1. Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?
Ja fa una bona colla d’anys que faig de voluntària. No porto el compte exacte però crec que fa més de 7 anys!
2. Quantes parelles lingüístiques has tingut? Com valores conduir un grup d’aprenents al Servei Local de Català de Viladecans?
N’he tingut 6, totes dones, de diferents edats i procedència. És molt bonic el tracte de tu a tu. Segons la persona i les seves necessitats o aficions, hem fet activitats diverses: mentre que amb una fèiem llargues caminades per la muntanya, amb una altra ens trobàvem en una cafeteria, o l’acompanyava a fer encàrrecs…
Ara és el primer cop que porto un grup i estic descobrint noves dinàmiques també molt positives. S’estableixen converses riques en contingut i matisos, i aprenem totes de totes. Un dels meus objectius és vetllar perquè totes tinguin el seu temps per parlar i es puguin expressar amb comoditat. L’ambient que s’ha generat és molt agradable.
3. D’on et ve la vocació docent?
M’he dedicat tota la vida professional a l’ensenyament. El passat mes de setembre em vaig jubilar i ara disposo de més temps per fer diferents voluntariats. A l’escola he treballat gairebé sempre amb infants petits, aquí la meva tasca és amb adults; són dos contextos ben diferents i complementaris.
4. Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?
És una activitat que em motiva molt, m’enriqueix com a persona, em posa en contacte amb la nostra realitat lingüística. Si puc ajudar una mica a fer més present la llengua catalana a Viladecans, ja em sentiré satisfeta.
Amb alguna de les aprenentes vaig continuar trobant-me més enllà de les 10 sessions, però en arribar la pandèmia, tot es va aturar i ja va ser més difícil reprendre les nostres trobades.
5. En quins altres projectes/entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?
Els dilluns per la tarda participo en el programa Lecxit de la Fundació Jaume Bofill. Es tracta de fer un acompanyament lector a infants d’uns 10 anys que tenen alguna dificultat a l’hora de llegir. També formo part del grup d’Amics de la poesia, ens trobem un cop al mes a la llibreria Els Nou Rals de la nostra localitat.
6. Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?
Cap en concret. Però és cert que de vegades alguna aprenenta m’ha hagut de rectificar quan, engrescada en la conversa, se m’ha escapat algun “vale” o “bueno”, que encara tinc tan integrat. I és que, com ja he dit, es tracta d’aprendre tothom de tothom.
7. Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?
El català està en una situació realment complicada i més en el nostre entorn. Cal, doncs, potenciar qualsevol iniciativa que pugui ajudar a ampliar l’ús de la nostra llengua. Em consta que molta gent voldria parlar més en català però té vergonya i por a cometre errades; cal animar tothom a deixar de banda aquestes pors.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
- Galeria de fotos
- Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà
Moltes gràcies per la teva participació, Anna.
Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat
Article complet
