Arxiu de la categoria ‘Les vostres experiències’

  • Protagonista del mes: Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua de Viladecans

    La Glòria Coma és voluntària del Voluntariat per la llengua i condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans    

    – Des de quan col·labores amb el VxL?   

    Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal. 

    – Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?   

    M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques.   

    – Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?   

    Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.    

    – Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?   

    A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans.  

    – Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.   

    Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció.   

    – Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?   

    En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.   

    – Per acabar, quin desig demanes per al 2023?    

    Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.   

    Moltes gràcies per la teva participació, Glòria.   

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat 

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Ja podeu fer pràctiques lingüístiques de català arreu del món

    L’Associació de Guies Catalans del Món ofereix pràctiques lingüístiques com a nova entitat col·laboradora del Voluntariat per la llengua

    Els aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i l’alumnat dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que resideixin fora de Catalunya o que visitin alguns dels països en què hi hagi guies de l’Associació Guies Catalans del Món podran fer pràctiques lingüístiques sense cap cost abans d’iniciar les visites turístiques guiades que organitzen o en algun altre moment i lloc que acordin.

    Per fer aquesta pràctica de conversa en català, els interessats hauran de contactar amb el guia del país que desitgin i acreditar-se com a participants en el VxL o com a alumnes del CPNL per quedar-hi d’acord. La relació de països i el contacte amb els guies es troba a Destins – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    Els serveis que ofereix l’associació es contracten directament amb els guies, amb els quals es pot decidir quines visites fer amb ells, els dies que es duran a terme i saber-ne el preu. N’hi ha de quatre tipus: servei de guiatge personalitzat, visites guiades col·lectives, visites guiades escolars i atenció en llengua catalana. Tota la informació al respecte es troba a Què és L’Associació – Guies del Món (guiescatalansdelmon.cat).

    MÉS INFORMACIÓ:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    2. Associació de Guies Catalans del Món
    3. Destinacions i contacte amb els guies

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Maria Teresa i Paco, del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem la Maria Teresa i el Paco, voluntària i aprenent del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat: Tothom ha de tenir l’oportunitat d’aprendre a parlar en català. El Voluntariat per la llengua ho fa molt fàcil.

    Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

    Paco: Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l’hora de parlar-lo.

    M. Teresa: No me’n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure’n publicitat als establiments, a alguna entitat… Ja feia temps que m’hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

    I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

    Paco:  Jo fa molts anys que visc a Sant Boi, i el català no m’ha costat mai d’entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m’hi. Jo ara no tinc cap obligació d’aprendre’l; ningú me l’exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

    M. Teresa: Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l’oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s’hi quan són amb algú que s’ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

    Què feu habitualment quan quedeu?

    Paco: Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

    M. Teresa: Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

    Què us aporta aquesta experiència?

    Paco: Molta satisfacció! M’ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure’m la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

    M. Teresa: Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l’esforç que el Paco fa i l’interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre’l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m’admira. M’admira i em fa feliç.

    Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

    Si us voleu adherir al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat 

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • El Voluntariat per la llengua celebra el Dia Internacional del Voluntariat 2022

    Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el Voluntariat per la llengua (VxL) vol reconèixer el compromís amb la llengua catalana de les persones voluntàries del VxL i valorar la trajectòria del programa, que des del 2003 ja ha format més de 165.000 parelles lingüístiques.

    Durant la setmana del 5 a l’11 de desembre es difondran a les xarxes socials els testimonis de participants en aquest programa a través de tres vídeos creats per a l’ocasió i protagonitzats per voluntaris i aprenents de tot el territori que expliquen el seu vincle amb el VxL i els motius per formar-ne part.

    El Centre de Normalització Lingüística (CNL) Eramprunyà ha col·laborat en aquesta campanya amb una voluntària i un aprenent: la Marta és voluntària presencial a Castelldefels i el José és aprenent del VxL virtual. Podeu veure els vídeos en els perfils següents:

    • Twitter del nostre CNL: @cpnleramprunya
    • Instagram i Facebook del nostre CNL: cnleramprunya

     

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Georgina i Amira, del Voluntariat per la llengua de Castelldefels

    Entrevistem la parella lingüística formada per la Georgina i l’Amira, del Voluntariat per la llengua de Castelldefels: No passa res si no sabeu gaire català o si us fa vergonya… la qüestió és poder practicar la llengua! Apunta’t al VxL!

    – Per quin motiu us heu apuntat al Voluntariat per la llengua?

    – Georgina: Jo m’hi he apuntat perquè jo vaig ser aprenenta d’aquest projecte quan estudiava el català i ara que en sé, volia tornar una mica del que em van donar.

    – Amira: Jo m’hi vaig apuntar perquè encara que porto bastants anys a Catalunya no en sé prou i penso que ja està bé, que ara és el moment de tirar-me a la piscina! Com que el meu projecte de vida és quedar-me a viure aquí, penso que és important poder-me comunicar millor amb la gent d’aquí.

    – Quines altres parelles lingüístiques heu tingut?

    – Georgina: Quan era aprenenta, en vaig tenir tres de diferents; totes eren dones… una noia que estava de baixa de maternitat, una altra noia del barri i una senyora gran. De tutora, n’he tingut 3, 2 a Barcelona i ara l’Amira.

    – Amira: La Georgina és la primera parella que he tingut. M’hi vaig apuntar abans de l’estiu i ara estem fent la segona tongada de trobades.

    – A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del Voluntariat per la llengua? Us agraden aquestes activitats?

    – A les dues ens va agradar molt poder assistir a la cloenda del curs 2021-2022. Van fer una activitat molt divertida al castell i vàrem aprendre moltes coses sobre la història de Castelldefels.

    – Què és el que més us agrada del VxL?

    – Ens semblen engrescadores les activitats que es fan, per exemple, aquesta tarda participarem en una activitat de jocs en catalans al Servei local.

    Per l’altra banda, a l’Amira li agrada poder triar entre cursos presencials i en línia i entre parella lingüística presencial i virtual.

    – Expliqueu-nos alguna anècdota de les vostres trobades lingüístiques…

    -Hem fet una amistat maca i, a banda de les trobades a què es compromet qualsevol persona que s’inscriu al Voluntariat per la llengua, hem fet alguna sortida a Barcelona a veure l’exposició de Crims al Palau Robert, a Sitges a visitar el Museu Maricel, passejades per la platja, etc.

    – I ja per acabar, què diríeu a les persones que creieu que es podrien inscriure al Voluntariat per la llengua com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

    – Us heu d’animar a inscriure-us a aquest programa perquè és una manera molt fàcil de poder començar a parlar en català amb fluïdesa i, a més, coneixereu persones noves que sempre us poden fer alguna aportació positiva.

    No passa res si no en sabeu gaire o si us fa vergonya… la qüestió és poder practicar la llengua!

    Gràcies per la vostra participació, Amira i Georgina!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Isabel Marqués, aprenenta del Voluntariat per la llengua de Gavà

    Entrevista a Isabel Marqués, aprenenta del Voluntariat per la llengua de Gavà: Amb el Voluntariat per la llengua es fan nous amics i aprenem cultura. Apunta-t’hi!

    – Isabel, per quin motiu et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?
    – Em vaig apuntar en aquest programa perquè la dinamitzadora del VxL va fer una sessió informativa a La Casa Gran, un espai municipal de Gavà, i em va interessar la seva proposta. Jo havia fet un curs al Servei de Català i també volia continuar practicant la llengua.

    – Quins voluntaris lingüístics has tingut?
    – He tingut dos voluntaris lingüístics: el Josep i la Montserrat. Estic molt contenta d’haver estat aprenenta d’aquests voluntaris. Tenen molta paciència i han enriquit el meu vocabulari.

    – A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del Voluntariat per la llengua? T’agraden aquestes activitats?
    – Les activitats que es fan com a complement de les trobades del VxL m’encanten, ja que ens trobem amb altres voluntaris i aprenents i fem pinya. I a més de fer nous amics, també aprenem cultura. De les que més m’han agradat han estat la visita a l’obrador de formatges i la commemoració del Dia Internacional del Joc. També m’han agradat molt les notícies i les fotos que publiqueu de cada activitat o sortida que es fa.

    – Fa poc vas ser una de les guanyadores d’un joc del Voluntariat per la llengua, ens ho expliques?
    – Estava en una reunió del VxL quan se’ns va fer la proposta de participar en un joc al voltant de l’exposició “Quan parles fas màgia”, que forma part d’una campanya del Voluntariat per la llengua. El joc consistia a contestar unes preguntes, les respostes de les quals es podien trobar en els panells, exposats a la Biblioteca Josep Soler Vidal. Jo hi vaig participar, la meva parella també, i sorprenentment vaig guanyar el primer premi. Aquest esdeveniment va ser per Sant Jordi.

    – Què és el que més t’agrada del VxL?
    – El que més m’agrada és estar amb la gent, fer conversa i, sobretot, com ens ajuda a millorar l’expressió oral, el Josep, i abans, la Montse. També m’agraden molt els jocs i les trobades que organitza la Cati, la dinamitzadora, perquè parlem en grup.

    – Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?
    – Sí. M’agradaria donar les gràcies a l’equip que porta arreu el Voluntariat per la llengua, ja que sense vosaltres aquestes trobades entre voluntaris i aprenents no es podrien fer.

    – I ja per acabar, què diries a les persones que creus que es podrien inscriure al Voluntariat per la llengua com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?
    – A les persones amb perfil d’aprenent -les que volen millorar el seu català parlat-, dir-los que s’animin a apuntar-se al VxL perquè és una experiència engrescadora, en què coneixeran molta gent i faran noves amistats, i que com diu la dita “El saber no ocupa lloc”. I a les persones amb perfil de voluntari -les que volen ajudar els aprenents a millorar el seu català oral- dir-los que també s’animin a participar en la difusió d’aquest idioma meravellós. Voluntaris! Aprenents! Animeu-vos a participar-hi!

    Agraïm a la Isabel la seva participació. Si us voleu adherir al Voluntariat per la llengua us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Papereria Pelegrín, de Gavà

    Entrevistem el Joan Pelegrín, propietari de Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua de Gavà.

    1/ Qui és el propietari del negoci i des de quan?

    L’empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d’una família gavanenca, i va ser fundada l’any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.
    El negoci es va obrir l’any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.
    Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.
    En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l’economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.
    Com a conseqüència de la suma d’esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l’actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l’ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.

    2/ Per què aquest negoci?

    Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l’hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d’acord sense ombres de discòrdia.
    Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.
    Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.

    3/ Quina relació teniu amb Gavà?

    La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.
    El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.
    Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.

    4/ Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua?

    Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d’aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.
    També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d’altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre’n.

    5/ Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.

    6/ Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    Fa pocs dies un grup d’estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l’adquisició d’un llibre per a una neta.
    Un cop acabada la pràctica, l’estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l’espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.
    Amb cordialitat i humor  li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: “Teniu raó, quin cap que tinc!” I va recuperar el català.

    7/ Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

    Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d’un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.

    Agraïm al Joan la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Gavà: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonista del mes: Restaurant Marimorena, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevista a Albert Mendiola, propietari d’un establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua.

    Aquest mes el nostre protagonista és el xef Albert Mendiola del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s’acaba d’adherir al  programa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.

    1. Albert, per què vas triar el món de la cuina?

    Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d’anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar…

    2. A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

    Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m’agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte… Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla… Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona… fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

    3. Quina és la història del restaurant Marimorena?

    Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi… Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar… i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l’hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares… O sigui que quedava tot ben lligat.

    4. Per què es diu Marimorena?

    Nosaltres vam obrir al mes de juny… i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d’esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d’elles era ‘La marimorena’, Ens va semblar que era un nom que petava bé… si li trèiem l’article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

    5. Què destacaries de la teva carta?

    Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d’uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos… però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

    6. Com és el barri on teniu el restaurant?

    És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l’ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té  al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

    7. Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al Voluntariat per la Llengua?

    Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada  ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s’integrin a la nostra societat… i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

    8. Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

    En tinc unes quantes, però n´hi ha una… Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l’idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador… Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata… i el brou se’n VA anar pel forat de la pica!

    9. Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

    Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d’entaular-se i tastar nous plats… i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

    10. La teva col·laboració amb el Servei de Català de Sant Boi de Llobregat no es limita al Voluntariat per la Llengua. Ens en fas cinc cèntims?

    Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi. Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

    11. Què hi cuinaràs?

    Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou – els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

    12. I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

    Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

    Moltíssimes gràcies, Albert, per l’estona que ens has dedicat i ens veiem dijous, 2 de juny, a les 11:00 al Mercat de Sant Jordi amb Mostra i els tasts de “La llengua, del cabàs a la cassola!”.

    Jordi Gimeno

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Òptica Ronda, de Viladecans

    Entrevista a Cecília Ronda, voluntària del Voluntariat per la llengua i copropietària d’un establiment col·laborador amb el VxL.

    Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l’Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.

    -Quan es va inaugurar l’òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?

    -Es va inaugurar el 12 d’agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d’hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.

    -Tu, Cecília, n’ets la dependenta i el teu germà, l’optometrista. Com és treballar amb la família?

    -A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d’anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l’altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.

    -Quina relació teniu amb Viladecans?

    -Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l’hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats… Tot era molt més entranyable.

    -Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?

    -Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.

    -Recentment, Cecília, també t’has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?

    -Perquè m’agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s’estudiava català a l’escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m’hi veig capaç. És una manera d’aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.

    -Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l’ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?

    -La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s’entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s’ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.

    -Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

    -Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s’adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s’han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.

    -Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes… Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

    -Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d’estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se’ns ha oblidat mai.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.

    Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Viladecans, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Núria González

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

     

    Article complet

  • Protagonista del mes: Drogueria Martínez

    Entrevistem el Pere Martínez, propietari de la Drogueria Martínez, de Castelldefels: “És gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent del Voluntariat per la llengua”.

    1/ Hola, Pere, quant temps fa que regentes aquest comerç? Ets primera generació a la botiga?

    Hi soc des de fa 35 anys, quan el meu avi duia la botiga. Després va continuar el meu pare i ara, ja fa 9 anys que l’establiment està a nom meu. Així doncs, soc la tercera generació d’adroguers.

    2/ Quins són els productes més venuts de la botiga?

    Els de neteja, particularment aquells que no es troben fàcilment en altres llocs, com ara el percarbonat de sodi, el bicarbonat, el sabó negre, la cera per a terres… tipus de productes molt concrets. I a l’estiu el més venut són els insecticides de qualsevol tipus.

    3/ Tens algun tipus de producte especial o que la gent no se l’esperi?

    Tinc una sèrie de productes de venda a granel que quan la gent els veu es queden molt sorpresos i pregunten per a què serveixen; productes com ara la colofònia, la goma laca, la goma aràbiga, la cola de conill, etcètera.

    4/ Quin tipus de clientela tens?

    La clientela és molt de proximitat i potser més gran que jove. Això és perquè ha canviat la manera de fer la compra entre el jovent. Ara bé, quan algú d’aquests joves, que no té l’hàbit de fer la compra en drogueries, entra a la botiga per primera vegada, hi torna.

    5/ Des de quan Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua? Per quin motiu t’hi vas adherir?

    Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el VxL des de febrer de 2011. M’hi vaig adherir per ajudar: és gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne o aprenent.

    6/ Recordes alguna anècdota relacionada amb l’alumnat o els voluntaris i aprenents que han vingut al teu establiments?

    Sí, recordo l’anècdota més freqüent: alguns aprenents de Llatinoamèrica, i també alguns clients inicialment, es pensen que una drogueria és una farmàcia, com a molts dels països de Sud-amèrica, i entren a la botiga demanant algun medicament.

    7/ Vols afegir alguna cosa més?

    Bé, vull tornar a parlar sobre el que he comentat abans sobre els hàbits de compra: si els joves no tornen a les botigues de barri aquests comerços aniran tancant persianes a poc a poc. En aquest carrer hi havia cinc drogueries i ara només en queda la meva; això ha passat des de l’aparició de les grans superfícies i les facilitats d’aparcament que hi ofereixen. També haig de dir que jo no tinc fills i que espero que quan em jubili, que encara falta, hi hagi algú que vulgui continuar amb la drogueria i no es perdi el comerç de proximitat.

    Agraïm al Pere la seva participació i animem el voluntariat i l’alumnat a visitar els establiments col·laboradors de Castelldefels: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Castelldefels, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    vxl.eramprunyà

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

Núvol d'etiquetes

1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL