obrir al mes de juny… i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d’esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d’elles era ‘La marimorena’, Ens va semblar que era un nom que petava bé… si li trèiem l’article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

    5. Què destacaries de la teva carta?

    Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d’uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos… però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

    6. Com és el barri on teniu el restaurant?

    És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l’ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té  al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

    7. Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al Voluntariat per la Llengua?

    Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada  ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s’integrin a la nostra societat… i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

    8. Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

    En tinc unes quantes, però n´hi ha una… Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l’idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador… Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata… i el brou se’n VA anar pel forat de la pica!

    9. Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

    Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d’entaular-se i tastar nous plats… i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

    10. La teva col·laboració amb el Servei de Català de Sant Boi de Llobregat no es limita al Voluntariat per la Llengua. Ens en fas cinc cèntims?

    Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi. Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

    11. Què hi cuinaràs?

    Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou – els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

    12. I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

    Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

    Moltíssimes gràcies, Albert, per l’estona que ens has dedicat i ens veiem dijous, 2 de juny, a les 11:00 al Mercat de Sant Jordi amb Mostra i els tasts de “La llengua, del cabàs a la cassola!”.

    Jordi Gimeno

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Òptica Ronda, de Viladecans

    Entrevista a Cecília Ronda, voluntària del Voluntariat per la llengua i copropietària d’un establiment col·laborador amb el VxL.

    Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l’Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.

    -Quan es va inaugurar l’òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?

    -Es va inaugurar el 12 d’agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d’hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.

    -Tu, Cecília, n’ets la dependenta i el teu germà, l’optometrista. Com és treballar amb la família?

    -A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d’anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l’altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.

    -Quina relació teniu amb Viladecans?

    -Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l’hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats… Tot era molt més entranyable.

    -Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?

    -Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.

    -Recentment, Cecília, també t’has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?

    -Perquè m’agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s’estudiava català a l’escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m’hi veig capaç. És una manera d’aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.

    -Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l’ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?

    -La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s’entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s’ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.

    -Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    -Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s’adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s’han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.

    -Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes… Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    -Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d’estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se’ns ha oblidat mai.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.

    Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Viladecans, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Núria González

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Drogueria Martínez

    Entrevistem el Pere Martínez, propietari de la Drogueria Martínez, de Castelldefels: “És gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent del Voluntariat per la llengua”.

    1/ Hola, Pere, quant temps fa que regentes aquest comerç? Ets primera generació a la botiga?

    Hi soc des de fa 35 anys, quan el meu avi duia la botiga. Després va continuar el meu pare i ara, ja fa 9 anys que l’establiment està a nom meu. Així doncs, soc la tercera generació d’adroguers.

    2/ Quins són els productes més venuts de la botiga?

    Els de neteja, particularment aquells que no es troben fàcilment en altres llocs, com ara el percarbonat de sodi, el bicarbonat, el sabó negre, la cera per a terres… tipus de productes molt concrets. I a l’estiu el més venut són els insecticides de qualsevol tipus.

    3/ Tens algun tipus de producte especial o que la gent no se l’esperi?

    Tinc una sèrie de productes de venda a granel que quan la gent els veu es queden molt sorpresos i pregunten per a què serveixen; productes com ara la colofònia, la goma laca, la goma aràbiga, la cola de conill, etcètera.

    4/ Quin tipus de clientela tens?

    La clientela és molt de proximitat i potser més gran que jove. Això és perquè ha canviat la manera de fer la compra entre el jovent. Ara bé, quan algú d’aquests joves, que no té l’hàbit de fer la compra en drogueries, entra a la botiga per primera vegada, hi torna.

    5/ Des de quan Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua? Per quin motiu t’hi vas adherir?

    Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el VxL des de febrer de 2011. M’hi vaig adherir per ajudar: és gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent.

    6/ Recordes alguna anècdota relacionada amb l’alumnat o els voluntaris i aprenents que han vingut al teu establiments?

    Sí, recordo l’anècdota més freqüent: alguns aprenents de Llatinoamèrica, i també alguns clients inicialment, es pensen que una drogueria és una farmàcia, com a molts dels països de Sud-amèrica, i entren a la botiga demanant algun medicament.

    7/ Vols afegir alguna cosa més?

    Bé, vull tornar a parlar sobre el que he comentat abans sobre els hàbits de compra: si els joves no tornen a les botigues de barri aquests comerços aniran tancant persianes a poc a poc. En aquest carrer hi havia cinc drogueries i ara només en queda la meva; això ha passat des de l’aparició de les grans superfícies i les facilitats d’aparcament que hi ofereixen. També haig de dir que jo no tinc fills i que espero que quan em jubili, que encara falta, hi hagi algú que vulgui continuar amb la drogueria i no es perdi el comerç de proximitat.

    Agraïm al Pere la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Castelldefels: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Castelldefels, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    vxl.eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Allende los mares

    Entrevistem la Belén Allende, propietària de l’establiment de moda Allende los mares:

     

    1/ El teu cognom és Allende, el mateix que la primera paraula del nom de la botiga; suposem que no és casualitat

    -No, no és casualitat. Allende vol dir més enllà, i Allende los mares és una expressió que feien servir els mariners quan anaven a creuar l’oceà. El meu cognom ve del castellà antic i apareix molt al Quixot. I lligant el meu cognom amb el significat, el projecte és fer un comerç de moda anant més enllà del que hi ha.

    2/ La teva botiga és un comerç de roba sostenible i ecològica. Què vol dir?

    -Vol dir que hi ha moda que es preocupa de ser sostenible amb el planeta. Tinc fabricants de petits tallers de proximitat que reciclen fibres que haurien de llençar-se i les tornen a filar. Es dona una segona vida a materials que ja existeixen. D’aquesta manera es redueixen els residus, no es gasta tanta aigua, no es fan servir tints i es redueix el CO2. En comptes de fabricar més polièster, es reciclen ampolles de plàstic que es recullen del mar i es fan servir per fer abrics, bosses, impermeables… I les peces, que són ecològiques i que estan certificades, garanteixen que el cotó és orgànic i que no ha tingut pesticides a la plantació. També molt important és que treballo la proximitat i el km 0. Reduir el transport tot el que es pugui, si ho pots comprar a prop, no cal malbaratar recursos.

    3/ Has tingut abans una botiga d’aquestes característiques? On?

    – Sí, la vaig tenir a Sant Joan Despí.

    4/ Quant fa que el teu comerç i tu sou a Gavà?

    -Jo soc a Gavà fa aproximadament vint anys i Allende los mares ha fet dos anys el passat novembre. Volia ser conseqüent i no haver d’agafar el cotxe cada dia per anar a treballar.

    5/ Quins productes ofereixes en el teu establiment?  Quines característiques especials tenen?

    – L’oferta és moda femenina molt variada, d’estils diferents i amb la condició de ser còmoda, alegre i fàcil de dur en qualsevol ocasió variant els complements: Des de pantalons fabricats amb cotó de comerç just, vestits de cotó de bambú, bosses de cel·lulosa de paper, peces confeccionades amb salaris dignes, jerseis fets amb fibres naturals amb telers de fusta… Dono suport i defenso petits tallers i materials naturals i per això també emmarco a mida. Vinc del món de la decoració i no vull que es perdi aquest ofici tan únic i creatiu.

    6/ Quin tipus de clientela tens?

    – Majoritàriament són dones entre 30 i 80 anys. També compren els homes, normalment per fer regals i, a partir d’aquest Nadal, una col·lecció de jerseis sostenibles per a ells.

    7/ Recordes alguna anècdota relacionada amb la botiga?

    – Quan vaig obrir va venir un senyor a explicar-me el significat d’Allende los mares, amb referències de dates i de llibres i quan li vaig dir que el meu cognom és Allende es va emocionar i em va abraçar!

    8/ Per quin motiu t’has adherit al Voluntariat per la llengua?

    – Perquè també ho feia a l’altre negoci i perquè crec que és un bon projecte d’integració i ajuda. Les llengües s’han de parlar! Tot just acabo d’adherir el meu establiment a aquest programa i aprofito per recordar a qui vingui que m’agradaria que s’identifiqués com a voluntari, aprenent o alumne de les pràctiques lingüístiques. M’agrada poder ajudar!

    9/ Vols afegir alguna cosa més?

    -Crec que hi ha dues idees mal enteses en aquest sector: Una, que la moda ecològica és cara. Puc dir que no. Tinc roba amb una franja de preu molt àmplia i sense baixar la qualitat. Moltes vegades és desinformació, pensar que si un producte està fet en un país o altre serà més econòmic. Poques vegades es reflexiona qui ho ha cosit o en quines condicions laborals. Si pagues el mateix per una peça i saps que generes treball digne, estalvies recursos, et toca la pell una fibra natural i estàs còmoda i maca, no creieu que té més valor? I l’altra idea malentesa és que la moda sostenible és lletja. Gran error, hi ha grans dissenyadors que a més de fer col·leccions totalment actuals, vetllen per fer patrons que no generin ni un centímetre de malbaratament, de reduir el CO2, i d’utilitzar materials nous que no contaminen. Agraeixo poder donar veu al meu projecte perquè és molt bo el que es pot fer.

     

    Agraïm a la Belén la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments

     

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Notícia al blog del portal del Voluntariat per la llengua

    Article complet

  • Entrevista a Ràdio Sant Boi per parlar del Voluntariat per la llengua

    Dijous 3 de febrer ens van convidar al magazine Dies de ràdio per parlar del Voluntariat per la llengua amb la voluntària Maria Dolors Morales i el seu aprenent Antonio Tejera. Vam compartir una estona amb la Mònica Santacreu i vam explicar en què consisteix aquest programa i les experiències i opinions de la parella lingüística.

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Tot begut Tot per Beure

    Entrevistem el Jaume Julià, propietari, juntament amb Eva Marcos, del celler de cervesa artesana Tot begut Tot per Beure.

    1/ Parleu-nos una mica de la vostra relació amb Sant Boi de Llobregat.
    L´Eva va néixer aquí i jo hi vaig arribar fa més de 30 anys. Fem vida en aquest poble, hi treballem i, per descomptat, també gaudim del seu comerç i de les seves festes…

    2/ I ara del naixement de la vostra botiga.
    Nosaltres ja teníem una cerveseria a la mateixa zona. Ens dedicàvem a les cerveses d’importació, però era un establiment força més convencional. El que ens va empènyer a engegar aquest projecte va ser el fet que just començaven a sorgir les cerveses artesanes i de proximitat… i nosaltres, que som molt amants de la cervesa, ens vam inspirar una mica en les petites bodegues del Born o del Poble Sec de Barcelona.  Vam començar servint-hi només cerveses, però al cap d’un temps vam afegir-hi altres productes i també degustació. El 2014 vam rebre una menció especial a la millor iniciativa comercial en els PREMIS DELTA.

    3/ Té un nom ben particular, quin n’és l’origen?
    TOT BEGUT TOT PER BEURE és el nom que vam escollir. És una mica llarg… però tot ve de la frase de Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona, en el moment que el seu equip va guanyar tots els títols possibles. Ell va pronunciar la frase que va inspirar el nostre nom: TOT GUANYAT TOT PER GUANYAR. Nosaltres la vàrem modificar i va quedar molt original, tant, que fins i tot van arribar a parlar de nosaltres a l’emissora RAC1, com un dels noms més peculiars dels comerços del nostre país.

    4/ Quantes persones treballeu en aquest establiment?
    L’Eva, que és la meva parella, i jo mateix.

    5/ Quins productes oferiu en aquest establiment?
    Com a producte principal: cervesa artesana de proximitat o d’importació. Disposem de sis sortidors de cervesa de diversos estils i també d’una àmplia oferta d’ampolles i llaunes. També hi podeu trobar una bona varietat de vins de les diverses varietats catalanes amb denominació d’origen (DO), com ara: Montsant, Terra Alta, Costers del Segre… I per menjar o picar: formatges amb DO, alguns platets i pastissos elaborats per l’Eva. Els caps de setmana al migdia també fem l’hora del vermutet i, com ha de ser, amb un molt bon vermut de Reus…

    6/ Quines són les begudes i els plats que tenen més èxit?
    Les que tenen més èxit són les cerveses d’estil IPA (India Pale Ale), d’origen anglosaxó, i que són tendència des de la nostra inauguració ja fa nou anys. Pel que fa als vins, hi ha un vi blanc afruitat d’aquí del Penedès que agrada moltíssim i que servim des del primer dia. Respecte als negres, depèn de l’època, però demanen molt els de la DO Montsant. Els nostres clients sempre volen tastar vins de la terra. A l’hora de menjar, els plats més populars són les nostres taules variades de formatges amb DO o d’embotits de qualitat, alguns platets guisats i les postres que elabora l’Eva.

    7/ Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?
    Fa gairebé un any que hi som.

    8/ Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?
    No coneixíem aquesta iniciativa, tot i que  sí que estàvem adherits a la Plataforma per la Llengua. Però un dia ens van fer una visita i ens van proposar unir-nos a  aquest projecte tan estimulant per potenciar el català i que té com a objectiu que la gent aprengui i reforci la nostra llengua. Ser-hi és coherent amb la línia del nostre local, amb les cartes de menjar i beure que sempre han estat redactades únicament en català, així com les pissarres on s´anuncien tots els nostres productes. Aquí, nosaltres, d´entrada sempre parlem català… Si són de fora i no entenen la nostra llengua, ens hi adaptem sense problemes…

    9/ Parleu-nos una mica del barri on hi ha l’establiment.
    El local es troba al nucli antic del poble de Sant Boi de Llobregat, molt a prop de l´Ajuntament. Aquí hi ha gent de tota la vida, però al voltant d`aquest nucli hi ha barriades amb moltes persones que han arribat aquests darrers anys i que necessiten que els ajudem a adaptar-se als nostres costums i la nostra llengua.

    10/ Quin tipus de clientela teniu?
    Evidentment, tenim molta gent del barri com a clients, però també venen de tot Sant Boi a tastar els nostres productes i de les poblacions del voltant.  També hi ha molta gent de pas, que venen aconsellats pels hotels i hostals d`aquí, del poble. Fins i tot tenim clients que fan una escapadeta des de l´aeroport per tal de fer unes cerveses abans de continuar el vol!

    11/ Segur que en tot aquest temps en aquest negoci, amb una clientela ben diversa, heu viscut moltes anècdotes lingüístiques. Ens n’expliqueu alguna?
    Una vegada van venir uns nois d’Andalusia i nosaltres, que no ens en vam adonar, vam estar tota l’estona parlant-los en català. Tot i que, òbviament, els costava una mica entendre’l, ens van animar a continuar fent-ho en català… Deien que  així l’aprendrien.

    12/ El vostre sector ha estat un dels més afectats per la pandèmia. Com veieu el futur?
    És veritat que ho hem passat força malament. Nosaltres ens hem anat adaptant als horaris que canviaven, hem obert una terrassa -abans no en teníem- i portem la mascareta tot el dia. A l’hora de vendre, hem passat a fer més venda dels nostres productes de prestatgeria i, fins i tot, hem portat els productes a casa dels clients… Però creiem que, amb una mica de paciència… i una bona cervesa artesana, ens en sortirem.

    Gràcies per la vostra participació, Eva i Jaume!

    Les persones que vulguin adherir el seu comerç com a establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua es poden adreçar a: jgimeno@cpnl.cat

    Jordi Gimeno

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Notícia al blog del portal del Voluntariat per la llengua 

    Article complet

  • Llista nova de cançons en català a Spotify: N’hi ha per llogar-hi cadires

    Hola! Tenim una llista nova de cançons en català a Spotify: Es diu N’hi ha per llogar-hi cadires, i és una recopilació de cançons en català amb lletres que juguen amb elements lingüístics.

    Podeu gaudir de les cançons fent servir l’enllaç específic de la llista: N’hi ha per llogar-hi cadires

    També podeu fer servir l’enllaç general del canal de Spotify: breu.cpnl.cat/spotify

    Article complet

  • Nous establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat

    Els establiments col·laboradors amb el programa Voluntariat per la llengua són gairebé 5.000 comerços, bars, restaurants, etc. on, a més de parlar-te en català, t’ajuden a practicar-lo. Alguns d’aquests establiments ofereixen descomptes amb el carnet de VxL que podeu consultar a l’apartat El carnet de VxL.

    Si el vostre establiment vol adherir-se al programa, contacteu amb el Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Galeria de fotos dels nous establiments adherits al VxL santboià
    2. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    3. Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Article complet

  • Conversa amb el Gúmer i el Marcelo, una parella lingüística virtual i de Castelldefels: “Gràcies al Voluntariat per la llengua he guanyat un bon amic”

    El Gúmer i el Marcelo són un voluntari i un aprenent que van començar a fer les xerrades lingüístiques del Voluntariat per la llengua en la modalitat virtual del programa i les van continuar de forma presencial, aprofitant que viuen al mateix municipi del Baix Llobregat.

    1/ Gúmer, per quin motiu et vas inscriure al programa Voluntariat per la llengua? Hi havia diferents motius per fer-ho, però el més important per a mi  era participar per donar suport a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre tarannà.

     

    2/ Marcelo, com i per què vas decidir aprendre català i, a més, inscriure’t com a aprenent del VxL? Em vaig decidir a aprendre català primer perquè m’agraden molt les llengües i després perquè és l’idioma del lloc on visc fa molts anys, no volia sentir-me tan estranger…

     

    3/ Continuem amb el Marcelo: Quan vas arribar a Catalunya? I a Castelldefels? Et va costar acostumar-te al territori? Has de marxar aviat de Castelldefels?  Vaig arribar directe a Castelldefels, fa anys, abans de la pandèmia… sembla que soc aquí fa una vida. No he viscut en un altre lloc de Catalunya que no sigui Castelldefels.

     

    4/ Quant al Gúmer, ens agradaria saber si tens alguna anècdota de la teva trajectòria com a voluntari del Voluntariat per la llengua. No hi ha gaire anècdotes a dir, però sí que tant l’Araceli com en Marcelo han estat dos aprenents d’allò més interessants i curiosos a l’hora d’aprendre i conèixer la realitat del nostre país.

     

    5/ Per a tots dos: Quina valoració feu de les vostres trobades lingüístiques? En teniu anècdotes, detalls…? Heu fet servir el material de suport a la conversa (Quaderns Parlem tu i jo, vídeos dels trucs de màgia, etcètera)? En total, quantes hores heu fet de conversa VxL?

    (Marcelo) Per a mi ha estat una experiència fantàstica, no només per la calidesa i la paciència del Gúmer, sinó perquè, a més, he après moltíssim. Si bé el material de suport ha ajudat, la paciència i els evidents dots d’educador del Gúmer m’han servit molt.I en total hem fet tres sèries de deu… 30 hores de trobades.

    (Gúmer) Valoració totalment positiva dels dos aprenents. Potser amb l’Araceli les trobades van ser més curtes per la situació de pandèmia, però amb el Marcelo vàrem arribar a les 30 sessions (inicialment virtuals i més tard presencials). Amb l’Araceli si no m’erro devien ser unes 10-12 sessions.

     

    6/ Trobeu que heu après coses l’un de l’altre? Quines?

    (Marcelo) Jo del Gúmer he après de tot: llengua, història, geografia, cultura catalana,  la culinària, les coses típiques… Insisteixo, ha estat una experiència molt recomanable. (Gúmer) De l’Araceli he pogut comprovar el grau d’estimació de la seva feina (Infermera d’UCI a Bellvitge) i les ganes d’aprendre la nostra llengua. En Marcelo és un encant de persona, obert, curiós del tot el que és català. Hem descobert el món del vi, que a tots dos ens agrada, i hem compartit experiències i opinions. He notat, en ambdós casos, les ganes de saber i conèixer la nostra cultura en tots els vessants.

     

    7/  El Marcelo ve de l’Uruguai i el Gúmer és de Barcelona. Quines són les diferències més rellevants entre un territori i l’altre? I les similituds?

    (Marcelo) No hi ha grans diferències entre els dos territoris, Catalunya té més història, té el modernisme i està més avançada econòmicament… I el més semblant entre tots dos territoris són les platges…

    (Gúmer) Avui en dia, parlar de diferències en un món tan globalitzat és complicat. Evidentment hi ha diferències amb la cultura, els costums, la llengua, les maneres de viure i com viure. Els sistemes polítics de cada país (cas d’en Marcelo) són força diferents, tot i que han canviat molt. Però les ganes de conèixer i valorar personalment cada situació, evidentment, guanyen.

     

    8/  Actualment hi ha aprenents en llista d’espera per tenir un voluntari lingüístic del VxL. Quina crida faríeu vosaltres, com a voluntari i aprenent que gaudiu d’aquest programa gratuït de xerrades, per demanar voluntaris lingüístics?

    (Marcelo) Jo diria que és una excel·lent idea, que val la pena l’esforç, i que s’aprèn molt. Que cal intentar-ho.

    (Gúmer) Ser voluntari del Voluntariat per la llengua és un acte totalment desinteressat i que alhora enriqueix amb la interacció amb els aprenents que ens assignen com a parella lingüística. Estic molt agraït de poder fer xerrades lingüístiques amb altres persones d’arreu del món. Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom.

     

    9/ Voleu afegir algun comentari més a l’entrevista?

    (Marcelo) Vull agrair a la Cati (dinamitzadora del VxL del CNL Eramprunyà)  per la seva gestió i la seva constant ajuda davant de qualsevol inconvenient.I també vull agrair molt especialment al Gúmer per tot el que hem compartit, sobretot per la seva generositat per desplegar els seus coneixements. No sé si marxaré de Catalunya o em quedaré en aquesta terra, encara no ho tinc clar, per motius de feina, però el que sí que sé és que gràcies al VxL he guanyat un bon amic.

    (Gúmer) El meu darrer comentari és per agrair tant a la Cati com als meus aprenents l’esforç per tirar endavant aquesta iniciativa, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre tarannà i el fet que som persones obertes a tothom. Et dono les gràcies, Cati, per la teva tasca. No es veu reflectida a nivell general, però els que hi som, t’ho agraïm molt. Una abraçada ben forta i SALUT!

     

    Agraïm el Gúmer i el Marcelo la seva participació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua i la implicació en aquesta entrevista.

    Si teniu més de 18 anys i voleu formar part del Voluntariat per la llengua, podeu adreçar-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

Núvol d'etiquetes

1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL