Arxiu de l'autor

  • Protagonista del mes: Miquel, voluntari del Voluntariat per la llengua virtual

    “Aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent”

    Aquest mes entrevistem el Miquel, que va començar com a voluntari presencial i ara té aprenents virtuals:

    – Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?
    Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones.
    Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del Voluntariat per la llengua contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.

    – El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?
    El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei de Català de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.

    – Arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?
    Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa. I encara més: el fet de fer les trobades virtuals em permet ser fora de casa i continuar fent les xerrades. Ara, per exemple, soc a Torredembarra però al fer la modalitat virtual del VxL puc continuar amb la mateixa dinamitzadora de referència, la del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà.

    – D’on són els aprenents que has tingut fins ara?
    He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar; un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana; també un aprenent alemany i ara una noia valenciana que viu a Lituània i vol mantenir i reforçar l’idioma perquè vol venir a viure a Catalunya.

    – Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?
    Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.

    – Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.
    N`hi ha tres que em semblen molt curioses:
    Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.

    També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.

    I el noi alemany va conèixer una noia de Terrassa i va voler aprendre català per ella.

    – Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?
    M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.
    Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

     

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Tea i Montserrat, parella lingüística del Voluntariat per la llengua virtual

    “Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim!”

    Aquest mes entrevistem la parella lingüística formada per la voluntària Montserrat i l’aprenenta Tea, del Voluntariat per la llengua virtual

    – D’on sou i on viviu, Tea i Montserrat?

    T: Soc toledana i visc en un poble de Toledo.

    M: Jo soc nascuda a Sant Boi però ja fa molts anys que visc a Torrelles de Llobregat.

    – Quines són les vostres aficions?

    T: La meva passió són les llengües. De fet, soc poliglota i m’agrada aprendre noves llengües sempre. Jo puc parlar, a més del castellà, anglès, japonès, esperanto, alemany, llatí, català, interlingua i una mica de xinès i de coreà. Ara estic estudiant grec antic i pali. A més a més, m’agraden els videojocs, llegir, la música -estic descobrint música catalana! – el manga/anime, escriure, la informàtica i la tecnologia. Visca Linux!

    M: Soc una persona amb múltiples interessos i crec que com més gran em faig més s’amplia el ventall. M’agrada fer tota mena de treballs manuals, des de cuinar a fer jardineria o coses relacionades amb les agulles com cosir, fer ganxet o mitja. I em podeu trobar fent algun taller de cistelleria o de tenyir llana. Qualsevol activitat que suposi aprendre coses m’interessa! També m’agrada llegir -poesia i assaig, habitualment- o temes relacionats amb el patrimoni històric i artístic, al qual he dedicat bona part de la meva vida. M’apassiona el meu país i tot allò que hi pugui estar relacionat, ja sigui natura, història, art, llengua, tradicions, política…

    – Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?  

    T: Una amiga meva -un petonet, Cris! – em va parlar sobre el Voluntariat per la llengua, perquè sap que estic estudiant català i que no tinc cap oportunitat de practicar-lo. Així doncs, vaig escriure un correu demanant una parella lingüística virtual i quina sort que em van connectar amb la Montserrat! Gràcies, de debò!

    M: Ja fa anys que en sé de la seva existència. No sabria dir com ho vaig conèixer.

    I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?  

    T: M’encanten el català i la cultura catalana; n’estic enamoradíssima. Em vaig enamorar del català quan era una nena petitona. A casa teníem el “Via digital”, que va ser una mena de televisió per satèl·lit, i gràcies al Via Digital podia veure la televisió de Galícia, del País Basc i, és clar, TV3! Veia els dibuixos animats en català i el Club Súper 3, amb el Petri, la Ruïnosa i el Tomàtic, i això em va semblar meravellós. “Quina llengua més bonica i preciosa!” “Jo vull aprendre-la!” Molts anys més tard, quan en tenia 14, vaig començar a estudiar català però, aquí a Toledo, no tenia l’oportunitat de practicar-lo. I ara, aquest any, he retornat als estudis de català i estic preparada per gaudir d’aquesta experiència gràcies al Voluntariat per la llengua!

    M: A inicis d’any em vaig jubilar i, com que això m’ha permès guanyar temps, una de les primeres coses que vaig fer va ser aquesta: oferir-me de voluntària per la llengua. Vaig pensar que això podia ajudar persones nouvingudes a conèixer la nostra cultura i a fer-les sentir part d’aquest país. Per res m’hauria imaginat que la meva parella seria una toledana, però, sobretot, que no visqués a cap racó de parla catalana!

    Vosaltres formeu una parella lingüística virtual, expliqueu el que significa aquesta modalitat de xerrades del Voluntariat per la llengua i quins avantatges té en el vostre cas 

    T: No és el mateix que estar a prop, cara a cara, però és l’única manera de parlar, atesa la distància. Estem lluny i hem de parlar per videoconferència. L’avantatge és que, sigui on sigui, podem parlar, aprendre l’una de l’altra, i jo puc practicar el meu català: he progressat molt gràcies a la Montserrat!

    M: Ser parella de la Tea ha estat tota una sorpresa per a mi. Jo vaig oferir-me per fer de parella presencial o virtual pensant que això facilitaria la relació. Soc conscient que visc en un poble petit i comptava que m’hauria de desplaçar. D’altra banda, l’opció telemàtica em sembla una bona manera de seguir cursos de diversa temàtica i m’hi trobo còmode quan ho faig. Amb la Tea acostumem a parlar un dia a la setmana i, si per qualsevol cosa convé canviar-ho, ràpidament ens posem d’acord pel WhatsApp.

    De què parleu habitualment quan us connecteu per fer les xerrades?  

    T: Parlem de la vida mateixa. És molt divertit perquè no tenim un tema de conversa específic, no fem servir materials però sempre tenim alguna cosa sobre la qual xerrar. He conegut com és la vida de la Montserrat, la seva família, el seu poble… I ella em va coneixent, també! És un plaer parlar amb ella!

    M: Normalment, comencem per un “Hola, com estàs? Com ha anat la setmana, el cap de setmana…?” I amb aquestes preguntes convencionals, ja hem embolicat la troca! Les nostres respostes no són gens convencionals. Crec que ens hem trobat dues persones sinceres i molt transparents, que no ens fa vergonya dir que tenim defectes, dubtes, pors… i, sobretot, que busquem la manera de progressar i fer avenços en molts sentits. Com diu la Tea, parlem de nosaltres i de les nostres percepcions del món. Parlem de sentiments i ens podem fer un tip de riure amb paraules o expressions en català que aprofitem per aprofundir en el coneixement de la llengua. Jo soc una amant de les frases fetes, m’encanta jugar-hi i aprofito qualsevol excusa per fer-ho.

    Expliqueu-nos què us aporta aquesta experiència i què heu après de la parella lingüística

    T: La Montserrat és la meva primera parella lingüística. De fet, ella és l’única persona amb qui parlo català. És interessant perquè tenim una gran diferència d’edat i això ens ajuda a veure la vida des d’un punt de vista diferent. He après moltíssimes expressions i paraules. M’ajuda amb la conjugació dels verbs, que és massa difícil per a mi, hahaha. M’ha ensenyat moltíssim sobre la cultura catalana i, encara que el meu català és una mica dolent, gràcies a la Montserrat he guanyat moltíssima seguretat a l’hora de parlar-lo! Quan vaig començar amb ella no tenia seguretat i era massa tímida: em feia por parlar.

    M: La Tea també és la meva primera parella lingüística. M’agrada molt parlar amb ella perquè justament coincideix -per edat- amb la dels meus fills. Quan em parla del Petri o el Tomàtic em fa molta gràcia perquè són records que a casa, a vegades, també compartim. Això la fa molt propera. També he de dir que és una persona amb molta cultura i criteri i això fa que sigui enriquidor tenir converses amb ella. El seu coneixement d’idiomes m’admira i alhora em desconcerta perquè ella no es pot dedicar professionalment a això. L’estic animant a treure’s alguna titulació oficial de català perquè estic convençuda que li podria obrir portes i, ves a saber, optar a alguna feina aquí.

    Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?  

    T: Recomano el Voluntariat per la llengua perquè és un bon recurs per practicar català. Aprendràs català amb la guia d’una persona que t’acompanyarà en el teu viatge lingüístic i, a més, podràs fer amistats!

    M: Practicar el voluntariat és sempre enriquidor, satisfactori, plaent. En el Voluntariat per la llengua hi ha un benefici immediat personal, però també un altre de col·lectiu, a llarg termini, per tal d’enfortir i mantenir viu el català. Tot i ser oficial, el català és una llengua minoritzada cada vegada menys present. Només el seu ús i pràctica habitual pot revertir aquesta situació, a part d’un reconeixement i suport oficial, és clar.

    Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?

    T: Només una cosa: la meva parella lingüística és una persona molt oberta de ment amb el col·lectiu LGTB i jo, com a dona trans, ho agraeixo molt. Tenia una mica de por al principi i recordo que li ho vaig dir. M’ha fet sentir com a casa.

    M: Sí, la Tea és així: les coses clares i sense embuts(!). El dia que em va trucar per dir-me que ens havien assignat com a parella lingüística, crec que la segona cosa que em va dir després del seu nom va ser que era una dona trans i que volia saber si jo hi tenia algun inconvenient. Per sort, estem vivint un moment a la història com cap altre pel que fa al reconeixement de les persones com a tals. Això suposa un respecte absolut envers la identificació sexual que es tingui i l’acceptació de les diferències. Treure’ns de sobre els tabús i els prejudicis és tot un tema -de conversa- que cap de les dues defugim! Gràcies, Tea.

    Moltes gràcies, Montserrat i Tea, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

       

    Article complet

  • Protagonista del mes: Ciara, de la llibreria papereria Barbus, de Sant Boi de Llobregat

    L’establiment forma part del Voluntariat per la llengua des de 2013

    La llibreria papereria Barbus és al carrer de Ramon Llull, 16, al barri de Ciutat Cooperativa i Molí Nou.

    Avui parlem amb la Ciara Pla Sanglas, que n’és la propietària.

    -Explica’ns una mica la història de Barbus.

    -La llibreria Barbus porta més de 40 anys de funcionament, però no sempre l’he portat jo. L’any 2019 vaig decidir de fer un canvi a la meva vida i perseguir el meu somni: tenir una llibreria. I volia fer-ho al meu barri sense fer la competència a ningú. Vaig proposar el traspàs als anteriors propietaris i d’aquí que des de 2020 la llibreria hagi canviat de propietari, però no de nom! Tenia clar que no el podia canviar, el nom; és un referent al barri i volia continuar amb la seva història. El nom de Barbus és un joc de paraules familiar, dels propietaris anteriors

    -I quina és l’actualitat de Barbus?

    -Actualment, segueix sent la Barbus de sempre en essència, però està més actualitzada, té més moviment. M’agrada participar en totes les iniciatives que em proposen i això fa que la llibreria sigui present en moltes activitats tant del barri com de Sant Boi en general: Club de lectura, contacontes, jornades de jocs, participació en jornades literàries, patrocinadors de l’hambol… Diàriament hi ha molta activitat amb la venda de llibres. M’agrada veure com els clients confien en les meves recomanacions. A més, també som punt de recollida de diverses agències de transport, fet que ens fa més visibles.

    -Per què et vas fer del Voluntariat per la llengua?

    -Jo soc catalanoparlant; a casa meva es parla el català… I trobo que l’hem de potenciar més, ja que veig que al nostre entorn no és habitual parlar-lo. És important que no perdem la nostra essència.

    -Recordes alguna anècdota relacionada amb el català?

    -Ara mateix no en recordo cap… Però, per exemple, m’encanta veure la diversitat de persones que formen part del Club de lectura. Cadascú escull l’idioma en què vol llegir el llibre i a la reunió tenim barreja de converses… i es parla català i castellà amb tota naturalitat. I després de 4 anys, molta gent se’m dirigeix en català.

    -Vols afegir alguna cosa més?

    -Us vull agrair que hagiu comptat amb mi per poder formar part del Voluntariat per la llengua. Acceptar els reptes m’enriqueix i em fa feliç. Com diu el meu lema: “llegir ens fa més llires” i, basant-me en la meva experiència personal i laboral, puc dir que és totalment cert. Gràcies!

    Agraïm a la Ciara la seva participació i us animem a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments.

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, adreceu-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat.

    NOTÍCIA AL WEB DEL CNL ERAMPRUNYÀ

    Article complet

  • 3 mesos de revistes digitals en català gratuïtes per als participants en el Voluntariat per la llengua

    Amb l’objectiu de potenciar l’aprenentatge del català, tot l’alumnat del CPNL i els participants en el VxL tenen accés gratuït durant 3 mesos a l’iQUIOSC.cat, el catàleg digital de publicacions en català de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), amb més de 90 capçaleres sobre esport, música, educació o turisme, entre moltes altres temàtiques, per llegir en línia o descarregar des de qualsevol dispositiu mòbil.

    Registrar-se a l’iQUIOSC.cat és molt senzill. Només cal seguir els següents passos des d’aquesta pàgina:

    1. Clicar el botó “Vull subscriure’m ara”.
    2. Crear un usuari o iniciar la sessió.
    3. Completar el pagament de 0,01€ en concepte de validació de la targeta de crèdit, que serà retornat uns dies després.
    4. Començar a gaudir de totes les revistes a través del web o de les aplicacions per a Android i iOS.

    La subscripció es renova automàticament però es pot cancel·lar en qualsevol moment. Un cop passats els tres mesos de promoció es cobrarà la tarifa normal de 9,99 € al mes. Aquesta opció es pot desactivar a “El meu compte” > “Tarifa plana”.

    Si durant el procés de registre tens alguna dificultat, pots contactar amb iquiosc@iquiosc.cat.

      VIGÈNCIA: Mes de maig 2024
      DESTINATARIS: Tots els alumnes dels cursos de català i els voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua
      ……………………………………………………………………………………………………………………………

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Inscripció amb el codi TARIFAPLANA2024
    2. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua

    Article complet

  • El Voluntariat per la llengua supera de nou les 10.000 parelles lingüístiques formades en un any!

    Durant l’any 2023, el VxL ha celebrat el 20è aniversari

    El Voluntariat per la llengua (VxL) ha superat les 178.000 parelles lingüístiques des que es va iniciar el programa el 2003. L’any 2023 es van formar 10.911 parelles lingüístiques, la xifra més alta dels tres anys anteriors i que també ultrapassa les més de 10.000 parelles que es van aconseguir anualment durant els deu anys anteriors a la pandèmia. El nombre de parelles assolit el 2023 és la segona xifra anual més alta de parelles de tota la història del VxL, només superada l’any 2019.

    Les parelles creades l’any 2023 han conversat en català durant més de 218.000 hores en conjunt.

    En la modalitat virtual, l’any 2023 s’han format 2.080 parelles, des de 45 països diferents. Amb aquestes, s’han format més de 14.000 parelles virtuals des de l’inici d’aquesta modalitat, el gener de 2017.

    Durant el 2023, s’han organitzat en el marc del programa 1.586 activitats, en les quals hi han participat 33.470 persones. També s’han signat 5.847 acords amb entitats i establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.

    El Voluntariat per la llengua compta amb un equip de 22 dinamitzadors que assessoren, acompanyen, fan seguiment i donen suport a les parelles lingüístiques.

    20 anys de converses en català

    L’any 2023, el VxL va celebrar el 20è aniversari, amb actes territorials i un acte principal que va tenir lloc el dia 5 d’octubre al Teatre Nacional. A l’acte hi van assistir més de 800 persones, majoritàriament participants de les parelles lingüístiques de tot Catalunya, que van poder gaudir de la representació de l’obra “La plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda, dirigida per Carlota Subirós.

    Entre els actes de celebració territorials dels 20 anys del programa, l’any 2023 també es van dur a terme 25 espectacles de màgia amb jocs vinculats al VxL, a càrrec del mag Eduard Juanola, en el marc de la campanya “Quan parles fas màgia”.

    Fils de conversa

    L’any passat es van elaborar i publicar quatre Tastos dels Fils de conversa, recurs digital per promoure la conversa en català. Els Tastos són una petita mostra de les gairebé 400 activitats de què consta Fils de conversa, amb l’objectiu d’estimular l’expressió oral a través de vídeos, àudios i jocs. Cada Tast consisteix en una imatge interactiva amb cinc o sis interaccions que remeten a una activitat de caràcter lúdic.

    Participar en el Voluntariat per la llengua

    Per participar al programa, com a aprenent o com a voluntari, cal ser major d’edat i dedicar una hora a la setmana durant 10 setmanes a parlar en català amb la parella lingüística. Els participants tenen, a més, un carnet que ofereix descomptes en diversos equipaments culturals i establiments de tot Catalunya, entre d’altres avantatges.

    El VxL, impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística, és un programa que facilita la conversa en català a les persones que tenen coneixements bàsics de català i necessiten practicar per adquirir fluïdesa (aprenents) amb persones que el parlen normalment (voluntaris). Reconegut per la Unió Europea, el VxL s’ha adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano, Pàdua i Torí (Itàlia), Flandes (Bèlgica) i Gal·les (Regne Unit).

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Antoni i Pavel, del Voluntariat per la llengua de Torrelles de Llobregat

    Aquest mes entrevistem la parella lingüística formada pel voluntari Antoni i l’aprenent Pavel, del Voluntariat per la llengua de Torrelles de Llobregat: “És un respir comprovar que hi ha persones que sí volen integrar-se lingüísticament i social amb nosaltres”

    1) Des de quan viviu a Torrelles de Llobregat?

    Pavel: Fa un any i mig. Vinc de Krasnodar (Rússia) però soc de la ciutat de Semei, al Kazakhstan.

    Antoni: Fa 10 anys però ja hi havia viscut la dècada dels 90.

     

    2) Quines són les vostres aficions?

    P: Sobretot la fotografia, forma part del meu perfil professional, i la cultura en general: lectura, música, cinema… També m’agrada anar amb bicicleta.  

    A: Practico el running, soc corredor assidu de curses populars. També llegeixo molt.

     

    3) Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?  

    P: Un amic meu de Sitges, català que parla rus, m’hi va posar en contacte.  

    A: N’havia vist informació a la biblioteca de Torrelles i vaig pensar que seria una bona experiència, una cosa positiva que podia fer pel català i m´hi vaig apuntar per internet.

     

    4) I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?  

    P: M’agrada la cultura de Catalunya i vull parlar en la seva llengua a la gent d’aquí.  

    A: Em sembla gratificant ajudar a una persona que realment li interessa el català.

     

    5) Què feu habitualment quan quedeu?  

    P: Parlem del meu país, les meves experiències allà i també les meves experiències aquí.  

    A: Tot prenent un cafè fem servir la llengua per parlar del seu país, Kazakhstan, que em resulta un món del tot desconegut, i també de com en Pavel veu les coses d’aquí des de la seva perspectiva.

     

    6) Què us aporta aquesta experiència?  

    P: Practicar el català, aprendre’l millor. Saber coses noves sobre Catalunya, la seva cultura, els mitjans audiovisuals (hi estic especialment interessat per la meva formació acadèmica).  

    A: Em sento molt bé acompanyant una persona nouvinguda realment interessada en aprendre i parlar català perquè tindria perfectament l’opció de no fer-ho.

     

    7) Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?  

    P: Pel que considero que m’aporta a mi: la satisfacció d’aprendre amb una persona que t’ensenya voluntàriament tot dedicant-me una part del seu temps.  

    A: Com he dit abans: per les bones sensacions que ofereix aquesta activitat quan es dedica a algú que realment vol aprendre.

     

    8) Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?  

    A: En aquests moments d’alarma social per la davallada de l’ús del català pot proporcionar un respir comprovar que hi ha persones que sí volen integrar-se lingüísticament i social amb nosaltres.

     

    Moltes gràcies, Pavel i Antoni, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

     ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Carles i Isabel, de Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem al Carles i a l’Isa, de l’establiment Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Les Muses és un establiment del Voluntariat per la llengua des del 2021. És la cafeteria del Casal de barri Marianao de Sant Boi de Llobregat (c. Miquel, 2), que es concep com un espai cultural, on la música té un paper molt important.

    Avui parlem amb el Carles Montserrat i la Isabel Jiménez, que en són els responsables.

    -Què és Les Muses? Com us definiu?

    -Les Muses és una associació que treballa per la dinamització de la cultura de proximitat i de barri al municipi de Sant Boi des del 2013. Els primers set anys van ser al Casal de Barri de Casablanca i darrerament estem instal·lats al Casal de barri Marianao. La música en directe ha estat la nostra principal aposta dins del món de la cultura, i hem programat tant artistes novells com d’altres amb reconeixement internacional. Més enllà de la música també organitzem xerrades literàries i col·laborem estretament amb altres associacions de diferents àmbits, com per exemple en la defensa dels drets del col.lectiu LGBTI, entre d’altres.

    -Expliqueu-nos una mica la vostra història.

    -Nosaltres vam obrir una teteria al barri centre de Sant Boi el 2006: la Teteria Namasté, un espai on gaudir d’una estona relaxada i una carta amb més de 60 varietats diferents de tes i infusions. Va ser allà, en un raconet de la teteria, on vam fer el nostre primer concert. I al cap d’un temps ja estàvem fent programació musical setmanal. Fins i tot vam fer un cicle de jazz! Deu ser per això que combinem tan bé el món de la cultura i el de la hosteleria!

    -I quina és l’actualitat de Les Muses?

    -Actualment estem molt involucrats en la dinamització cultural del Casal de barri Marianao. Fem concerts quasi cada cap de setmana als vespres i en horari de vermut. Enguany celebrem el novè Sant Blues, el Festival de Blues de Sant Boi. També farem el Marianao Té Rock al novembre i moltíssimes coses més. L’objectiu és també dur les nostres activitats a les places del barri.

    -Per què sou del Voluntariat per la llengua?

    -Per moltes raons. La llengua és cultura i el català és la nostra llengua. Nosaltres creiem que el català ha de ser cuidat i protegit sobretot al Baix Llobregat, on de vegades arriba a ser llengua minoritària al carrer.

    -Recordeu alguna anècdota relacionada amb el català?

    -A Les Muses no, però aquest estiu, a l’Algarve de Portugal, estàvem fora dels circuits turístics i en un restaurant de poble, el cambrer, autòcton de la zona, ens va sentir parlar en català i, fent un esforç, se’ns va dirigir en la nostra llengua. Ens deia que estiuejava a Catalunya des de feia molts anys i que li encantava l’idioma. En acabat li vam agrair l’esforç i també li vam fer saber que per a nosaltres era un orgull que algú de lluny tingués les ganes de parlar el català encara que fossin només unes poques paraules.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Volem felicitar el CPNL, i en concret, el Servei Local de Català de Sant Boi, per la bona tasca que realitza i donar les gràcies per comptar amb nosaltres per aquesta entrevista.

    Agraïm al Carles i a l’Isa la seva participació i us animem a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, adreceu-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Article complet

  • Aquest mes entrevistem la Maria, una voluntària que condueix un grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans

    Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    -Anys enrere vaig participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua i ara he reprès l’activitat perquè m’agrada col·laborar a fer que la gent s’acosti a aquest programa i perdi la por d’expressar-se en català.

     

    -Quantes parelles lingüístiques tens?

    -En el meu cas són tertúlies en català al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans; ara mateix hi ha un grup de 14 dones aprenentes.

     

    -Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    -Personalment m’aporta molt, perquè jo també aprenc moltes coses amb les persones amb què col·laboro. En aquestes tertúlies totes adquirim nous coneixements.

     

    -En quins altres projectes o entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?

    -Col·laboro amb l’associació cultural Viladecans Punt de Trobada, amb la revista que es fa en línia; també soc membre de la junta d’aquesta entitat; membre de la coordinadora d’entitats “El Mamut de Viladecans”, on formo part del grup que treu el Mamut al carrer durant la Festa Major de Viladecans, i sortim a fer la mamullada per la Festa Major del 8 de setembre i també en festes de barri. Aquest any, per la sequera, no hi ha hagut mamullada; penseu que, com el nom indica, es tracta que la gent participi en un correaigua fent servir l’aigua de molts bidons que hi ha als carrers del recorregut i és una activitat on tothom queda ben xop.

     

    Quin origen té la mamullada?

    -L’any 2008 es va trobar a la riera de Sant Llorenç un ullal d’aquest elefant prehistòric. El 2009 es va crear l’entitat “El Mamut de Viladecans”, amb l’objectiu de promocionar aquesta figura com a símbol de la ciutat. El mamut que vam crear ha quedat integrat com a figura del bestiari festiu i ha viatjat fins i tot a França!

     

    -Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    -Algunes vegades les persones pronuncien les paraules com les llegeixen i en dir-les estan comunicant una altra cosa, i això genera un ambient molt divertit.

     

     -Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    -És important la presència del Voluntariat per la llengua perquè aquest programa dona visibilitat a una mancança social, la de les persones que, per diversos motius, els costa parlar en català.

    Animaria tothom a fer-se voluntari o aprenent d’aquest programa perquè és molt gratificant compartir temps ajudant altres persones a apropar-se i aprofundir en aspectes de la nostra llengua.

     

    -Vols dir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    -Voldria aprofitar per agrair a la Cati l’acompanyament i l’ajut que ens dona per poder fer més dinàmiques aquestes trobades. I a tothom que dinamitzi el Voluntariat per la llengua, tot organitzant grups de tertúlies i activitats diverses per a voluntaris i aprenents.

     

    Moltes gràcies, Maria, per la teva participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Article complet

  • El Sáhara, el primer comerç aprenent de Sant Boi de Llobregat

    La botiga de fruites i verdures El Sáhara és el primer establiment de Sant Boi que participa en el programa dels Comerços aprenents

    Norddin Rizki és l’encarregat de la botiga de fruites i verdures El Sáhara, del carrer Jon Martí, 8, de Sant Boi de Llobregat. Va arribar del Marroc l’any 2016 i està molt content d’haver participat en el programa Comerços aprenents, perquè així ha après una après una mica de català.

    Comerços aprenents és una proposta del Consorci per a la Normalització Lingüística per facilitar un aprenentatge bàsic de català a persones que treballen de cara al públic en petits comerços i que, si bé entenen el català, no el parlen. La formació, a càrrec d’un tècnic de normalitzció lingüística, consisteix en 10 sessions, d’uns 20 minuts de durada, a la mateixa botiga. Bàsicament, es tracta d’ensenyar el vocabulari del sector comercial i les estructures lingüístiques bàsiques en català (salutacions, comiats, numerals per indicar els preus, els dies de la setmana, etc.).

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Article complet

  • Aquest Nadal, regala català!

    Botigues de Castelldefels, Sant Boi i Viladecans s’adhereixen al programa Totjoc

    Totjoc és el programa que promou el joc i la joguina en català del Consorci per a la Normalització Lingüística i compta amb una vintena d’empreses col·laboradores, compromeses amb la necessitat de potenciar el català en els seus productes, i més de 400 botigues que tenen jocs en català.

    El programa disposa d’un cercador de jocs, amb més de 1.000 propostes classificades per edat, tipologia de joc, temàtica i fabricant. Les persones interessades en algun d’aquests productes també poden saber en quins establiments comercials adherits al programa els poden localitzar. A més, Totjoc compta amb un canal de Youtube on es poden trobar tutorials de jocs de taula i curiositats sobre alguns dels jocs més populars.

    A Castelldefels, Sant Boi i Viladecans les botigues adherides al programa són:

    Castelldefels Juguettos (av. Santa Maria, 17-19)
    Sant Boi Abacus (c. Indústria, 16)
    Barbus (c. Ramon Llull, 16)
    Toca fusta (c. Cerdanya, 38)
    Viladecans Juguettos (av. Josep Tarradellas, 22-32)

    Aquests recursos es complementen amb la tradicional carta als Reis d’Orient del CPNL, un recull de vocabulari per a aquestes festes i les llistes de reproducció d’Spotify Per Nadal canta amb el CPNL i Ballem, ballem, que l’any s’acaba.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

Núvol d'etiquetes

1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL